PICAFORT. Allà a on la mar pega mes fort.
El Garau, una de les famílies més opulentes de Santa Margalida, que es dedicaven a l’exportació de productes agrícoles, i que passat els anys, compartiren el negoci, amb del contraban de tabac. Un dels germans que era, metge, va ser qui va popularitzar el nom, de Can Picafort.
Allà per l'any 1860, Llorenç Fuster, que era pescador entre altres feines, anomenat de mal nom Picafort, era el que vivia, dins una barraca, que estava a la part més alta de la baia. A la punta, avui anomenada, És Convent (just davant la Penya des Llamp), des d'on es controlava tot el trànsit mariner. Es conten moltes coses d’en Llorenç, i el seu mode de viure, en solitari a aquell indret. Era fill de Rafel Fuster. Toni Mas, descriu molt bé, la família de Llorenç Fuster, al seu escrit, publicat per l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Santa Margalida.
Els Garau, coneixien bé la costa, de son Bauló i Son Real. Francesc Garau Carreras, casat amb Catalina Tous Estelrich, tingueren 6 fills: Francesc Josep, Bartomeu Júlia, Joan Antoni, Pere Antoni, Antoni i Josep.
El fill, Joan Antoni Garau Tous, una important metge margalida que vivia a Madrid, torna a Santa Margalida, el 30 de desembre de 1890, a on va estar destinat com a metge titular. Va construir la primera caseta, l'any 1890, on avui està el convent de les monges, justament al mateix lloc, on tenia la barraca en Llorenç “Picafort”. També coincideix, que és allà a on la mar pega més fort (Pega fort). De fet, sempre hem dit: La mar avui va picada, o ses ones piquen ben fort, en rompre amunt les roques. A més un altre primerenc picaforter, en Jaume Mandilego, està escrit, que va néixer al "Caserio Mandilego de Can Pique fort".
Pep Garau Tous, que vivia a l’Alger, a on tenia la fàbrica de tabacs, va comprar 2 solars, veïnats al del seu germà Joan. Segons fons orals, diuen que li digué a la seva filla Margalida: Què t’estimes més?, un cotxe, o un solar vora de la mar? Ella va dir, m’estim més anar a la mar. Un dels fills d'en Pep, era Rafel Garau Planàs.
Sigui com sigui, tant el metge, com la família, és normal que en anar a la mar, diguessin: Anem a Can Picafort, que era allà a on tenien la seva casa, construïda amunt la barraca d'en Picafort.
Els Garau, directament o indirectament, donàvem feina a quasi tot el poble de Santa Margalida, i la gent, els estava molt agraïts. Ho demostren a l'enterrament d’en Rafel, mort a l'albufera, del Graó de València. A més els Garau, eren coneguts pel seu negoci, a tota Espanya, França, i al nord d’Àfrica, a on tenien la fàbrica de tabacs.
Aquí tenim, una raó més, perquè el nom de Can Picafort, tingues més popularitat. que el de Son Bauló (anys abans anomenat, Marina d'en Pastor). El nom Can Barret, el vigilant anterior, només va quedar escrit, tres indrets.
 |
| Ca ses monges, l'any 1965. (Lloc a on estava la primera casa) La filla del metge Garau ISABEL GARAU RIBAS va cedir la casa a les Monges Agustines a 1933, a on tenien una petita capella. |
 |
| Guia Can Picafort, Gabriel Barceló, 1973 |
ÍNDEX:
LA FAMÍLIA FUSTER
Llorenç Fuster Quintana (de mal nom Picafort), era fill de Rafel Fuster de Sineu, casat amb na Margalida Quintana Torres, de Santa Margalida, segons documenta el llibre d'Antoni Mas (Qui era en Picafort?).
Es va casar, amb na Francina Aina Rosselló, ambdós vileros, i tenien la casa, al carrer dels Negrins (un carrer ple de fantasies, segons conten, de temps enrere, també en conten de la casa dels negrins, avui anomenat carrer Lluna). Llorenç, Va néixer dia 27 de maig de 1814, i mori al cap de 85 anys, dia 15 de desembre de 1899.
Està documentat que a 1.860, tenia 46 anys, tenia el domicili esmentat, a més tenia 4 fills: Rafel, 18 anys. Francina, 12 anys. Apol·lònia,10 anys. Cristòfol,7 anys. El seu fill Rafel es va cassar amb na Magdalena Moragues Alzamora, i tingueren un fill l'any 1887; Jeroni Fuster Moragues, que hagués tingut 13 anys, l’any que el metge Garau, va construir la primera caseta, allà on tenia la barraca el seu para.
El nom d'en Jeroni, com a primer picaforter, està recollit a un grapat d’escrits, que conten les seves habilitats, o “fexories”. Però realment el mal nom d'en Llorenç, va quedar escrita per sempre, donant nom al poble de Can Picafort.
Aquí es va construir el primer Mollet. A la barca, podria
representar en Llorenç. A l'esquerra es Clot de s'aigua dolça.
ELS GARAU
JOAN ANTONI GARAU TOUS. (Doctor en medicina i cirurgia) Fill de Francesc Garau Carreras, i Catalina Tous Estelrich, va néixer devers 1856. Es va cassar, amb na ISABEL MARIA RIBÀS FLUXA. Segons el llibre, d'Esteve Nicolau Perelló (El contraban a Mallorca 1893-1934) es pot llegir, que segons l’amari llament de 1879, Joan tenia 11 finques, (8 de la seva dona) per un valor per 11.903 pessetes.
Tingueren una filla: ISABEL GARAU RIBÀS que va morir dia 2 de juliol de 1966). Per herència, li toca la caseta de Can Picafort, que segons l’arxiu municipal de 1921, era propietat de la seva mare. Estava construïda, amunt un solar de 400 m² (podríem dir que 2 solars), i que va donar a ses monges Agustines, a 1933. Mirant a la mar, hi havia un solar de la seva germana, Maria Garau Planàs, i a continuació la caseta de la seva germana Margalida.
La caseta es va ampliar i adequar, per convent dia 4 d’agost de 1944
Aquesta casa, construïda amb mares de la pedrera, que estava a vorera de la mar, igual que la barraca d’en Picafort, seria la primera casa al poble, que donaria, el seu mal nom, a Can Picafort.
L'any 1918 la Senyora Isabel Ribàs Fluxa 9 la Senyora Maria Estelrich Moll, fan donació als Germans de La Salle d’una casa al carrer Sol núm. 36 (Del llibre Ara fa cent anys de Rafel Bordoy Pomar)
Aquí es pot veure el convent, a 1962, per la part de darrere. Es veu sa portassa, el pati sense paret, i de fons el primer pis, que només tenia dues finestres, i un portal bord. La foto, és una seqüència de la pel·lícula, “La mujer de paja”, estrenada a 1963
L'Arxiduc Lluís
Salvador, germà de l'emperador d'Àustria, en un dels seus periples a bord del
seu iot Nixe, l'any 1.885 no deixa entreveure a la seva descripció cap vestigi
de població i només ens dóna la notícia de la minúscula caseta d'En Barret,
damunt d'un sortint rocós, a més del Caseriu de Son Bauló, força lluny de la
vora del mar
Antic camí de Can Picafort
La primera parcel·lació a Can Picafort va efectuar-la el propietari deterrenys D. Luis Cardell. Home d'una visió futurista a qui se lideu l'ample traçat dels carrers, Feliciano Fuster, C. Colom, Jaume 1,Jaume 11, M. Cervantes i els seus transversals.
El nom de Ca'n Picafort crida l'atenció per la singularitat. Traducció literalal castellà "pica-forta". Comprovat amb dades fidedignes allà l'any 1.860 un veí de la vila de Santa Margalida, de professió no gaire determinada, possiblement amant de la soledat i de la pesca, anomenat Jerónimo Fuster, es va construir unarudimentària cabana, a la part més elevada i rocosa de l'actual colònia, en unapedrera a escassos metres de la riba del mar, cobrint de fusta branques i terra lacitada pedrera, avui totalment desapareguda, ja que sobre ella s’edificà part del'actual convent de Monges Agustines.
Allà viu força anys Jerónimo Fuster,més conegut pel sobrenom de "En Picafort". Queda així el malnom, sense proposar-ho, incorporat a la geografia local i passa a renom internacional, desplaçant gairebé totalment al de Son Bauló, denominació anterior que era la autèntica del lloc, quedantnomés una petita zona la situada a l'extrem es coneguda per Son Bauló.
Va complir Jerónimo Fuster (a) Picafort una missió digna de ser ressenyada i va ser aquesta, la d'evitar, no desembarquesin clandestinament personesa l'illa, quan el còlera que al 1.865 va aparèixer a Mallorca.
 |
RECORDS DE LA CASA DEL METGE GARAU (Propietat de la seva esposa ISABEL MARIA RIBAS FLUXA) La casa de la senyora
Isabel Garau -recorda dona Catalina Amengual- no era gran, però allà ens
albergàvem més d'una dotzena de la senyora Catalina Amengual, neboda de la
senyora Isabel Garau en la seva visita a Can Picafort, juny de 1988. gent
menuda, i dormíem tots sobre amplis matalassos col·locats a terra. Els
diumenges anàvem a missa a Santa Margarida en una galera que tirava un mul. Per
no cabre tots a la galera, el pobre mul havia de fer dos viatges a la Vila Isabel solia banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany que li arribava al coll i li cobria tota la cama. Estava molt de temps en remull -dins l'aigua de la mar ,cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari   LA MUJER DE PAJA 1963 (Can Picafort) ESe veu el Bar Central (Ca sa Rosa, La casa de ca Ses Monges per darrera, el Carrer Jaume I tota la part de darrera). Poseu a pausat per recrear la panoramica.  Per veure Can Picafort 1963 pitja l'enllaç: RAFEL SALAS Pep, ma agradat molt, llegí això. Es metge Amengual de Costitx, va viure en es casal que ara
es Col·legí Santo Tomás de Aquino, canto en es carrer de ses Coves i carrer de
ses Monges ( Tancades - Jeronias ) devora ca nostra ( jo vaig neixa c/ Monges
n. 20 ), davant es casal tenia i te un jardí, a on havia un arbra de pisos (
una especia de abeto ) i un datiler de molts d'anys que jo i es amics des
barrí, ei tomàvem dàtils a pedrades.  Això es el jardí des casal Metge de Costitx, si veu es
portal de entrada i es datiler que te dit, es jovenets son es meus concos
Miquel i Rafel Gaya ( en Miquel es el pare de es nostro amic i cosí meu, Rafel
Gaya Torrens.  Vista Aérea de Son Bauló de dia 10 de Agost de 1964. MARUJA FERRER. Molt, molt interessant!!! A més conec alguns nets d'es metge Amengual. S'edifici on ara hi ha es col·legi St. Tomàs d'Aquino era on vivia sa família Amengual Ribas JAUME CABANELLAS.  |
Comentaris