PINZELLADES. De tots els colors.

  ISABEL GARAU RIBAS. Segons Catalina Amengual  neboda seva Isabel Garau tenia moltes finques i béns que va repartir al seu testament, donant als Garau el que procedia de la família d'aquest cognom i als Ribàs el que havia rebut de la família Ribàs. L'Ermità Samuel que va morir fa uns 25 anys, i era de Santa Margarida, on viu encara una germana seu, va aconsellar -es diu- a la senyora Isabel Garau a fer així el seu testament. Propietat de la senyora Isabel Garau era també el que és ara S'Alquería d’es Compte, convertit avui en Barbacoa.  Isabel solia banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany que li arribava al coll i li cobria tota la cama. Estava molt de temps en remull dins l'aigua del mar, cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari. La casa del que és ara l'Ajuntament de Santa Margarida va ser venuda meitat en vida, i l'altra meitat en mori...

Per entendre les fotos de Alberto Zercowitz, fetes a Can Picafort, farem un repàs, amb  el que es va trobar, quan hi va arribar, i com  estava el panorama picaforter. Pensem que els carrers encara eren d'arena, i la part de Son Bauló, encara no estava urbanitzada.  Hi havia el carrer de davant la mar, Marina, i la part de darrere, el carrer Isaac Peral, però que encara no tenien mom. A l'altra banda de la carretera estava per l'estil, els carrers  també sense noms, però amb més cases. Si peguem una ullada, a la seqüència de la pel·lícula, The Women of Straw  ens farem una idea clara. Carros pels carrers, i algun cotxe,  però poca cosa més. Les monges arribaren a Can Picafort, l'any 1944, mentre que l'any 1947, va reobrir l'hotel Alomar. El Mollet s'estava fent, a iniciativa del rector Llorenç Vanrell. L'any 1950 els March, presenten els plànols a l'ajuntament,  per fer la urbanització, encara que a la pràctica, no començaria fins a l'any 1960.  U...