LA BEATA. Santa CATALINA TOMAS i GALLARD . Els inicis de la Processo a Santa Margalida.
Fent aquest recull, per conèixer de més a prop, qui va ser Catalina Tomàs i Gallart, i la seva relació, amb la festa principal de Santa Margalida, hi ha un parell de fets, que en criden molt l’atenció.
A més he fet un resum, molt simplificat, de la vida de la Santa, en el món terrenal, i per aixo que haurem de retrocedir fins a l'any 1531, per entendre aquella societat feudal. Les terres eren propietat dels comtes, i grans senyors, amb una influència, molt poderosa dins l'estatus religiós. La gent humil, havia de sobreviure, fent perícies, per sortejar els fets adversos, i la pobresa.
La mort dels pares de la nina, quan tenia deu anys, fa que la seva història, entri en un triangle, que l’acompanyarà fins als nostres dies.
FETS.
Que la família Saforteza, era propietària de les possessions de Raixa i Miramar, on Catalina va anar a parar al cap de 20 anys, en estar malalta de tuberculosis. L'any 1660, dia 18 de juny, va comprar les possessions, Ramon Despuig Rocabertí, que amb el temps va passar a ser d'Antoni, el Cardenal Despuig, el qual va intervenir amb la beatificació.
El fet que habitava a Raixa, l'ermità Castanyeda, que era qui l’aconsellava, i a més la va recomanar, perquè l’hi obrissin les portes, del Convent de santa Magdalena, reservat per monges de l'aristocràcia, és un altre fet de la seva vida, que li marcaria el destí.
Que el Cardenal, Antoni Despuig i Dameto, escrigués un llibre, que fou la base de la beatificació l'any 1792. El temps que va tardar per arribar a ser Beata, van 7 anys despres de la publicació. Ho va ser 138 anys, fins que l'any 1930, el Papa Pius XI la canonitza
Casualment, el germà, era en Joan Despuig, a la vegada, espòs d'Isabel Saforteza Sureda. Joan i Antoni eren els propietaris de Raixa.
LA PROCESSÓ A SANTA MARGALIDA.
El fet que la processó, acabés arrelant a la Vila, podria tenir a veure amb el fet que, que s’elegís, el mes de setembre, per celebrar-ho.
Un mes en què s'inicien els cursos acadèmics, però també, el mes en què, es renoven els lloguers de les terres, per començar l’any agrícola. Aquest mateix mes, es fitxava la data per passar comptes, i per sembrar, les pastures.
De com eren les primeres processons, i la seva evolució, també queda explicat, llegint els estudis, que Nicolau Pons, va fer investigant els llibres eclesiàstics, d'aquella època.
Les cròniques de l'època, ens donen una idea, de com era inicialment aquella processó, i de com va anar evolucionant, passant de ser organitzada per l'església, i de com va acabar, a ser sufragada per l'ajuntament.
CONSELLS PER LA LECTURA.
Amb els enllaços si vols aprofundir, trobaràs informació més àmplia, tant sigui de la vida, com a les canonitzacions eclesiàstiques. Igualment, trobaràs una bona col·lecció de llibres, i un vídeo que parlen de la Beata.
Les paraules de distint color, són per obrir els enllaços, que has de pitjar, si tens interès amb més informació.
Les fotos antigues ens donen, una idea dels vestits, l'entorn, i els personatges. Tots aquests elements ens ajudaran, a entendre la vida, durant aquells anys.
Si tens fotos antigues, les pots fer-me arribar, i les afegirem.
Tots els lectors i jo mateix estarem molt agraïts.
Esper t’agradi aquesta informació, que he preparat per tu.
INDEX:
LA VIDA DE LA SANTA.
ELS INICIS DE LA PROCESO.
CRONIQUES DE LA PROCESO DELS SEGLES PASSATS.
-LA PROCESO 1789.
-LA BEATA 1910.
-LA PROCESSO 1915.
-LA PROCESSO 1919.
-LA PROCESSO 1926.
-LA PROCESSO 1939
-LAS DOTZE CARROSSES.
-LA CANÇO.
FONS DE LA INFORMACIÒ:
LLIBRES RELACIONATS EN PDF
📖"SA PROCESSÓ MÉSTÍPICA DE MALLORCA"
📖"GOIGS A LA LLAOR
DE SANTA CATALINA TOMÀS QUE ES VENERA A SANTA MARGALIDA"
📖"PER LES VENES D'UN
POBLE. LA PROCESSÓ DE LA BEATA A LA VILA DE SANTA MARGALIDA"
📖"SANTA MARGALIDA ILA PROCESSÓ DE LA BEATA",
PREGÓ EL VA FER MATEU MATAS ORDINAS “XURÍ”
📖EL CONTE INFANTIL "SOR TOMASSETA ON SOU",
Enllaç de la conferencia i les fotos de la:
CONFERENCIA 450 anys LA BEATA
Per Antoni Mas i Rafel Bordoy
* * *
LA VIDA DE LA SANTA.
Santa Catalina Tomàs, farà 100 anys, que és santa. L'any 2030, la coneguda, com la BEATA ho havia sigut durant 138 anys, i per tant és festejada, a diversos pobles.
Les cançons on se l’anomenà, formen part de la cultura popular, a Mallorca, cantant Sor Tomaseta, on sou?
És coneguda la processó, i la desfilada de carrosses, a Santa Margalida, Valldemossa, Vilafranca de Bonany, i a Ciutat.
Catalina Tomàs, va néixer a Valldemossa, dia 1 de maig de 1531. Era filla de Jaume Tomàs i Marquesina Gallard. Tingueren 8 fills. i nomien Els seus germans eren Miquel, Bartomeu, Jaume, Mateu, Anna, Catalina i Margalida. Prematurament mori el pare. Quan tenia 10 anys, l'any 1541. Va morir la mare i el padrí patern, al cap de 3 anys. La custòdia de la petita Catalina, va quedar amb mans del seu tio, Joan Gallard, i Maria Tomàs, on va començar a fer feines pageses i de la casa, a canvi d’una petita quantitat, que era de 5 Lliures.
Poc temps després, mossèn Castanyeda, la va posar com a criada de la família Safortesa Tagamanent, i va tenir sort, d'assistir a classes particulars, juntament amb la seva filla, Elisabet Safortesa Gual Desmur, fins als 19 anys.
L'any 1552 tenia 20 anys, i es va posar malalta, per allò que la traslladaren a Raixa, que era propietat de la família Safortesa. L'any següent, per mediació de l'ermità, que vivia a Miramar, mossèn Castanyeda, va poder entrar al convent, de Santa Magdalena, de Ciutat. Al cap de 3 anys, va acabar el novici, i l'any 1571, va ser elegida en el capítol, com Priora del convent de Santa Magdalena, per la seva saviesa i popularitat, però va renunciar al cap de pocs dies.
La seva feblesa, i segons pareix, també malalta de tuberculosis, a part de la dura vida que duia al convent, patia molt.
Tingué experiències místiques, pel seu amor a Crist, i experiències visionàries, amb sants com santa Caterina d'Alexandria, Santa Pràxedis, Sant Antoni Abat, Sant Pere, Sant Bru, els Sants metges Cosme i Damià, i amb els àngels, així com de preveure el futur.
Va morir l'any 1574, però l'any 1617,, quan obriren la tomba, es trobaren en el fet, que el cos estava impur, i fins i tot la roba, en bon estat. El Papa Urbà VIII, suspengué el culte l'any 1625. L'any 1792, el Papa Pius VI, la va beatificar, fins que una altra Papa, Pius XI, la fer Santa l'any 1930.
Així he intentat resumir la vida de santa Caterina Tomàs i Gallard.
 |
| Els cossiers de Montuïri vingueren a Ballar a Santa Margalida 1927/1928 |
ELS INICIS DE LA PROCESSO
Nicolau Pons, a l’estudi que va publicar, a la revista Can Picafort, al número d'octubre de l'any 1982, parla de com va començar la processó a Santa Margalida, en tres escenaris distints.
1. Que algun rector de la vila, fos de Valldemossa, i sentis gran devoció per la Beata, Catalina Tomàs, i que, per tant, va promocionar la veneració de la Beata, i de fer la processó.
2. Que a 1.792, aprofitant que dia 3 agost, se celebrés la festa de la Beatificació, ja que dia 8, va arribar el document firmat. Pel Bisbe de Mallorca, que nomia, Pedro Rubio Benedicto. Va inaugurar al Convent de Santa Magdalena, per al culte a la Beata. Va ser així, com molts de pobles, prengueren exemple, i organitzaren processons.
3. Un capella de la Vila, que havia estat destinat a Valldemossa, en tornar, volgués introduir la devoció a la Beata.
Els llibres adventicis i de sufragis, sempre parlen d'algú, no diuen qui, però una persona devota, que corria amb les despeses. Diu així “intenció d'una devota persona”, i en altres casos, parla expressament, de “a intenció del rector de la parròquia”.
Del "Llibre de SUFRAGIS ADVENTICIS" queda clar, que des del començament, és l'església qui organitza la festa, i sempre el primer diumenge de setembre.
Comença la festa, amb el càntic "Prima, Tèrcia i seguit d'un Ofici Major solemne". A l’entrada de la nit amb una solemne processo "per al carrer Major", acabant amb "tot a honra i glòria de la Beata, i a intenció d'una devota persona", o també, "tot en bé i sufragi dels devots i benefactors, de la dita Beata Catalina Tomàs", o "a intenció del rector, de la parròquia".
A partir de 1.910, ja consta, qui era el predicador, que s'encarregava de l'homilia, a l'Ofici Solemne:
"Dia 24 d'agost de "Els sufragis i adventicis de la setmana són: Dissabte, dia 31 d'agost, a la nit, Completes solemnes, com a preparació per la festa de la Beata. Diumenge dia 1 de setembre, gran festa dedicada, a la Verge mallorquina, la Beata Catalina Tomàs; Consistirà en Prima Tèrcia solemne, Ofici Major, amb el sermó, que predicarà el Dr. Josep Auba, notari de la Cúria eclesiàstica de Mallorca.
Abans de començar l'Ofici, hi haurà la solemne benedicció, de la Capella Fonda, com se sol anomenar, o sia Capella de la Comunió".
Seguidament diu: Dia 1 de Setembre: Els sufragis adventicis de la setmana són: Dilluns, dia 2, Festa dedicada a la Beata, i amb acció de gràcies a Déu Nostre Senyor, per haver-nos aconseguida, la dixa de veure-la canonitzada, ja que només falta, la declaració solemne; Consistirà en Prima, Tèrcia solemne, i Ofici Major amb sermó, que predicarà mossèn Valentí Herrero Vic, de la "Parròquia d'Alcúdia."
Entre l'any 1920 i 1929, eren dos, els dies dedicats a la festa. L'any 1930 la cosa canvia, i diu: "Dia 31 d'agost: Els sufragis adventicis de la setmana són: Dimecres, dijous i divendres: Tridu preparatori de les festes solemníssimes, dedicades a la gloriosa Verge, Santa Catalina Tomes de Valldemossa. Consistirà amb la benedicció, de la nova estàtua de Santa Catalina, sermó que predicarà mossèn, Jaume Sastre, Prevere, i adoració, després és d'un exercici apropiat, a l'acte de la nova imatge.
Dissabte a vespre, Completes solemnes. Diumenge, dia 7 de setembre, Festa Principal de Santa Catalina, consistirà en Prima Tèrcia solemne, i Ofici Major, amb sermó que predicarà el Reverend. P. Jaume Rosselló, franciscà. A la nit, tradicional processo per als carrers de costum". També segons consta al llibre aquest any, hi va haver segon dia, de festa religiosa. A partir de l'any 1931, la festa ve precedida, d'una "solemne novena".
Sa Processo només desfilava per "el carrer Major", consistia a desfilar, simplement, amb d'una sèrie de quadres, plàstics dels "passos", que recordaven, els principals passatges, de la vida "heroica-llegenda", de la Beata.
Tots anaven a peu: "la Beata i Sant Bruno"; "La beata i Sant Antoni", "La Beata i Santa Catalina màrtir"; "La Beata i els segadors de Son Gallard"; "escenes amb les monges de Santa Magdalena de Palma” i altres fent al·lusió, a escenes de les populars cobles, de Sor Tomasseta, on sou? Tot això emmarcat dins de l'infern.
La situació ambiental s'aconseguia, amb el grup de persones, portadores de "faies", i dins d'aquest "foc i fum", "els dimonis" que tenien el paper molt rellevant, a la representació.
Aquests dimonis corrien, entre les persones que anaven desfilant, vestides amb el vestit de l'època, i trencant ses gerres, en record d'aquell passatge tan celebrat, i cantant les tonades populars.
Els Canvis. El primer va ser l'any 1947, amb l'aparició de la primera carrossa, la de la Glorificació. Com els treballs eren costosos, i amb els anys següents, van anar fent més carrosses, fou necessària, aportació econòmica.
Va ser el Batle qui va decidir, que l'ajuntament pogués fer-se càrrec amb les despeses. A poc a poc, l'Església va deixar de tenir, el paper protagonista a la processó, fins que als anys 60, es va unir al grup d'organitzadors, i una persona, vinculada a l'Església per estudis, i a l'ajuntament per família, i des de llavors, no consta als llibres parroquials, que l'Església, com a tal, tingui absolutament, res a veure amb la processó, però si col·labora, és a títol personal, del rector o algun vicari.
***
CRÒNIQUES DE LA PROCESSÓ DELS SEGLES PASSATS
Cercant més informació, de temps passats, relacionats amb la processó de la Beata, he trobat al llibre, editat per l'Ajuntament, de Ramon Rosselló Vaquer. Amb el títol de: Documents per la història de Santa Margalida.
He trobat un grapat, de notícies publicades, i que he traduït, per la teva millor comprensió, de com era la processo, en aquells anys.
LA PROCESSÓ L'ANY 1789.
Un dels primers texts, que he trobat de la Processó de la Beata a Santa Margalida, és escrit fet per Antoni Furió i Sastre*, El Panorama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares”, de 1.840. Però que podria ser, com ja denunciava Joaquim M. Bover, que diu: "El text, és en bona part, un plagi del text anomenat; Viaje a las villas de Mallorca” de l'any 1789, de l’il·lustrat i acadèmic, de San Fernando, Jeroni de Berard.
Diu així:
Va sortir per fi aquesta, de la qual només vam ser espectadors alguns forasters, ja que es componia de tots els veïnats: Diversos pendons vermells guiaven els quadros, que diferents confraries, i en bon ordre, marxaven ostentant amb l'enginy, dels seus majordoms, la disposició d'un dels passatges, de la vida de la Santa, a qui celebraven aquell dia. No descuidant-se de posar, un nombre de dimonis, que amb les endimoniades, no deixaven de fer-nos riure, i d'incomodar la pobra al·lota, que representava el paper de la verge heroïna.
Com que eren diverses les sortides, de la portentosa carrera, de la nostra paisana, no van deixar d'entretenir-nos prou. Es rememoraven, els actes, de quan la jove Beata vestida de foravilera, portava el menjar als segadors. De quan la va acompanyar Sant Antoni, a la font en una nit fosca. De quan la cuidava santa Caterina màrtir. I d'altres, gairebé sempre acompanyada, de mil dimoniets que ens tenien regirats a tots.
***
LA BEATA 1910.
L’any 1910.
Ramon Rosselló Vidal.
Santa Margalida vista per la premsa.
Ho recull així:
Immediatament després, va començar la retreta al·legòrica. Va sortir de la Casa Consistorial, la carrossa que duia la Beata Catalina, i pageses amb els típics vestits de l'època de la Beata. La música del poble, que anava darrere de la carrossa juntament, amb alguns cantaires entonaven l'Himne "Sor Tomaseta". Venia després la banda militar, tocant un bell pas doble.
 |
| La carrossa de l'any 1910. La Beata Santa Margalida. |
***
LA PROCESSO 1.915
Un altre escrit, de dia 8 de setembre de 1915, a "La Almudaina", descriu la processo d’aquesta manera:
Entrada de fosca, va sortir de l'església parroquial, l'esmentada processó. Gran quantitat de nins, amb les singulars "faies" enceses, anaven en primer lloc. Els indispensables i clàssics dimonis, a aquesta processó, que anaven d'una banda a l'altra, botant, mentre feien sonar escandalosament els picarols, que duen fermats, i enarboraven a l'aire, uns gruixuts garrots.
Seguien després, bona quantitat de nines, tocades amb els vestits, propis del temps de la Beata, Catalina Tomàs, mentre altres, representaven diverses santes, així com alguns nins, amb vestimentes adequades de sants.
La banda de música, que anava darrere, interpretava composicions apropiades. Era portada caminant, la imatge de la Beata valldemossina, presidint la part religiosa de la processó, el reverend senyor capella-rector, amb altres dos preveres. Tancant la comitiva, i presidint-la, anaven l'ajuntament, amb el Batle i el jutge municipal.
Els veïns dels carrers, per on va passar la processó, van il·luminar el seu pas, amb les singulars bengales de colors, que donaven a l'acte, un aspecte fantàstic.
De tant en tant, sentia l'estrèpit esclafit, produït per una gerra en ser trencada. Era que algun dels dimonis, acabava de fer trossos una gerra, de les que en prevenció, portaven les nines, que representaven la Beata. Episodi recordatori d'un altre real, viscut per la Beata, Catalina Tomàs.
*Ramon Rosselló Vaquer. Documents per la història de Santa Margalida.
...
 |
Santa Margalida. La Festa de la Beata, canonitzada com santa
Caterina Thomàs el 1930. A l'imatge "La Beata" amb el seu seguici
abans de començar la processó. El trespol del carrer apareix cobert de branques
de murta. Foto Gabriel Morro Veny |
LA PROCESSO 1.919
L'any 1919 a l'Almudaina, diu: Dia 9 de setembre, aquest diari pública, la crònica detallada de les passades festes, a honor de la Beata Catalina Tomàs. Referent a la processó el cronista diu: "Formen els primers llocs de la comitiva, llargues fileres de nins, i joves amb faies enceses, que donen a la processó, un aspecte original.
Després, al centre de la comitiva, una sèrie de nins representant personatges al·legòrics, de la vida de la Beata Catalina Tomàs, sants i santes comunitaris, etc.
Els "dimonis", movent amb gran amb alegria, i amenaçant amb els pals, que pretenen atemorir o seduir la Beata, i que aquesta contesta als insults, presentant-los la creu, davant la qual cosa, aquells retrocedint. Acaben furiosos, i trenquen, estrepitosament la gerra.
Després d'aquest quadre al viu, és portada a la imatge de la Beata, i segueix després el clero parroquial. La processó la presideix l'ajuntament, i l'acompanya la Banda Municipal.
...
i el seu pas és il·luminat esplèndidament per bengales que els veïns fan cremar”.
 |
| la Beata devers l'any 1.920 |
LA PROCESSO A 1.926
Dia 8 de setembre de l'any 1926, al Correu de Mallorca, crònica del prevere J. Roig diu:
La processó del capvespre, que cada any surt del temple parroquial, i que ve a ser un quadre plàstic, que rememora els episodis de la vida, prodigiosa, de la humil violeta, de "Són Gallard", que més d'un profund solc, ha obert, al cor del poble mallorquí. El present any, ha estat esplendorosa, profundament impregnada de gust, i caràcter netament, de l'època de la Beata.
Els clàssics vestits van abandonar, els racons dels armaris, en què estaven oblidats. Les torxes de vent, tant en alça en temps pretèrits, van reaparèixer. Tampoc van faltar, innombrables fanals multicolors. Aquesta processó tan original, només coneguda al nostre poble, i que atreu nombrosíssim, contingent de forasters, sembla sortir, del fons la fantasia popular, i avança majestuosament, entre les grans masses de gent que s'estrenyen. Densa i cridanera, la llum canviant de bengales, que els veïns encenen des de balcó. Finestres coronades per cares femenines, tocades amb blancs rebosillos.
Marxen al capdavant, les alegres "xirimies" i el tambor, entonant la popular, "Sor Tomaseta a on sou", segueixen entre llargues files d'homes, que sostenen enlaire, fanalets il·luminant, una interminable fila de pageses, lluint autèntiques gal·les mallorquines, amb les seves gerres. i cistells, filets de fil, fus per rollar el fil, etc., totes les al·legories de la Beata.
Després els jovenets representant. Sant Pere, Sant Bruno, Sant Antoni, verges i monges, i després la Beata acompanyada de Santa Catalina, la Verge, i Santa Praxedis, defensant-los, de les envestides del dimoni, i tot el que va envoltar, la vida i l'entorn, de santa Catalina.
El cronista ha de fer constar, el gest de desinterès i religiós, amb què les Societats Unió dels Pobres, i Cercles Obrers Catòlics, van contribuir, a l'esplendor de la processó.
 |
Santa Margalida. La festa de la Beata, any 1920. Una
processó encapçalada per una desfilada de "pageses" junt a un públic
entre el qual apareixen varis dimonis. Foto Gabriel Morro Veny
|
Biel MA: A la filera de la dreta, s'intueix el dimoni de
Montuïri. Aquell hi anaren a ballar els cossiers. Sí, tenc l'any. Ho hauria de
cercar. El 1927 o 1928 era. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=4345388738838463&set=pb.100001021385885.-2207520000&type=3 |
LA PROCESSO L'ANY 1939.
 |
| 1939. La beata Catalina Santandreu amb les seves germanes Rosa i Jona al pati de ca ses monges. |
...
FOTO DE L'ANY 1949
FOTO DELS ÀNGELS
1949
La puríssima caminant és Margalida Perelló Cladera, Mariana, al·lota d'en Miquel Ferrer de can Carabassa. De la mà sa nina de 3 anys, és na Catalina Pujades. Foto feta a la sortida de ca ses monges cap a l’església.
LES DOTZE CARROSSES
LA GLORIFICACIÓ. La primera carrossa, que ara és la darrera
i que tanca la processó, representa la Beata vestida de monja, amb una cort
d’àngels sobre els núvols, amb una corona gran de flors damunt el seu cap.(1.947)
Foto de l’any 1954
L’àngel de l’esquerra és na Catalina Pujadas Santandreu. El nin que de baix vestit de pagès és Miquel Estelrich Dalmau. El Conductor és en Josep Salamanca, Llema de mal nom, que tenia un taller mecànic, i peladora d’ametles davant Can Maco. Tenia dues filles; na Rosa casa amb en Triay, s’altra casada amb Martí Pastor Fornes, de Can Ros. Assegut vora el xofer, hi ha en Toni Crespi ,que era l’electricista de l’ajuntament. Descripció feta per Catalina Pujadas
***
FLOR DE MALLORCA, una altra de les més antigues, que data del 1970. Va sorgir arran de l’ofrena de flors a la santa, que actualment es du a terme en el monument de la Beata. Com que s’hi recollien molts de rams de flors, es va pensar fer-ne una carrossa, que es va muntar a partir d’una base d’esparreguera. La jove que representava la santa hi va vestida de pagesa. (1.970)
LA INFÀNCIA, o també la de “l’òrgan”. Està basada en una cobla de Sor Catalina quan era nina que diu “Ella tenia set anys i ja cantava en el Cor i el Bon Jesús li enviava un pa de sucre ben bo”. Representa Sor Catalina vestida de pagesa devora l’òrgan amb un pa de sucre a la mà.
SANTA CATALINA MÀRTIR. La santa era molt devota de Santa Catalina verge i màrtir, que li apareixia i la reconfortava quan lluitava amb el dimoni o adversitats, tant de joveneta com de monja. Està representada per Santa Catalina amb la seva roda de ganivets i la Beata de monja agenollada davall d’una espècie de pal·li medieval.
ELS SEGADORS. Una còpia de la vida que va viure na Catalina, dedicada a la feina de fora vila en la seva infància i joventut, representada per un camp de blat amb segadors i la santa al porxo de la casa davall la parra.
LA CASA NATAL. La petita casa on vivia la família Tomàs-Gallard (Jaume i Marquesina), pares de na Catalina, fou convertida en oratori. La carrossa representa aquest oratori amb la santa vestida de monja; els dibuixos o pintures de l’oratori i en ell diferents nins, que representen diversos personatges sacres que intervingueren en la seva vida.
EL CLAUSTRE. És una còpia del claustre del convent de Santa Magdalena de Palma, lloc en què professà de monja i on va viure fins a la seva mort, el 1547. A l’esmentat convent es troba el seu lloc incorrupte. La carrossa representa les mongetes en els quefers de la comunitat.
EL POU. Com diu una de les cobles de Sor Tomasseta, “perquè el dimoni vos cerca, dins un pou vos vol tirar”. Segons conten, el maligne la va estamenejar diverses vegades i una la va tirar al pou. La jove que la representa és una pagesa que treu aigua del pou.
CUINA DE SON GALLARD. Quasi una fotografia de l’antiga cuina de la possessió (es conserva actualment igual) on estava Sor Tomasa quan varen morir son pare i sa mare; els seus oncles eren els amos de l’esmentada finca.
ÉS DIDAL. Una comparació amb la cobla “vaig trobar un didalet, era de Sor Tomasseta quan es cosia es velet”. Aquí la jove que dona vida a la Beata és una pagesa que cus un velet. Molt improbable en el cas de la santa vertadera, perquè era massa modesta per engalanar-se.
APARICIÓ DE SANT ANTONI. Sant Antoni va tenir un paper molt representatiu en la vida de la santa, ja que li va aparèixer diferents vegades, de nina i de major. De nina, na Catalina anava a cercar aigua a una font i havia de creuar un tram molt obscur i tenia molta de por; llavors li apareixia Sant Antoni i l’acompanyava. En memòria d’aqueixes aparicions es va construir una font a Valldemossa. La carrossa representa aquesta font amb Sant Antoni i una jove vestida de pagesa.
LA CEL·LA DE LA SANTA. Representa l’habitació de Sor Tomassa en el Convent de Santa Magdalena. Un petit estudi amb un Crist i un llit de fusta i poca cosa més, ja que les mongetes eren molt austeres. Va ser l’habitació on va morir Sor Catalina.
***
 |
Foto feta per en Pere Mascaro al corral de sa Farmacèutica.
A la part de dalt per l’esquerra. Joana Llambias de can Camisa, Joan LLambias, Camisa. Maria Guillermina filla del metge Miquel cosina dels dos germans. Dues al·lotes sense identificar. Fila de baix Antònia Moranta de Can Moranta, Francisca Estelrich Garau, un jove que no se qui es i na Maciana Calafat, Melera, dona den Miquel Estelrich. Nins a l’esquerra amb sa gerra Maria Antònia Ferragut de Maria, Joan Pujadas a la dreta Joan Ferragut i Catalina Pujadas que només es veu sa falda. |
***
GRUP DE PAGESES I DIMONI.
.jpg) |
Grup pageses i pagesos anys 60 de Santa Margalida. Començant alt a l'esquera: Maruja Fornes Zaforteza, Antonia Calafat, Guillem Alzamora Batle, Pep Salva Reus, Barbara MOrey LLull, Catalina Perello Roig, Rafaela Dalmau, Guillem Aloy, Toni Ferragut (vestit de dimoni) Catalina Lava. Abaix: Magdalena Massanet (filla del municipal Pep Cuixa) Pedro LLull Molinas, Mateu Matas Molinas (Xuri) Regina Gaya Cladera. |
 |
| A la dreta ; D Marti Gual, Nofre Sureda Pastor (Secretari). A centre el dimoni en Mateu Pomar (Mateu Cordat, el dimoni petit) . Els altres pendent definir. Foto cedida per M.M. Gual |
 |
| Proceso. Publicada a la Guia de Can Picafort |
Aquestes carrosses van començar, essent batle el Sr. Sebastià March i és vicari Ramis (Francesc Ramis) a 1.947, quan la processó començaren a agafar força va ser el 1975, quan en Panxó (Francesc Font) hi posa el seu talent artístic per dissenyar-les.
Amb l’ajuda d'electricistes, ferrers, mecànics i fusters (Mateu Ferrer “Guardo”) El fill del Batle Pere Cladera, en Mateu Cladera, que aleshores era redactor del Diari Baleares, també Participa activament en l'associació cultural del seu poble i en la festivitat de la Beata. El 1984 publica el llibre La processó més típica de Mallorca que permet que la processó de la Beata sigui declarada d'interès turístic.
Al Senyor Antoni Mas i Fornes per les investigacions històriques i divulgació de la festa, al seu llibre “PER LES VENES D’UN POBLE” (Compartit amb Rafel Bordoy) i a més per introduir les Neó-festes per la Beata.
Molta més gent participa amb el desenvolupament de la processó, des de molts punts de vista i com no les Monges Agustines que conservaven l’essència de la processó i la custòdia dels vestits.
 |
| Dimonis anys 60: Miquel Porxet, Mateu Cordat, Toni Grande i Biel Robi (nomes hi havia 4 dimonis) Catalina Maria Aguiló Monjo la mes petita |
***
LA CANÇO:
Es molt coneguda la cançó que diu:
Sor Tomaseta, a on sou?
Ja vos podeu amagar
perquè el dimoni vos cerca;
dins un pou vos vol tirar.
Ella portava el dinar
An els pobres segadors,
I el dimoni envejós
El covo li va tomar.
Ella el va tornar a aixecar,
I va ser més saborós.
No hi ha rosa alexandrina
Ni clavell amb tanta olor,
Ni mel amb tanta dolçor
Com el teu nom Catalina.
Oh, bell racó de
muntanya
Sempre florit com l'abril
Qui mai t'ha vist és de plànyer,
Oh, Valldemossa gentil.
Santa Verge Catalina,
Que per sempre al cel regnau,
Ompliu de fe i de pau
La vila valldemossina.
Què en viva la Beata
Què en viva Catalina,
Què en viva sor Tomasa,
Que és santa mallorquina
Què en viva, què en viva
* * *
FONS D'INFORMACIO:
LA BEATA A LES RESVISTES DEL POBLE.
DOCUMENTS PER L’HISTORIA DE SANTA MARGALIDA.
VIDEO
SANTA CATALINA TOMAS SAL I LLUM
PDF:
SANTA CATALINA TOMAS I VALLDEMOSA . LLIBRE
ALTRES ENLLAÇOS RELACIONATS:
CATERINA TOMÀS I GALLARD a la Wikipedia
Caterina Tomàs i Gallard[1] (Valldemossa, Mallorca, 1 de
maig de 1531 - Convent de Santa Magdalena de Palma, 5 d'abril de 1574-Dilluns
Sant) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i
canonitzada el 1930 pel papa Pius XI.[2] És coneguda arreu de Mallorca pel nom
de la Beata o la Beateta i de Sor Tomassa o Sor Tomaseta, i, poèticament, de la
Santa Pagesa.
...
Santa Caterina Tomàs, filla de Jaume i de Marquesina, era la
sisena de set germans: Miquel, Bartomeu, Jaume, Mateu, Anna, Caterina i
Margarida. Poc després de néixer l'últim fill, el 1535, el pare morí. El 1541
moriren també la mare i l'avi patern. El 1544, Caterina passà de dependre de
l'oncle matern, Joan Gallard, casat amb una germana de la mare, Maria Tomàs:
aquest es comprometé a tenir-ne cura durant cinc anys amb l'obligació de
vestir-la, calçar-la, alimentar-la i pagar-li 5 lliures pel seu treball. A
canvi, ella havia de treballar en profit de la casa, el mas Son Gallard, que
l'emparava fent les feines típiques de pagès.
Caterina va tenir la sort de comptar, per mediació de mossèn
Castanyeda, amb l'amistat d'una família benestant, la familia Fortesa i
Tagamanent, que la va admetre a les classes particulars que rebia la seva filla
Elisabet Safortesa Gual-Desmur. D'aquesta manera aconseguí que cap als dinou
anys, Caterina fos una persona amb una bona educació intel·lectual.[4]
El 1552 va enmalaltir i es va traslladar a Raixa, on va ser
atesa pels senyors de la finca; una vegada més, demanà consell a mossèn
Castanyeda, antic soldat dels exèrcits de Carles I que s'havia salvat d'un
naufragi i havia escollit viure com un ermità a Miramar. Gràcies a la seva
ajuda, pogué entrar als 21 anys a l'històric convent de Santa Magdalena de
Ciutat. Era un monestir de Canongesses Regulars de Sant Agustí i, per tant,
dedicat a la pregària. En el temps que hi entrà Caterina, el papat ja havia
imposat una severa clausura per a tots els monestirs femenins. Professà el 24
d'agost de 1555.
...
La seva mort, el 1574, fou per ella viscuda amb tranquil·la
serenitat. El 1617 s'obrí la tomba de la santeta i es veié que la roba estava
com “quan ix de bona bugada” i el cos restava sense cap impuresa, cosa que
meravellà els qui hi estaven presents. El 1625 el papa Urbà VIII suspengué el
seu culte però el papa Pius VI la beatificà i Pius XI la canonitzà el 1930.[4]
Sor Tomassa mantingué una generosa correspondència.
Malauradament només es conserven dues cartes dirigides al P. Vicenç Mas, on es
reflecteix el seu amor a la vida plena –recomanava dormir com a mínim sis hores
i menjar allò que el cos necessitava i la seva fe cristiana fortificada per
l'alegria i l'esperança en Déu. La redacció d'aquestes cartes és agradable, amb
un llenguatge ric i ple de matisos, que segur que connectaven amb qui anaven
dirigides.[4]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Caterina_Tom%C3%A0s_i_Gallard
***
FESTES DE LA BEATA A SANTA MARGALIDA
Les festes de la Beata és una típica processó de Mallorca
que se celebren la primera setmana de setembre a Santa Margalida. El motiu de
la festa és la beatificació de sor Caterina Tomàs i Gallard, personatge venerat
a Mallorca.[1]
L'inici de la festa consisteix amb l'ofrena floral al
monument de la santa, situat a la plaça del poble, després hi ha la revetlla
(que dura fins a la matinada del diumenge). El diumenge, dia de La Beata, el
poble es desperta amb el renou dels picarols que porten els dimonis que corren
pels carrers i després hi ha una missa. Cap a la tarda, les colles amb la
vestimenta tradicional mallorquina van a recollir les gerres; les carrosses (cada
una amb la seva respectiva beata) i els dimonis, emprenen la processó. Aquesta,
té el seu inici al voltant de les vuit de la tarda i surt de l'església. Cada
carrossa representa una escena de la vida de Sor Caterina Tomàs i van
acompanyades de colles de xeremiers i bandes de música
https://ca.wikipedia.org/wiki/Festes_de_la_Beata
REVISTA SANTA MARGALIDA
N 4, agosto de 1.989
Index:
«Los valores de un pueblo», por Guillermo Molondra
- Se dedicará una calle a Ramón Valls
- Margalidans de dins la Vila Guillermo Cantallops, uno de
los más destacados repreJentantesde la cultura de nuestro pueblo
- El meu diari picaforter, por Lluís Sorribes
- Los «margalidans» son trabajadores pacíficos y de carácter
abierto (Cristóbal Massanet)
• Els goigs i les exigències de les Festes de la Beata, per
Mateu Amorós, Rector de Santa Margalida
http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/import/Santa_Margalida/1989/Santa_Margalida_1989_mes08_n0004.pdf
REVISTA SANTA MARGARITA N 7
LA BEATA SEPTEMBRE 1.990
REVISTA SANTA MARGALIDA
N 11 AGOST SEPTEMBRE
1991
https://core.ac.uk/download/pdf/33000992.pdf
***
REVISTA CAN PICAFORT
N 10 OCTUBRE NOVEMBRE 1982
"SA PROCESSÓ DE LABEATA", NO PUEDE PASAR DESAPERCIBIDA
EN NUESTRAS PÁGINAS, LEER EN EL INTERIOR NUESTRA AMPLIA INFORMACIÓN,
...
Segunda, bien podría tratarse que en el año 1.792, y después
que el 3 de agosto se celebrara en Roma la fiesta de la beatificación y que el
8 de septiembre llegara el documentó firmado por el Obispo de Mallorca Pedro
Rubio Benedicto inaugurara solemnemente en el Convento de Santa Magdalena el
culto a la Beata, al día siguiente se celebrara el gran Pontifical y muchos
pueblos de la Isla honraran son fiestas y otras manifestaciones la
glorificación de la "Beata". Una de esta villas podría haber sido
nuestro pueblo de Santa Margarita y de ahí... hasta hoy. Que se hicieron
fiestas en muchos pueblos de la isla tenemos constancia y que incluso en la
actualidad no con la grandiosidad de nuestra fiesta pero si con procesiones y
otros actos aún hoy celebran y festejan la fiesta de "La Beata".
...
De la Procesión cabe decir que en un principio como se ve
tan sólo desfilaba por "el carrer Major", y que consistía por los
datos que poseemos en un desfilar simple y llanamente de una serie de cuadros
plásticos de los "pasos" que recordaban los principales pasajes de la
vida "heróica-leyenda" de la Beata.
Todo a pie: "la Beata y San Bruno"; "La beata
y San Antonio", "La Beata y Santa Catalina, mártir"; "La
Beata y los segadores de So'n Gallard"; "escenas con las monjas de
Santa Magdalena de Palma " y otras haciendo alusión a escenas de las
populares coplas de Sor Tomasseta, on sou?. Todo ello enmarcado dentro del
infierno. Situación ambiental que se lograba con el grupo de personas
portadoras de "faies" y dentro de este "foc i fum" "els
dimonis" que tenían el papel muy relevante en la representació.n corriendo
entre las personas que iban desfilando vestidas con el traje de la época y
"trencant ses gerres", en recuerdo de aquel pasaje tan celebrado de
las tonadas populares.
Esto tan simple y sencillo, popular y familiar de esta
tradición con el paso del tiempo dejo de pertenecer a la Iglesia para dar paso
al desfile de reinas de las fiestas que hoy tenemos Varios pasos se fueron. El
primero fue el año 1.947 con la aparición de la primera carroza de la Glorificación.
La preparación exj^ gía que se encargara a alguien y asi empezaron los
distintos trabajos para su confección Iluminación, adornos, etc... Y asi en
años posteriores fueron apareciendo las carrozas y como se necesitaba
aportación económica fue el Sr. Alcalde (Ayuntamiento) quien se compro metió a
correr con los gastos. De ello hablamos con motivo del cincuentenario de la
canonización , en la Revista del C.C. Hero. 1980
***
LA BEATA A LES RESVISTES DEL POBLE.
REVISTA CAN PICAFORT
Setembre 1988 - Número 76-100 Ptes.
PRIMER DIUMENGE DE SETEMBRE: LA BEATA
http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/archives/Can_Pica/fort_198/8_mes09_.dir/Can_Picafort_1988_mes09_n0076.pdf
DOCUMENTS PER L’HISTORIA DE SANTA MARGALIDA.
Noticiari de Ramon Rosselló Vaquer.
Editat per l’Ajuntament de Santa Margalida al desembre de
2005.
Recull de apartats que parlen de les Festes de la Beata a
Santa Margalida
a 1840 Beata
L’any 1.840 Antonio Furio publicava al seu llibre Panorama óptico-histórico-artístico
de las Islas Baleares, del capítol dedicat a Santa Margalida , reproduïm aquest fragment
"Describiremos aqui, aunque concisamente, una de sus principa les fiestas
que es la de la Bta. Catalina Tomás, a que tuvimos placer de asistir. La
vigilia al anochecer, después de las completa se encendieron en la plaza
algunas fogatas vulgo festés, para il minar un salón formado con bancos de
respaldo donde tomaro asiento las autoridades municipales y las señoras que
eran cond cidas desde sus casas acompañadas con la gaita y el tamboril. breve
se vio coronado el círculo de jóvenes de ambos sexos, y toque de la música
campestre, empezaron a dar vueltas al red dor con pausado continente las
parejas que habían de bailar. A frente iba una arrogante moza con su galán al
lado, que eran 1 dos que abrieron el baile por haber éste ofrecido la mayor
post ra con el fin de hacer un obsequio a su novia; pues no es pequ ña
distinción entre la gente del campo el ser obrero de algu capilla, mayordomo de
alguna cofradía, o bailar la primera en festejos públicos. La función duró más
allá de las doce con sur regocijo, sin que ningún incidente viniese a turbar la
alegría aquella gente. Por la mañana concurrió el pueblo a los divinos o cios,
y en medio de los rayos del sol equinocional, mudados vestidos de etiqueta con
los de gala, pasaron a el COSO, donde carros entoldados componían parte de la
valla. Formada la liza p la gente de a pie y los carruages, llegó a caballo el
alcalde con u comitiva que iba también montada, a la que precedía la gaita y
tamboril y una rurba de muchachos que llevaban enarbolad cañas verdes en las
que se veían colgados los premios. Colocac a un extremo del rústico palenque,
se abrió el certámen con bando para mantener el orden y evitar desgracias.
Impacientes muchachos aguardaban el sus para lanzarse sobre la caña de bollos y
frutas de que estaba adornada. En seguida corrieron alg nas muchachas para
alcanzar el cambux, especie de toca; a és siguieron dos viejos que a guisa de
corredores tastaneando llegaro a las cañas, o más bien éstas salieron a su
encuentro en medio de las voces y griteria que se levantó para alientarlos.
Dada más longitud a la carrera corrieron los membrudos jóvenes para arre- batar
los pollos, y después otros de su misma edad hicieron lo pro- pio dentro de
unos sacos atados al cuello. Sosegado el bullicio, que movieron los ademanes y
caidas de los corredores, entraron en la liza los jumentos y sucesivamente los
mulos y los caballos Envanecidos con sus cañas los ginetes que montaban a los
vencedores, regresaron triunfantes al pueblo en medio de la muche- dumbre que
se restituía a sus casas para comer y sestear, mientras se hacia hora de que
las campanas les llamasen otra vez a la iglesia. Los repetidos clamores de
estas nos avisaron de que no tardaria mucho en ordenarse la procesión que nos
habían ponderado sobremanera.
Salió por fin ésta, de la que solo fuimos espectado- res
algunos forasteros, pues que se componía del vecindario ente- ro: varios
pendones encarnados guiaban los escuadrones de diferentes cofradías que en
buena ordenanza marchaban ostentando el ingenio de sus mayordomos en la
disposición de uno de los pasages de la vida de la Santa a quien festejaban en
aquel día, no descuidándose de poner su número de diablillos que con sus tra-
vesuras no dejaban de hacernos reir, y de incomodar a la pobre muchacha que
representaba el papel de la virgen heroina. Como eran varios los lances de la
portentosa carrera de nuestra paisana, no dejaron de entretenernos bastante,
pues se remedaban bien los actos de cuando la joven Beata vestida de aldeana,
llevaba la comida a los segadores, de cuando la acompañó san Antonio a la
fuente en una obscura noche, de cuando la cuidaba santa Catalina mártir, y
otros, cuasi siempre acompañados de mil diablillos que llevaban revueltos a
todos".*
*Incís a aquest texte:
(ANTONI FURIO I SASTRE:
Molt més importants per a la història de l’art local són
altres dues obres. En primer lloc, el Panorama óptico-histórico-artístico de
las Islas Baleares, que presenta peu d’impremta del 1840, encara que l’edició
es va prolongar fins al 1844 a causa dels problemes de vista que afectaven
l’autor. Com ja denunciava Joaquim M. Bover, el text és en bona part un plagi
del Viaje a las villas de Mallorca (1789) de l’il·lustrat i acadèmic de San
Fernando Jeroni de Berard
Viaje a las villas de Mallorca, 1789
Portada; Gerónimo de Berard )
https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=1045
...
Beata 1915 pag 164
Dia 8 de setembre de 1915, "La Almudaina" va
publicar aquest article, titulat "Fiestas en Santa Margarita":
"Hacia la lejana villa emprendimos la marcha en uno de los tre- nes de la
tarde del sábado.
Después de unas horas en la estación de Muro, saltamos de la
comodidad del ferrocarril a sufrir durante unos kilómetros el traqueteo
incómodo de las arcaicas y típicas diligencias mallorquinas.
A la llegada a Santa Margarita fueron nuestros primeros
saludos para los amigos de quienes guardamos grato recuerdo por unavisita hecha
antaño: el ilustrado secretario de la Corporación Municipal don Guillermo
Santandreu, el digno juez municipal don Joaquín García, el médico titular don
Pedro Santandreu (que hidalgo, nos ha brindado estos días hospedaje en su
casa), el labo- rioso oficial de telégrafos don José Oliver. Saludamos también
al Alcalde el conocido industrial don Feliciano Fuster Molinas. Nos llevó a
Santa Margarita la celebración de la fiesta cívico-reli- giosa que, todos los
años, el primer domingo de Septiembre dedi- ca a la inclita mallorquina la
Beata Catalina Tomás.
Al anochecer del sábado se celebraron en la iglesia
parroquial (en cuyo campanario vimos, antes de llegar al pueblo, que ondeaba la
bandera anunciadora de los festejos) solemnes completas, a las que asistió el
Ayuntamiento y las autoridades locales y numeroso concurso de fieles.
Por la noche en la plaza del Principe se celebró la revetla.
La espaciosa plaza fue adornada con guirnaldas de mirto, de
cuyas ramas estaban cubiertos los troncos de los árboles de la misma y en el
centro se construyó un catafalco destinado a que lo ocupa- ra la música.Crecido
número de bombillas eléctricas daban a la plaza, una ilu- minación
expléndida.Mientras la banda de música (que merece párrafo aparte) y las
xeremies tocaban quedó la plaza convertida en paseo.
Se quemaron unos vistosos fuegos artificiales y la animación
duró hasta bien entrada la noche. Por la mañana del domingo, a las seis, la
banda de música, ejecutando el anunciado pasodoble, despertó a los vecinos. A
las diez y media de la mañana en la iglesia parroquial se cantó solemne oficio,
siendo el celebrante el Vicario Rvdo. don Miguel Riutort, y Diácono y
Subdiacono respectivamente, los Rdos. don Juan Roig y don Antonio Grimalt.
En el ofertorio ocupó la Cátedra del Espiritu Santo el
orador sagrado Reverendo don Antonio Artigues, de Felanitx, encargado del
panegirico de la Beata Festejada Empeas haciendo un elogio de la naturaleza de
Mallorca, todo poesia, y que esta poesia se habia concentrado más que es pueblo
alguno en Validemosa, que, además, tenia como timbre de glona e ser cuna de la
Beata Catalina Tomás
Dijo que ésta fue elegida por Dios desde su nacimiento para
su esposa, como lo demuestran sus actos cuando niña, inspirados por la gracia
divina, más tarde como pastora de "Son Gallart" la aparición de Jesús
crucificado, en medio de un manojo de espigas, y finalmente, las misticas
nupcias de la Beata Catalina Tomás com Jesucristo, al tomar aquella, tras
muchos disgustos y contrarieda- des, el velo monacal en el convento de Santa
Magdalena. Elogio al pueblo de Santa Margarita por dedicar fiesta tan lucida a
la inclita mallorquina y terminó con una sentida súplica de impe- tración de la
gracia devina
Después se celebró la oferta, siendo los primeros en acudir
a ella la Corporación Municipal, con el Alcalde a la cabeza, las autoridades
locales y las personas notables de la villa, que ocupaban sitios de preferencia
Acabada la Misa mayor en el camino que de Santa Margarita
con- duce al mar, se celebraron las carreras de hombres y caballerias que se
vieron sumamente concurridas
El cos de la fiesta, el número que le ha granjeado fama y
que atrae gente de los pueblos vecinos, era la procesión que se celebra al
anochecer.
Este año, como los anteriores, acudió desde primeras horas
de la tarde un gentio enorme. Centenares de personas de los pueblos comarcanos
en diversidad de vehiculos hacian irrupción en la villa por todas las
carreteras que a ella conducen
A las cinco de la tarde en el paseo exterior de la citada
plaza separado del interior, por doble fila de sillas, que colocan alli todo
los vecinos, se celebraron las carreras de resistencia a pie.
En la carrera regional, que consistia en dar 30 vueltas a la
plaza resultaron vencedores Gabriel Gost Cladera, Mateo Carde Crespi y Pedro
Mestre Mascaró, los tres de La Puebla, ganando respectivamente, 25, 15 y 10
pesetas
En la carrera exclusiva para corredores locales llegaron los
prime ros Antonio Fornés Gual, Miguel Llull March y Matias Poms Calafat, que
ganaron 15, 10 y 5 pesetas, respectivamente.
Los corredores de esta carrera dieron 20 vueltas a la plaza.
Al anochecer salió de la iglesia parroquial la mencionada
procesión. Gran número de muchachos con sendas fayes encendian iban en primer
término. Los indispensables y clásicos dimonis esta comitiva iban de un lado
para otro brincando, mientras hacian sonar escandalosamente los picarols que
llevan adheridos enarbolaban en el aire unos gruesos garrotes.
Seguían luego buen número de niñas tocadas con los atavios
propios de la Beata Catalina Tomás y varias otras representab diversas santas,
así como algunos niños con vestimentas adecuadas de santos.
La banda de música que iba detrás interpretaba composiciones
apropiadas. Era llevada en andas la imagen de la Beata valldemosina,
presidiendo la parte religiosa de la procesión el Reverendo señor Cura párroco
con otros dos presbíteros. Cerrando la comitiva y presidiéndola iban el
Ayuntamiento con el Alcalde y el Juez Municipal.
Los vecinos de las calles por que pasó la procesión
iluminaron su paso con sendas bengalas de colores que daban al acto un aspecto
fantástico.
De tiempo en tiempo oíase el estruendo producido por un
cântaro al ser roto. Era que alguno de los dimonis acababa de hacer pedazos un
cántaro de los que a prevención llevaban las niñas que representaban a la
Beata; episodio recordatorio de otro real ocu rrido a la Beata Catalina Tomás.
A las nueve de la noche la plaza del Príncipe estaba
animadísima.
La música, en su catafalco, dejaba oir sus acordes. Y ya que
la música citamos dediquémosle unas palabras. Esta banda ha sido creada hace
pocos meses y cuenta para su vida con una subven- ción que le concede el
Ayuntamiento y con lo que se recauda de una suscripción voluntaria que
satisfacen mensualmente las per- sonas pudientes de la población. El profesor
de la misma don Baldomero Astorga ha logrado ponerla a una altura envidiable, pues
ha conseguido que los músicos ejecuten con corrección y gusto extraño en ellos,
dado que son gente dedicada a las faenas agrícolas, toda clase de música. Así
lo han demostrado estos dies que han
interpretado desde el conocido y sobado paso-doble Gallito hasta la fantasia de
Lohengrin, pasando por la fácil músi- ca de las operetas austríacas. Nuestro
aplauso,
Paralelamente con la música varias parejas de xeremies
lanzaban al aire sus sonidos, evocadores del campo y los rebaños, y a sus sones
crecido número de parejas danzaban los bailes propios de nuestra isla.
Se quemaron también, como el día anterior, vistosos fuegos
arti- ficiales y se dio suelta a algunos globos. La velada se prolongó, estando
animada toda la noche, hasta las doce y media en que a los sones de todas las
chirimías y tamborí les reunidos bailó una pareja la darrera.
A la mañana siguiente la plaza del Príncipe, desprovista de
su adornos, había recobrado su aspecto normal y los vecinos de Sant Margarita,
cargados aún sus ojos de sueño, se aprestaban a rean dar sus cotidianas tareas
para arrancar a la tierra el fecundo fru de sus entrañas".
Durant l'any 1918 "La Almudaina" donà moltes
notícies refere a l'epidèmia del grip. Dia 21 d'octubre diu que a Santa Margali
hi havia 100 afectats. Dia 13 de novembre publica una estadí ca comparant les
defuncions de cada poble durant el mes d'oc bre de 1917 i el mateix mes de
1918, resultant que a Sa Margalida hi hagué 6 i 17 defuncions respectivament.
La mat estadística surt publicada dia 14 de novembre comparant defuncions
ocorregudes a les viles durant el mes de novembr 1917 i el mateix mes de 1918,
resultant que a Santa Marg moriren 9 i 14 persones respectivamente.
...
Dia 17 de maig de 1919. "La Almudaina" publica uma
bnica de Santa Margalida comentant com les mines de Tescon Ne acional regentada
per Eleonor Bosch han anat all puig Capella amb motiu d'estrenar uniforme
escolar. A la tomada al poble han estat rebudes per la banda de cometes i els
altres mins del colleg Sant Joan Baptista. A l'entrada a l'escola se han dado
as a la patria y a la Escuela nacional".
Dia 9 de setembre aquest diari publicaca la crònica
detallada de les passades festes a honor de la Beata Catalina Tomis Referent a
la processó el cronista diu: "Forman los primeros puestos de la comitiva
largas hileras de niños y jóvenes con tres encendidis que prestan a la
procesión un aspecto original
Luego, en el centro de la comitiva, una serie de niños y nos
representando personajes alegóricos de la vida de la Beat Catalina Thomas:
santos compañeras de comunidad, etc.
Los "dimonis", moviendo gran algarara y amenazando
con pales pretenden atemorizar o seducir a la Beata que contesta a la
invectivas presentándoles la cruz, ante lo cual aquellos retroceder y acaban,
furiosos, por romper estrepitosamente el castro
Tras este cuadro al vivo, es llevada en andas la imagen de
la Beata y sigue luego el clero parroquial.
La procesión presidela el Ayuntamiento y la acontera la Bund
Municipal; y su paso es iluminado explendidamente por los d bengala que los
vecinos hacen arder".
*Ramon Rosselló Vaquer . Documents per l’historia de Santa
Margalida.
***
Dia 8 de setembre de 1.926
el Correo de Mallorca crònica
del prevere J. Roig diu:
La processó del
capvespre, "que cada any surt del temple parroquial, i que ve a ser un
quadre plàstic que rememora els episodis de la vida prodigiosa de la humil
violeta de "Son Gallard", que més profund solc han obert a el cor del
poble mallorquí, el present any ha estat esplendorosa, profundament impregnada
de gust i caràcter netament de l'època de la Beata.
Els clàssics vestits van abandonar els racons dels
armaries en què estaven oblidats, la
torxes de vent, tan en boga en temps pretèrits, van reaparèixer, no faltant
innombrables fanals multicolors . Aquesta processó tan original, només coneguda
al nostre poble i que atreu nombrosíssim contingent de forasters, sembla sortir
del fons la fantasia popular i avança majestuosament entre les grans masses de gent que s'estrenyen densa i cridanera, la llum canviant de bengales que els veïns
encenen des de balcó finestres
coronades per cares femenins tocades amb blancs rebosillos . Marxen al
capdavant les alegres "xirimies" i el tambor entonant el popular "Sor Tomaseta a on
sou", segueixen entre llargues
files d'homes que sostenen enlaire fanalets il·luminant una interminable fila de pageses lluint
autèntiques gales mallorquines amb les seves gerres, cistells, filets de fil ,
fus per enrullar el fil , etc., al·legories de Beata, després jovenets
representant Sant Pere, Sant Bruno, Sant Antoni, verges i monges i després la
Beata acompanyada de Santa Catalina, la Verge, i Santa Praxedis defensant-los
les envestides del dimoni, i tot tot lo
que va envoltar vida entorn de santa
Catalina.
El cronista ha de fer constar el gest de desinterès i
religiós amb què les Societats Unió dels
Pobres, i Cercles Obrers Catòlics van contribuir a l'esplendor de la processó.
VIDEO
Santa Caterina Tomás - Sal i Llum
El Missioner dels Sagrats Cors Mn. Pere Riutort Mestre ha
escrit, entre altras, la biografia de Santa Catarina Tomàs, A questa entrevista
conta alguns passatges de la vida de santa mallorquina il·lustrada amb imatges
cecides per la Secretaria de Comunicació del Bisbat de Mallorca.
SANTA CATALINA TOMAS
I VALLDEMOSA
De la vida a Valldemossa la Beata i Santa
%20LLIBRE.png)
Indice:
Agradecimientos...................................................................5
Artículo institucional............................................................7
Valldemossa........................................................................10
Personalidades que han visitado
Valldemossa....................17
Introducción........................................................................31
Nacimiento.........................................................................37
Una niña muy
especial........................................................41
Muerte del padre.................................................................51
Doloras pruebas: muerte de su madre y
abuela..................57
Con sus tíos en Son
Gallard................................................61
Castañeda: de militar a ermitaño.........................................69
Encuentro de Castañeda y
Catalina....................................77
Catalina en Palma en Casa de
Zaforteza.............................83
Catalina ingresa en el
convento..........................................89
Noviciado y
profesión.........................................................93
Los éxtasis de
Catalina.......................................................99
Nuevas tentaciones de
Catalina........................................107
Dones sobrenaturales de Catalina.....................................115
Clarividencia y
profecía....................................................121
El don de hacer
milagros...................................................127
Muerte de Catalina............................................................133
Entierro, Beatificación y
Canonización.............................139
Cuerpo
incorrupto.............................................................145
Epílogo..............................................................................147
https://docplayer.es/88696919-Santa-catalina-tomas-y-valldemossa.html
LLIBRES RELACIONATS EN PDF
👉Però si voleu conèixer
una mica més la història i els orígens de la processó i de les festes de la
Beata, així com gaudir de les publicacions més recents, com el conte infantil o
el llibre dels pregons, aquí les podeu descarregar en format PDF:
📖"Sa Processó més
Típica de Mallorca" de 1984, de Mateu Cladera Matas:
https://drive.google.com/file/d/1o6vqeVeJR-gS7QJh_t6qiA9i5mVE4r6t/view?usp=sharing
📖"Goigs a la llaor
de Santa Catalina Tomàs que es venera a Santa Margalida" de 1995, amb
lletra de Rafel Bordoy Pomar i música de Miquel Bennàssar Bibiloni:
https://drive.google.com/file/d/18YmfxmCb0GVoXCXIT9ZqpBMjECCK6-ab/view?usp=sharing
📖"Per les venes d'un
poble. La Processó de la Beata a la vila de Santa Margalida" de 2010, de
Rafel Bordoy Pomar i Antoni Mas Forners:
https://drive.google.com/file/d/18UWTLgID3v-sxIXXkMdI3YTiX5O_uR2s/view?usp=sharing
📖"Santa Margalida i
la Processó de la Beata", de 2021, de Mateu Cladera Matas:
*LIBRE:
https://drive.google.com/file/d/1xpKZTyN2oyLQF5jHAG6iswsKCIE5c75q/view?usp=sharing
*ADDENDA: PREGO MATEU MATAS XURI
https://drive.google.com/file/d/1Zw2nI5rvXtDrmjn9g7VsWyKsLfSzyGuR/view?usp=sharing
📖El conte infantil "Sor Tomasseta on sou", amb text de Maria Brotat i Margalida Rosselló; i il·lustracions d'Antònia Calafat:
https://drive.google.com/file/d/1F5LX26_VXrUm2kwlCSQ9pZijiaQqSvcL/view?usp=sharing
Visca la Beata! i visca Santa Margalida!
CONFERENCIA 450 anys LA BEATA
Per Antoni Mas i Rafel Bordoy
Per llegir pitja l'enllaç:
https://drive.google.com/file/d/10NNFg0bUCGJ7Q7ihjEsgZUI7DEezrd2p/view?usp=sharing
VIDA DE LA BEATA CATALINA TOMAS: RELIGIOSA PROFESA EN EL
MONASTERIO DE SANTA MARÍA...
Antoni Despuig i Dameto
enero 1816 · Imprenta de Felipe Guasp
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada