CAN PICAFORT. Com era l'any 1925.
Canten papers, menten barbes.
Moltes vegades reconstruïm la història recent, a través dels records de la gent que ho va viure, o segons li contaren, i està molt bé, i ens dona una visió general. En canvi, els documents ens mostren una fotografia del moment, i ens dona l'oportunitat, de poder reconstruir el passat.
Una escriptura notarial és un document oficial. Ens mostra un fet concret i el seu entorn. A partir d'aquestes informacions, ens podem fer una idea més aproximada, del moment en què es va escriure. Aquestes escriptures antigues estan escrites a mà, i a vegades costa entendre a la lletra, donat que cada escriba, té el seu estil i no queda més remei, que familiar-sé amb les formes que dona a les lletres, i tot es pot superar.
En aquest cas, hem tingut accés a una de l'any 1925, i en un cas anterior fou la de 1912, el que ens ha donat una perspectiva de l'evolució de l'entorn del lloc. A part durant aquests 13 anys, els factors esterns van ser molt moguts. Havia passat la Primera Guerra Mundial, des de l'any 1914 a 1918, i les conseqüències es notaren fins al darrer racó del món. Després vingué la reconstrucció, i la posterior crisi de l'any 1921 a escala mundial. Al nostre entorn, la dictadura del General Primo de Rivera, que va durar des de l'any 1923 a 1930, feren que les circumstàncies econòmiques, endarrereixin el procés de la Colònia, o que els preus fossen més minvats.
A més no podem oblidar, que per aquells anys les eines del camp, i de la construcció, o l'alimentació, eren molt primàries. L'evolució feudal de la societat, era molt lenta, i els senyors que es veien obligats a vendre les propietats, cedien les propietats i es deixaven molts de privilegis, tots que les permetia la legislació vigent. No oblidem que legislaven els propietaris, que eren els que tenien dret a vot i a ser elegits, és a dir una minoria. Amb el canvi liberal, havien autoritzat el vot universal, a tots els homes, però que controlaven via caciquil, en part també per la gran tassa d'analfabetisme, que era entorn del 95%.
Aquestes reflexions són útils, per comprendre el que va passar fa 100 anys, al poble que va néixer en fa 114. Per cert, una Colònia que va veure la llum, amb el suport d'una llei de colònies ja caducada, i amb un nom que no va tirar endavant. La llei de colònies parlava de agricultors o de pescadors, però Can Picafort va néixer, per la moda dels beneficis de prendre els banys a l'aigua marina.
El seu impulsor va ser René Qinton, que l'any 1904 publica el seu llibre: "L'eau de mer, milieur organique" que explica com practicar la teràpia marina, per restaurar les cèl·lules, i molts de metges ho posaren en pràctica.
Segons l'escriptura que ara podrem llegir, veurem que el nom Picafort, no apareix a cap apartat. Segons el notari Cañellas, la Colònia era de la possessió de Son Bauló. El primer document que parla de Picafort, és la Factura de la Fonda Mandilego, que al meu entendre utilitza l'expressió C'an Picafort, per localitzar-la dins el terme de Son Bauló. Els carrers encara no tenien mom.
Un document important, com és l'acta de la benedicció de l'oratori, que va tenir lloc dia 4 d'agost de l'any 1918, tampoc escriu la paraula Picafort, i es refereix al lloc com: "A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada en el terme parroquial de Santa Margalida".
De moment no he trobat, a quina data es fa el canvi oficial, però segurament és a partir de l'any 1927. Aquest any la família March, compra gran part de Son Bauló, i obliga a distingir els noms de Can Picafort, i la posterior urbanització, que va batiar amb el nom, com a Nova Son Bauló. Algun dia ho sabrem.
Llegir una escriptura sempre pot parèixer engorrós, esper haver sabut explicar-ho bé.
 |
| Antigua carretera de Santa Margalida. La curva correspon al número 17, taller cotxes. |
El llistat de cases a Can Picafort a 1921 era de 29, i si no totes, moltes de les que he localitzat, estaven a primeria línia de mar. Per l'escriptura del notari Pineda, sabem que un solar de docents metres quadrats, es venia per docents vint-i-cinc pessetes. Però el món entra en la Primera Guerra Mundial, entre l'any 1914 i 1918, i tot va anar en orris.
La reconstrucció va crear una petita bombolla, que vingué seguida de la crisi de l'any 1921, de la que quasi no se'n parla, perquè va quedar tapada per la de 1929.
L'any 1922 ve la guerra del Marroc, on moren 13.000 soldats, a unes maniobres militars. L'any 1923 comença la dictadura de Primo de Rivera, sota el regnat d'Alfons XIII.
Ara que he pogut tenir accés a una escriptura, del notari Sebastià Cañellas, per la compra d'un solar a finals de l'any 1925, hem pogut constatar, que per un solar a segona línia, se'n pagaren just cinquanta pessetes, i se'n venien pocs. Tal vegada en Jaume Sastre Garau, en Mostatxet, que vingué segons diuen aquest mateix any, però pocs més.
Aquesta escriptura també confirma, el plànol de la urbanització realitzada l'any 1911, i rèplica, la descripció dels números de solars. A més, l'escriptura segueix sense descriure, la colònia com a Can Picafort.
El notari descriu les condicions de venda similar en l'essencial. Devien anar tan malament les vendes, que Lluís José Antonio Cardell, ara ja com únic propietari, l'any 1927 va vendre gran part de la possessió, a la família March. 300 quarterades per 300.000 pessetes segons l'arxiu de Can Verga. 213 Hectàrees, 09 centiàrees.
SÓN BAULÓ LA POSSESSIÓ
Segons descriuen les escriptures consultades, aquesta possessió era de 476 hectàrees, 98 àrees, 78 centiàrees. Que traduïts a superfícies mallorquines eren 671 quarterades, 2 quartons i set destres. Per refrescar: 1 destre, 21 pams², són 17, 757 m². Un quarto 1.775,75 m², i 1 quarterada són 7.103 m².
Per altra banda, l'escriptura posa límits, dient que la finca per la part nord, donava a la mar i confrontava, amb les terres de Santa Eulàlia. Per l'est confrontava amb el torrent, anomenat S'Estany, és a dir, el que avui coneixem com a torrent de Son Bauló, i el mateix estany en arribar a la mar. Si mirem el mapa de relleu podrem veure com l'Estany, arribava quasi fins als límits de la possessió. Per l'oest també limita amb terres de Santa Eulàlia. En canvi, per al sud arribava fins a les cases de Miquel Fuster, Joan Estelrich, i els germans Ordinas Antoni. Pedro Joan i Martí sortien a la de l'any 1912, però a 1925 ja només nomena el primer.
LA URBANITZACIÓ
La franja que es va urbanitzar, que era la pròpia de la possessió de Son Bauló, més una part que s'entrava dins la de Santa Eulàlia, sense especificar la superfície. Però les escriptures sí que són clares, dient que el terreny urbanitzat era d'una quarterada i mitja, més 228 metres quadrats. És a dir que en total eren 10.793 m². Així era la superfície de Can Picafort aquells primers anys. En sembla una informació interessant vista des d'avui veient el que ha crescut.
ELS PROPIETARIS DE LA URBANITZACIÓ
La propietària fins a 1889, era de Carme Vanrell Segui. A partir d'aquesta herència, passa a Dolors Arias Garcia, amb un 50 % mentre que un 25 % era del germà Lluís Cardell Arias, i s'altra 25 % era de Lluís José Antonio Cardell Arias.
A 1912 Lluís José Antonio, tenia 27 anys, ja tenia el 25 % restant per herència de 25-11-1989, del seu germà, i poders per part de la seva mare, que tenia 64 anys, i ja era viuda. L'any 1925 ja tenia el total de la propietat, per herència 13-02-1919 de la seva mare. El seu domicili seguia sent, Sant Francesc número 3 de la Ciutat de Palma.
Per l'acta de la benedicció de la capella, sabem que tenia una filla, que nomia Maria dels Dolors Cardell Mir. Aquesta nina segurament fou la que va morir dia 15 de juliol de 1996, que s'havia casat amb Guillem Ramis d'Ayreflor Rosselló amb la qui tingué vuit fills.
CONDICIONS
Les condicions imposades per l'urbanitzador, també ens donen informació, de com es va idear la colònia. Recordem que era una Colònia de 10.793 m². És a dir les mides d'un camp de futbol de 90 x 120 m².
La primera condició escrita diu, que els solars s'ajustaran en el que és possible, al plànol aprovat. Ho he volgut remarcar, perquè avui en dia, seria inconcebible una cosa tan senzilla. El plànol estava just al paper, però en realitat, no hi havia fets els carrers, sinó que cada un, en tenir la propietat a nom seu, tancava el seu tros, i per descomptat, no tenien ni voreres, ni dipòsits d'aigua, ni on tirar les aigües residuals. Just tenien mates i arena. És a dir com el "Far oest", era una odissea construir d'aquesta forma. Una ciutat sense llei.
La segona condició parla de les terrasses com a cosa obligatòria. Tenien unes condicions molt clares: no més ample que el solar, i d'avançada de cinc metres. La diferència de l'escriptura de 1912, a la de 1925, és que ja s'havia convertit amb una servitud de vista.
Vol dir això, que les terrasses no podien impedir la vista al veïnat, per tant, havien de tenir una altura adequada. Consagrava aquelles cases dels estiuejants, perquè poguessin gaudir de les vistes a la mar, i prendre la fresca. És ben interessant aquesta condició.
A l'escriptura de 1925, desapareix la segona condició, que es referia a les mides dels solar, a la de 1912, eren de 10 m² de façana per, 20 de llargària, i deia poc més o menys.
EL CAMÍ.
Aquest tema era important pel venedor, i queda redactat amb canvis, durant aquests 13 anys. A la primera deia, que s'havia d'utilitzar el camí per anar a la Colònia, que és el que va, de Santa Margalida a un punt anomenat És Caló. (On anys més tard, hi hagué la piscina del "Mar y Paz"), pel contra, l'any 1925 diu, que no cedeix a ningú cap dret de trànsit, per altres camins, que hi ha per l'interior de la finca. Ara ja defineix, aquest camí, com el que va de Santa Margalida directament a la Colònia.
EL JARDÍ
Aquesta condició segueix ben igual, i diu, que si es destina part del solar a hortet o jardí, no tindrà dret a reclamar res, pel mal que pugui fer el bestiar de la possessió. En definitiva diu; qui no vol pols que no vagi s'era. Més o manco, els obligava a tancar el solar.
ELS CANS.
És una altra condició bastant inusual Diu; queda terminantment prohibit, tenir cans que puguin perjudicar la caça. A més, l'any 1925 ho aclareix així: Races que a parer de l'urbanitzador, puguin perjudicar la caça.
ELS ALOUS.
El venedor es reserva, com era bastant habitual a Mallorca, tots els drets possibles, amunt els solars en cas de transmissió. Sigui per venda o herència, i també a les construccions existents. També els drets de laudemi, dret ja utilitzat a França, d'on li ve el nom, o d'Anglaterra, conegut com a "entry fines".
PERPANYS DE MARES.
L'any 1925 queda canviada la clàusula segona, de les mides del solar. Per una que comprometia als compradors, a no fer obres fora del solar, ni a treure mares, a menys que tinguessin anteriorment, una autorització del propietari de Son Bauló.
En definitiva, que el venedor conservava tots els drets, fins i tot el nom de la Colònia.
Ara entenc un poc més la factura del dinar de la Fonda Mandilego, que posava com adreçà; Colònia Ca en Picafort. Possessió de Son Bauló. Tanmateix, a l'hora de datar la factura posava, Santa Margalida (Mallorca) 26 de març de 1916.
Com era habitual, a la firma hi assistiren dos testimonis. Un era Esteve Monjo Ribàs, que havia estat batle de Santa Margalida, de l'any 1918-1919 i s'altre, Joan Roig Riutort. Desconec a quins efectes eren a la notaria.
%20-%20copia%20MILLORAT%20DETALL.jpg) |
| Detall de Picafort al mapa militar de l'any 1936. Observacions. La carretera d'Alcúdia a Arta, segons el mapa, ocupava el carrer principal, és a dir el Passeig Colon, Jaume I, i seguia per la carretera de Santa Margalida. És molt interessant com batiaren la Colònia els militars. PICAFORT. Aquest nom està escrit així, tant a la part de Santa Eulàlia, i el que anys més tard, seria la urbanització de Son Bauló. Per l'entrada, on diu "El huerto" devia ser s'hort d'en Tries. El Clot de s'aigua dolça, i el de s'alga, està escrit com a Caló del Alga, i Caló del Metge. Però el més important és veure el dibuix, de les construccions de les primeres cases. Només dos carreres, on ja es veu s'Hotel Alomar, i al final, al carrer Marina que arriba just fins a l'obelisc. |
***
 |
| 10.793 m², ocupava la primera urbanització de la Colònia. Un camp de futbol. |
 |
| 671 quarterades, 2 quartons i set destres. El traçat és aproximat, segons la descripció de l'escriptura. |
***
FACTURA ORIGINAL DE LA FONDA MANDILEGO 1916.
ACTA BENIDICCIO DE L'ORATORI.
***
MAPA MILITAR 1936/1940 SUPERPOSATS
 |
| Mapa cedit per Antoni Mas |
***
L'ESCRIPTURA.
TRADUIT
F.6.681.365
Número sis-cents vint-i-sis
A la vila de Santa Margarida a la meva notària demarcada, districte notarial, d'Inca província de les Balears, dia vint-i-set de novembre de l'any mil nou-cents vint-i-cinc.
D'una part D Lluís José Cardell i Arias, major d'edat, casat, propietari veí de la Ciutat de Palma, domicili a la plaça de San Francisco número tres.
I, d'altra banda, el comprador, casat, propietari, major d'edat i d'aquest "vecindari", amb domicili al carrer General Conques número trenta-sis.
Acrediten la certesa de les expressades credencials personals, mitjançant l'exhibició de les seves cèdules, de classes sesta i novena, expedides els dies deu i nou, i de set de setembre- pròxim passat, sota els respectius números, cinquanta, i mil setanta-dos, assegurant tenir i tenen al meu entendre la capacitat legal necessària, per atorgar aquesta escriptura de compravenda.
Primer.
D. Lluís José Cardell i Arias, és propietari d'un predi anomenat Son Bauló, format pel primitiu predi d'aquest nom, i una porció de terreny agregada, procedent de Santa Eulàlia, situat en el terme municipal de Santa Margarida. Compost de terra, pinar, i erm, amb casa rústica, de quatre-centes setanta-sis hectàrees, noranta-vuit àrees, setanta-vuit centiàrees, o sigui tres-centes setanta-una quarterades, dos quartons, i set destres. Confrontant al Nord la ribera del mar i terres del predi Santa Eulàlia. A l'Oest el mateix predi Santa Eulàlia. Al sud terres del predi La caseta pertanyents a Miquel Fuster, Joan Estelrich, i Antonio Ordinas i a l'Est amb el torrent anomenat s'Estany.
La meitat d'aquesta finca, li pertany per herència de la senyora Carmèn Vanrell i Segui, segon consta en el testament autoritzat pel notari Pedro Llompart, en dotze de març de mil vuit-cents vuitanta-nou, i de l'escriptura testificada, en quinze de gener de mil vuit-cents noranta-u, pel notari D. Miquel Ignacio Font, per al respectiu a aquell immoble, es va registrar en el de la propietat d'Inca, al tom cinquanta-u de Santa Margarida, foli cent set, finca mil tres-cents quaranta-sis, inscripció primera.
Una quarta part per herència del seu germà, Lluís Cardell i Arias, apareixent així de l'escriptura d'acceptació d'herència, atorgada davant el notari José Alcover, a Palma vint-i-cinc de novembre de mil vuit-cents noranta-nou, de la qual per referent al mateix immoble, es va prendre raó, en el mateix registre, al tom mil onze, foli seixanta-nou, inscripció segona.
I la restant quarta part per herència, de la seva mare, Sra. Dolors Arias, morta el tretze de febrer, de mil nou-cents denou, constant inscrita en el tom mil onze, foli seixanta-nou, inscripció tercera.
Consta en els amarillaments amb un líquid imposable, de nou mil vuit-cents trenta-nou reals trenta-dos cèntims.
Segon.
De l'esmentada franja de terreny, s'han venut ja diverses parcel·les, i ara el mateix comprador se li ven, atorgant el comprador, el solar assenyalat, amb el número cent trenta-sis, de dos-cents metres quadrats. Tocant pel Nord i pel sud, amb via pública, per l'est amb solar cent trenta-cinc, i per l'oest amb el cent trenta-set.
Es verifica la venda pel preu de, cinquanta pessetes, que confessa haver rebut, abans d'aquest acte, de l'adquirent, renunciat a l'execució dels diners no comptats. Es transfereix, per tant, el domini i la possessió del dit immoble, amb tots els drets i obligacions que li són annexos.
Tercer.
La present alienació estarà subjecta a les condicions següents:
CONDICIONS A LES ESCRIPTURES VENDA SOLARS
1925
1a. La situació dels solars s'ajustarà en la mesura del possible al plànol de la Colònia.
2a. El comprador de cada solar, tindrà dret a construir una terrassa, a la part de la façana que dona al mar, la qual no podrà tenir més amplada que la del solar, ni podrà avançar més de cinc metres d'aquell, però per cap concepte, podrà destinar-se aquesta superfície, a una altra cosa que no sigui terrassa, a fi de no impedir la vista dels conveïns, i havent-lo d'entendre's com una servitud.
3a. El Sr. venedor no cedeix per anar a la Colònia, cap dret de trànsit pels camins de l'interior de la finca, podent utilitzar tan sols el públic, que de Santa Margalida condueix al mar, el qual travessant longitudinalment Son Bauló, acaba a aquesta Colònia.
5a. Queda terminantment prohibit, que el propietari o altres persones que ocupin el solar, o edificacions construïdes, tenir en llibertat algun ca de caça, o altres races, que segons el parer del venedor, puguin perjudicar la caça.
6a. En la venda del solar no queda comprès, l'Al·lodi o domini directe, amb els drets inherents, de tanteig o laudemi i retracte, els que queden reservats al Sr. venedor, en forma corresponent, entenent-se que tots aquests drets, afectessin no només els solars venuts, sinó també els edificis que s'hi construeixen.
7a. El comprador es compromet a no treure perpanys, ni executar cap obra fora del perímetre del solar adquirit, sense tenir per a això, prèvia autorització del propietari de Son Bauló.
8a. Les despeses de matriu, i les d'una còpia simple, per a ús del venedor, són a compte del comprador.
Quarta.
El comprador, Accepta aquesta venda.
Es van fer als atorgants les reserves i advertències legals.
L'atorguen sota la corresponent responsabilitat davant de Joan Roig i Riutort, i Esteve Monjo Ribàs, majors d'edat, i d'aquest vecindari, els testimonis que asseguren no tenir intenció legal per ser-ho, i als qui com als compareixents, he llegit íntegre aquest instrument, després d'advertir-los el seu dret a llegir-lo per mi.
De tot això, i de conèixer els atorgants, d'haver-los explicat aquesta matriu, en cada plec i en un altre d'igual classe i sèrie, número sis milions sisens seixanta-set mil vuit-cents setanta-tres, i de signar, els uns i els altres. Jo el notari don fe.
Lluís J Cardell, El comprador, Joan Roig Rtr. Esteve Monjo. Signat Sebastià Cañellas. Rubricat
És la primera còpia de la matriu número set-cents vint-i-sis del meu protocol corrent i l'expedeixo per al comprador en aquest plec i un altre d'igual classe i sèrie número sis milions set-cents vuitanta-un mil tresens seixanta-cinc i seguint ordre A Sineu l'endemà del seu atorgament.
Sebastià Cañellas Dues més i 14 arancles 10'50 pessetes
Comentaris