Entrades

FAMILIA PLANES MULET. SEGLE XIX

Imatge
  Als inicis del segle XIX,    en Joan Planes de Llubí, es va casar    Francisca Maria Mulet de Muro. Els noms no els he verificat, sinó que els he deduït, per als que dugueren els nets.    Els fills que tingueren va ser: Rafel Planes Mulet, i les germanes, Maria,    i Antònia Planes Mulet. El fill i les dues filles, es casaren a Santa Margalida; Rafel amb na Catalina    March Monjo. Na Maria amb Andreu Serra Alomar  de Llubí, i    n’Antònia, amb Antoni Font March. Com si res, a mitjans de    segle XIX,    ja tenim les arrels  de la família  Planes, de la família    Serra,    i la família Font, que mirarem de desxifrar. Rafel Planes Mulet, que figura com a batle de Santa Margalida, des de dia 1 de juliol de 1883, i ho va ser un parell d'anys.  Segons diuen que tingué desavinences, amb el poble veí de Muro  on tenia algunes propietats. Tenia declarades als amarillaments de l'any 1879, 11 finques rústiques, de les quals. 4 eren de la seva dona, Catalina March Monjo,    les altres

JOAN IGNACI ORDINAS TOUS

Imatge
    El conegut Baríton,  de Santa Margalida,  que va actuar als millors  teatres del món, era de la corda del baix,  conegut  com a rei dels inferns, o el rei dels  Mefistofils, on interpreta papers, a les òperes de Faust, o Lucrècia Borja, que li valgueren el reconeixement  mundial a la seva època. A Santa Margalida, al segle XIX, destaquen un grapat de persones, de les    que els seus noms, arribaren a ser coneguts, fora de les fronteres del país on naixeran. El conegut Baríton,    Joan Ordinas nat l’any 1840, al qui faig la descripció, a aquest escrit, contant part de les seves vivències,    va ser testimoni del naixement dels altres personatges.    Pere Estelrich,    va ser el primer, quan tenia cinc anys, era l’any 1845, destaca com   agrònom, llicenciat en ciències i farmàcia, i    és autor de moltes publicacions, i d'investigacions d'arbres mediterranis. Quinze anys despres    neix Josep Garau el primer propietari de fàbriques de Tabac al nord d’Àfrica  a qui va vendre s

En Picafort i el carrer lluna.

Imatge
  He trobat aquesta acta del ple de l'ajuntament i veient que parlava de les primeres persones de can Picafort  m'ha semblat interessant contar-ho. Ara veurem que diu: Dia 10 de setembre de 1898, en  sessió ordinari  reunit al saló de sessions  el batle i regidors anomenats  Batle Martí Domingo Ferra. Regidors, Pep Ribàs, Damià Perelló, Jaume Estelrich, Pedro Calafat i Antoni Dalmau. Aproven entre altres coses, un llistat de famílies pobres, per ordre    del governador,  basat en un reglament de 14 de juny de 1891, als efectes d'assistència benefico sanitària gratuïta. De les 52 famílies    acollides a aquest benefici, consta    amb el número 38, Llorenç Fuster Quintana, que viu al carrer Lluna,    crec que amb el número 5,    que era el número de Margalida Gayā Monjo, bé, el secretari no ho especifica massa bé. Però el que és bo,  que aquest llistat, és el que s’envia al metge cirurgia,  Joan Garau Tous, que    no era ni més ni manco, que el metge solitari, que havia fet l

CAN PICAFORT ALS INICIS, Primera part. Text de la conferència, documents i fotos dels assistents dia 13 d'agost de 2024 al Club Nàutic de Can Picafort.

Imatge
Aprofitant que la conferència, es feia al Clot de s'Aigua Dolça, vàrem començar la presentació per  a aquest inici.  Amb els mapes i algues fotografies,  varen tenir una visió,  molt clara d'aquest espai, que encara era mar, abans que els carrers, ocupessin el seu lloc, i més endavant, es va convertir amb esplanada, del Club Nàutic de Can Picafort. Aquí us deix l'escrit, que tenia preparat. Si no vàreu poder assistir, o us agrada tenir-lo a mà, per compartir, o convidar algú a llegir-ho. Aquesta primera part, vàrem explicar els fets, que donaren principi,  abans del naixement de Can Picafort, i els tres primers pobladors.  El dia de la conferència, vàrem posar a disposició dels assistents, els enllaços en format de QR. Molt agraït per totes les persones, que assistiren,  i per l'entusiasme, per descobrir el passat.  És un gust saber, que la feina feta fins ara, no cau en cap sac buit. Gràcies A LA PREHISTÒRIA Però abans de seguir amb el relat hem de fer un parèntesi  i