JAUME SASTRE GARAU. Família de Cas Mostatxet.
Mirant en detall la història d'en Jaume Sastre Garau, és sorprenent com es repeteix, els cognoms Garau, entre els primers compradors de solars a Can Picafort. Així com els preus que es pagaven, pels solars entre el carrer Jaume I i Jaume II, la segona línia.
Ell sempre va dir, en Jaume, que va venir des d'Alacantí, el dia 20 de gener de 1925, o sia el dia de Sant Sebastià. He volgut saber, quin preu podia tenir un solar aquells anys. Idò res millor que consultar-ho, i ho he fet a una escriptura de compravenda, fet dia 27 de novembre de 1925, davant el notari Sebastià Cañellas Gaza. El preu d'un solar de 200 metres quadrats, va anar per 50 pessetes.
Per aquells temps, no hi havia més que les dues fileres de solars a la venda, i com coincideix, que la casa que li diem de Cas Mostatxet, està allà. He donat per suposat, que un preu semblant, és el que li va costar la compra d'aquest Solar.
És més, aquest any tant com diu a l'escriptura consultada, el venedor era Lluís Cardell, el que coincideix plenament, amb les informacions de l'arxiu de Can Verga, que informa que encara no havia venut, cap part de la possessió.
De les informacions llegides, que m'han servit per fer aquest escrit, algunes no es corresponen exactament amb els anys, a què fan referència dels fets, motiu pel qual, he intentat posar un poc d'ordre cronològic.
Tampoc m'ha passat per alt, que els solars que parlem estan una vora l'altra, i foren comprats per descendents de la família Garau, cosa que no en deixa de sorprendre, per la proximitat que tenen amb els de la primera fila.
Tenint coneixement que els hereus d'Isabel Garau, foren uns quaranta, tampoc hauria de sorprendre tant, aquesta afinitat entre propietaris i parentesc.
Però tot això serà més endavant, i si trobem informació més concreta. Ara podrem llegir, una part de la fantàstica història d'aquest home, en Jaume Mostatxet.
***
Jaume Sastre Garau, va néixer l’any 1898 a Muro, El cognom Sastre, al segle XIX a Muro n’hi havia 105, que nomien així. No he localitzat de quina família venien, però possiblement era d'una família pagesa. Per part de la mare, descendent de Santa Margalida, podria ser filla de Pere Antoni Garau Tous, germà del metge Garau, que va tenir 8 filles.
L’any 1924 es va Casar amb na Maria Capo Pont de Santa Margalida, de can Biniaco, que per allò que conten les cròniques, era una al·lota ben plantosa, el cas és que havia festejat una altra al·lota, durant nou anys, i la va deixar per ella, segons conten.
La família de na Maria, estaven a la finca d’Alacantí. Que era propietat d'Isabel Maria Ribàs Fluxa, casada amb el Joan Antoni Garau Tous, que passats els anys, la va regalar als frares de la Salle de Santa Margalida, era l’any 1953. Els amos d’aquesta possessió, que no propietaris, eren els pares de Maria Capo Pont, de Santa Margalida. L'any 1924 es va Casar amb, Jaume Sastre Garau, de mal nom mostatxet. Varen quedar a la finca per ajudar al sogre amb les tasques del camp.
Pareix que aquest mal nom, li ve del seu pare, que duia un
petit mostatxo, i d’aquí ve, que la gent el va batiar així, segons contava ell. Mira per on, fill va rebre amb herència aquest mal nom.
Na Maria Capo, també havia heretat el mal nom, de Can Biniaco. Tenia un germà petit que nomia, Joan Capo Pont nascut l'any 1915. Aquest tenia 9 anys, quan es va casar
la seva germana.
Llorenç Cardell Arias, va urbanitzar la Colònia de Son Bauló, que despres va agafar el nom de Can Picafort, tal com deia el metge Garau en anar a casa seva. Aquest nom ja consta escrit a la factura, de la família Mandilego, de l'any 1916, que es conserva, l'original com a testimoni del fet, al Bahia Bar.
Segons els arxius de Can Verga, Lluís Cardell, l'any 1927 va vendre 300 quarterades a la família March Estelrich, si no vaig errat era als germans. La societat March Hermanos, va comprar aquesta part de la propietat per 300.000 pessetes, per parcel·lar. Així que un any més tard, l’any 1928, a vendre 30 quarterades a en Biniaco, que de moment, no he trobat el preu que va costar.
Com va explicar en Tomeu Pastor, els amos de les possessions, en vendre el maneig, podien acumular molts de doblers, que invertien comprant propietats. Segurament, també podria haver estat aquest cas.
L'amo en Biniaco vell, va posar 15 quarterades, en nom de la filla Maria, i 15 en nom del fill petit Joan. Altres fonts parlen que les va posar a nom del gendre, i es pot explicar, donat que les propietats de la filla, l’any 1928, les dones no podien declarar béns, i les declara el seu home, als esmerilaments, a efectes contributius.
De les diferents versions que he llegit, d'aquesta família, dient que varen arribar a Can Picafort, el dia de Sant Sebastià de l’any 1925, no en quadra massa. de què compressin aquestes finques aquell any. En tot cas no sé on vivien.
El més segur és que estiguessin a Alacanti, fins a la compra, fent feina amb el seu sogre. Allà tingueren una Filla Catalina Sastre Capo, que va néixer l’any 1926. El segon fill Jaume, ja va néixer l’any 1929 i la tercera filla Maria l'any 1933. En Joan l'any 1937 i anys més tard na Margalida Sastre Capo.
Sigui com sigui en Jaume Mostatxet, part de la finca
comprada, la va utilitzar per fer el que sabia, que era sembrar cereals a la seca, però era poc rendible. Així que a 1931, quan es
va enllestir la construcció de l’hotel Platja Golf, donat que al subsol hi havia molt de mares, va obrir una pedrera, en la qual arribaren a fer feina fins a 20 homes. Aquests perpanys es traginaven amb el carro. Part del mares, van anar a
parar al que despres va ser la Residència, i altra part a construccions picaforteres.
El negoci va anar molt bé, i part ho va invertir en la recerca d’aigua per regar, en varen trobar per poder fer un pou. Va construir un molí de vent, igual als de Muro i sa Pobla. Aquest molí aigüer va ser el primer, dintre el terme de Santa Margalida, anys despres va posar un motor.
L’any 1933 la finca va canviar per complet, ja que amb l’aigua va poder sembrar alfals, per criar i alimentar les vaques, d'aquesta manera es va convertir, en el subministrador de llet, que repartia a les cases de Can Picafort. Diuen que ho feia un litre per casa que li tenia encomanda.
Prest va ampliar les terres de regadiu, per sembrar melons i síndries, que tanta demanda tenien a l’estiu, per refrescar als estiuejants, primers visitants o turistes. També cultivava cebes, tomàtigues, pebres i albergínies, i va sembrar un centenar de tarongers.
Igualment, també ho feia el seu cunyat en Joan Biniaco. L’Altra
part de la finca, seguia sent utilitzada per
sembrar cereals, per collir gra pel bestiar, i blat per fer el pa.
Com sempre hi havia dies per tot, aprofitaven la garriga per anar a collir esclata-sangs, espàrrecs o anar a caçar. A més estant prop de la mar, sempre hi havia l’opció d’anar a pescar, amb la seva llegendària petita pastera, en la qual pescaven sipis i sards.
També pescaven a l’encesa amb la fitora. Ell reconeixia que no sabia nedar, i conten que un dia que eren a pescar a l’encesa per l'Illa dels Porros, va caure a la mar. El seu cunyat en Joan Biniaco, el va treu de miracle segons recordava.
Als darrers anys, les passava jugant a truc, a Can Pau, Bahia Bar. A vegades estava prenent la fresca arran de la platja, perquè deia, que hi havia una bona panoràmica.
Amb el seu bon humor va agafar la barca del no retorn dia 8 de gener de 1987 al cap de 89 anys. Una vida màgica com la màgia numèrica 98, 87 i 89.
.png) |
| Jaume Sastre Garau. Mostatxet |
.png) |
| Arbre de la Familia |
 |
| Maria Capo Pont. Biniaca. |
 |
| Foto familiar. |
LES FONTS
Text anònim.
19
FAMILIA BASTRE-CAPO
ELS MOSTATXETS: UNA SAGA DE TRABALLADORS U ORGANITZADORS
DINS EL MON DEL TURISME
En JAUME SASTRE GARAU ve neixer l'any 1898 à Mura, i r ria
Can Picafort l'any 1986. Era conegut per l'amon Jaume Mostetxet, mal nom que va
rebre de sun pare, perquè, com diu la mateixa paraula, devia esser un homo amb
mostatxosв, о 81 manco amb un mostetxet. Als 27 anys, en Jaume va sebre que Son
Bauló s'establia i vengue a voure com eren les partions, i els preus, i es
decidí a comprar 30 cortarades, quinze per ell i altre tant pel seu sofre. En
Jaume s'havia acabat de casar (any 1924) amh na MARIA CAPO PONT, margalidana,
que residis a la possessió d'Alicanti, allota ben plantosa de la que s'enamorà
en Jaume totduna que la voure, deixant-ne una altra amb la ensva feia nou anys.
Aquest nou amor durà tota la vida i va estar sempre ben arrelat. Les cortera-des
comprades es convertiren en hort ben prolific on co-mençaren a rajar
tomatigues, molons, prebes, cebes, patates i moites altreshortalisses, i on hi
sembrá també un cente-nar de tarongens; molts d'ells, el dia d'avui i, cada
hivern, encara van carregats de taronges. També dedicà la terre al manteniment
i cria de vaques, que proveïen de llet fresca a moltes families picaforteres.
També, de la finca va treure Dormolt de marès que va servir per les nombrosses
construccions que començaven a fer-se a Can Picafort. Més endavant, l'amon
Jaumepassa moltes hores entretengudesen pescar dins la mar, assegut a la taula
del Bar Bahia jugant al Truc. Però, contem dels fills.
L'any 1926 nasque na CATALINA SASTRE CAPO, que es ca-så a la
capellets de Can Picafort, on es are l'Ajuntament amb en JAUME FEMENIAS, mergalida,
i Guardia Civil de Seuve. L'única filla d'aquest Matrimoni es na MARGALIDA
PEMENIAS SASTRE, casada amb el texiste ESTEVA TORRENS, Fill d'ells es un nin de
3 anys.
El segon fill fou en JAUME SASTRE CAPO QUE que mori als 55
anys, l'any 1984, deixant viuda a na MARIA ANTONIA BONNIN, de Gala Ratjada, amb
una nina que ara te dotze anys. Pocs mesos després de la mort de'n Jaume, la
seva muller donava a llum en-cara una altre filleta que ara te sis anys. En
Jaume fou un home d'empenta que obri, amb el seu germà Joen, la Discoteca
Bolero de Cala Ratjada i posa en marxa l'empresa dels Autocars SASTRE.
MARIA SASTRE CAPO va esser el tercer rebrot que nasqué a la
familia de l'amon Jaume Sastre. Això era l'any 1933.I es casaria amb en TOFOL
ESTELRICH, de Santa Margalida, matrimoni del que vengueren n'Esperance
ESTELRICH SASTRE casa-da amb en MARTI DALMAU, parella de la que va neixer, fa
uns tres mesos una ninete. Sgon fill del matrimoni Estelrich-Sestre es en TOFOL
ESTELRICH SASTRE, bergantell encara fadri.
En Tofol Estelrich i na Maria compraren fa uns 27 anys un
solar del carrer Isabel Garau a don Felicia Fuster, que tenia un habitatge
incluit. Des costa 175.000 pessetes.Aqui aixecaren un Bar o Cafeteria que
posaren per nom CRISMAR, tre-guent-lo de les primeres sillebes de Cristobal i
de Maria. Aquest Bar -obert només durant la temporada turistica te molta
clien-tele, sobretot d'alemanys que venen aqui a testar i manjer kes tapes que
tant na Maris com en Tofol seben fer. Sempre trobereu a CRISMAR un bon frit
mallorqui,comill amb ceba, calamars a la romans, pintxos, tumbet, etc. Tot,
molt bo I
L'any 1988 caiguè de bell nou una altre desgracia sonada a
la familia. Moris sobtadament en JOAN SASTRE CAPO, en plena actividat, i als 51
anys dledat. Joan era decidit i empre-nedor com el seu germà Jaume. Era fadri,
i com es des suposar la mort, ten inesperada dels dos germans, en tan poc
temps, ompli de dol i de pena a la familia Mostetxet.
La darrera filla del matrimoni es na MARGALIDA SAS-TRE CAPO,
ara de 45 anys, casada amb en Miquel mestre Bauza natu-al de Petra que va esser
durant vuit anys actiu Delegat del Batle de Santa Margalide a Can Picafort i va
dur amb na Marga-lida uns anys el Bar Marisco del carrer Isabel Garau, i fa uns
anys va quedar tocat de greu malaltia que el manté ara inmovi-litsat i
practicament sense parla. Tot, una calamitat veure ai al pobre Miquel, abans
tan bon organisador i ten conversador I Fills d'aquest matrimoni son n'Antonis,
en José i ne Marieta, que ha fet enguany la Primera Comunió
FAMILIA CAPO-PONT (CAN BINIACO)
En JOAN CAPO PONT nascut a Santa Margalide l'any 1915 i
conegut per mal nom de Biniaco, era cunyat den Jaume Mos-tetxet, i l'any 1928
compre la seva familia amb la familia Mostetxet unes 30 corterades de la finca
Son Bauló del pro-pietari que era llavors un tal Lluis Capdell. En Se-bastis
Narch comprà ses Cases de Son Beuló que incorporaven unes 150 cortarades, on, i
en part,es concentra le gran i gerrida sona residencial de Son Bauló, la mes
verde i la mes distingida de Can Picafort. En Joan Binisco havia estat aban a
la possessió d'Alicanti, i va venir a la terra que havia comprat son pare i que
es deia Terra Nova i ara es diu sen-zillament Can Binisco. Això era l'any 1936.
Pero mesos despré i estellada la guerra civil, va haver de servir a la patria
ho va fer a Pollença, Sa Pobla, i son Sant Joan. Tornat a case va,es casà amh
n'ANTONIA BATLE AMENGUAL de la que tengué l'únic fill en JOAN CAPO BATLE, que
va neixer l'any 1941, i es va casar l'any 1965 amb na MARGALIDA GAYA CARRERAS,
tengu ara dos fillets en Joan, i n'Antonia.
En Joan Biniaco, vell, juntament amb el seu fill duen
en-cara la finca que inclou sis corterades de on treuen toma-tigues ben
vermelles i inflades, molons, civada i ordi,cebes, i altres productes del camp.
A fora vila, mai no s'acaba la feine, i en Joan, el padri, encara te forces i
bon humor per t Però, recorda quan era més jove, i amb en Jaume Mostetxet ana
va a pescar d'encesa, i amb llum i fitora duien sipis i sards i que menjaven
després de bona gana. Una vegada, en Mos tetxet, per s'illa de's Porros, va
caure a la mar, i com que n sabis nadar, en Joan, per miracle, el traguè del
aigua. També en Joan Biniaco trescava la garriga caçant conills i tords, i
sempre els seus filacs o l'escopeta feien matx, i carreg ven fort. Ara en
Biniaco es feliç amb la familia, just arran de le fince den Jaume Mostetxet, i
encara es sent jove.
Pregó de festes
Senyor batle,
Sr delegat de batilis, Sres regidores i Srs regidors, amics i amigues.
El primer que he de dir és que estic molt agraïda de la convidada que m'heu fet per realitzar el pregó. També vos he de dir que per la meva família és un honor tenir aquesta representació a les festes de Can Picafort enguany. Vull aprofitar per contar-vos les vivències d'una de les primeres famílies establertes a Can Picafort, la família coneguda pel mal nom de Can Mostatxet.
Els meus repadrins, en Jaume Sastre i na María Capó, ell natural de Muro i ella de Santa Margalida, varen venir des d'Alicanti, un dia de Sant Sebastià de l'any 1925. Aquest dia es va fer la primera parcel·lació de les finques de Son Bauló i ells dos varen adquirir trenta quarterades (quinze per ells i quinze pel seu sogre).
Al principi la finca era poc productiva, perquè estava dedicada exclusivament al cultiu de secă. Després d'uns anys, es va construir un pou i es va instal·lar un motor, que facilitava el regadiu. Al poc temps, s'hi va instal·lar un molí de vent, per treure aigua, que va ser el primer del terme de Santa Margalida. El regadiu va possibilitar l'explotació d'una ramaderia vacuna. A partir d'aquest moment, el meu repadrí va començar a repartir llet per les poques famílies que en aquell temps vivien a Can Picafort.
A més de la feina que proporcionava la finca, el meu repadrí Jaume va aprofitar la construcció de la Residència, a l'any 1932, per obrir una cantera de marès situada en la mateixa finca de Son Bauló. A la cantera hi feien feina vint homes, que elaboraven poocs per subministrar a la Residència.
A tot això hi puc afegir que el meu repadri va ser conegut per ser un excel·lent pescador i tant coneguda com ell era la seva petita pastera. Ell sempre va reconèixer ser un gran aficionat de la mar i de la pesca. No obstant això, també confessava que no sabia nedar, una cosa molt estranya per un pescador com ell. Ara bé, això no el condicionava, ja que diuen que era freqüent veure'l sortir pel capvespre i tornar pel dematí tot sol. Jo record que el meu padrí em deia que durant els darrers anys l'havia d'acompanyar. Ell de pesca no en sabia gaire, però de nedar sí que en sabia molt; per aquest motiu acompanyava el sogre.
A més d'aquestes aficions, per les quals tothom el coneixia, el meu repadrí en tenia d'altres no tan conegudes, però no per això menys importants per ell. Una d'aquestes era El meu tio Jaume, el major dels dos germans, es va casar amb na Mª Antònia, de Cala Ratjada i varen tenir dues filles. Per aquest motiu es va traslladar a viure a Cala Ratjada.. .
Revistes Can Picafort.
Enllaços:
Comentaris