Entrades

ELS INQUERS A CAN PICAFORT. Per en Repols i Cordel.

Imatge
UNS POCS,  VENGUEREN A CAN PICAFORT; AMB ELS DOBLERS FETS.   A l’any 1960, any envant any enrere, a Inca i comarca la situació econòmica era molt bona. Mines de carbó a Alaró, -central tèrmica al Port d’Alcúdia-, fàbrica de ciment “Portland” a Lloseta, sabates i marroquineria a Inca... Els   inqueros repartiren els excedents econòmics, principalment, pel nord de l’Illa: Port de Pollença, Sa Marina, “Els Barcarets”, El Morer Vermell, Alcanada, El Port d’Alcúdia,... i també a Can Picafort. Podien pagar, el que era no era possible per gran part de la gent d’altres pobles. Pel que fa a Can Picafort, -hi ha el transformador de Endesa de “Els Inqueros” a la Plaça dels donants de Sang”-, molts compraren solar i hi construïren casa “de veraneo”. Uns menys, ja empresaris, pensaren fer negoci o tenir industria. Entre aquests, hi ha En “Juanito Sanz” (Joan Sanz Ferragut) i N’Antoni Tortella (Can Camella). El senyor Sanz, industrial de la pell “curtida” i del “trançat”, comprà ...

LES PENSIONS DE CAN PICAFORT

Imatge
Trobar una pensió a un poble  on poder pernoctar, i de pas alimentar-se a Mallorca, era una cosa corrent a principis del segle passat. Solien estar  més o manco cèntriques, perquè fossin bones de trobar. Al mateix temps hi havia establiments similars, com les fondes o els hostals. Amb l'arribada del turisme, aquest tipus d'establiments, quedaren un poc en desús, entre altres coses, per coincidir amb  l'arribada de l'automòbil, que facilitava molt els desplaçaments.   Can Picafort té l'anomenada, que al primer establiment on allotjar-se, era la Fonda Mandilego.  Però als anys 50 les grans obres, com per exemple la Residència, va fer necessari aquests establiments dels quals parlem,  com a  exemple  la Pensió Jaume I, que va aprofitar el moviment d'obrers.   Ja amb el turisme a l'aguait, altres establiments es transformaren en pensió.     Amb el temps, moltes de les pensions evolucionaren a hotel.  El cas és que he loca...

1950. EL PROGRAMA DE LES FESTES.

Imatge
Des del mes de febrer, que en Joan Tauler, en va enviar aquest programa de festes, de l’any 1950, en va sorprendre tant, que al principi vaig pensar, si no seria del poble de Santa Margalida. No reconeixia el poble on vaig néixer, bé aquell any, de fet no era nat.   De ben jove, sempre vaig tenir una tendència, a estudiar la prehistòria,  per com n'era de fascinant, descriure els fets, just en troballes.  Així que vaig començar,  a igualment amb el programa, començant a aixecar les pedres, per veure que hi havia d’avall.   En què pareixi mentida, poca informació oficial vaig trobar, però es veu que no vaig ser l’únic. Rafel Bordoy al seu llibre, Serà Gros, ja va escriure que també, que havia tingut dificultats, a trobar informació de principis de l’any 1950, referent a les festes de la Beata.   Vaig anar llegint el programa per parts, i he après, moltes coses d’aquell temps, també he pensat, que el millor era compartir-les amb tu, i amb tota la gent que hi ...