CRONOLOGIA DE CAN PICAFORT FINS A L'ANY 1.921

 De dins els pinars, va néixer una Colònia a vorera de la mar, va néixer d’una manera un poc espontània, i en les empentes de la mar, va anar creixent i creixent, i encara no ha parat.

Amb un poc mes de un segle, ha canviat tant que no hi ha poble que hagi experimentat aquest canvi tant rapit. Va passar d’esser un lloc  perdut, o a on s’hi perdien, fins i tot, els primers viatgers tal como quedà,  escrit als llibres que podràs llegir al final.

Les cases anaren  naixent  de manera espontània, com si fossen esclata-sangs al mig del bosc. Sense llum, sense aigua, i sense papers o això pareix. Tenien aviram al corral, forn per pastar, i una cisterna per l'aigua, peix a la mar i caça al bosc.

He pensat que seria bo, posar un poc d’ordre cronològic, per tal d’entendre moltes de les coses que s’han dit o escrit,  i que a vegades no coincideixen del tot. 

Don surt l'informacio?

De la revista de Can Picafort,  on han publicat al llarg dels anys, entrevistes als primers residents, o escrits de persones, que aportaren una visió personal dels records del temps passat.

Antoni Mas que amb les seves investigacions ha aclarit molts de dubtes, posant nom al personatge "Picafort" o algunes tesis doctorals  que també recullen informació.  

He escollit  l’any 1.921, data en que  un cens de  propietaris de  solars, o cases  dona  per oficialitzat  l’existència de la Colònia,  que Lluis Cardell, un jove de 26 anys a l’any 1912. Propietari,  juntament amb la seva mara  Dolores Arias, de la possessió de son Bauló , i una franja de Santa Eulalia com diu l’escriptura del notari Pineda, va obtenir permís del Govern Civil, a l'octubre de 1911, per posar-la en marxa l'urbanització   de  la Colònia . Però va oblidar posar-li nom, ja que donava per fet que era la Colònia de Son Bauló.

Aquest escrit es el començament,  a partir de les dates que tinc ara a ma, però que  s’anirà actualitzant a mesura  que  anem descobrint  mes informació. Així que el podem considerar la primera passa per començar a caminar.

No hi ha temps que no torn. 

Dic a això, perquè  aquest  poblament, ja es va repetir  20 segles abans de la nostra era, i altra cop al segle 20, com si fos tancar un cercle  que arriba al punt on va néixer. 

Al mateix indret  s’hi establiren uns grups humans que va poblar aquest lloc tan emblemàtic com  ho mostra un Dolmen a Son Bauló; Una tomba funerària on enterraven els  seus esser estimats 1.600 anys abans de la nostra era.

Al l’altra costat del torrent de son Bauló, també una colònia que degué esser bastant gran, ja dins Son real, des de l’any -700 abans de la nostra er,  i  fins a l’arribada  dels romans.  El cementiri anomenat dels Fenicis, es un jaciment funerari,  per enterrar els habitants del lloc.  

Tingué 5 segles d’activitat. Segons l’època,  son tombes talaiòtiques,  naviformes  i al final  quadrades.  Cada fase  va durar  uns dos segles d’activitat.

El cas  es que he trobat poques noticies, des del segle I al  XVII, ja que l'activitat  es trasllada mes a l'interior, on tenien les cases les Possessions de Santa Eulalia, Son Real o Son Bauló.

A mes de l'Arxiduc. descriuen el territori  Juan Cortada i el Dr Pagenstecher, que tens tot el llibre virtual  per  llegir-lo i que t'encantarà descobrir detalls que no pots imaginar.

Si t’agrada aquest projecta, i vols participar ho pots fer si tens a ma fotos d’aquell temps, escrits o si  trobes informació fes-la arribar i la posarem, tant a la cronologia  com al mapa virtual.

Et desig passis una estona agradable.

Apunts de noms a la costa
NOMS ANTICS DE LA COSTA DE CAN PICAFORT

Escull d’en Barret. (5)Ses Roquetes. Platja  d’en Barret. Es clot de s’aigua dolça.  (6) Can Mandilego. (7) Es Mollet. Es Pontet. Viver de Can Mandilego. Es Clot des Llop (Guillem Cantallops).  (3) Can Feliciano. Embarcadero den Feliciano.  Es Pontet. (1)Cabanya den Picafort. Es Clot des Sards.  (2)Ca ses Monges. Sa Penya des Llamp.  (8) Banyera D Isabel. Garau. (9) Banyera de ses Monges. (10) Sa Casa enrajolada o se’n Rajolat. Es Clot den Barret o Es -Clot de S’alga.









      *     *      *

INDEX

MAPA VIRTUAL

PREHISTORIA 

-1.600 ANYS  ABANS DE LA NOSTRA ERA.

-700 ABANS DE LA NOSTRA ERA.

PER ORDRE CRONOLOGIC

SEGLE XVIII

SEGLE XIX

SEGLE XX

BIBLIOGRAFIA

      LLLIBRES

PDF

La Isla de Mallorca: reseña de un viaje

Per Heinrich Alexander Pagenstecher


Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845

Per Joan Cortada i Sala

                            *                                       *                                   *


MAPA VIRTUAL

MAPA ON ES DESCRIUEN ELS NOMS  PRIMERENCS

Una idea original de Catalina Maria S.

Per entrar al mapa pitja l'enllaç:  

https://www.thinglink.com/scene/1610723340736004099

PREHISTORIA 

-1.600 ANYS 

ABANS DE LA NOSTRA ERA

DOLMEN A SON BAULÓ DE DALT.  Un dels primers monuments funeraris a Mallorca i casi únic.

Classificat al Pretalaiótic Arcaic, s’hi trobaren restes de fins a 5 persones enterrades, juntament amb ceràmica i utensilis de Sílex. A aqueta època solien viure amb coves o barraques al final del període.

El monument demostra l’existència  de un poblament humà a prop  del lloc. Aixo demostraria una primera ocupació  humana  dins Son Bauló.

Recreació d'un enterrament al Dolmen


-700  ABANS DE LA NOSTRA ERA

NECRÒPOLIS DE SON REAL, un segon poblament a l’altre  part del torrent de son Bauló tingué lloc al Talaiòtic  III i IV, durant els anys -700 al -200, amb una durada de 5 segles.

Fases de la necròpolis

Segles VIII-VII aC primers enterraments a la necròpolis de Son Real, tombes en forma de talaiots de planta circular i quadrada.

Segles VI-V aC, micronavetes.

A partir del segle iv i fins al II aC tombes quadrangulars construïdes juntes o en bateria



 Reflexió: a l’any -123 tingué lloc la invasió romana, lo que suposadament va obligar als natius a establir se mes al centra de l’illa, passaren de ( recol·lector a agricultor) mentre els romans s’establiren a port mes segur (Pollen tia)  entre d’altes. Com sigui durant els restants segles tenim molt poques noticies  del pinar que mes tard esventra amb la Colònia de Can Picafort


PER ORDRE CRONOLOGIC

SEGLE XVIII

1715

Bateria Son Bauló per fer guàrdies  o vigilància. (2)

Hi feien torns de vigilància a Son Bauló i  al quarter de son real a munt s’illa des Porros

1790

Naufragi d’un vaixell capitanejat per un croata a la platja de Santa Margalida Muro.  (2)

1796

2 guàrdies secretes. 1  a son Bauló  i 1 al corral dels mabres , son serra ( 2)

 

SEGLE XVIII

1814

Boda : Rafel Fuster LLabres i Margalida Quintana Torres

27.05.1814 neix Llorenç Fuster a Santa Margalida  ( A Mas pag 17)

1821

Construcció barraca den Barret (Segons 5)

Febre  groga (vigilant Llorenç Dalmau, Barret de mal nom) (2 p 8)

Una era d’en Llorenç Dalmau –«Barret»– i fou construïda l’any 1821 dins els terrenys de la possessió de Son Bauló, com a lloc de vigilància en temps d’epidèmies. El malnom «Barret» persistí en la toponímia. Així, amb la denominació de platja de Can Barret es designava la costa situada en els límits de Santa Eulàlia i Son Bauló. (2)   Ple (05.07.1.902)

1829

Construcció barraca den Barret (5 )

1845

Joan Cordada escriu: Viatge a  la illa de Mallorca  a l’estiu de 1.845  i visita can Picafort 

Descriu  el lloc com a solitari  i que hi ha havia perdius i conills  (mas p 5)

Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845

Per Joan Cortada i Sala   



PERDUTS DE SON SERRA A ALCUDIA  pag 88 a 91

https://books.google.es/books?id=4ewK2G4Tr8wC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

 

1851

Naufragi  de un  bergantí  francès al torrent de son Bauló ( mas p 6)




1.855

Neix Joan Antonio Garau Tous Metge de Santa Margalida.

La casa del mariner anomenat Barret fou la primera casa (1)

1857

27.07.1.857 Denuncia a en Picafort per pesca il·legal, tenia 43 anys. La va fer un carabiner  Manacor   del regne  de Mallorca companyia única   sec. 3ª i demana opinió  al Batle de Santa Margalida.

Entre altres coses diu així ; . . . Un vei de la vila anomenat Picafort  s’entrenen tant de dia com de nit a la pesca. Seguen així que m’han informat que no es matriculat i he aconseguit  de la bondat  que li concedissin una clau d’una de les casetes  que hi ha a aquesta platja de santa Margalida que son del Govern...



(En dona a pensar que d’alguna manera feia feines per l’Ajuntament de Santa Margalida, mes endavant sabem que tenia permís d’armes, a mes queda clar que hi havia mes d’una caseta)

Llorenç Fuster “patró” tenia 4 fills

1858

Padró municipal: Llorenç Fuster pescador i jornaler, i també tenia llicencia d’armes, menejava una escopeta. (mas p 15)

1860

Neix Josep Tous Garau germà  mes petit de del metge Joan Tous

1.865

La  barraca que no casa  del Patró “Pica-fort” segona edificació. Aquesta  barraca “cova” feta dins una pedrera  hi habitaren molts d’anys els solitaris carabiners (1)

1867

Hermann Alexander Pagenstecher, escriu : L’Illa de Mallorca, ve a dir de can Picafort:

Davall  dels “copudos”  pins no molt espessos . . . s’amuntonen  els mes espessos “matorrals” de llentiscle que fins llavors havíem vist a l’Illa, Algunes de ses mates  que son perfectament rodones, que pareix hagin   estat a un parc al intel·ligent cuidat  d’un jardiner, arribaven  a un diàmetre de  quinzè peus i en suficient altura per cobrir un homo muntat.



PERDUT PER DINS SON BAULO  FINS A SON SERRA  PAG 130 A136 https://books.google.es/books?id=NiO2J7_KxmQC&pg=PA121&dq=LA+ISLA+DE+MALLORCA++ALEXANDER+PAGENSTECHER+alcudia&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiJ7Y-c3qr5AhUJ0YUKHd_0DhoQ6AF6BAgKEAI#v=onepage&q=LA%20ISLA%20DE%20MALLORCA%20%20ALEXANDER%20PAGENSTECHER%20alcudia&f=false

... profunda soledad. . ... el mar estaba solitario i sin una vela  a mes descriu el paisatge   (mas p5)

1.868

03.06.1868  La llei per establir Colònies es posa en vigor.

l’origen de les colònies de Mallorca, com ara la colònia de Sant Jordi o la colònia de Sant Pere, s’ha de cercar a mitjan segle. XIX. amb la promulgació de la Llei de colònies agrícoles durant el regnat d’Isabel II i. amb Severo Catalina com a Ministre de Foment. La llei es posà en vigor dia 3 de juny de 1868 Segons Bartomeu Pastor Sureda 

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/bartomeu-pastor-sureda.html

 

 

1.870

Al ple de l’ajuntament parlen adreçar el camí  que dur fins  a la platja de can barret.

El camí va  de la barrera dels  “Barbaxos” seguint per  sa divisió entre Santa Eulalia i son Bauló fins a la mar. (06.11.1.870)

Se anomena; s’escull den Barret

                         Clot den Barret

A 1870 Joan Garau compra la finca  on hi havia la barraca den Picafort  (revista cp n 20 de 1.984)

1.876 

Joan Garau  construeix la casa a Can Picafort  (revista CP n 20 de 1.984)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Can_Pica/fort_198/4_mes03_.dir/Can_Picafort_1984_mes03_n0020.pdf

1.879

Segons els amari llaments Joan Garau tenia 11 finques en propietat de les que 8 eren de la seva esposa Isabel Maria Ribas Fluxa.

1.880

Joan Garau construeix  sa casa  (segons Llorenç Vanrell)

1882

Al ple de l’ajuntament  parlen de donar sa clau de sa caseta den Barret  per  tenir la sempre a disposició de s’Ajuntament.( 2 )

1883

Mor Jeroni Fuster  segons  Josep Mascaro Passarius  (2)

1885

L’Arxiduc lluís Salvador visita can picafort  a bord del Iot Nixe, i menciona  la casseta den Barret d’amunt  duna sortida rocosa  (guia c p  p 24).

 Segur que ell o el seu personal tingué que baixar a demanar.

Diligencia  de dia 6.09.1985  que troben una partida de contraban.

Arxiu militar de 1.779

Neix Lluis Cardell, propietari son Bauló

1888

Captura de un llaüt ple de tabac e contraban (mas 7)(vicari rubi)

Mor Llorens Fuster-. ( Arbre a Mas pag  16)

1.889

Carmen Vanrell Segui fa testament davant el notari  Pedro Llompart de Palma  a favor de  Maria Dolores Arias i el seu fill Lluis Cardell,  Dia 12.03.1889

1.890

Segons publica el diari del temps, al mes de desembre  Joan Garau Tous es destinat com a metge de Santa Margalida

Construcció de la casa del metge Garau (1) segons Joan Parera a sa Marjal n 79  de juliol 1915 pag 106

1.891

25.11.1.891 La mitat restant correspon a D Dolores Arias i el seu fill. a vint-i-cinc de novembre de mil vuit-cents noranta-nou, de la que pel que fa al propi immoble es va prendre raó, en el mateix registre, i amb el marcat tom, al foli seixanta i nou, inscripció segona

“El senyor de son Mulet, va fer un altra casa menuda on ara habiten els carabiners (1)

1.892

Naufragi goleta  d’Alacant  a les roquetes de santa Eulalia

1893

Captura de 350kg de tabac al torrent de Son Bauló  (mas p 7)

Vista del torrent de Son Bauló


 

1895

La caseta den Barret havia passat per ull, i el ple de l’Ajuntament va tornar aprovar  reconstruirla per fer guàrdies. Proposta del primer Tinent Batle  Joan March. (17.08.1.985)

1897

Captura altra cop de 350kg de tabac a torrent de son Bauló

1er pic que es documenta  en Picafort 

1898

Al ple de l’ajuntament parlen de reedificar la caseta del Barret,                que deien que era propietat de l’Ajuntament.  (mas p 9)

També es parla de variar el  trajecte del camí a can picafort que  es mol tortuós i mal de conservar (mas p 10) (03.12.1.898)

30.12.1998 Surt nombrat metge de santa Margalida Joan Garau Tous

1899

15.12.1899  mor en “ Picafort” tenia 85 anys   (2 pag 17)

Ajuntament torna aprovar  reconstrucció  de la casseta en “ Barret”  per por e epidèmies perquè no s’havien complert les decisions preses en plens d’anys anteriors.   (2 pag 10)

 

25.11.1899.  Herència de ½ indivisa   per herència  del fill i germà  Lluis Cardell Arias (sense testament) davant el notari  de Palma  Jose Alcover. Passa a ser de Lluís Jose i Dolors Arias. Anteriorment era de CARMEN VANRELL SEGUI

Així obtingueren el TOTAL DE LA PROPIETAT.

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html

 

SEGLE XX

1.901

Les obres de la caseta den Barret encara no s’havien acabades i la propietat posa en dubta la seva titularitat. Anomenen un tribunal d’arbitratge. (15.12.1.901)

1.902

El tribunal d’arbitratge sentencia que la caseta  era dels propietaris de Son Bauló, però que l’Ajuntament tenia servitud  per fer guàrdies en cas d’epidèmies.(05.07.1.902)

1.903

De mal nom Picafort, així queda reflectit a un cens electoral, Rafel Fuster Estelrich “picafort” net de Llorens Fuster. (2)

1.904

Acaben les obres de la caseta den Barret,  per fer guàrdies, i  reclama al propietari  de son Bauló  que pagui la part corresponent (14.05.1904)

1.908

Segons Josep Mascaro Passarius   aquest any s’incrementen les ventes  i les construccions, entre es clot de s'aigua dolça i es clot d'en Barret (2)

Es Clot de s'aigua  dolça. 


1.911

02.06.1911. Aprovació de la urbanització segons el notari Pineda.

"plano aprobado por la jefatura de obres publicas de la provincia , autorizado por el Gobierno Civil de la misma en dos de junio del año proximo pasado"

22 cases construïdes segons el Vicari Parera de sa Pobla.

1.912

Escriptura del notari Pineda  per la compra de dos solars

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html

1.913

2 construccions , una com a caseta del Guarda i un altre com  Caseta del metge Garau, (anomena Cala Sueco)  son les que  figuren al mapa militar  de Espanya del cos  de l’Estat Major de l’Exercit. (segurament elaborat anys enrere)

1.915

Neix en Jaume Mandilego “al caseriu de Can Piquefort”

31.05.1.915

“A campicafort mestre Vicens Mandilego, fondista de  la Colònia fa beneir el seu llaüt” (1)

El patró “Pica-fort” encara conserva  sa cova esfondrada  del seu llaüt  (1)

Recreació del llaut esfondrat


Hi havia 22 cases (1)

Informació dada al vicari per el carabiner de can Picafort , Benet Varela  i Guillem Santandreu, secretari de l’Ajuntament de Santa Margalida (1)

1.916

23.06.1916 Factura de  la “FONDA. Hospedajes y habitaciones para veraneantes i turistas. Vicens Mandilego. Colònia C’AN PICAFORT, Predio Son Baulo”. Santa Margarita(Mallorca) a 26 de marzo de 1916.  En lletre petita crec que diu impremta Ordinas.

I segueix: Comandes cena 5, a 2.25  total 11 pessetes 0.25 cèntims. Cafès 3  total 0.80 cèntims. Licor total 1 pesseta 0.50 cèntims . Total de la factura 13 pessetes 0.55 cèntims. Ve seguit del “recibi” i la signatura de Vicens Mandilego.



 

1.918

04.08.1918  Benedicció de l’Oratori:

A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margarita, a quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit Rector de la mateixa, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. coadjutor, D Miguel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. D. Rigoberto Domenech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Luis J Cardell. qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori


08.08.1918.  PRIMERES FESTES DE CAN PICAFORT.

Escrit de Vicens Mandilego al  Sr Batle de Santa Margalida.


Senyor Alcalde:

Don Vicente Mandielgo, veí d'aquesta vila de Santa Margarita. la cèl·lula personal del qual acompanya aquesta Alcaldia, acudeix i amb el degut respecte exposa:

Que desitjant celebrar una festa, a les platges de Son Bauló el Diumenge 11 de l'actual, amb motiu de la inauguració de la Capella. recentment construïda, acompanya el programa de les festes projectades, i en la seva vista, sol·licita de la seva autoritat, la corresponent autorització per celebrar els festejos al·ludits.

Gràcia que espera merèixer de la rectitud de vostè, la vida del qual guardi Déu molts anys

Santa Margarida 8 d'agost del 1918”  (2).

Les PRIMERES FESTES DE CAN PICAFORT foren diumenge dia 11 d’agost de 1.918.

1.920

Al diària l’Almudaina  parla de una excursió. “ Un preciós  poblet anomenat  Picafort que acaba de néixer” R. Rosselló pag 20

1.921

Registre Oficial d’edificis i solars:   En total en surten 29.  (16 eren de Muro, 4 de Petra, 3 de Sa Pobla i 6 de Santa Margalida)

1.922

Declaració del port com a refugi, sol·licitat per l’Ajuntament de Santa Margalida.



*       *       *


BIBLIOGRAFIA:

(1)   segons vicari Parera  revista sa Marjal n 79 de juliol de 1.915.



(2) Del estudi de Antoni Mas.  Qui era en Picafort?




(3)  Guia de Can Picafort


(4) Revista Can Picafort


(5) Inicis del turisme a C P . . . de M. A- Cifre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA RESIDENCIA DE CAN PICAFORT

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

PICAFORT. Allà a on la mar pega mes fort.