JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.
El nom surt a molts de llibres, a diaris, a les xarxes, però només l’anomenen. Va tenir molt de poder al seu poble, influent a Madrid i a l’Alger on va viure i on tenia negocis.
Idò qui era aquest Senyor?
Si et fa ganes acompanyar-me a un viatge a temps passat, ens podem posar les ulleres de mirar enrere, i farem un recorregut a mitjans de segle XIX.
Pitja el botó per retrocedir i escollir un punt al mapa.
Som ara a Santa Margalida, estem l'any 1860, al carrer Taronja.
A l’habitació del primer pis se senten gemecs, esforços, i la respiració és pesada, de cop un gran crit. Després un silenci, que pareix etern. Només una plorada ho interrompi. A baix de la casa alegria i xerrades. És un nin? I quin nom li toca?
Catalina Tous Estelrich, acaba de donar llum al sisè fill, li tocà nombre Josep. Francesc Garau Carreres està ple de goig, fa deu anys que es varen cassar, i ja tenen sis fills tots mascles, que nomen: Francesc Josep, Bartomeu Júlia, Joan Antoni, Pere Antoni i Toni.
Ara que tu i jo, hem estat testimonis del naixement de l’infantó, ens podem acostar a la finestra per veure com és aquest poble on ha nascut en Josep.
El carrer és de macs rodons ben col·locats, al mig dues tires de ginyes dels carros, al centre un regueró que baixa per dur les aigües cap al pou de la garriga. La gent al carrer comenta la notícia, les madones van cap a les piques, per fer la bugada, amb les paneres plenes de roba.
PANORAMA DEL POBLE.
A 1.837 Maria de la Salut, havia obtingut la segregació definitiva. Un 25% del territori. La família Garau hi tenia terres a la Bisbal i Alcudiola amb litigi per les partions.
Santa Margalida tenia 2.972 habitants a 1.829 dels que 1.248 eren jornalers i 806 llauradors. La població va augmentar fins a 4054 l’any 1887.
El territori tenia 2.880 quarterades de seca i 20 de regadiu, 150 de vinya, 4 d’aglaneres, i 4 d’oliveres. D'ametllers ni se'n parla. Les possessions ocupaven un 83,44 % i només un 16 era de petits propietaris
Per tant, les terres estaven en mans de poques famílies, per això el nombre de jornalers era tan alt. El 66% de les terres no estava en explotació.(garriga)
Per entendre un poc aquell temps, els 1.248 jornalers censats, el sou era ben petit, feien feina de sol a sol a canvi de la manutenció i en dret a cobro (tenir a on dormir). Els propietaris tenien les seves possessions en mans dels Amos (amitgers), a canvi de la meitat del benefici, aquests Amos eren els que tenien aquests jornalers per fer la feina.
A l’edat de 31 anys d’en Josep (1.891) Arriba la fil·loxera a Mallorca (l’atac a França ja es recuperava) però tal com ho explica, Bartomeu Pastor (1), a més de la plaga, coincidia amb baixa rendibilitat, motiu pel qual arrabassaren totes les vinyes. Després Mallorca obriria els ulls a un nou cicle, que ha durat fins fa pocs anys. La flor d’ametler seria l’admiració de tota Europa. Tal va ser la quantitat d’ametlers sembrats i que a més donaven un bon rendiment.
També a finals del segle XIX i principis del XX, augmenta considerablement el conreu de la figuera, tan necessari per alimentar el porc per les matances, aliment bàsic, gràcies a l'aprofitament del porc durant tot l'any.
Bé, però repassem el personatge.
Francisca Maria, era filla d’una família adinerada. El seu pare era Rafel Planes Mulet de Llubí també tenia algunes propietats a Muro. El matrimoni tenia 2 persones al servei domèstic.
En Pep Garau tenia 5 germans, En Francisco, en Bartomeu, en Joan (pare Isabel Garau), en Pere i en Toni.
Del matrimoni amb Francisca Maria va tenir 4 filles i 2 fills: Catalina, Francesc, Maria, Margalida, Rafel (assassinat al Grau, port de valencià) i Francisca. (tots nats entre 1878 i 1894)
Encara que figurava com a llaurador, segons consta als escrits, compartia aquesta feina amb la de comerciant. Solien aprofitar el viatge per exportar productes del camp i de tornada duen per suplir necessitats com el tabac (contraban) o d’altres. Per això a la tornada feia falta una xarxa de “jornalers” que anava des de la vigilància, la descarrega, i el transport tot amb els ulls grossos dels carabiners que de tant en tant havien de fer alguna aprensió com una documentada a 1879.
A l’Alger (que era de França) hi havia emigrants mallorquins per qüestions econòmiques o de negocis. Josep Prest va llogar i al final comprar la fàbrica de tabacs BACRI. Fabricava just per la demanda que tenia, als compradors les hi cobrava el 50% per anticipat i la resta a la tornada.
Tot anava amb rodes, fins que un dels compradors, el jove de can Verga (en part entremesclats familiarment i del mateix poble) no va estar bo fins que el convencés a compartir el negoci de la fabricació (va ser com un troià). A 1909 crearen la Societat Garau-March.
Les desavinences els posarem en relleu al cap de 8 anys amb la mort del seu fill Rafel. Aquest i altres fets donarem llum a una batalla judicial, comercial i econòmica. De tot això ho contà la premsa del moment, i ha donat llum a un bon grapat de llibres que es van publicant fins i tot als nostres dies.
El seu Fill Rafel Garau Planes, tenia 27 anys en morir assassinat. Era dia 29 de setembre de 1916. En Pep dia 24 de febrer de 1917, segons consta a l’escriptura, va fer construir una capella al cementiri de santa Margalida. L’Ajuntament li va cedir per 300 pessetes, un dels dos solars hexagonals destinats a jardí.
És evident que en Rafel tenia molta estima a Santa Margalida, donat que movia molts de doblers i donava feina i negoci a molta de gent del poble. A més tenia influència suficient tant al poble com a l’Illa. Dos fets ho demostren, com va ser el trasllat i funeral del seu fill recollit a les gloses populars, i diaris d’aquell temps.
Josep a diferència del seu contrincant tornà a Santa Margalida ja jubilat, era l’any 1925, va comprar els solars de l’antic palau dels Zaforteza i les va construir i on va viure fins que va morir. La casa a on va néixer, hi vivien les seves filles, Margalida i Francisca.
Per aclarir algunes informacions Josep va conservar el seu patrimoni, la fàbrica de tabac a Alger queda a càrrec del seu fill Francesc primer i després dels seus dos gendres Mateu Oliver i Joan Tous (batle 1938-1946). La que va fer fallida va ser la societat Garau-March.
Devers 1.930 va quedar viudo i queda vivint amb la seva criada, Antònia Barbera Miralles, que tenia una filla, Agnès Parsen Barbera fins que es va casar amb ella a 1.936, un any després en Pep va morir al cap de 77 anys.
Si segueixes llegint, podràs gaudir de la part de la seva història en diverses publicacions, això com un poc d’història del tabac amb vídeos i enllaços del contraban crec que t’agradarà conèixer el personatge de més a prop. Ell i la família aprengueren el francès i l’escrivien i els fills cresqueren amb la llibertat la Republicà Francesa.
(*) Part important de la informació l’he recollida del llibre: El contraban a Mallorca 1893-1934, que et recomano llegir. Escrit per Esteve Nicolau Perelló, de l’editorial Lleonard Muntaner. III premi d’assaig Font i Roig 2017, que trobareu l’enllaç del llibre al final.
(1) Bartomeu Pastor Sureda. La vinya i el vi a la Mallorca del segle XIX. Una revisió del tòpic de la fil·loxera. Lleonard Muntaner. Editor. 2016
 |
| Josep Garau Tous |
INDEX:
ARBRE DELS GARAU.
LA COMPANYIA D'EXPORTACIONS.
JOSEP GARAU TOUS A L’ALGER .
J. BASTOS.
FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT, PREPARATIUS.
RAFAEL GARAU PLANES.
CONTAT AMB GLOSAT.
LA TOMBA.
TOT VA CANVIAR DESPRES DE L'ASSESINAT.
ARBRE DELS GARAU.
Els pares de Josep Garau Tous.
Els pares de la seua dona. Francisca Maria Planas March.
Els fills del matrimoni. Josep Garau Tous i Francisca Planas March.
 |
| La Família Garau. Batent a s'era. |
LA COMPANYIA D'EXPORTACIONS
La Companyia d´exportacions José Garau
José Garau i Tous abans de formar Societat amb Juan March Ordinas, a qui avantatjava en 22 anys d'edat i experiència al ram de la indústria tabaquera, havia començat en el negoci, molt modestament, en instal·lar-se a Alger com un comerciant més d'una casa mallorquina de contractació, consignació i nòlits amb destinació a la exportació de mercaderies.
Per a això va crear una empresa a familiar, especialitzada en la exportació de tabac elaborats, des del port d'Alger, sense destinació no flotant especificat o cap al port de Gibraltar; és a dir, sense eufemismes duaners, al contraban per encàrrec; o sigui, que més que un fabricant amb la seva marca registrada era un simple proveïdor de mercaderies fetes per fàbriques, tant d'Alger, Oran, o procedents de qualsevol casa de representació estrangera que vengués els seus gèneres sense taxes als exportadors.
Amb el pas del temps i després de la incorporació dels seus fills barons a aprendre el negoci familiar, aquest va ampliar l'envergadura del negoci, comprant maquinàries, motlles i premses per a la fabricació i manufactura de les labors de tabac, una balandra d'alta mar i diversos falutxos de cabotatge, registrant davant la duana francesa la seva pròpia marca de fabricació amb destinació exclusiva al mercat exterior denominada "La Mallorquina", amb la que es va dedicar, amb l'ajuda d'alguns dels seus familiars, al contraban directe de tabac.
El mètode de treball del clan familiar Garau era molt artesana), amb una producció bàsicament i destinat al consum o immediat , produint o sempre per encàrrec ,utilitzant i normalment, gràcies a uns vincles molt forts d'amistat i mútua confiança , el sistema del pagament de les mercaderies embarcades a risc del fiat i conciliació, que consistia que el patró contrabandista carregava en alta mar de la balandra al seu falutx tota la mercaderia, pagant un lleuger avenç en metàl·lic i la resta quedava avalat a la casa de contractació a Santa Margarida, mitjançant una lletra de canvi o pagaré.
El patró es cobrava el viatge que realitzava en espècie mitjançant un percentatge fixat dc per endavant per la càrrega venuda o bé anava a mitges amb els Garau al partida. Però sempre, després, al seu retorn a Alger, els comptes es feien quadrar per conciliació als llibres de Caixa ai descomptar-se les diferències existents entre el capital a pagar de la lletra, pagaré o aval, per la taxació en brut del valor del nou transbordament, ja que treballant així un armador o patró es comprometia amb Garau a realitzar un nombre determinat de viatges mai inferior a quatre per any. Uns especialistes en aquest tipus de viatges eren els mariners de Santanyí de "Can Eassol" * Bartolomé i Antonio Amengual àlies "El Patró Tonet" , els qui després treballarien en exclusiva per a la Societat March & Garau
L'estratègia comercial de José Garau, a diferència dels seus altres competidors dels Clans Ramis Muí Ques \Ventanyol GERMÀ S > els March que jugaven . 1 SATINA R el mercat, era la de mai forçar la demanda i de realitzar una producció força limitada que normalment se solia desembarcar i distribuir quan L'Arrendatària patia escassetat de mercaderies als seus dipòsits de Palma o als principals estancs de "la Pa n Forana" del Centre, Sud i Llevant de l'illa, ja que li agrada jugar i sempre sobre i segur i arriscant el mínim.
* Germans Fassol.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2694554.pdf
 |
| FABRICA DE TABACS. Fet a ma. |
JOSEP GARAU TOUS A L’ALGER
A Santa Margalida els pioners en aquest sentit foren la família Garau, especialment el cap de la família, Josep Garau i Tous. Nascut a Santa Margalida al 1857 formava part d’una de les famílies més importants del poble.
Josep Garau començarà els seus negocis a Alger de manera modesta, s’hi instal·là com un simple comerciant d’una casa mallorquina de contractació i consignació de nòlits per a l’exportació de tabacs elaborats, des de el port d’Alger cap a Gibraltar o a destinacions no especificades. En poques paraules, de primeres ja s’iniciarà amb el negoci del contraban, però en un contraban per encàrrec.
Així, més que un fabricant de tabac, Josep Garau era un proveïdor de mercaderies produïdes en les fàbriques d’Orà i Alger. Amb el pas del temps i després de que els seus fills, Francesc i Rafel, entressin dins el negoci familiar, aquest anirà creixent de mida.
D’aquesta manera, es compraren maquinària, motlos i premses per a la fabricació del tabac i la seva manufactura i un vaixell de petites dimensions. Fins i tot es creà una marca pròpia de fabricació amb destinació al mercat estranger “ La mallorquina”.
Tot i així, la fabricació dels Garau era de tipus artesanal, destinada al consum immediat. S’ha de fer menció, també, a que la primera fàbrica dels Garau es trobava situada en la zona portuària d’Alger, la qual cosa va fer que amb la compra de tota la nova maquinària hagués de ser trasllada.
D’aquesta manera construiran una nova fàbrica a la zona industrial de la barriada de Bab-El-Ouet, en un solar de 230 m2. Allà es va construir una nau d’una planta, ampliable a tres. La fàbrica es trobava situada entre els carrers Fourchaut i León Roches.186 L’estratègia dels Garau, a diferència d’altres, passava per no col·lapsar el mercat, amb una producció limitada que normalment es solia desembarcar quan l’Arrendatària de tabac no podia respondre a la demanada.
Aquest serà un model totalment oposat al de Joan March, a qui els Garau proveiran de tabac en un primer moment, tot i no estar d’acord amb els seus mètodes. De totes maneres, després de la inauguració de la nova fàbrica i tenint en compte l’augment de producció la família Garau va haver de canviar les seves estratègies de venta, per la qual cosa es va diversificar la llista de gent a qui els Garau proveïen de tabac.
Per la seva part, Joan March Ordinas, 22 anys menor que Josep Garau, desembarcarà a Alger amb posterioritat als Garau, després d’haver aconseguit fer fortuna a Mallorca. El model de Joan March serà totalment oposat al dels Garau, l’estratègia d’en Verga passarà per utilitzar tècniques agressives de contraban organitzat com si fos una empresa capitalista amb intencions clarament monopolistes.
Això va fer que malgrat comprar mercaderies als Garau formalment fossin rivals en l’àmbit comercial. Això va quedar palès de manera clara quan Rafel Bonet, antic treballador dels Garau, passarà a treballar per Joan March. Gràcies a això va poder descobrir que bona part del tabac que comerciaven els Garau procedia d’Orà i per aquest motiu ell decidí instal·lar-hi la seva fàbrica.
Dita, fàbrica serà resultat de l’adquisició de la fàbrica que posseïa la família Jorró a 1904 . A partir de 1906 la fàbrica estarà en ple funcionament baix el nom de Manufacture de tabacs Juan March Ordinas. Aquest serà el moment, també, en que la rivalitat comercial entre en March i es Garau serà més important.
Tant és així, que en més d’una ocasió Joan March intentà fer quebrar
l’empresa dels Garau. La seva estratègia passava per enviar a diferents homes
de confiança fent-los passar per clientes, amb avals falsos, carregant gran
quantitat de mercaderies, que no pagarien mai. A aquesta estratègia hi
respongueren els Garau procurant atacs contra les embarcacions de Joan March. Tot
plegat acabarà en una sèrie d’enfrontaments directes entre ambdós bàndols i que
provocarà més d’una mort, la qual serà disfressada com accident de pesca, de
caça...etc
Aquesta lluita s’estendrà durant els any 1906, 1907 i 1908, sense que cap bàndol aconseguís eliminar a l’altre, però si que tingué fortes repercussions econòmiques. No serà fins que un cop començada la guerra de Melilla, que Joan March veurà la necessitat d’arribar a un acord amb els Garau, per tal de poder respondre a tota la demanada que s’estava generant al Marroc.
La idea era la d’acabar amb les lluites per tal de poder duplicar la producció de tabac i així poder controlar tot el mercat del nord d’Àfrica.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
J. BASTOS
PRIMER FABRICAN DE TABAC A L’ALGER
Els inicis de la fabricació de tabac.
Molt ràpidament, Juan crea una estanqueria, com hi havia a
Espanya, destinada a proveir de tabac als soldats. La primera fàbrica de tabac
(cigars i cigarrets J. Bastos) es va fundar l'any 1838 i va ser un dels primers
establiments "industrials" de la nova colònia. Si el nom és pompós,
en realitat només és un taller de dimensions modestes, transposat d'una banda a
l'altra de la Mediterrània. Aquest cas d'activitat de trasllat entre les dues
ribes no és aïllat i el trobem especialment per als tallers de fabricació de
calçat, espart, destil·leries d'alcohol o refrigeradors.
La presència de soldats, augmentada a la regió d'Oran amb la
represa de les hostilitats contra Abd-el-Kader el 1839 (fins al 1843, Oranie va
ser un camp de batalla) i l'arribada dels primers immigrants vinculats a la
terra, dóna un nou impuls a la casa Bastos. A Orà es van crear tres
tallers-boutique, encara modestos, i una quarta a Alger a finals de la dècada
de 1840. L'únic inconvenient: el subministrament de fulles de tabac. Pioner,
Juan Bastos serà un dels primers europeus a plantar tabac a la província d'Orà
l'any 1847. Les primeres plantes seran a la granja Karguentah, on, més tard, es
construirà la Maison du Colon a Orà.
L'Estat els comprarà 134 quilograms de fulles aquell any a un preu mitjà de 126,53 F. Però ens adonem força ràpidament que el cultiu del tabac no serà capaç de cobrir les necessitats de consum. L'augment de la població europea d'Orà, que va passar de 25.000 persones el 1847 a més de 45.000 el 1851, va imposar una diversificació de l'oferta. Les fulles que arriben després del Marroc, Espanya i Amèrica del Sud estan, en part, vinculades al contraban de tabac, del qual Algèria ocuparà el primer lloc des de Gibraltar i les Illes Balears, segons fonts d'arxiu.
Mentrestant, Juan
Bastos sembla dividit entre el seu desig d'establir-se a Algèria i l'esperança
de traslladar-se a Espanya. A finals de la dècada de 1840 i principis de la
dècada de 1850 va crear a Espanya cinc o sis estanquers-taller segons el model
d'Oran. Llavors sembla que la "branca espanyola" va seguir el seu
camí i va aconseguir la seva "independència" amb força rapidesa. Mai
més per a Juan Bastos hi haurà cap qüestió d'Espanya
Per llegir mes pitja l'enllaç: http://www.memoireafriquedunord.net/biog/biog11_Bastos.htm
FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT, PREPARATIUS.
Disposat doncs, Joan March a signar un armistici i possible associació amb la Família Garau, es va posar en contacte a Santa Margarita primer amb alguns homes de confiança de Garau i més gran amb diversos dels seus parents més directes, amb qui va pactar de cara a la galeria que fossin ells els que convencés el patriarca del Clan i els seus fills de les bones intencions que tenia March de fer les paus amb els seus adversaris comercials. També els va oferir el doble de prima si aconseguien que fossin els Garau els que donessin el primer pas, apareixent en públic amic March disposats a sol·licitar una treva per veure de provar de fer negocis junts.
Al mateix temps que a Oran, va donar ordre al seu apoderat Antonio Qués perquè es reunís immediatament a Alger, amb el Cònsol de Colòmbia, Miguel Meliá Rosselló, perquè aquest en qualitat de mediador i com a Cavaller de la Legió d'Honor," anés a parlar amb Josep Garau per també, convèncer-lo de les bones intencions de March i concertar gràcies a aquest influent i senyor una entrevista, perquè Melià a més, era el degà o del Cos Consular d'Alger i el més alt conseller del Tribunal Francès de comerç exterior de Algèria, però per sobre de tot, també era un fabricant de tabac algerià d'origen espanyol veí, de la fàbrica de Garau i proveïdor de gèneres en brut i elaborats tant a March com Garau, amb qui els unia una estreta amistat.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2694554.pdf
RAFAEL GARAU PLANES
El fill assassinat.
Fill de Josep Garau Tous i Francesca Maria Planes March, ambdós de Santa Margalida i pertanyents a una família de pagesos propietaris amb arrels a Santa Margalida i Llubí. El 1893 ja es documenta a Mallorca l'activitat com a contrabandista del seu pare, Josep Garau, que a finals del segle XIX s'establí a la ciutat d'Alger, on s'inicià en la fabricació de tabac adquirint la fàbrica de Bacri.
S'especialitzà en l'exportació de tabacs elaborats des del port d'Alger amb destinació cap a Gibraltar o cap a les nombroses embarcacions que els introduïen com a gèneres de contraban. Ben aviat entrà en competència amb l'activitat d'un altre mallorquí, Joan March Ordines, que des de 1904 havia comprat la fàbrica de Jorró al Marroc.
Però el 1909 Josep Garau i Joan March s'associaren, constituint una societat conjunta. El jove Rafel Garau treballava en el negoci del seu pare, juntament amb el seu germà Francesc. Rafel era l'encarregat de les relacions amb Alger des de Mallorca.
A Santa Margalida va ser membre de la junta directiva del "Sindicat Agrícola Margalidà". Segons la tradició oral, sembla que va ser aleshores quan es convertí en amant de Leonor Servera, esposa de Joan March, soci de l'empresa familiar
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafel_Garau_Planes
 |
| RAFEL GARAU PLANAS |
FRANCESC J. HERNÀNDEZ
Aquella nit del divendres 29 de setembre de 1916, dia de Sant Miquel, al teatre Apolo de València es projectava la pel·lícula «Més enllà de la vida, més enllà de la mort» i al cinema Sorolla el film, també mut, «Amb tu fins a la mort». Era tot un presagi.
La lluna encetava el quart creixent i poca llum podia donar als camps de dacsa que hi havia junt a la via del tren de Barcelona, prop del Camí Fondo del Grau.
Cap a les nou i mitja de la nit, uns obrers que tornaven a casa caminant junt a les vies i un home anomenat Vicente March, que anava a veure una caseta de camp on tenia unes aus, trobaren un jove moribund, cosit a punyalades.
La víctima jeia enmig d´un toll de sang junt a l´hort de La Campaneta, allà on es bifurcava el ferrocarril de Barcelona, ben a prop de l´actual i inútil Torre de Miramar.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://www.uv.es/fjhernan/breviculum/march.pdf
CONTAT AMB GLOSAT.
De tota manera, ens arribat una plegueta de gloses que tracta únicament la mort den Grau titulada "Cansons en mallorquí de Rafel Grau y Planas". La plegueta, obra d'un tal Bartomeu Crespí, de qui no tenim cap altra dada, és del 1916.
A la plegueta es descriu breument l'assassinat, sense indagar-ne o indicar-ne els autors, almanco de forma explícita:
"Pogueren a conseguí
de que foses trasladat
un camarot arreglat
se amich en March oferí
es gastos pes camí
y s'enterro de ciutat
tot axó va sé pagat
de s'amich sentim a a dí".
Es interessant constatar l'impresió, que segons l'autor del glosat, tengué la notícia de la mort de Grau, a Santa Margalida, i l'arribada del cadaver a la Vila:
26
-"Tres días antes tenia
es poble ahont era nat
cera encesa i mitx tencat
ni inclús sa gent sortía
un vel negre conmovia
trist record sentiment dat,
deya sa sociedat
de allá ahon ell presidía"
29
- "Com pes carré nou pessá
per dins Santa Margalida
emb un doló fora mida
a tothom causá es plorá,
esterns y tot paisá
es que el trctaven de vida
li daven se despedida
en so mocadó en sa má."
30
-"Molta pena i poc conort
deyen ses jermanes seues
es personal y ses pedres
contestaven plorant fort
cuant deyan ¡oh male sort!
si aquestes tres fieres
aguessen sebut tu lo que eres
Rafel no te haurien mort."
31
- " Se pena forta fe es lás
paisans i paisanes
y aquell so trist de campanes
feya recordá es frecás
alló fonch un vall arrás
tios, parents y jermanes
feyan plorar sense ganes
a nes que prop les estás".
Per llegir mes pitja l'enllaç: http://espanderer.com/la-societat-i-la-politica.html
LA MORT DEN RAFEL GARAU
El 29 de setembre de 1916 en el camí del Grau de València
fou assassinat Rafel Garau
Planas, de 23 anys, fill de Josep Garau. Morí a causa de les
setze ganivetades que li
pegaren els seus agressors. Les seves darreres paraules
foren: “Mals amics!”197
Rafel Garau treballava en els negocis tabaquers de son pare,
a la vegada que també era
el president del Sindicato Agrícola Margaritense. Era una
persona molt coneguda al
poble de Santa Margalida i bastant estimada. La seva mort va
ser sentida per tots els
margalidans.198
El cadàver de Rafel Garau fou embalsamat i romangué a casa
d’Isidor Darder fins que
serà traslladat a Palma, acompanyat el cos per diversos
personatges com Antoni Ques i
Sebastià March Estelrich, ambdós de l’òrbita d’en Verga. El
cos fou traslladat fins a
Santa Margalida on seria passejat pels principals carrers
del poble, abans de ser enterrat,
i on fou rebut per una multitud de gent. 199
Fent una mica d’història, Rafel Garau havia arribat a
València el 27 de setembre amb el
vaixell Jaume I, des de Mallorca. Allà l’esperava Bartomeu
Monjo Rigo, aquest
l’acompanyà fins a l’hotel Roma. A la vesprada del 29 Rafel
Garau partí tot sol direcció
cap al port, segons sembla s’havia citat amb algú que
coneixia per parlar de negocis.
Serà en aquest moment que serà assassinat, per la qual cosa
no és d’estranyar que els
assassins fossin coneguts d’ell.200
Aviat les mirades es giraren cap a en Joan March,
especialment en descobrir-se, que
Rafel Garau mantenia una relació amb Elionor Servera, esposa
d’en Verga. Això va
agafar més pes, després de la sobtada mort de Bartomeu
Monjo, per saber massa coses,
aparentment enverinat. El crim mai fou resolt, tot i que en
més d’una ocasió s’intentà
inculpar a Joan March, però aquest procurà deixar-se les
espatles ben cobertes, tant, que
tant el jutge com l’instructor del cas foren rellevats.201
A partir d’aquests moments la relació entre els Garau i els
March va quedar rompuda i
la seva enemistat declarada es va fer més que palesa. Fruit
d’aquesta enemistat Joan
March va intentar llevar-se d’en mig als Garau falsificant
proves i fent-les arribar al
govern francès en que s’acusava als Garau de col·laborar amb
els alemanys, la qual cosa
estava penada amb la mort. De totes maneres els Garau
pogueren demostrar que les
proves eren falses i que tot havia estat una trampa de Joan
March.202
Per llegir mes pitja l'enllaç:
a la pagina 79 contat per Francisco Bergas.
LA TOMBA.
TOMBA
Ajuntament de Santa Margarida
El senyor José Garau Tous, veí de Santa Margarida, província de les Balears, ha adquirit a perpetuïtat, un solar panteó, assenyalat amb el número tretze, corresponent al quadre de la dreta, segons va entrant, que forma el centre del citat quadre, la distribució del qual acordà l'Ajuntament en sessió celebrada el passat dia 30 de desembre, i el traspàs del qual a favor del repetit D José Garau Tous, va ser acordat en la mateixa sessió.
Serà de càrrec d'aquest senyor Garau, la construcció de la sepultura d'acord amb els plànols aprovats per a la superioritat, i per al cas que s'intenti construir sobre aquesta sepultura, inscripció, lapida, panteó, o guarniment qualsevol, presentarà prèviament l'interessat els plànols corresponents per a l’aprovació de l’Ajuntament.
L’interessat, D José Garau Tous, satisfà en aquest acte als fons municipals per la compra del solar referit, la quantitat de tres-centes pessetes, d'acord amb l'acordat per l'Ajuntament a la sessió celebrada el dia 30 de desembre de 1916.
Per a la construcció de la sepultura, al solar que s'adquireix, s'atendrà l'interessat a les condicions generals que regeixen per a les sepultures ja construïdes.
Santa margarida 24 de febrer del 1917
Signatures:
L'alcalde. (il·legible) L'interventor.
(no signatura)
Presa raó: El
secretari (signatura: Guillermo Santandreu.)
Vaig rebre;
El dipositari: Pedro Ferra
TOT VA CANVIAR DESPRES DE L'ASSESINAT
Els Garau, des de bon començament, varen veure en March el culpable de l'assassinat i, a partir d'aquí, s'encetà una guerra oberta entre les dues companyies. El 15 d'agost de 1917 Joan March va provocar una situació de fallida a la societat, que provocà l'embargament inicial de Garau, tot i que aquest aconseguí aturar-lo.
Llavors March maniobrà per restar com a únic liquidador, cosa que no aconseguí. Aleshores March acusà els Garau (Josep Garau Tous, Francesc Garau Planes i Joan Tous, casat amb Margalida Garau Planes), que romanien a Alger sota domini francès en plena Primera Guerra Mundial, d'espionatge a favor d'Alemanya. L'objectiu evident era arruïnar el seu ex soci.
Per sort pels Garau, les autoritats franceses declararen falsos els documents inculpatoris. Josep i Francesc Garau continuaren amb la seva fàbrica de tabac d'Alger.
Josep Garau deixà Alger el 1925, retornant a Santa Margalida, el seu fill Francesc continuà al davant de la "Manufacture de Tabacs Garau.
 |
| JOSEP GARAU TOUS |
Arran de l'assassinat de Rafel Garau Planas, a València, el setembre del 1916, la família Garau es va convertir en una greu preocupació per a Joan March. Així, el 1918, March va maniobrar perquè la família Garau, resident a Alger fos acusada d'espionatge a favor de les potències centrals.
Tot i que van ser finalment absolts, les coses van tornar a complicar-se per a
la família Garau el juny de 1933. Dos homes de Joan March, Jaume Ramis, que era
un conegut comerciant contrabandista i a més ex l'alcalde d'Alcúdia, i el seu soci
Bernat Sureda, es van presentar a Alger per tractar de negocis amb Francesc
Garau. La reunió va degenerar i Garau va assassinar Ramis i Sureda en què serà
conegut com el doble crim d'Alger.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4500579.pdf
POLIN OLIVER GARAU.
Éreu vós que havíeu nascut a Algèria?
No, jo vaig néixer aquí, però al cap de tres
anys mon pare i ma mare ja se’n anaren cap a Alger. I allà mon pare se va
posar, perquè es padrí, es padrí Garau, que era son pare de ma mare, tenia una
fàbrica de tabac. Mon pare se va posar a estar allà, estava a nes despatx i
estava allà. I noltros també hi vàrem viure. –
I quan és que tornareu?
Anava i tornava es estius a Can
Picafort, perquè hi havia son pare i sa mare de mon pare que hi estaven.
Estaven a veïnat d’en Jordi Poquet, era una de ses primeres cases. Pensa domés
hi havia, casi casi quatre cases i no hi havia corrent i havíem de treure es
llum de carburo i el penjàvem a sa persiana. –
I a Algèria, a on estàveu vós, a
la capital? Sí, primer estàvem a l’Alger, i hi havia sa fàbrica que era des
padrí i mun pare ja se va posar a sa fàbrica i allà hi havia gent que
treballava allà. Jo tenia tres anys quan mos en vàrem anar i cada dos anys o
casi casi cada any venia en s’estiu que mon pare venia a veure a son pare i a
sa mare i després mos entornàvem. Agafàvem barco i cap allà. Saps que fa
d’anys, jo tenia 3 anys i ara en tenc 93, era l’any vint.
- I a quina edat tornareu?
Tenia deu anys, a l’any trenta.
- I allà hi havia més gent de Santa Margalida?
Hi havia gent de Santa
Margalida, però ara jo ja no sé qui eren, perquè tenien una finca i noltros
moltes vegades anàvem a sa finca aqueixa, però ja no hi ha ningú.
- I vós anàveu a una escola
francesa allà?
Idò, anàvem a escola allà fins a 10 anys.
- I sa vida allà com era?
I per l’estil d’aquí. Jo anava a s’escola que estava en front de cas padrí Garau, domés havia de travessar es carrer, i com qui mu mare ca nostra ja era més alluny i es padri Garau va dir envers d’anar a dinar a ca teva, que vengui a dinar a ca nostra. Hi anàvem dematí i horabaixa, ara no me’n record si hi havia nins, crec que tot eren nines i no hi havia àrabs, hi havia francesos
I quan vós tornareu es vostros padrins encara quedaren per
allà?
No, perquè es padrins
anaven i venien. A més es padri s’havia fet “amic” amb una que feia feina a sa
fàbrica. I quan tornarem estavem a sa casa on estàs tu. [ca n’estrella]
- Quan tornareu que era perquè sa fàbrica va tancar?
No, va durar més
temps i anaven i venien i més envant se’n va cansar d’anar i venir i va decidir
tornar a la vila i va tornar a ca nostra, que era seu i un dia se va decidir
quedar allà amb sa criada, però que era sa dona. I mu mare no ho volia. I
llavor en bones en bones, crec que n’Antònia li devia dir fe sa casa fe sa
casa, i va fer sa casa on ara està na Mita. Perquè en pep Garau tenia 6 fills,
en Rafel que el mataren, en Francisco, sa mare des dentista, mu mare i tal i
tota sa tirada de l’església de ca na Mita fins a l’església tot som parents
perquè tot era des Garaus.
- I quan es vostro padrí va tornar d’Alger que hi tenia sa
fàbrica, qui la va agafar, es vostros tios?
A en Francesc, i com qui també anaven junts amb en March. I
moltes vegades en March anava a veure com anaven es assuntos i anava a sa
fàbrica i un dia mu mare era allà i toquen a sa porta i mu mare va obrir i ell
li va agafar i li va fer així, i ella va pegar un vel, i ell li va dir o no
saps que és això, això vol dir una cita.
- I quan es vostres sogres se’n anaren a Xile, com així
partiren cap allà, és que ja hi tenien qualque contacte? No, ningú, per veure
si tendrien qualque feina.
- I a Santa Margalida en aquell temps que és que no hi havia
feina?
No hi havia gaire feina, n’hi havia res, ells tenien es molí
i feien farina. Aquest molí estava, [on ara es és molinot] i es padrí quan hi
va haver sa guerra d’Espanya va agafar tot s’or que tenia i el va amagar dins
es molí. Després de venir de xile seguien tenint es molí, però no seguien fent
farina. I això va correspondre al tio Martí, qui ho va deixar a nes seu fill.
Que el tio Martí no va fer feina mai va viure de lo que havien guanyat son pare
i sa mare, i llavor sa dragonera…. I ell se va dedicar a vendre totes ses
finques. I també de Xile, dugueren un lloro d’allà cap aquí, i sa gent de la
Vila no se’n poria avenir. Pensa tu, jo encara l’he vist a nes lloro. I es
padrins quan tornaren ja agafaren una criada.
- I com així
tornaren? No ho sé, perquè degueren trobar que ja havien fet fortuna. Devien
enyorar es poble.
- I llavor es vostres
pares ja se conegueren a Santa Margalida?
Sí, exacte. Es cap
d’un parell d’anys se conegueren. I llavor me tengueren a mi i en tenir jo tres
anys se’n anaren a Alger, i això que quan se casaren se’n anaren de noces a
Barcelona, devers el 1915 tu diràs. [parlant sobre els tovells, la família del
seu home] Ells duien sa finca de son tovell, era d’un senyor que era de Madrid.
Eren com a posaders de Son tovell.
 |
| APOLLINE OLIVER GARAU als 3 anys |
APUNTS HISTORICS.
Apuntes históricos y documentales sobre la sociedad tabaquera "March y Garau" para la compra-venta de tabacos en hoja y elaborados, con fabricación exclusiva para la exportación.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2694554.pdf
DOCMENTACIO JUICI.
CARTES FALSES.
3. Causa del Consejo Supremo de Guerra y Marina contra José Garzón Serrano, Capitán de la Guardia Civil, y José Garau Tous, paisano, por coacción a Guillermo Santandreu Amengual, vecino de Santa Margarita, al obligarle a la entrega de un paquete de cartas que tenía éste en depósito privadoEl 1915 José Garau Tous i Miguel Ondinas Santandreu van
lliurar un paquet de cartes en dipòsit privat a Guillermo Santandreu Amengual,
comprometent-se a no reclamar la devolució del dipòsit tret que fos de forma
conjunta i el dipositari a no lliurar-ho si no ho feien d'aquesta manera tots
dos dipositants. Tot i això, el 12 de novembre de 1923, José Garau Tous i José
Garzón Serrano, Capità de la Guàrdia Civil, es van presentar a casa de
Santandreu obligant-lo al lliurament de les cartes, ja que José Garau creia que
podrien servir de prova a la causa oberta per l'assassinat del seu fill, Rafael
Garau Planas, i en què se sospitava que estava inplicat Juan March. Com a
conseqüència, Santandreu va presentar una denúncia que va donar lloc a un
consell de guerra en què es va condemnar tant Garau com Garzón, però passat la
decisió al consell de l'Auditor, aquest no estava d'acord amb la condemna
imposada a José Garau per considerar que havia de ser absolt en atenció a la
seva actitud passiva durant els fets. A causa d'això, la causa es va elevar al
Consell Suprem de Guerra i Marina per tal que dictés resolució definitiva.
Conté 2 peces i testimoni de resolució d'una causa instruïda
contra José Garzón Serrano, destinat a la Comandància de la Guàrdia Civil
d'Àlaba, per trencament de la disciplina el 1918.
Per veure el vídeo pitja l'enllaç
Comentaris