Entrades

1950. EL PROGRAMA DE LES FESTES.

Imatge
Des del mes de febrer, que en Joan Tauler, en va enviar aquest programa de festes, de l’any 1950, en va sorprendre tant, que al principi vaig pensar, si no seria del poble de Santa Margalida. No reconeixia el poble on vaig néixer, bé aquell any, de fet no era nat.   De ben jove, sempre vaig tenir una tendència, a estudiar la prehistòria,  per com n'era de fascinant, descriure els fets, just en troballes.  Així que vaig començar,  a igualment amb el programa, començant a aixecar les pedres, per veure que hi havia d’avall.   En què pareixi mentida, poca informació oficial vaig trobar, però es veu que no vaig ser l’únic. Rafel Bordoy al seu llibre, Serà Gros, ja va escriure que també, que havia tingut dificultats, a trobar informació de principis de l’any 1950, referent a les festes de la Beata.   Vaig anar llegint el programa per parts, i he après, moltes coses d’aquell temps, també he pensat, que el millor era compartir-les amb tu, i amb tota la gent que hi ...

ISABEL GARAU RIBAS

Imatge
  ISABEL GARAU RIBAS. Segons Catalina Amengual  neboda seva Isabel Garau tenia moltes finques i béns que va repartir al seu testament, donant als Garau el que procedia de la família d'aquest cognom i als Ribàs el que havia rebut de la família Ribàs. L'Ermità Samuel que va morir fa uns 25 anys, i era de Santa Margarida, on viu encara una germana seu, va aconsellar -es diu- a la senyora Isabel Garau a fer així el seu testament. Propietat de la senyora Isabel Garau era també el que és ara S'Alquería d’es Compte, convertit avui en Barbacoa.  Isabel solia banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany que li arribava al coll i li cobria tota la cama. Estava molt de temps en remull dins l'aigua del mar, cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari. La casa del que és ara l'Ajuntament de Santa Margarida va ser venuda meitat en vida, i l'altra meitat en mori...

ADOLF ZERKOWITZ i les postals de Can Picafort.

Imatge
Per entendre les fotos de Alberto Zercowitz, fetes a Can Picafort, farem un repàs, amb  el que es va trobar, quan hi va arribar, i com  estava el panorama picaforter. Pensem que els carrers encara eren d'arena, i la part de Son Bauló, encara no estava urbanitzada.  Hi havia el carrer de davant la mar, Marina, i la part de darrere, el carrer Isaac Peral, però que encara no tenien mom. A l'altra banda de la carretera estava per l'estil, els carrers  també sense noms, però amb més cases. Si peguem una ullada, a la seqüència de la pel·lícula, The Women of Straw  ens farem una idea clara. Carros pels carrers, i algun cotxe,  però poca cosa més. Les monges arribaren a Can Picafort, l'any 1944, mentre que l'any 1947, va reobrir l'hotel Alomar. El Mollet s'estava fent, a iniciativa del rector Llorenç Vanrell. L'any 1950 els March, presenten els plànols a l'ajuntament,  per fer la urbanització, encara que a la pràctica, no començaria fins a l'any 1960.  U...