CRONOLOGIA DE CAN PICAFORT FINS A L'ANY 1.921
De dins els pinars, va néixer una Colònia a vorera de la mar, va néixer d’una manera un poc espontània, i en les empentes de la mar, va anar creixent i creixent, i encara no ha parat.
Amb un poc mes de un segle, ha canviat tant que no hi ha
poble que hagi experimentat aquest canvi tant rapit. Va passar d’esser un
lloc perdut, o a on s’hi perdien, fins i tot, els
primers viatgers tal como quedà, escrit als llibres que podràs llegir al final.
Les cases anaren naixent de manera espontània, com
si fossen esclata-sangs al mig del bosc. Sense llum, sense aigua, i sense papers
o això pareix. Tenien aviram al corral, forn per pastar, i una cisterna per l'aigua, peix a la mar i caça al bosc.
He pensat que seria bo, posar un poc d’ordre cronològic, per tal d’entendre moltes de les coses que s’han dit o escrit, i que a vegades no coincideixen del tot.
Don surt l'informacio?
De la revista de Can Picafort, on han publicat
al llarg dels anys, entrevistes als primers residents, o escrits de persones, que
aportaren una visió personal dels records del temps passat.
Antoni Mas que amb les seves investigacions ha aclarit molts de dubtes, posant nom al personatge "Picafort" o algunes tesis doctorals que també recullen informació.
He escollit l’any 1.921, data en que un cens de
propietaris de solars, o
cases dona per oficialitzat l’existència de la Colònia, que Lluis Cardell, un jove de 26 anys a
l’any 1912. Propietari, juntament amb la seva mara Dolores Arias, de la possessió de son Bauló , i una franja de Santa Eulalia
com diu l’escriptura del notari Pineda, va obtenir permís del Govern Civil, a l'octubre de 1911, per posar-la
en marxa l'urbanització de la Colònia . Però va oblidar posar-li nom, ja que donava per fet que era la Colònia
de Son Bauló.
Aquest escrit es el començament, a partir de les dates que
tinc ara a ma, però que s’anirà actualitzant a mesura que anem descobrint mes informació. Així que el podem considerar
la primera passa per començar a caminar.
No hi ha temps que no torn.
Dic a això, perquè aquest poblament, ja es va repetir 20 segles abans de la nostra era, i altra cop al segle 20, com si fos tancar un cercle que arriba al punt on va néixer.
Al mateix indret s’hi establiren uns grups humans que va poblar aquest lloc tan emblemàtic com ho mostra un Dolmen a Son Bauló; Una tomba
funerària on enterraven els seus esser estimats 1.600 anys abans de la nostra era.
Al l’altra costat del torrent de son Bauló, també una colònia que degué esser bastant gran, ja dins Son real, des de l’any -700 abans de la nostra er, i fins a l’arribada dels romans. El cementiri anomenat dels Fenicis, es un jaciment funerari, per enterrar els habitants del lloc.
Tingué 5 segles d’activitat. Segons l’època, son tombes talaiòtiques, naviformes i al final quadrades. Cada fase va durar uns dos segles d’activitat.
El cas es que he trobat poques noticies, des del segle I al XVII, ja que l'activitat es trasllada mes a l'interior, on tenien les cases les Possessions de Santa Eulalia, Son Real o Son Bauló.
A mes de l'Arxiduc. descriuen el territori Juan Cortada i el Dr Pagenstecher, que tens tot el llibre virtual per llegir-lo i que t'encantarà descobrir detalls que no pots imaginar.
Si t’agrada aquest projecta, i vols participar ho pots fer
si tens a ma fotos d’aquell temps, escrits o si trobes informació fes-la arribar i la posarem, tant a la cronologia com al mapa virtual.
Et desig passis una estona agradable.
* * *
INDEX
MAPA VIRTUAL
PREHISTORIA
-1.600 ANYS ABANS DE LA NOSTRA ERA.
-700 ABANS DE LA NOSTRA ERA.
PER ORDRE CRONOLOGIC
SEGLE XVIII
SEGLE XIX
SEGLE XX
BIBLIOGRAFIA
LLLIBRES
PDF
La Isla de Mallorca: reseña de un viaje
Per Heinrich Alexander Pagenstecher
Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845
Per Joan Cortada i Sala
* * *
MAPA VIRTUAL
MAPA ON ES DESCRIUEN ELS NOMS PRIMERENCS
Una idea original de Catalina Maria S. |
https://www.thinglink.com/scene/1610723340736004099
PREHISTORIA
-1.600 ANYS
ABANS DE LA NOSTRA ERA
DOLMEN A SON BAULÓ DE DALT.
Un dels primers monuments funeraris a Mallorca i casi únic.
Classificat al Pretalaiótic Arcaic, s’hi trobaren restes de
fins a 5 persones enterrades, juntament amb ceràmica i utensilis de Sílex. A aqueta
època solien viure amb coves o barraques al final del període.
El monument demostra l’existència de un poblament humà a prop del lloc. Aixo demostraria una primera ocupació
humana dins Son Bauló.
Recreació d'un enterrament al Dolmen |
-700 ABANS DE LA NOSTRA ERA
NECRÒPOLIS DE SON REAL, un segon poblament a l’altre part
del torrent de son Bauló tingué lloc al Talaiòtic III i IV, durant els anys -700 al -200, amb
una durada de 5 segles.
Fases de la necròpolis
Segles VIII-VII aC primers enterraments a la necròpolis de
Son Real, tombes en forma de talaiots de planta circular i quadrada.
Segles VI-V aC, micronavetes.
A partir del segle iv i fins al II aC tombes quadrangulars
construïdes juntes o en bateria
PER ORDRE CRONOLOGIC
SEGLE XVIII
1715
Bateria Son Bauló per fer guàrdies o vigilància. (2)
Hi feien torns de vigilància a Son Bauló i al quarter de son real a munt s’illa des
Porros
1790
Naufragi d’un vaixell capitanejat per un croata a la platja
de Santa Margalida Muro. (2)
1796
2 guàrdies secretes. 1
a son Bauló i 1 al corral dels
mabres , son serra ( 2)
SEGLE XVIII
1814
Boda : Rafel Fuster LLabres i Margalida Quintana Torres
27.05.1814 neix Llorenç Fuster a Santa Margalida ( A Mas pag 17)
1821
Construcció barraca den Barret (Segons 5)
Febre groga (vigilant
Llorenç Dalmau, Barret de mal nom) (2 p 8)
Una era d’en Llorenç Dalmau –«Barret»– i fou construïda l’any 1821 dins els terrenys de la possessió de Son Bauló, com a lloc de vigilància en temps d’epidèmies. El malnom «Barret» persistí en la toponímia. Així, amb la denominació de platja de Can Barret es designava la costa situada en els límits de Santa Eulàlia i Son Bauló. (2) Ple (05.07.1.902)
1829
Construcció barraca den Barret (5 )
1845
Joan Cordada escriu: Viatge a la illa de Mallorca a l’estiu de 1.845 i visita can Picafort
Descriu el lloc com a
solitari i que hi ha havia perdius i
conills (mas p 5)
Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845
Per Joan Cortada i Sala
PERDUTS DE SON SERRA A ALCUDIA pag 88 a 91
1851
Naufragi de un bergantí
francès al torrent de son Bauló ( mas p 6)
1.855
Neix Joan Antonio Garau Tous Metge de Santa Margalida.
La casa del mariner anomenat Barret fou la primera casa (1)
1857
27.07.1.857 Denuncia a en Picafort per pesca il·legal, tenia
43 anys. La va fer un carabiner Manacor
del regne de Mallorca companyia
única sec. 3ª i demana opinió al Batle de Santa Margalida.
Entre altres coses diu així ; . . . Un vei de la vila anomenat
Picafort s’entrenen tant de dia com de
nit a la pesca. Seguen així que m’han informat que no es matriculat i he
aconseguit de la bondat que li concedissin una clau d’una de les casetes que hi ha a aquesta platja de santa Margalida
que son del Govern...
(En dona a pensar que d’alguna manera feia feines per
l’Ajuntament de Santa Margalida, mes endavant sabem que tenia permís d’armes, a
mes queda clar que hi havia mes d’una caseta)
Llorenç Fuster “patró” tenia 4 fills
1858
Padró municipal: Llorenç Fuster pescador i jornaler, i també
tenia llicencia d’armes, menejava una escopeta. (mas p 15)
1860
Neix Josep Tous Garau germà
mes petit de del metge Joan Tous
1.865
La barraca que no
casa del Patró “Pica-fort” segona
edificació. Aquesta barraca “cova” feta
dins una pedrera hi habitaren molts
d’anys els solitaris carabiners (1)
1867
Hermann Alexander Pagenstecher, escriu : L’Illa de Mallorca,
ve a dir de can Picafort:
Davall dels “copudos” pins no molt espessos . . . s’amuntonen els mes espessos “matorrals” de llentiscle
que fins llavors havíem vist a l’Illa, Algunes de ses mates que son perfectament rodones, que pareix
hagin estat a un parc al intel·ligent
cuidat d’un jardiner, arribaven a un diàmetre de quinzè peus i en suficient altura per cobrir
un homo muntat.
PERDUT PER DINS SON BAULO
FINS A SON SERRA PAG 130 A136 https://books.google.es/books?id=NiO2J7_KxmQC&pg=PA121&dq=LA+ISLA+DE+MALLORCA++ALEXANDER+PAGENSTECHER+alcudia&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiJ7Y-c3qr5AhUJ0YUKHd_0DhoQ6AF6BAgKEAI#v=onepage&q=LA%20ISLA%20DE%20MALLORCA%20%20ALEXANDER%20PAGENSTECHER%20alcudia&f=false
... profunda soledad. . ... el mar estaba solitario i sin
una vela a mes descriu el paisatge (mas p5)
1.868
03.06.1868 La llei
per establir Colònies es posa en vigor.
l’origen de les colònies de Mallorca, com ara la colònia de Sant Jordi o la colònia de Sant Pere, s’ha de cercar a mitjan segle. XIX. amb la promulgació de la Llei de colònies agrícoles durant el regnat d’Isabel II i. amb Severo Catalina com a Ministre de Foment. La llei es posà en vigor dia 3 de juny de 1868 Segons Bartomeu Pastor Sureda
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/bartomeu-pastor-sureda.html
1.870
Al ple de l’ajuntament parlen adreçar el camí que dur fins a la platja de can barret.
El camí va de la
barrera dels “Barbaxos” seguint per sa divisió entre Santa Eulalia i son Bauló
fins a la mar. (06.11.1.870)
Se anomena; s’escull den Barret
Clot den Barret
A 1870 Joan Garau compra la finca on hi havia la barraca den Picafort (revista cp n 20 de 1.984)
1.876
Joan Garau
construeix la casa a Can Picafort
(revista CP n 20 de 1.984)
1.879
Segons els amari llaments Joan Garau tenia 11 finques en
propietat de les que 8 eren de la seva esposa Isabel Maria Ribas Fluxa.
1.880
Joan Garau construeix
sa casa (segons Llorenç Vanrell)
1882
Al ple de l’ajuntament
parlen de donar sa clau de sa caseta den Barret per
tenir la sempre a disposició de s’Ajuntament.( 2 )
1883
Mor Jeroni Fuster
segons Josep Mascaro Passarius (2)
1885
L’Arxiduc lluís Salvador visita can picafort a bord del Iot Nixe, i menciona la casseta den Barret d’amunt duna sortida rocosa (guia c p
p 24).
Segur que ell o el
seu personal tingué que baixar a demanar.
Diligencia de dia
6.09.1985 que troben una partida de contraban.
Arxiu militar de 1.779
Neix Lluis Cardell, propietari son Bauló
1888
Captura de un llaüt ple de tabac e contraban (mas 7)(vicari
rubi)
Mor Llorens Fuster-. ( Arbre a Mas pag 16)
1.889
Carmen Vanrell Segui fa testament davant el notari Pedro Llompart de Palma a favor de
Maria Dolores Arias i el seu fill Lluis Cardell, Dia 12.03.1889
1.890
Segons publica el diari del temps, al mes de desembre Joan Garau Tous es destinat com a metge de
Santa Margalida
Construcció de la casa del metge Garau (1) segons Joan
Parera a sa Marjal n 79 de juliol 1915
pag 106
1.891
25.11.1.891 La mitat restant correspon a D Dolores Arias i
el seu fill. a vint-i-cinc de novembre de mil vuit-cents noranta-nou, de la que
pel que fa al propi immoble es va prendre raó, en el mateix registre, i amb el
marcat tom, al foli seixanta i nou, inscripció segona
“El senyor de son Mulet, va fer un altra casa menuda on ara
habiten els carabiners (1)
1.892
Naufragi goleta
d’Alacant a les roquetes de santa
Eulalia
1893
Captura de 350kg de tabac al torrent de Son Bauló (mas p 7)
Vista del torrent de Son Bauló |
1895
La caseta den Barret havia passat per ull, i el ple de
l’Ajuntament va tornar aprovar
reconstruirla per fer guàrdies. Proposta del primer Tinent Batle Joan March. (17.08.1.985)
1897
Captura altra cop de 350kg de tabac a torrent de son Bauló
1er pic que es documenta
en Picafort
1898
Al ple de l’ajuntament parlen de reedificar la caseta del
Barret, que deien que era
propietat de l’Ajuntament. (mas p 9)
També es parla de variar el
trajecte del camí a can picafort que
es mol tortuós i mal de conservar (mas p 10) (03.12.1.898)
30.12.1998 Surt nombrat metge de santa Margalida Joan Garau
Tous
1899
15.12.1899 mor en “
Picafort” tenia 85 anys (2 pag 17)
Ajuntament torna aprovar reconstrucció
de la casseta en “ Barret” per
por e epidèmies perquè no s’havien complert les decisions preses en plens
d’anys anteriors. (2 pag 10)
25.11.1899. Herència
de ½ indivisa per herència del fill i germà Lluis Cardell Arias (sense testament) davant
el notari de Palma Jose Alcover. Passa a ser de Lluís Jose i
Dolors Arias. Anteriorment era de CARMEN VANRELL SEGUI
Així obtingueren el TOTAL DE LA PROPIETAT.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
SEGLE XX
1.901
Les obres de la caseta den Barret encara no s’havien
acabades i la propietat posa en dubta la seva titularitat. Anomenen un tribunal
d’arbitratge. (15.12.1.901)
1.902
El tribunal d’arbitratge sentencia que la caseta era dels propietaris de Son Bauló, però que
l’Ajuntament tenia servitud per fer
guàrdies en cas d’epidèmies.(05.07.1.902)
1.903
De mal nom Picafort, així queda reflectit a un cens
electoral, Rafel Fuster Estelrich “picafort” net de Llorens Fuster. (2)
1.904
Acaben les obres de la caseta den Barret, per fer guàrdies, i reclama al propietari de son Bauló que pagui la part corresponent (14.05.1904)
1.908
Segons Josep Mascaro Passarius aquest any s’incrementen les ventes i les construccions, entre es clot de s'aigua dolça i es clot d'en Barret (2)
Es Clot de s'aigua dolça. |
1.911
02.06.1911. Aprovació de la urbanització segons el notari Pineda.
"plano aprobado por la jefatura de obres publicas de la provincia , autorizado por el Gobierno Civil de la misma en dos de junio del año proximo pasado"
22 cases construïdes segons el Vicari Parera de sa Pobla.
1.912
Escriptura del notari Pineda
per la compra de dos solars
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
1.913
2 construccions , una com a caseta del Guarda i un altre
com Caseta del metge Garau, (anomena
Cala Sueco) son les que figuren al mapa militar de Espanya del cos de l’Estat Major de l’Exercit. (segurament
elaborat anys enrere)
1.915
Neix en Jaume Mandilego “al caseriu de Can Piquefort”
31.05.1.915
“A campicafort mestre Vicens Mandilego, fondista de la Colònia fa beneir el seu llaüt” (1)
El patró “Pica-fort” encara conserva sa cova esfondrada del seu llaüt
(1)
Recreació del llaut esfondrat |
Hi havia 22 cases (1)
Informació dada al vicari per el carabiner de can Picafort ,
Benet Varela i Guillem Santandreu,
secretari de l’Ajuntament de Santa Margalida (1)
1.916
23.06.1916 Factura de
la “FONDA. Hospedajes y habitaciones para veraneantes i turistas. Vicens
Mandilego. Colònia C’AN PICAFORT, Predio Son Baulo”. Santa Margarita(Mallorca)
a 26 de marzo de 1916. En lletre petita
crec que diu impremta Ordinas.
I segueix: Comandes cena 5, a 2.25 total 11 pessetes 0.25 cèntims. Cafès 3 total 0.80 cèntims. Licor total 1 pesseta
0.50 cèntims . Total de la factura 13 pessetes 0.55 cèntims. Ve seguit del “recibi”
i la signatura de Vicens Mandilego.
1.918
04.08.1918 Benedicció
de l’Oratori:
A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margarita, a quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit Rector de la mateixa, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. coadjutor, D Miguel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. D. Rigoberto Domenech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Luis J Cardell. qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori
08.08.1918. PRIMERES FESTES DE CAN PICAFORT.
Escrit de Vicens Mandilego al Sr Batle de Santa Margalida.
“Senyor Alcalde:
Don Vicente Mandielgo, veí d'aquesta vila de Santa Margarita.
la cèl·lula personal del qual acompanya aquesta Alcaldia, acudeix i amb el
degut respecte exposa:
Que desitjant celebrar una festa, a les platges de Son Bauló
el Diumenge 11 de l'actual, amb motiu de la inauguració de la Capella.
recentment construïda, acompanya el programa de les festes projectades, i en la
seva vista, sol·licita de la seva autoritat, la corresponent autorització per
celebrar els festejos al·ludits.
Gràcia que espera merèixer de la rectitud de vostè, la vida
del qual guardi Déu molts anys
Santa Margarida 8 d'agost del 1918” (2).
Les PRIMERES FESTES DE CAN PICAFORT foren diumenge dia 11 d’agost
de 1.918.
1.920
Al diària l’Almudaina
parla de una excursió. “ Un preciós
poblet anomenat Picafort que
acaba de néixer” R. Rosselló pag 20
1.921
Registre Oficial d’edificis i solars: En total en surten 29. (16 eren de Muro, 4 de Petra, 3 de Sa Pobla i
6 de Santa Margalida)
1.922
Declaració del port com a refugi, sol·licitat per
l’Ajuntament de Santa Margalida.
* * *
BIBLIOGRAFIA:
(1)
segons vicari Parera revista sa Marjal n 79 de juliol de 1.915.
(2) Del estudi de Antoni Mas. Qui era en Picafort?
(3) Guia de Can Picafort
(5) Inicis del turisme a C P . . . de M. A- Cifre.
https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/2044/TFG%20MARIA%20ANT%C3%92NIA%20CIFRE.pdf?sequence=1&isAllowed=y
LLLIBRES
PDF
La Isla de Mallorca: reseña de un viaje
Per Heinrich Alexander Pagenstecher
Per llegir mes pitja l'enllaç:
PDF 88-91PG
Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845
Per Joan Cortada i Sala
Comentaris