PINZELLADES. De tots els colors.

 De dins els pinars, va néixer una Colònia a vorera de la mar, va néixer d’una manera un poc espontània, i en les empentes de la mar, va anar creixent i creixent, i encara no ha parat. Amb un poc mes de un segle, ha canviat tant que no hi ha poble que hagi experimentat aquest canvi tant rapit. Va passar d’esser un lloc  perdut, o a on s’hi perdien, fins i tot, els primers viatgers tal como quedà,  escrit als llibres que podràs llegir al final. Les cases anaren  naixent  de manera espontània, com si fossen esclata-sangs al mig del bosc. Sense llum, sense aigua, i sense papers o això pareix. Tenien aviram al corral, forn per pastar, i una cisterna per l'aigua, peix a la mar i caça al bosc. He pensat que seria bo, posar un poc d’ordre cronològic, per tal d’entendre moltes de les coses que s’han dit o escrit,  i que a vegades no coincideixen del tot.  Don surt l'informacio? De la revista de Can Picafort,  on han publicat al llarg dels anys, entr...

 Una foto  fitxa que D Lluís Pineda, El notari de Muro, que havia acabat d'arribar de Saragossa, descriu com si fos una radiografia,   als propietaris, i al  territori, del que més endavant seria, la Colònia  de Can Picafort. Un jovenet de 26 anys va tenir la idea, per treure profit a les terres, de la part  que era més  Erm , desolada,  inhabitable,  i sense quasi vegetació,  de la possessió de Son Bauló,  per  fer-hi una Colònia arran de la mar. Aquesta part de la possessió,  era una pedrera de  marès  en potencia.  El temps ha demostrat que va tenir èxit. Segons descriu el notari Pineda: El senyor Lluís José Antonio Cardell Arias, Era el propietari del  Predi  de Son Bauló, més una franja de Santa Eulàlia,  juntament amb la seva mare Dolors Arias Garcia. L'any 1889 havien acceptat l'herència, d’un germà que també nomia Lluís, que a la vegada també havia acceptat l'herència, de Carme Va...