JAUME SERRA PALAU

Tot un personatge, i un promotor dels primers anys, que contribuïren al naixement de Can Picafort. Ara podràs descobrir una part de les seves aventures, i una part de la seva història.

Entre els primers propietaris de cases a Can Picafort l'any 1921 eren de Muro: Rafel Cladera Brotat que tenia 400 m², és a dir que eren dos solars junts. M'han contat que venia d'una família murera adinerada, també m'han dit que es va casar amb la seva criada i que de mal nom li deien Rafel Palauet, o Rafel Gener que va ser propietari del Cine Principal.

Joan Marimon Serra tenia un solar de 160 m² i figura a l'acta de benedicció de l'oratori, on també figuren Joan Marimon Mas com a testimoni i Gabriel Marimon com a donant d'un quadre l'any 1916. L'any 1094 va crear el Centro Obrero Catolico.

Antoni Oliver Carrió amb un solar de 240 m² que estava cassat amb la senyora Rosa Sancho, una aristòcrata de Palma. La família Sancho eren propietaris d'una possessió a Muro. Li deien el metge Carrió

. Gabriel Gamundí Fornari amb un solar de 100 m² va ser el creador de la Protectora Murense l'any 1908.

Altres Propietaris foren: Antoni Ballester Vallespir 120 m². Llorenç Comàs Barceló 200 m². Francesc Campanar Carrió 200 m². Joan Julià Ramis 200 m². Pere Miro Pomar 230 m². Isabel Mulet 200 m². Jaume Pico 100 m². Joan Piña Pomar 160 m². Joan Ramis Miquel 200 m². Montserrat Ramis 240 m². Gabriel Palau Muntaner 200 m².

Tots ells formaven una colònia de veïnats de Muro, que va ser promocionada pel secretari de Muro Francesc Campanar.

JAUME SERRA PALAU.

Al primer cens de cases, que hi havia a Can Picafort, l'any 1921 hi figura Jaume Serra Palau, amb el número 16 d'ordre. El solar tenia 120 m². Dels que 16 eren murers, i tenien les cases molt a prop unes de les altres, formant com un barri de murers. Bé només hi havia 29 propietaris censats, aquest any.

Pegant una ullada a les notícies de Muro d'aquells anys, he trobat notícies d'en Jaume Serra de mal nom Rafeloto, mal nom que encara perdura. El que desconec, si les famílies que duen aquest mal nom són descendents seus. Tampoc he trobat informació del seu estat civil, o si va tenir descendència, investigació que deixarem per a més endavant.

De la seva activitat sí que he descobert, que era propietari del Cine que li deien. El Recreo, estava al carrer Joaquim i Anna, número 2. Abans d'aquest Cine, hi havia una fusteria de l'amo en Tomeu Biniali, cassat amb na Martina Cosidora, però que abans d'immigrar a l'Argentina, li veneren la propietat.

En Rafeloto era propietari de Son Font, i allà va obrir la pedrera de marès, molt singular, que més endavant explicaré. Va utilitzar els perpanys per començar les obres al solar, on va fer una sala de cine, amb l'ajuda del picapedrer, l'amo Rafel Petxo. Les obres començaren l'any 1911, i va funcionar durant 3 anys. Segons comentaris de l'època, els preus de les entrades eren de 15 cèntims per estar al galliner, i 25 cèntims, és a dir un real, per les entrades a la general.

L'any 1914, no content, fa un canvi important, convertint la part de baix en un Cafè, que es deia. El Recreo, i va construir a la part d'alt a Cine. El bar era espectacular, amb una barra de marbre, que duia gravat el seu nom, com si fos d'un emperador romà: JAUME SERRA PALAU. Al cafè hi havia un billar, i sobretot cartells de corrides de toros, i dos caps de bou.

Per construir, a la part de dalt el cine, ho feren en perpanys, que segons conten, no tenien massa bons fonaments. A més en coincidir amb la Primera Guerra Mundial, no podien importar bigues de fusta, i les feren de pins, que dugueren des de Pollença.

Diuen que la gent passava pena, però per molta gent que hi assistís a les funcions, l'obra va aguantar bé. Es veu que aquells anys, es va convertir amb un centre d'oci, a més, just a veïnat, tenia el Cafè Oriental, que era propietat de Claudi Marcel, on anys més tard tingué la seu el Foment de la Cultura de Muro.

La casa de Can Picafort, no sabem quin any compraren el Solar, però jo diria que va ser a partir d'aquella època d'esplendor, de l'amo en Jaume.

També hem de confirmar, que en Rafeloto era un homo emprenedor, i que a més del Cine, i el bar, també organitzava espectacles de tota mena, a part de les corrides de bous. Tot dinamitzador cultural o un influenciador d'aquells anys. Tota aquesta activitat ocupava molta de gent de Muro que tenia llogada.

Segur que la gent de Muro ens podrà contar més anècdotes d'aquest personatge.

LA MONUMENTAL. La plaça de Toros única al món.

Contén que tot va començar amb una capritxada, despres d'un sopar va anunciar que en feria una de sonada. Un projecte molt original, que consistia a obrir una pedrera molt gran, per fer una plaça de toros. Així ho va fer.

Aquell any 1911, En Rafeloto va començar les obres per fer una plaça, que no li costaria cap dobler, tal com havia anunciat. Et sona això? La finca de Son Font, que en part era seva, van dissenyar amb una corda i un basto, una circumferència per fer la pedrera, destinada a ser una plaça per torejar. A mesura que traurien el marès. Anirien marcant les grades

Es veu que el terreny escollit, o bé no li bastava, o no enquadrava per la qualitat del marès. El cas és que va comprar solars dels veïnats que els pagaria amb censals. Segons els acords que arribaren amb els veïnats, el preu estava entre 6,50 pessetes, fins a arribar, a 11 pessetes cada any.

Son Font era una possessió de 100 quarterades, i tot el subsol era de mares, així és que la idea no podia ser millor, però dur-la a terme, li duria més d'un mal de cap.

Els trencadors de pedra, treien cantons de pam i mig, que mesuraven 80 x 40 x25 centímetres, perpanys, que mesuraven 80 x 40 x20 centímetres, o mitjans, de 80 x 40 x 15. D'aquesta forma, varen començar la Monumental, sense arquitectes, ni tècnics, ni tan sols, fer cap casta de plànols.

Com els perpanys feien 20 centímetres, quedaven les grades, que mesuraven 40 centímetres. Amb aquests perpanys, només feren ses parets per tancar la plaça, que mesuraven 81 metres de llarg, per banda. Al final necessitaren 4.860 perpanys, una feinada.

Va sorgir un problema mentre trencaven el marès, i és que trobaren molts de fòssils. Per això quasi la meitat, del material que tragueren, no va servir per a res, i ho empraren per omplir altres pedreres. La pedra que trobaren, estava plena de fòssils, i sense consistència. Trobaren Odontaspis en forma de dent. Oxirrina, també una forma de dent distinta. Els conus, o cornets de la mar. Turritella, que eren cornets allargats. Gasteròpodes Turbo radiatus, que són corns petits, en forma del que feien sonar els pescadors.

Era de veure el moviment que hi havia a sa pedrera, traginant en carros tot el material que treien. A més dels trencadors de pedra, hi feien feina picapedrers, escombraires, peons, paletes, i els traginers. Tanta feina va dur tot això, que en 6 anys, encara no havien fet el rodó de baix.

El rodó faria 37, 5 metros de diàmetre, que incloïa el passadís, que separa la plaça amb la tanca de fusta, per amagar-se els toreros, anomenat petril. La fusta anava cosida, amb una baralla de ferro, que feia de barana, i anava clavada amb anelles, per si fos necessari contenir és públic.

El fossat, o reposa peus, dels seients de sa barrera, mesurava 80 centímetres d'ample. A l'ombra hi havia 7 grades de 50 centímetres d'ample, més la grada de 85 centímetres, que servia per pas i per seients. Hi havia 7 grades més, de 42 centímetres d'ample, i 1 metre d'altura. En total hi ha 35 llotges, i uns metres de pati. Aquests patis només estan a la part de l'ombra.

A la part del sol, no hi ha llotges, però hi ha 6 grades més que a l'ombra. Les tanques, que separen el rodó del passadís, mesuren 1,35 metres d'altura, i està a 1,50 metres del pròtil.

Davall les grades, hi ha excavat la infermeria, les quadres pels cavalls, i les paises pels bous. Tenen forma de túnels o coves. També hi ha un passadís, que comunica les paises dels bous, amb una obertura a cel obert, per si els bous, han de passar-hi uns dies abans.

És forat de s'avero, fins a escala de carrer, que circumval·la la Monumental, mesura 8,50 metres.

Diuen que al final ho va perdre tot, però va aconseguir fer una plaça, per l'admiració de tot el món. La primera funció la feren l'any 1918. De totes maneres, el que és cert, és que l'any 1921, encara figura com a propietari, de la casa a Can Picafort.

Recordem que dins el terme de Muro tenien la possessió de Son Sant Martí que criava vaques per torejar aprofitant el menjar verd per la proximitat de s'albufera.