ADOLF ZERKOWITZ i les postals de Can Picafort.
Per entendre les fotos de Alberto Zercowitz, fetes a Can Picafort, farem un repàs, amb el que es va trobar, quan hi va arribar, i com estava el panorama picaforter.
Pensem que els carrers encara eren d'arena, i la part de Son Bauló, encara no estava urbanitzada. Hi havia el carrer de davant la mar, Marina, i la part de darrere, el carrer Isaac Peral, però que encara no tenien mom.
A l'altra banda de la carretera estava per l'estil, els carrers també sense noms, però amb més cases. Si peguem una ullada, a la seqüència de la pel·lícula, The Women of Straw ens farem una idea clara. Carros pels carrers, i algun cotxe, però poca cosa més.
Les monges arribaren a Can Picafort, l'any 1944, mentre que l'any 1947, va reobrir l'hotel Alomar. El Mollet s'estava fent, a iniciativa del rector Llorenç Vanrell.
L'any 1950 els March, presenten els plànols a l'ajuntament, per fer la urbanització, encara que a la pràctica, no començaria fins a l'any 1960.
Un any més tard, la Residència reprèn les obres, encara que no obrirà, fins a l'any 1953. Aquests anys hi ha moviment de bars; Ca Sa Rosa, Bar Barceló, el Bar Marisco comença a fer funcions de pensió, i a més l'any 1954 s'obri la pensió Jaume I, i el Bar Central.
A finals dels 50, s'inicien les obres públiques, posant el clavegueram i les canalitzacions d'aigua potable, l'any 1957. Un any despres, obri l'església a l'avinguda dels anglesos.
Als anys 60, amb la inauguració de la Residència tot canvia. L'any 1962, ja es fan els primers blocs d'apartaments, a la nova urbanització de Son Bauló. L'any següent, obri com a restaurant el Rojo Vivo. L'any 1963 compareix Basil Dearden director de la pel·lícula, La Dona de Palla, amb Gina Lollobrigida, per rodar unes escenes, davant el Bar Central.
L'any 1964 obren l'hotel Gran Playa, aqeust mateix any comencen a asfaltar els carrers, sobretot per anar a la Residència. Posen la central de Telèfons, a Can Robles, i l'any 1966, retolen els carrers, i posen la recollida les aigües brutes. L'any següent posen l'enllumenat públic.
Mentrestant, es van inaugurant cada vegada més hotels, aquest era el panorama, abans d'arribar a la dècada dels 70.
Les primeres fotografies en blanc i negre, mostren aquell Can Picafort antic, mentre que algunes en colors, ja reflecteixen l'arribada del turisme.
És interessant aquest reportatge, perquè aquestes postals, afegides a les primeres, que va fer en Pere Mascaro Castelló, mostren un Can Picafort, en part pobre, però idíl·lic, per la gent que va viure aquells anys, i que ho recorden en nostàlgia.
He arreglat una foto, que va fer ell mateix, i en què l'unica persona que es veu, trobo que s'apareix un poc a n'Adolf, és una suposició meva.
La carretera de Santa Margalida, està aplanada, el que indicaria que ja no hi corrien els carros, amb llantes de ferro. No es veu cap construcció a la vista. Pareix que arriba, fins a la corba del taller. Tampoc es veu cap paret, ni molt manco solars marcats, però sí un gran pinar, ben cuidat i podat.
A la dreta, l'avinguda dels Anglesos, on es veuen munts de marès, preparats per col·locar, per tancar el carrer o el que sigui. Tanmateix, al fons pareix que hi ha una paret, que podria ser el començament de l'església. L'avinguda mirant el trespol, també pareix que tenia poc trànsit, i això que hi havia la Residència.
El xalet, era del secretari de Santa Margalida, Nofre Sureda, que havia comprat el solar, als March, dia 3 de gener de l'any 1943.
Aquesta foto, es poden comprovar molts de detalls, i fer tangible a la vista, com era Can Picafort als anys 50.
***
ADOLF ZERKOWITZ i les postals de Can Picafort
EL PERSONATGE.
Adolf Zerkowitz, L'home que signava les postals.
Un austríac nascut a Viena, l'any 1884 feia feina amb la família, que tenia una empresa dins l'àmbit del tèxtil. Però dia 1 de setembre de l'any 1939, quan Alemanya va envair Polònia, i va començar la Segona Guerra Mundial, ell justament ara de viatge al Marroc, i no pogué tornar a casa seva.
Un bon dia va es va fer a la mar, travessant l'estret de Gibraltar, i va fer camí, fins a arribar a Barcelona, on es va quedar definitivament. No sé com, però va canviar el fill de Tricotosa, la màquina de teixir, per la màquina de fotografiar. Una càmera amb un objectiu, i el trípode de fusta, que no deixava mai. Aquesta màquina li va servir, per deixar testimoni mentre gravava la història. A Barcelona va retratant; la Rambla, les galeres amb els cavalls, el primer autobús, la plaça de Sant Jaume, i tot el que es posava al davant, al principi sempre en blanc i negre. D'aquesta manera es va convertir, amb un fotògraf professional.
Tenia una altra afició, que era l'alpinisme i de pas fer alguna fotografia. Així degué ser, com va conèixer a l'abat Antoni Marcet, qui li va encarregar l'any 1916, per primera vegada per ell, fer unes postals pels turistes que visitaven el Monestir de Montserrat. D'aquesta manera va ser com va arrencar, i ja no es va aturar, editant postals de Barcelona, la costa catalana, Mallorca i altres llocs.
Adolf era un avançat al seu temps, i ràpidament va passar a la fotografia en color. Li encantava la llum natural i esperava el temps que fos falta, per captar una bona imatge. Les seves postals reflecteixen el volum de l'espai, a més anava fins on, ningú mai ho havia fotografiat.
Ara en ve al cap, la similitud d'objectius del fotògraf mallorquí, de Maria de la Salut, en Pere Mascaro Castelló, i en recordo com ell, va contar a una entrevista, que feia fotos també per una empresa de Barcelona, que les venia com a postals. Tinc la intuïció, que donat que compartien el gust amb Adolf, en Pere, podria haver fet de corresponsal seu a Mallorca.
Adolf va finir l'any 1972, però el seu fill Alfred Zerkowitz, igualment que el seu net, Hector, segueixen mantenint l'empresa, actualment. Fins i tot encara avui, comercialitzen aquelles postals, que tant de records, o històries ens poden contar gràficament.
Les seves postals, duen la seva firma impresa a primera pàgina. Les de Can Picafort, detallen el lloc on es feren i estan enumerades. Tal vegada també coincidència, ho feia en Pere Mascaro, qui descrivia el lloc, amb unes lletres peculiars, pareixen escrites a mà, ho feia a les seves primeres postals.
Per internet podràs veure bona part de les seves postals, a la pàgina del seu arxiu Zerkowiz Can Picafort, on té 62 penjades. Segurament moltes les tindràs vistes, altres no, però que pots visitar pitjant l'enllaç.
***
LES POSTALS DE CAN PICAFORT.
Les més antigues, quan encara eren en blanc i negre, les he agrupades per als llocs on estaven fetes. Per aquells anys, encara hi havia poca cosa, així que en quatre punts, va quasi tot. La part de la platja construïda, no arribava a l'hotel Alomar, així que ni una on prenien el sol, que és la Platja d'en Barret.
***
ELS ARCS de cal francès.
Envoltats de cases baixes, a l'estil de les cases barates, que es posaren de moda l'any 1911, per tal de millorar la salubritat dels habitatges, una casa amb l'arcada cobrint la terrassa, cridava l'atenció, però més ho feien les vistes, que des d'allà tenien.
D'aquestes fotografies tretes a partir de l'any 1950, podem destacar 684, 1344, 1353, 2673.
1344.
684
1353
A part aquest edifici surt a les fetes des del Mollet o des de la punta de sa Torre.
***
MOLLET
Si volem parlar per ordre cronològic, tal vegada ens haurem de fitxar amb la numeració, escrita a cada postal. La primera que troben publicada a la seva pàgina, és la número 675, que anomena vista des de es Mollet, que representa l'amo en Jaume Mandilego dins la barca, estant davant el clot de s'Aigua Dolça. Aquesta postal pareix que és abans dels anys 60.
Del Mollet, tanmateix, en té un parell més, com és la número 681, que representa també l'amo Jaume Mandilego, amb la barca surtin del Mollet, anys més tard en té més de fotos molleres però ja en color.
Les xarxes i senalles de pescador és la postal número 1352 que eren de l'amo en Jaume Mandilego, i en color amb el número 704. Un altre que també està molt bé en colors, és un pescador a l'ombra de la xarxa, salsint els forats d'una altra xarxa, amb un carro davant i el port de fons, però aquesta és més moderna i du el número 4706 i ja no va firmada.
***
RESIDENCIA
La número 676 la postal és la Residència de Can Picafort, que va obrir l'any 1953. Podria ser una foto dels primers anys, donat que encara no hi ha cap arbre sembrat davant, tampoc hi veuen cap cotxe ni banderes al terrat. Aprofitant que aquest edifici, que va començar a Construir-se l'any 1931, que havia de ser l'Hotel Platja Golf, respectant la primitiva estructura i forma.
Van fer un parell de postals més, com la número 686, que mostra el menjador, i la número 687 el bar, que el titula com, saló de passatemps.
Anys més tard fan un altre postal del front, la número 1354, ara ja amb les 10 palmeres sembrades, que ja eren de mitjana altura.
La número 678 des del terrat de la Residència, és una foto panoràmica, veient des de l'hotel Alomar, fins al darrer hotel, el Gran Platja, que es distingeix molt bé.
***
TORRENT SON BAULÓ
La número 677 és s'Estany de torrent de Son Bauló, totalment verge de construccions, amb un paisatge nítid, i la retola com a Torrent de Son Real.
La 679 és el carrer Marina amb molts de solars buits, però ja hi ha els 7 escars o pontets construïts, feta des del Clot del Metge, o la piscina del Mar y Paz. El més significatiu, és que la retola com a barri de Son Real.
La 682 una vista des del dalt del pinar, dins la part de Son Real, que es veuen al fons, les cases de Son Bauló. Aquesta la retola com a vista des del torrent.
***
CARRETERA SANTA MARGALIDA
La 680 és el xalet de Ca S'Estrella, que fa cantonada amb l'avinguda dels Anglesos, mirant cap a la Torre de Cas Comandant, i les cases de la carretera de Santa Margalida. Aprofitant el lloc, on enfront hi havia el primer oratori, l'església avui l'ajuntament, i per tant era el centre del poble. Per això en feren un parell més.
La número 683 mira els xalets de l'esquerra, de l'avinguda dels anglesos, i la 685 a la dreta.
La número 688, és molt més antiga, van captar el xalet del secretari de l'Ajuntament, Nofre Sureda Cifre, que havia comprat el solar l'any 1943, el primer que van vendre els March. El que es veu a aquesta foto, és la carretera de Santa Margalida, aleshores pinar verge, i l'avinguda dels anglesos tal qual és com fan obres d'ampliació, i els munts de mares, a punt de fer els límits del carrer amb els solars, i de pas alinear el primer xalet que hi havia construït, apoderant-se d'uns metres de la corba.
Tot això mirant per amunt, però hi ha moltes més coses que observar.
POSTALS EN COLORS.
Dels anys 1970 hi ha un grapat de postals ben interessants, unes són de les antigues, que les va posar color, d'altres deixen testimonis ben interessants, com per a escriure una cronologia. En total a la pàgina ni n'hi ha 62, entre les de blanc i negre, i les de color, que pots visitar pitjant l'enllaç, que du directament a la pàgina.
De les conegudes, en sorprèn com algunes de les fotos, disponibles bàsicament per internet, eren postals seves, de les que ja no firmava al davant, però sí que com és de suposar, duen el seu nom al revers. Totes reflecteixen els primers moments del creixement turístic.
Una foto duplicada al blanc i negre és la 703 igual que la 1354 peró ara sense retolar.
En canvi, la del mariner amb les xarxes no l'he vista bicolor.
Impressiona la de la platja de Son Bauló just amb un hotel, el Concord que pareix que ha aterrat amunt l'arena.
Si tens interès per anar vent més fotos, entre a la seva pàgina, CAN PICAFORT. Arxiu Zerkowitz, pitjant l'enllaç.
https://www.flickr.com/photos/archivo_zerkowitz/albums/72157649916602465/with/16068674816
***
LES FONTS.
***
CAN PICAFORT
Arxiu Zerkowitz
https://www.flickr.com/photos/archivo_zerkowitz/albums/72157649916602465/
***
ZERKOWITZ AL FACEBOOK.
https://www.facebook.com/archivozerkowitz/about?locale=ca_ES
Adolfo Zerkowitz (Viena, 1884 - Barcelona, 1972) fue un
fotógrafo austríaco afincado en España, autor de postales de la ciudad de
Barcelona e iniciador de una saga de fotógrafos barceloneses continuada por su
hijo Alfred y su nieto Héctor.[1][2]
Adolf Zerkowitz comenzó su vida laboral dentro del negocio
textil de su familia en Viena, pero cuando comenzó la Primera Guerra Mundial se
encontraba en Marruecos y no pudo volver a su país. Sí regresó a Europa
cruzando el Mediterráneo hasta Barcelona, ciudad en la que finalmente se afincó
de por vida.
Su primera edición de postales fueron un encargo del
Monasterio de Montserrat hecho en 1916,[3]
labor que prosiguió con una ingente obra de la ciudad de
Barcelona, Mallorca, diversos puntos de la costa catalana y los Pirineos,[4] entre otros lugares.[5]
Su antiguo estudio fotográfico de la calle Corribia de Barcelona fue heredado y ampliado por su hijo Alfredo.
***
El llegat de Zerkowitz
El fotògraf nascut a Viena va ser pioner en l'edició de
postals sobre la capital catalana
26 d’agost del 2014. Actualitzada 28 d’agost del 2014 a les 02:10
Comentaris
Adolf Zerkowitz va ser pioner a captar fotografies de
Barcelona per il·lustrar postals. La seva càmera amb objectiu, sempre amb el
trípode de fusta, va retratar en blanc i negre el vell camí cap al far de
l'escullera, el primer autobús turístic, carros tirats per cavalls davant el
mercat del Born, els primers taxis estacionats a la plaça de Sant Jaume i la
Rambla de nit il·luminada pels focus d'un cinema amb un cartell de l'actriu
Lillian Gish a La mujer marcada, pel·lícula muda de Victor Sjöström.
https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20140826/el-llegat-de-zerkowitz-3474390
***
Comentaris