Entrades

CAN PICAFORT. Com era l'any 1925.

Imatge
  Canten papers, menten barbes. Moltes vegades reconstruïm la història recent, a través dels records de la gent que ho va viure, o segons li contaren, i està molt bé, i ens dona una visió general. En canvi, els documents ens mostren una fotografia del moment, i ens dona l'oportunitat, de poder reconstruir el passat.  Una escriptura notarial és un document oficial.  Ens mostra un fet concret i el seu entorn. A partir d'aquestes informacions, ens podem fer una idea més aproximada,  del moment en què es va escriure. Aquestes escriptures antigues estan escrites a mà, i a vegades costa entendre a la lletra, donat que cada escriba, té el seu estil i no queda més remei, que familiar-sé  amb les formes que dona a les lletres, i tot es pot superar. En aquest cas,  hem tingut accés  a una de l'any 1925, i en un cas anterior fou la de 1912, el que ens ha donat una perspectiva de l'evolució de l'entorn del lloc. A part durant  aquests 13 anys, els factors est...

JAUME SASTRE GARAU. Família de Cas Mostatxet.

Imatge
Mirant en detall la història d'en Jaume Sastre Garau, és sorprenent  com es repeteix, els cognoms Garau, entre els primers compradors de solars a Can Picafort. Així com  els preus que es pagaven, pels solars entre el carrer Jaume I i Jaume II, la segona línia.  Ell sempre va dir, en Jaume, que va venir  des d'Alacantí, el dia 20 de gener de 1925, o sia el dia de Sant Sebastià. He volgut saber,  quin preu podia tenir un solar aquells anys. Idò res millor que consultar-ho, i ho he fet a una escriptura de compravenda, fet dia  27 de novembre de 1925,  davant el notari Sebastià Cañellas Gaza. El preu d'un solar de 200 metres quadrats,  va anar per 50 pessetes. Per aquells temps, no hi havia més que les dues fileres de solars a la venda, i com coincideix, que la casa que li diem de Cas Mostatxet, està allà. He donat per suposat, que un preu semblant, és el que li va costar la compra d'aquest Solar. És més, aquest any tant com diu a l'escriptura consult...

AL ROJO VIVO

Imatge
Una discoteca carismatica per molta gent de Mallorca, durant  els anys 60, 70 i 80 del segle XX. Al final dels anys 1960, a Mallorca hi havia 117 discoteques, tantes com a Madrid i Barcelona Juntes. Aquesta història  de les sales de festa, comença a finals de l'any 20, quan va obrir Titos, nom que li va donar un empresari Itàlia que nomia Tito. Aquesta discoteca, era just,  per gent  que no era corrent. Anys més tard  n'anaren obrint d'altres. A finals dels anys 1940 (Rosales). A partir dels anys 60, amb l'arribada del turisme, i el canvi de gusts musicals, propiciaren una nova etapa. Mallorca jugava en avantatge,  per les condicions de l'atractiu turístic, i la moda de moure el cos. El Rojo Vivo va ser de les primeres que obriren, llunyanes de Ciutat (1963), ho va fer com a Nithg Club. L'any següent obriren Tagomago, l'any 1969 va obrir Barbarela. Els anys 70  naixeran com esclata-sangs, quan plou a la tardor. El Rojo va néixer, dins un espè...