CAN PICAFORT. Els fonaments d’una petita historieta.

Amunt les roques, s'anaren fent les primeres cases. A 1.880  tenim notícies segons alguns cronistes, de la primera casa, la del metge Garau. L'any 1912 tenim la foto d’una altra, segons Gabriel Barceló a la Guia de Can Picafort.  L'any 1914 ja sabem que hi havia la primera fonda, per notícies del Vicari Parera . Era Can Mandilego, que a més en  Mandilego fou el primer resident  que hi vivia tot l’any.

A més segons descriu en Gabriel Barceló,  a la Guia de Can Picafort:  “A la construcció de la primera casa, li varen seguir  d’altres, essent la segona edificada  la de Rafel Perelló, part d’ella,  era l’actual Bar Bahia, i poc més o menys al mateix temps  ho feren també Gabriel Gamundí,  Antoni Ballester, Josep Pico, Antoni Oliver, Gabriel Carrió, Llorenç Barceló, Gabriel Palau, Pedro Estelrich, Felicià Fuster i més...  Totes a l’actual carrer Feliciano Fuster.

Segons altres fonts: Varen ser la família Mandilego d’Andratx, el metge Carrió de Muro i en Moreno de Petra. Entre d’altres. Pep Garau Tous, germà del Metge Joan Garau Tous, va edificar la casa devers 1912.

Per aquells anys, construir una casa, devia costar unes 5.000 pessetes,  i el solar  unes 150 pessetes, els solars 200 m². No és que costes molt, però no s’ho podia permetre tothom.  Aquestes cases, la fatxada principal, sempre es feia mirant a la mar. A diferència de les cases de camp,  que sempre solent estar orientades  a llevant.

El primer nin que  nasqué  a Can Picafort, va ser Jaume Mandilego Buchens,  ara fa 106 anys (l'any 1915) va néixer a unes de les habitacions, de la fonda dels seus pares (Fonda de Can Mandilego). A l’hivern, aquell nin no tenia amb qui jugar,  donat que només hi havia unes 29 cases a 1.921.

Era fill de Vicenç Mandilego Roca, d'Andrat, i la seva dona Maria Buchens Sastre. Així que ja va quedar clavada, la primera fita turística. Una fonda, hotel i restaurant,  a on es podien hostatjar.  Tenia 12 habitacions.

L’ESGLÉSIA.

Segons conta na Catalina Amengual: “Els diumenges anàvem a missa a Santa Margalida, amb una galera, que l'estirava un mul. Però com no hi cabíem  tots a la galera, el pobre mul, havia de fer dos viatges a la Vila.  Així que Senyora Isabel Maria Ribàs Fluxa, esposa del metge Joan Garau, que ja era mort, va iniciar una recol·lecta,  per construir la primera església, allà a on ara és l’Ajuntament.  Tenia 60 m².  

Fou edificada a 1.918, gràcies als donatius,  de les persones que hi passaven l'estiu. Fou beneïda el dia 4 d'agost, del mateix any, per rector de la Vila Francesc Mora. 

A les primeries de segle,  Can Picafort era anomenat "sa Colònia" per als pocs veïns que l'habitaven.

Amb els anys, aquest procés de la construcció d'una església, es repetiria 2 vegades més. Actualment, n'hi ha dues juntes. Des de l'inici n'hi hagué tres, més la capella de ca ses monges, i una privada a Can Bisellac.

Els PRIMERS BARS

A 1905 la Fonda Mandilego,  a 1935 Bar casa Rossa, de  Magdalena Muntaner Perelló i Gabriel Perelló Capo, de Santa Margalida.  Estigueren abans  a dos llocs, a Can Me, i  a Ca Sa vilafranquera. A final  anaren, a la casa, que abans havia estat el Bar Central.

 Després vingué el Marisco, el Bar Central,més endavant Ca Sa Rossa.

ELS PRIMERS HOTELS

La fonda Mandilego, la  Residencia, l’Hotel Alomar, i l’Hotel Inca que només dura 3 anys, foren els primers establiments hotelers a Can Picafort.

Tot això amb unes  fotos ben antigues, les podràs veure i llegir,  si et ve de gust.  Segur que aquells primers anys passaren, moltes més coses, que m’agradaria contar. Si tens fotos o històries,  que vulguis compartir, seran benvingudes.

Casa feta devers 1912

INDEX

INDEX:

LES FONST:

-L'ORIGEN.

-LES PRIMERES CASES.

LES SENYORES DE CAN PICAFORT

-LA PRIMERA ESGLESIA.

-ELS PRIMERS BARS I COMERÇOS.

-ELS PRIMERS HOTELS.

-RETALLS DE REVISTES

L'ORIGEN.

(27)2.5 CAN PICAFORT: ORIGEN DEL NUCLI I PROCÉS D’URBANITZACIÓ Can Picafort, nucli de població que pertany al terme de Santa Margalida, està situat a la badia d’Alcúdia, i limita amb el terme de Muro i el torrent de Son Bauló. L’origen de Can Picafort es troba en dues possessions, anomenades Son Bauló i Santa Eulària. La primera, coneguda amb el nom de «rafal d’en Pastor» durant l’Edat Mitjana, estava formada per 600 quarterades. La segona, per 801 quarterades. Fins a la darreria del segle. XIX. hi havia tan sols dues barraques de mariners,. pertanyents a dos veïnats de Sant Margalida. Una era d’en Llorenç Dalmau –«Barret»– i fou construïda l’any 1821 dins els terrenys de la possessió de Son Bauló, com a lloc de vigilància en temps d’epidèmies. El malnom «Barret» persistí en la toponímia. Així, amb la denominació de platja de Can Barret es designava la costa situada en els límits de Santa Eulària i Son Bauló. De la mateixa manera, existia l’escull d’en Barret (avui ses Roquetes) i el Clot d’en Barret o Clot de s’Alga (devora l’Hotel Mar y Paz). L’altra barraca, situada també dins Son Bauló, pertanyia a en Jeroni Fuster –«Picafort»– del qual prengué nom tota la contrada.

Per llegir mes pitja l'enllaç: https://1library.co/document/y968prly-els-inicis-turisme-can-picafort-contats-veus-femenines.html

De Maria Antònia Cifre Mascaró. Els inicis del turisme a Can Picafort contats per set veus femenines.

 (1)

 

De la guia de Can Picafort de Gabriel Barcelo (1.973)

L'ARCHIDUC

L'Arxiduc Lluís Salvador, germà de l'emperador d'Àustria, en un dels seus periples a bord del seu iot Nixe, l'any 1.885 no deixa entreveure a la seva descripció cap vestigi de població i només ens dóna la notícia de la minúscula caseta d'En Barret, damunt d'un sortint rocós, a més del Caseriu de Son Bauló, força lluny de la vora del mar.

LES PRIMERES CASES.

(28)Entre el 1908 i el 1909 s’inicià el primer procés urbanitzador de Can Picafort, per mitjà de la figura de Bartomeu Cardell, propietari de Son Bauló, que consistí en la parcel·lació de trasts de la vorera de mar. A partir d’aquest moment, el nucli va adquirir el caràcter de colònia d’estiueig per a les famílies benestants de Santa Margalida, Muro, sa Pobla i Inca. Fins als anys 30, totes les construccions se situaven als terrenys de Son Bauló. La segona fase d’urbanització s’ocupà de la zona de Santa Eulària, i oscil·là entre el final dels anys 30 i els 70. En ambdues fases, les primeres construccions se situaren a la primera i segona línies de la mar. El 1950, els germans Francesc i Sebastià March Ques presentaren el projecte d'urbanització del pinar de Son Bauló –constava d’una instància, els plànols i una memòria–, a l'ajuntament de Santa Margalida, tot i que no es va executar fins a la dècada dels 60

Durant aquests anys i els següents, Can Picafort era anomenat «sa colònia», i els pocs veïns que l’habitaven feien de pescadors. No obstant això, la inexistència d’un embarcador que protegís les barques de la mar dificultava en excés el seu treball. No va ser fins el maig de 1949 que es fundà amb l’empenta i esforç del vicari Llorenç Vanrell el Club Nàutic de Can Picafort, entitat que posaria les bases per a la construcció d’un embarcador i un escar. L’any 1940, a Can Picafort, hi havia un total de 200 cases, repartides entre Son Bauló (175 cases), Santa Eulària (16 cases), així com algunes de disseminades

A l’any 1921 els propietaris de solars a  Can Picafort eren:  Antoni Ballester Vallespir, Llorenç Barceló Comas, Francesc Campaner Carrió, Joan Julia Ramis, Joan Marimon Serra, Pere Miró Pomar, Antoni Oliver Carrió,  Gabriel Palau Muntaner, Jaume Picó, Joan Piña Pomar, Joan Ramis Miquel, Monserrat Ramis, Jaume Serra Palau,i Isabel Mulet  tots de Muro.

Josep Aguiló,  Josep Bonnín, Joan Calvó, Bernat Vicenç Llobera, tots de Petra.

Antoni Pastor, Joan Serra, i Joana Socias Caimari tots de sa Pobla

Pere Joan Estelrich Ribas, Felicià Fuster Molinas, Mateu i germans Oliver  Bibiloni, Miquel Riutort Oliver,  Isabel Maria Ribas Fluxa i  Bàrbara Muntaner Malondra tots de Santa Margalida.

Son Baulò

LES SENYORES DE CAN PICAFORT.

Dels propietaris de cases d’estiueig a Can Picafort a 1921, on  hi figuren 29 propietaris, just 4 son dones.  Amb el nº 9 Isabel Mulet de Muro, amb el nº 23 Joana Socias Caimari de sa Pobla. Mb el 26 Bàrbara Muntaner Malondra de Santa Margalida (les tres amb un solar de 200 m2). Amb el 28 Isabel Maria Ribas Fluxa de santa Margalida  amb un solar de 400m2.

Segons el Registre fiscal d’edificis i solars. Font AMSM 1889, tomo 7 (1921) fulls 1273-1302  (Publicat per Antoni Mas  al llibret: Qui era en Picafort.

Isabel Garau Ribas

Filla del Metge D Juan Antonio Garau Tous i de Dª Isabel Maria Ribas Fluxa. Fou propietària per herència de la seva mare de la primera casa de Can Picafort (registre fiscal 1.921). Va fer donació l'any 1.944 per convent de les monges Agustines. Anys abans la seva mara havia ajudat a la construcció de la primera església a la Colònia de Can Picafort.

Margalida Garau Planas

Filla de Josep Garau Tous i de Francisca Maria Planas March, cosina de Isabel Garau Ribas. Fou propietària d'una de les primeres cases de Can Picafort 1.912 (veure la foto) Vivia a l'Alger on tenien la fabrica de tabacs.

ISABEL MULET (Muro)

JOANA SOCIAS CAIMARI (Sa Pobla)

BARBARA MUNTANER MALONDRA (Santa Margalida)

ISABEL MARIA RIBAS FLUXA (Santa Margalida)

LA PRIMERA ESGLESIA

La primera església de can Picafort, mes be una capella. Estava a on ara son les oficines municipals, i el bar sa Plaça. Com nomes era al principi un lloc de estiuejar, es feien les misses just a l’estiu.
Amb el temps hi hagué una capella mes a ses monges i dues esglésies juntes que encara hi son.

Construïda l'any 1910 es va edificar una capella dedicada a l'Assumpció de Maria, que va ser usada com a lloc de culte fins al 1958, quan es va inaugurar l'església i la casa parroquial en una altra part de la localitat davant l'increment de la població a la zona..

ENTREVISTA A LA REVISTA CAN PICAFOT FETA A CATALINA AMENGUAL

La casa de la senyora Isabel Garau -recorda dona Catalina Amengual- no era gran, però allà ens albergàvem més d'una dotzena de la senyora Catalina Amengual, neboda de la senyora Isabel Garau en la seva visita a Can Picafort, juny de 1988. gent menuda, i dormíem tots sobre amplis matalassos col·locats a terra. Els diumenges anàvem a missa a Santa Margarida en una galera que tirava un mul. Per no cabre tots a la galera, el pobre mul havia de fer dos viatges a la Vila. Dª Catalina recorda que també fou sa mara Dª Catalina Ribas Borràs que preocupada perquè no hi havia cap lloc de culte va començar una campanya de recollida de doblers per construir una capella a Can Picafort.

Amb les almoines que recolliren se va poder edificar una capella que estava a on ara es el carrer Enginyer Roca, allà a on estan ara les oficines de l’Ajuntament a Can Picafort.  Mes endavant aquest local va esser venut i la capella tombada, i axi se va poder comprar el solar allà a on ara esta la parròquia al carrer avinguda dels Inglesos.

Aquesta capella nos insinua Dª Catalina farà uns 70 anys, devers l’any 18.

 L’any 1918, es construí la primera capella de la contrada, gràcies als donatius de les persones que hi passaven l’estiu. Fou beneïda dia 4 d’agost del mateix any, pel rector de la Vila, Francesc Mora

A l'Avinguda dels Anglesos, està ubicada, una capella de recent construcció i sense acabar dedicada al culte catòlic, podent qualsevol resident o visitant acudir i sol·licitar els serveis religiosos que pot utilitzar serveis religiosos. Està regida per un capellà-ecònom. S'observa un horari de misses que varia segons sigui temporada estival o hivernal.

Ca'n Picafort celebra la festa patronal el dia quinze d'agost, festivitat de l'Assumpció de la Mare de Jesús. Data l'esmentada celebra c:ió des de l'any 1.910. Es commemora la festivitat amb funció religiosa i s'organitzen diferents actes públics populars, en els que participen tant  l'indígena com el visitant, en simpàtica camaraderia.

L'any1.910 es va construir una capella que estava aproximadament emplaçada on hi ha l'actual plaça Gabriel Roca, era d'una sola nau d’una superfície inferior als seixanta metres quadrats. Va ser esbucada l’any 1.958.

(1)

 El solar per a la construcció de l'actual església va ser cedit per la família March-Ques i subvencionada la seva construcció per aportar-ions dels estiuejants, com ho havia estat · l'anterior. Se va obrir  al servei dels fidels el denou de febrer de 1.958, beneint la primera pedra el Bisbe de la Diòcesi.

GUIA DE CAN PICAFORT

ELS PRIMERS BARS I COMERÇOS.

FONDA RESTAURANT MANDILEGO.

(42)3.4 ELS PRIMERS BARS 

El primer bar de Can Picafort va ser la Fonda-Restaurant Mandilego, propietat de Vicenç Mandilego Roca. Vicenç Mandilego era d’Andratx, i després de passar per sa Pobla i Alcúdia, s’establí definitivament a Can Picafort, quan aquest nucli es reduïa a sis o set cases. La família Mandilego va ser una de les primers que s’establí a la zona, de fet, el fill del matrimoni format per Vicenç Mandilego i la seva dona, Jaume Mandilego, va ser el primer nin que va néixer a Can Picafort. Entre l’any 1904 i l’any 1905, va obrir la fonda i, gràcies a un corral que tenia darrere ̶ amb galls, conills, pollastres, etc. ̶ i uns vivers que havia instal·lat damunt les roques, servia els clients que arribaven. Per completar l’oferta, a més a més, Vicenç enviava el seu fill Jaume a cercar el vi al celler de Santa Eulària. La fonda tenia també funció de pensió, atès que disposava de dotze habitacions, amb un o dos banys a cada pis. Els primers anys, eren els mallorquins els que anaven a passar dies, fins i tot setmanes, a la fonda-hostal. A poc a poc, s’hi anaren acostant els primers turistes. Destaca el cas curiós d’un periodista noruec que estava instal·lat a la Colònia de Sant Pere i, caminant, arribà fins a la fonda. L’estança a Can Picafort, que suposadament havia de ser de dos o tres dies, es convertí en gairebé dos anys. Conten que el noruec s’aixecava, berenava i no el tornaven a veure en tot el dia. Després, descobriren que s’asseia davant la mar i es passava les hores escrivint. Vicenç Mandilego, que era pescador, venia les llagostes a quinze pessetes el quilo i d’altres varietats de peix més assequibles a una i dues pessetes per peça19.. 19. Tota la informació sobre la família Mandilego ha estat explicada per un dels néts de Vicenç Mandilego Roca, Joan Mandilego Sastre (1951, Can Picafort), propietari del Restaurant Mandilego, situat al carrer Isabel Garau, 49. La fonda estava situada al mateix carrer, tan sols separada per l’espai que avui ocupen tres o quatre cases.

(1)

BAR MARISCO

CA SA ROSSA.

Ca sa Rossa, fundat l’any 1935 per la margalidana Maria Magdalena Muntaner Perelló, emblanquinadora d’ofici, i Gabriel Perelló Capó, també margalidà i pagès, fou el segon bar que es va obrir a la zona. L’any 1935 el matrimoni s’establia definitivament a Can Picafort, i obrí un bar a Can Me, avui sabateria al carrer Isabel Garau, que passà després a Ca sa Villafranquera, actualment carrer Jaume II. L’any 1952 es traslladà a la cantonada on és ara, entre el carrer Jaume II i Isabel Garau. El juliol de 1969 el fill del matrimoni, Tomeu Perelló Muntaner, i la seva esposa, Francisca Ferragut Cladera, de Llubí, passaren a fer-se càrrec del negoci. El nom de l’establiment es deu al fet que Maria Magdalena Muntaner era de faccions pàl·lides, rosenques, sobretot si es comparava a la seva companya emblanquinadora, ben morena, i això li suposà l’apel·latiu «sa rossa». Quan morí Tomeu Perelló Muntaner, fill d’aquesta, els parroquians començaren a anomenar Francisca Ferragut «sa rossa», quan en realitat era la seva sogra, que era rossa.. 41.
(1)
BAR CENTRAL

EL PRIMERS HOTELS

FONDA MANDILEGO.

Obert tot l'any, tenia 12 habitacions i 2 banys, tambe tenia Restaurant. Va obrir a 1904.

HOTEL ALOMAR

3. INTRODUCCIÓ DEL TURISME A CAN PICAFORT 3.1 ELS PRIMERS ESTABLIMENTS HOTELERS. 3.1.1 Inicis El primer establiment hoteler que se bastí a Can Picafort fou l'hotel Alomar, que es construí l’any 1933 i obrí les portes l’estiu del 1934. Va ser fundat per un jove de Sineu, Francesc Alomar, que aprofità la parcel·lació de Santa Eulària per comprar quatre solars pel preu de 3000 pessetes. L’hotel estava format per un edifici de dues plantes i tenia 44 habitacions. Es tractava d’una fondahotel familiar, gestionada pel mateix Francisco Alomar, la seva esposa i la seva filla Catalina. Es tancà durant la Guerra Civil i tornà a obrir l’any 1947, coincidint amb l’arribada dels primers turistes enviats pels tour operators. A mitjans 80, l’hotel Alomar es convertí en l’hotel Miramar9.. Els turistes arribant a l’hotel Alomar (dècada del 1960) FONT: Imatges del calendari 2003, Ajuntament de Santa Margalida

(1)

Hotel Alomar

L’expansió de Can Picafort es produïa en paral·lel a l’arribada dels primers turistes que, com veurem més endavant, a partir d’aproximadament l’any 1934, s’allotgen a l’hotel Alomar, avui desaparegut

RESIDENCIA CAN PICAFORT

 La Residència de Can Picafort va ser construïda abans de la Guerra Civil, concretament l’any 1932, com a iniciativa del milionari margalida Joan March i pot ser considerada un dels primers hostatges turístics de Can Picafort. L’any 1953 es reinaugurà com a Residència General Yagüe, i es convertí així en residència d’estiu d’oficials espanyols i les seves famílies

HOTEL INCA

L’hotel Inca va ser, juntament amb l’hotel Alomar, un dels pioners de la zona. Fou construït abans de la Guerra Civil, aproximadament l’any 1934, a la denominada zona dels inquers11. Anys més tard, l’hotel va desaparèixer i va quedar el solar buit. Entorn de la dècada dels 80, s’hi construïren apartaments12 .

 11. Aquesta denominació s’explica per l’establiment en aquella zona (avui carrer Marina) d’un gran nombre de famílies procedents d’Inca. 

12 L’hotel Inca estava situat al carrer Marina, n. 27. 11. 29.

pag 31

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/2044/TFG%20MARIA%20ANT%C3%92NIA%20CIFRE.pdf?sequence=1&isAllowed=y

MAPA ANTIC 

Carta de l’Illa de Mallorca, aixecat 1889 a 1895  Publicat a 1.900

Editat a 1.900 per José Gómez Imaz

A; Vol dir arena.    P; Vol dir pedra

CAN PICAFORT  no existia.

LA PRIMERA OFICINA DE L'AJUNTAMENT DE SANTA MARGALIDA A CAN PICAFORT

RETALLS DE REVISTES.

Per llegir mes pitja l'enllaç: 

http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Can_Pica/fort_198/6_mes08_.dir/Can_Picafort_1986_mes08_n0050.pdf