ISABEL GARAU RIBAS

 ISABEL GARAU RIBAS.


Segons Catalina Amengual  neboda seva

Isabel Garau tenia moltes finques i béns que va repartir al seu testament, donant als Garau el que procedia de la família d'aquest cognom i als Ribàs el que havia rebut de la família Ribàs. L'Ermità Samuel que va morir fa uns 25 anys, i era de Santa Margarida, on viu encara una germana seu, va aconsellar -es diu- a la senyora Isabel Garau a fer així el seu testament. Propietat de la senyora Isabel Garau era també el que és ara S'Alquería d’es Compte, convertit avui en Barbacoa.

 Isabel solia banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany que li arribava al coll i li cobria tota la cama. Estava molt de temps en remull dins l'aigua del mar, cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari.

La casa del que és ara l'Ajuntament de Santa Margarida va ser venuda meitat en vida, i l'altra meitat en morir la senyora Isabel. Ens diu la senyora Catalina Amengual que Can Picafort ha destrossat molta pineda, que tenia pins molt grans i que, per dins del que són ara els carrers de Can Picafort, corrien molts conills i volaven molts tords.

DONACIONS:

Isabel Garau Planas  dona l'any 1933 la casa a les  monges agustines  i a la seva mort  la casa on vivia va passar a ser  la casa de la vila.

Vivia al carrer Passeig des Pouàs  número   23  a on avui és l’Ajuntament de Santa Margalida. A aquesta casa hi visqué la seva Filla Isabel. Entre altres propietats  tenia S’alqueria des Compte.



LA CASA DE CAN PICAFORT


La va deixar a les Monges Agustines: 

RETAULE AL PATI DEL CONVENT 


Retable ca ses Monjes Can Picafort


El doctor amb medicina D Joan Garau Tous.

A finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar, aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló.

La va deixar a la seva filla Isabel Garau Ribàs. La va adaptar i ampliar per convent de les Religioses Agustines el 4 d’agost de 1944. Per al servei religiós, educatiu i de malaltes d’aquesta ja popular Colònia.

Moria santament el 25 de juliol de 1966.

Per memòria i gratitud 28 d’agost de 1967


Isabel Garau 












LA CASA DE CAN PICAFORT


La va deixar a les Monges Agustines: 

RETAULE AL PATI DEL CONVENT 


Retable ca ses Monjes Can Picafort

El doctor amb medicina D Joan Garau Tous.

A finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar, aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló.

La va deixar a la seva filla Isabel Garau Ribàs. La va adaptar i ampliar per convent de les Religioses Agustines el 4 d’agost de 1944. Per al servei religiós, educatiu i de malaltes d’aquesta ja popular Colònia.

Moria santament el 25 de juliol de 1966.

Per memòria i gratitud 28 d’agost de 1967






Isabel Garau Ribàs



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AL ROJO VIVO

Imatge
Una discoteca carismatica per molta gent de Mallorca, durant  els anys 60, 70 i 80 del segle XX. Al final dels anys 1960, a Mallorca hi havia 117 discoteques, tantes com a Madrid i Barcelona Juntes. Aquesta història  de les sales de festa, comença a finals de l'any 20, quan va obrir Titos, nom que li va donar un empresari Itàlia que nomia Tito. Aquesta discoteca, era just,  per gent  que no era corrent. Anys més tard  n'anaren obrint d'altres. A finals dels anys 1940 (Rosales). A partir dels anys 60, amb l'arribada del turisme, i el canvi de gusts musicals, propiciaren una nova etapa. Mallorca jugava en avantatge,  per les condicions de l'atractiu turístic, i la moda de moure el cos. El Rojo Vivo va ser de les primeres que obriren, llunyanes de Ciutat (1963), ho va fer com a Nithg Club. L'any següent obriren Tagomago, l'any 1969 va obrir Barbarela. Els anys 70  naixeran com esclata-sangs, quan plou a la tardor. El Rojo va néixer, dins un espè...
Més informació

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

Imatge
El nom surt a molts de llibres, a diaris, a les xarxes, però només l’anomenen. Va tenir molt de poder al seu poble, influent a Madrid i a l’Alger on va viure i on tenia negocis. Idò qui era aquest Senyor? Si et fa ganes acompanyar-me a un viatge a temps passat, ens podem posar les ulleres de mirar enrere, i farem un recorregut a mitjans de segle XIX. Pitja el botó per retrocedir i escollir un punt al mapa. Som ara a Santa Margalida, estem l'any 1860, al carrer Taronja. A l’habitació del primer pis se senten gemecs, esforços, i la respiració és pesada, de cop un gran crit. Després un silenci, que pareix etern. Només una plorada ho interrompi.  A baix de la casa alegria i xerrades. És un nin? I quin nom li toca? Catalina Tous Estelrich, acaba de donar llum al sisè fill, li tocà nombre Josep. Francesc Garau Carreres està ple de goig, fa deu anys que es varen cassar, i ja tenen sis fills tots mascles, que nomen: Francesc Josep, Bartomeu Júlia, Joan Antoni, Pere Antoni i Toni. Ara que t...
Més informació

CAN PICAFORT AT NIGHT. Mallorca als anys 70

Imatge
  Els hotels  ja eren una realitat, els turistes que de dia estaven al sol, els vespres panxa plena i ben sopats a l'hotel, o a un dels nombrosos restaurants de la colònia turística, anaven a ballar per passar la vetlada.  De fet, el Rojo va començar com a “Snack. Bar. Restaurant” l'any 1963 amb  les taules repartides baix els pins.  Per endolcir l’estada dels clients,  contractaren  un conjunt musical, i degué pesar més la música  que el plat, motiu pel qual va acabar, com una sala de festes estiuenca.   Paco Domínguez Gordillo, el bàrman amb el seu caràcter innovador, el va convertir ben aviat en un referent turístic. El propietari Paco Gordillo, veient l'èxit, anys més tard, l'any 1970, va fer construir la discoteca, com si fos  una capsa de forma hexagonal. Era el propietari de l'Hotel Exagon, per passar la temporada d'hivern, la va convertir amb discoteca, la primera de Can Picafort, coneguda per tot Mallorca, i de tots els paï...
Més informació