1950. EL PROGRAMA DE LES FESTES.
Des del mes de febrer, que en
Joan Tauler, en va enviar aquest programa de festes, de l’any 1950, en va
sorprendre tant, que al principi vaig pensar, si no seria del poble de Santa
Margalida. No reconeixia el poble on vaig néixer, bé aquell any, de fet no era
nat.
De ben jove, sempre vaig tenir
una tendència, a estudiar la prehistòria, per com n'era de fascinant,
descriure els fets, just en troballes. Així que vaig començar, a
igualment amb el programa, començant a aixecar les pedres, per veure que hi
havia d’avall.
En què pareixi mentida, poca
informació oficial vaig trobar, però es veu que no vaig ser l’únic. Rafel
Bordoy al seu llibre, Serà Gros, ja va escriure que també, que havia tingut
dificultats, a trobar informació de principis de l’any 1950, referent a les
festes de la Beata.
Vaig anar llegint el programa per
parts, i he après, moltes coses d’aquell temps, també he pensat, que el millor
era compartir-les amb tu, i amb tota la gent que hi tingui interès. Si en vols
acompanyar amb aquesta aventura, sols basta que ho segueixis llegint.
Aquell any jugaren dos partits de
futbol, hi hagué carreres, i música. Des de les xeremies, a les bandes de
música, el ball de bot, i les orquestres per la verbena, i com sempre al
final, acabaren en focs artificials. Les festes duraren tres dies, com molts
d’anys, però el que en va sorprendre molt, va ser que no es parlava de la
processó. La veritat és que no ma en podia avenir.
Però no et preocupis, que ho anirem descobrint amb paciència, investigant el passat.
LA PROCESSO.
Aclarir, en primer lloc, que el
fet que la desfilada en processó de la Beata, i la seva cort acompanyada de
pagesos, per lluitar en contra dels dimonis, que no sortís en el programa de
l’ajuntament, no vol dir que aquest any no n’hi hagués. A més al programa surt
l'espai buit, i la banda de Porreres va oferir un concert, el capvespre,
el que voldria dir, que var participar també, juntament amb la banda de la
Vila, i les xeremies a la desfilada.
Va escriure el vicari Rubí, al llibre La Vila abans de l’any 1925, que la festa de La Beata no era la més important, sinó que era la de Santa Margalida; Però en realitat era una festa grossa, animada i renouera, on compareixia molta gent, dels pobles veïnats i de més enfora, amb carros de feina bé vestits amb estoretes, i carretons amb molles. Segueix dient. Venien per veure la processó tan original llavors com ara.
Però a mi el que més en crida
l’atenció, és que al programa de l’any 1954, que ja anuncien la processó,
encara que d’una manera una mica estranya, escriu la comissió
de festes: A l'entrada de nit, sortida de la típica processó, que tant
meravella a tot visitant.
Encara és més al·lucinant, el
programa de l’any 1961, que anuncia la processó, en quatre paraules
que escriu així: En arribar la nit, sortirà de la parròquia la
típica processó, que tant crida l’atenció dels forasters.
L'any 1966, sí que canvia molt la
cosa, i el programa dedica una extensa pàgina, a la processó, plena de
detalls. A més aquest any ja anunciaven, la transmissió en directe, per
la Ràdio Popular de Mallorca.
La processó era un acte religiós,
i com a tal organitzat per l’església, i està ben documentada des de l’any
1879, tal com es pot veure pitjant la paraula LA BEATA. És ver que de l’any
1950, no vaig trobar informació. Sí que hi ha una foto de l’any 1949, i de la
Beata de l’any 1939.
Les carrosses les va
impulsar és vicari Ramis, durant els anys que el batle, en Sebastià
March, Verga. Però l’any 1950 exercia de Batle, segons es pot veure a les actes
de l’ajuntament, en Guillem Santandreu.
Faltaria fer una
investigació als arxius eclesiàstics, per saber qui va fer les completes,
la missa, o el sermó del dia de la Beata, però com no surt al
programa, ho he deixat vacant.
Si algú té fotos de la processó
d’aquest any, i les en fa arribar, les posarem.
***
SANTA MARGALIDA AQUELL ANY.
Santa Margalida l'any 1950, tenia 4.504 habitants de dret, que es mantingueren
més o manco estables, fins a l'any 1981. Però de fet, només en tenia
4.342, segons té publicat l'Institut Nacional d'Estadística. Tota aquesta
població, vivia dins 1. 449 cases.
El turisme a Mallorca encara
estava per descobrir, l’aeroport era a Son Bonet, i ho va ser fins a l’any
1960. Hotels per turistes, encara era una quimera, ho va ser fins a l’any 1954,
en què n'hi havia una dotzena a Palma, i una altra arran de la mar.
Dia 24 d’agost de l’any
1950,el govern dels Estats Units, concedeix a Espanya un préstec de 62.500.000
$. Dia 27 d'agost, dies abans de les festes, va fer una bona plaguda, que en
van registrar 129,4 litres per metre quadrat a Artà.
Això és una pinzellada d’aquell
any, per entendre el context, en què venien les festes, aquell any.
A Santa Margalida, era batle en
Guillem Santandreu Planàs, i el secretari era en Nofre Sureda Pastor. Eren
regidors de l'ajuntament, en Jaume Cladera Soler, que havia estat batle mig
any, en Josep Juan Pascual, Antoni Monjo Flo i en Pedro Fiol Molas, tal com
podeu veure a la fotografia de l’acta del plenari.
Aquell any havien fet gestions, amb la companya de Gas i Electricitat, per posar la corrent elèctrica a Can Picafort, i l’ajuntament ajudaria posant els pòsters. També arreglaven el camí que arribava a Capellans, en què participarien els tres ajuntaments, Sa Pobla, Muro i la Vila. Dia 15 de juliol nomenaren la comissió per les festes, així com al mateix temps, arreglaven les carreteres de Santa Eulalia, i de Son Serra, o el camí de Son Fullós cap a sa Teulada. Per lo vist, era un any en què movien doblers, per fer moltes obres públiques.
Un fet curiós és que dia 15
d’agost, d’aquell any i l’anterior, el consistori es reunia el
vespre, en ple a l’ajuntament. En xoca bastant, perquè a més de ser
les festes de Can Picafort, era dia de precepte.
***
UNA FOTO DE SANTA MARGALIDA L'ANY 1950.
Publicada a fotos antigues del Diari de Mallorca. amb el títol de de Dona amb transistor. Enviada per Pep Genovard.
***
EL PROGRAMA
El programa al que he tingut
accés, només té una pàgina, i sense publicitat de cap empresa, però té la
informació completa, dels tres dies de festes, que tindrien lloc el
dissabte 3 de setembre, diumenge 3 i dilluns 4. Com he dit al principi vaig tardar
dies a donar-li fiabilitat.
Un partit de futbol dissabte a
les 4 del capvespre, i l’altre el dilluns a la mateixa hora, que ho podràs
llegir més endavant, on hi ha relatat, els inicis del futbol a Santa Margalida.
També el ball que feien dissabte,
a primera hora de la nit, amb les Xeremies i la Banda de Música de SantaMargalida. També he investigat aquest fet. Després del ball, feien les carreres
a peu, envoltant la mateixa plaça de la Vila, i acabava la vetlada del dissabte
de la Beata, amb un concert on podien escotar la mateixa Banda de
Santa Margalida, i mentrestant, amollant coets i canonets.
El dia de la Beata, no hi hagué
res fins al migdia. A les 13 hores, feien les carreres al Cos, que eren
ben interessants, i en bons premis. A les 4 del capvespre, en haver
dinat, un concert per la Filharmònica de Porreres. El programa no fa cap menció
a la processó, cosa que encara ara, en ve de nou.
A les deu del vespre, del dia de la Beata tenia lloc "una Monumental Verbena", amb dues orquestres, que eren els Clippers i Constelacion. Tot això ho he posat molt ben detallat, i fins i tot, podràs sentir algunes de les seves cançons, pitjant els enllaços. Ara tal vegada el sorprès seràs tu, en sentir cantar, aquelles cançons de les orquestres dels anys 50.
.png)
Dilluns, a més del
partit de futbol del capvespre, a les deu de la nit, ball de bot, amb
l’agrupació musical "Salero típic de Fontanella", del que també
tindràs informació.
En definitiva, que m’ha dut una feinada, això de nedar, dins
les festes d’aquell any. L’any 1950 era el que dividia pel mig, el segle XX.
Si ho llegeixes fins al final, ja diràs si ha volgut la pena llegir-ho.
***
INDEX
- SES VERBENES:
- BALLS REGIONALS.
- CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS.
***
Dia 2 de setembre de l’any 1950.
A les 23 hores. -Carreres pedestres en la Plaça del General Franco, els recorreguts i premis es detallen a continuació.
Diumenge dia 3 de setembre de l’any 1950
A les 13 hores. Carreres pedestres en «ES COS› on a mes de les acostumades joies se donaran els següents premis.
Al programa de festes de Santa Margalida, de l'any 1950, la competició esportiva, ja fos a través de carreres a peu, o en equip de futbol, tingué la seva importància. Tal vegada podria ser, perquè aquells anys, era president del comitè olímpic espanyol, en José Moscardó Ituarte,
https://cosesdelcamp.blogspot.com/p/les-corregudes-del-segle-passat.html
***
ELS XEREMIERS A LES FESTES DE SANTA MARGALIDA.
Dissabte dia 2 de setembre, a les 21 hores.
El primer programa que tinc a mà, és de l'any 1913 a Can Picafort. Aquell any ja estava programat, per dia 15 d'agost a les 17 hores, un ball amb gaita i tamborí. El matí hi havia toc de diana, i passacarrers tocant un pas doble. Can Picafort acabava de néixer, així que les xeremies eren d'un altre poble.
Per les festes de La Beata a Santa Margalida, és a partir de l'any 1950, el primer programa que he localitzat. Aquest any, dia 2 de setembre, està programat un ball estil del país amb gaita i tamborí. Ni aquest programa, ni als altres anys, mai parla dels noms dels xeremiers ni d'on venien. Pareix que no, però totes les altres músiques, sí que ho fan.
A partir de l'any 1954, ja parlen de les típiques xeremies, fent una cercavila, amb un dibuix d'un xeremier amb la xeremia. L'any 1961 retorna la diana el mati, i la corresponent cercavila, aquest any va pintant un tamborí. Igualment, troba'm les xeremies l'any 1966, però a més de la diana i cercaviles, descriu la funció d'acompanyar autoritats i la processo, igualment que l'any 1967, i que l'any 1969. L'any 1970 igualment, però la novetat és, que s'incorporen unes quantes colles de xeremiers, a la processó.
https://felisos70.blogspot.com/p/xeremiers.html
***
Dissabte dia 2 de setembre, a les 21 hores.
Balls estil del país, amb gaita i tamborí. Seguidament concert per la Banda Municipal.
A les 23 hores, després de les carreres a peu. Seguidament, continuació del concert de la dita banda, alternat amb coets i canonets.
*
A Santa Margalida, hi hagué una Banda de Música Municipal, de fet, va actuar per les fetes de La Beata de l'any 1950. Així dissabte dia 2 de setembre, a les 21 hores, van actuar desprès de les xeremies, i el programa de festes ho deia així; Balls estil del país, amb gaita i tamborí, bé Ses Xeremies. Seguidament concert per la Banda Municipal.
Però als programes de festes de La Beata, de l'any 1954, ja hagué de venir la Banda de Muro. L'any 1961 la Banda de Santa Cecilia de Porreres, l'any 1966 la Banda inquense, l'any 1967 tampoc està al programa, la Banda de Santa Margalida, ni tampoc, al programa de festes de l'any 1970. Santa Margalida no tingué Banda fixa, durant aquets 20 anys
https://cosesdelcamp.blogspot.com/p/sa-canco-de-ses-panades-la-vila.html
***
CONCERT DE LA BANDA LA FILHARMÒNICA PORRERENCA.
Porreres està lligada a Santa Margalida, ja que les dues son Viles, i també per la música, que tantes vegades ha sonat als dos pobles. La plaça de l'ajuntament, anomenada plaça de la Vila ho diu tot, però aquest escrit es vol centrar, en la Filharmònica Porrerenca, específicament referint-se al programa de festes de Santa Margalida.
El programa de festes de l'any 1950, diu així: Diumenge dia 3 de setembre, a les 16 hores, Concert per la Banda La Filharmònica de Porreres. Aquest any era el director Bartomeu Oliver Martí que ho va ser des de l'any 1945 a l'any 1952
Aquesta Banda de música, fou creada l'any 1865, per Jaume Mulet Escarrer, que era la unió de distintes bande,s que hi havia anteriorment. L'any 1923 guanya un concurs celebrat a Inca, i l'any 2006, obtingué premi Jaume II, del Consell de Mallorca.
Podem destacar entre altres directors de la banda, a Bartomeu Oliver i Martí que va ser mestre de músics, compositor, instrumentista i director de distintes bandes entre elles la de Porreres.
Jordi Rosselló LLiteras, en Jordi Güia nascut l'any 1929, va entrar a la banda al cap de 9 anys i va ser director des de l'any 1951 durant 34 anys. Va ser també director i fundador de la Banda de Santa Margalida des de l'any 1988 fins a l'any 1999.
https://cosesdelcamp.blogspot.com/p/fhilarmonica-de-porreres.html
***
Dia 3 a les 22 hores. MONUMENTAL REVETLA, amenitzada amb la famosa orquestra, LOS CLIPPERS, alternant amb l'aplaudida CONSTELACION.
SES VERBENES.
*
Aquesta orquestra, es va fundar a Barcelona l'any 1945, per Antoni Bardaji, que li deien el Chispa, ho va fer amb músics de l'Orquestra Gran Casino, en la que anteriorment hi havia cantat, Pedro Bonet Mir de Palma.
Pedro Bonet, que havia après anglès, i a tocar la guitarra, el saxofon i clarinet, anteriorment havia fundat el grup Los Trashumantes. L'Orquestra CLIPPERS a la vegada tocava jazz, ja era coneguda a tot el territori espanyol.
Per aquell temps va ser Ràdio Barcelona, que van popularitzar la Cançó "Que bonita és Barcelona", lletra i música que l'havia composta, Manuel Moreno, a ritme de foxtrot. Un ball suau, que anava bé per ballar d'aferrat, la cantava Joan Torres. Més endavant la cantaria Jorge Sepúlveda, o Jaume Sisa, i fins i tot la cantaria l'Americà Andí Russell.
Aquesta orquestra, que ja era molt popular, anava recorrent els pobles per actuar. A Santa Margalida, vingueren per les festes de la Beata, dia 3 de setembre de l'any 1950.
A part d'Antonio Barjardi, hi cantava Joan Torres. Als instruments hi havia Damià Cots, Miquel Manzano, Manuel Biete, i Joan Boldó entre d'altres.
Entre les cançons populars, a part de la famosa "Que bonita es Barcelona", podem recordar, "Hey Ba-ba-re-bop" de la que hi ha un disc l'any 1947, "Estrella del Drums" o Clippers Bossi. També hi ha un disc, de "Cantos populars 1948-1952" anys que coincideixen amb la vinguda a la Vila, per les festes de la Beata.
https://felisos70.blogspot.com/p/clippers-lorquestra-dels-anys-1950.html
***
A programa de festes de la Beata d'aquest any, diumenge dia 3 de setembre, a les 22 hores, s'anuncia una MONUMENTAL VERBENA, amenitzada per la famosa orquestra LOS CLIPPERS. Diu més, alternant amb l'aplaudida CONSTELACION. Així ho diu i això dic.
Però qui era aquesta orquestra?
Espigolant, i la veritat, és que ha estat difícil, però gracies a l'esforç, ara sabem, que també varen actuar a Montuïri, per les festes de Sant Bartomeu, dia 24 d'agost de l'any 1951. Amb l'orquestra actuava el genial artista Rodolfo Zambrana. Aquesta orquestra, aquell any, ja actuava tots els dies a Palma, al Riscal i al saló Trebol.
Per lo vist Rodolfo Zambrana, després d'haver actuat a Santa Margalida, l'any 1950 va quedar a viure a Mallorca. De fet, va trobar feina tot seguit, al Saló Trebol i a El Cafe.
L'any següent, l'any 1952, Rodolfo Zambrana va passar a treballar, juntament amb Lluís Pérez Javaloyas, de València, qui va fundar el grup Los Javaloyas, fins que aquests les va sorgir l'oportunitat, d'anar a treballar a Algèria, que aquells anys era francesa, però en Rodolfo no tenia passaport. D'aquesta manera ho conta en Serafí Nebot Oliver.
D'en Rodolfo, hem trobat un cançoner seu, que havia editat, amb les següents cançons; Tres veces guapa, La Mora, Nuestro Hijo, La raspa del Militar, Que bonito es el querer, La chunga en chunga.
https://felisos70.blogspot.com/p/contelacion-la-orquestra-que-va-actuar.html
***
Dissabte, dia 2 de setembre a les 16 hores. Partit de futbol en el camp, És Cós, entre els equips, Front de Joventuts Local, i el d'Ariany.
Dilluns dia 4 de setembre a les 16 hores. Partit de futbol en el camp, És Cós, entre els equips, Front de Joventuts Local, i el C. D. Murense.
Aquest escrit va dirigit a esbrinar el programa de festes del mes de setembre de l'any 1950, per situar l'escenari d'aquell any en què hi feren dos partits de futbol.
El cas és que entre els jocs populars de les Balears, segons Marc Segui Tugores, a la memòria del treball de fi de grau, escriu que en pilota es jugava, a l'All i al Mato, a part d'altres jocs com, l'Aranya, el Mocadoret, el Pisso, les Cent Pedres, Carreres de sacs o Cadires musicals. Jo rècord haver jugat a Tèa, Baldufa, a Bolles, a Guanyar terreny amb un ganivet clavat a terra, jugar d'Amagat, i mil coses més.
Vicari Rubí en el seu llibre, "En aquell temps", escriu que "Els primers futbolistes de la vila, varen esser els al·lots del "Hermanos", i el primer camp de futbol, un tros de camí per travessar S'estanyol". On a més escriu, que ja tenien una pilota per jugar a futbol, un balon, que fermaven amb un cordó, una vegada inflat.
Record que nosaltres, li dèiem baló de cuiro, i que abans de jugar, li posàvem grassa de porc, a fi que la pell resistís millor. A dins, tenia una cambra d'aire, que inflàvem de tant en tant, perquè no tancava massa bé. D'això, segur que cada vegada hi ha més poca gent, que ho recordi.
Sigui com sigui, l'any 1950 al programa de festes de setembre, apareixen anunciats dos partits, que es jugarien en es Cos, on ho devien habilitar com a camp de futbol, durant l'estiu. Al programa està escrit així: Dissabte dia 2 de setembre a les 16 hores, jugaran els equips. Frente de Juventudes local, amb Ariany. Dilluns dia 4 a les 16 hores, jugaran els equips. Frente de Juventudes local, amb el C. D. Murense.
Va escriure Guillem Cantallops Barceló, a la revista de Santa Margalida número 4, del mes d'agost de l'any 1989, on recordava que en aquells temps, crec que seria a mitjans dels anys 50, que ell juntament amb en Pep Monjo, van organitzar el primer equip de futbol, que hi hagué a Santa Margalida, dient que a l'equip tots els jugadors eren aficionats, i que jugaven, a l'improvisat camp de futbol de S'Estanyol. A la formació de l'equip, també hi va participar en Ramon Valls, perquè tot fos un èxit.
Tots aquests fets ens fan pensar, que l'equip de Santa Margalida es va crear aquells anys, segons totes aquestes informacions detallades, i que el Camp de Futbol de s'Estanyol, i l'equip creixeren conjuntament.
Al llibre del Margaritense, també parlen del patrocini del futbol, a conte del Frente de Juventudes, quan el delegat era Josep Monjo Oliver. Així mateix, detalla que els jugadors es canviaven la roba, primer a la caseta d'en Pere Pastora, i després es va fer càrrec Enrique Moreno, de la banda de tambors i cornetes, que vivia a ses Cases Noves, i a mes era l'encarregat de S'Estanyol
 |
| Equip l'any 1944 i 45. Es pot veure a Enrique Medina de Sa Boleda, Gabriel Ribot, Joan Monjo, És Ros. Guillem Perelló, Escola. Pere Joan Vives. Bernat Molinas de s'Estany. Joan Serra Salva. Antoni Orininas, Pons. Antoni Quetlas. Foto millorada artificialment. |
El promotor dels inicis del futbol, als anys 50 va ser Damià Serra Llompart, conegut per s'Hermano Damià, jo li deia el Tio Damià donat que era família del meu repadrí per part de la seva mare. El nom oficial era Hermano Sabino Anselmo. Ho feu amb l'ajuda de Rafel Matàs Moll, que enviaven a jugar als nins a una esplanada prop del poble.
S'Estanyol, el Vicari Rubí el va descriure, com era a principis del segle passat, i l'origen del seu nom. De fet, jo sempre ho havia relacionat, la paraula Estanyol, com un lloc per anar a tirar escombraries. Actualment encara fa les funcions de punt verd.
En el meu cas, per mi de petit, era un lloc de pas diari, d'on tinc molts de records, i anècdotes, d'aquell paratge que anava canviant de fisonomia, per als abocaments que hi feia la gent.
 |
| Partit de futbol al programa de festes de l'any 1950. |
https://cosesdelcamp.blogspot.com/p/el-futbol-la-vila-de-santa-margalida.html
***
Dilluns dia 4 de setembre a les 22 hores. Vetlada Folklòrica, a càrrec de l'agrupació Salero Típic de Fontanella, de Santa Maria del Camí.
*
BALL DE BOT.
De Santa Maria del Camí.
Aquesta agrupació folklòrica de balls regionals, va ser fundada l'any 1947, a Santa Maria del Camí, i va durar fins a l'any 1953, que van deixar per motius laborals.
Però l'any 1950, tal com podem veure, al programa de festes d'aquell any, vingueren a Santa Margalida per les festes de la Beata, i el programa ho diu així: Dilluns dia 4 de setembre a les 22 hores, Vetlada Folklòrica, a càrrec de l'agrupació Salero Típic de Fontanella, de Santa Maria del Camí.
Van destacar aquells anys, amb una versió de la Tonada des Vermar, en versió de Joan Ramis Aguiló, que com és de suposar, la van ballar a la vetllada a Santa Margalida.
Els fundadors d'aquesta agrupació va ser, Joan Segura Forteza , que havia nascut dia 28 de març de l'any 1922, a una família de músics. La seva mare tocava el piano, i el pare l'acordió.
L'any 1934, ja estudiava a una Acadèmia de música a Santa Maria del Camí, aquest fet, el va introduir, al món dels balls regionals. Després del Salero, va seguir en el món de la música. L'any 1986, va muntar a Montuïri, poble on es va casar i on vivia, una acadèmia de balls mallorquins.
L'altre el director musical de l'agrupació, va ser Gabriel Pinya Molina, que va néixer l'any 1903, i visqué fins a l'any 1960. Tingué també, una vida dedicada a la música.
https://felisos70.blogspot.com/p/salero-tipic-de-fontanella.html
***
Dia 4 de setembre a les 12 del vespre. Un vistós castell de focs artificials, preparat per al pirotècnic de Pòrtol, el senyor Antoni Frontera, donarà final a les festes.
*
Les rodelles.
El nom ve de la roda feta de canyet, on posaven la pólvora per a donar-li foc, i que les espires la feien girar. La màgia del foc, i el color de les espurnes, feien volar la imaginació, interrompuda pels trons dels coets.
Els focs artificials que il·luminaven la foscor del cel, dibuixant formes fantasmagòriques, que al moment desapareixien, sempre es feien curts, esperant que el somni de fantasia durés més. Al final els trons, i la traca final, com ho descriu molt bé el Vicari Rubí al llibre "En Aquell Temps".
Els focs artificials se solien fer, en acabar les festes als pobles, o un esvaniment, segon tenim notícies, ja des de principis del segle XX. Així ho podem veure al programa de festes de l'any 1913, tal com quedà escrit al diari de ciutat, dient que dia 15 d'agost a Can Picafort, a les 21 hores hi haurà focs artificials. Talment, ho contava el Vicari Parera a la Revista Sa Marjal, de Sa Pobla, l'any 1920 dient; El vespre s'amolla un floret de focs artificials, ben entretingut.
En canvi, al programa de festes de Santa Margalida, de dia 4 de setembre de l'any 1950 ho deia així: A les 12 del vespre, un vistós castell de focs artificials, preparat per al pirotècnic de Pòrtol, el senyor Antoni Frontera, donarà final a les festes.
Ara sí que he trobat informació del senyor Antoni Frontera Palou, nascut l'any 1907 i que visqué fins a l'any 1989, nascut a Pòrtol, i que li deien de mal nom de can Parró.
Antoni va aprendre aquest ofici pel seu compte, anava fent proves amb molt d'interès. Tenia un germà que nomia Joan per ajudar-lo. Viatjava a Valencià i a Barcelona per aprendre tècniques que després les practicava
Va arribar a ser el pirotècnic més popular de Mallorca, i anava a molts de pobles a fer els focs i les rodelles. L'any 1955 tenia permís per conduir en Seat 1500 que també el llogava mentre que l'any 1964 ja tenia permís per instal·lar una indústria pirotècnica a la finca de Tetuan.
https://cosesdelcamp.blogspot.com/p/rodelles-per-el-final-de-les-festes.html
Comentaris