HOTEL ALOMAR
El primer hotel de Can Picafort, va néixer a la Colònia d'estiuejants consolidada, encara que petita. Era una manera d'obrir una porta, a la gent, que just volia passar uns dies de l'estiu, a vorera de la mar, durant els mesos de més calor.
Enrere quedaven aquells viatges en carro, per anar a rentar-se a la mar. Avui pareix mentida, però entraven dins l'aigua, tota la família i fins i tot el cavall, que els hi havia portat després d'hores de camí. La gent de Muro i de Santa Margalida, aprofitava aquests dies, després d'haver acabat les meses de segar i batre, per agafar un parell de dies, per reposar, o tenir les desconegudes vacances.
Aquest jove hoteler va aprofitar, l'experiència de la família Mandilego, pionera amb aquest tipus de negoci. Va fer un camí semblant, compartint el negoci, entre Can Picafort i sa Pobla. Fins i tot, passats alguns anys, que na Maria Buchens tenia poca salut, va acollir part de la seva clientela.
Aquesta història no es completa del tot, ja que falta aclarir l'origen de la família de Francesc Alomar i Oliver, a Sineu, que amb el temps podrem completar.
Les fotografies que ens ha deixat, Miquel Joan Puigserver, ens han donat un altre punt de vista, oblidat pel pas del temps, a ell li vull agrair, la seva col·laboració, per compartir aquells vells records.
Estic segur que en llegir-ho, et vindran records al cap, que t'agrairia amic lector o lectora, que si és així, els poguéssim compartir, per no deixar-lo a l'oblit. Ho pots fer a comentaris, o si et poses en contacta amb mi, i ja et faig arribar les gràcies anticipades.
 |
| Hotel Alomar, vista dels primers anys |
ÍNDEX:
L'HOTEL
WOMAN OF STRAW
L'HOTEL A SA POBLA
FOTOS.
FONTS.
* * *
L'HOTEL
 |
| Hotel Alomar, com a fons l'actual Plaça Cervantes. |
Can Picafort ja tenia un establiment on poder quedar allotjats, era la Fonda Mandilego. Però un Jovenet de Sineu, que es volia dedicar, al negoci que ja coneixia per l'experiència de la seva família, va convèncer l’amo de son Aulet, son pare, per invertir i competir, amb el negoci de l'hostalatge, a vorera de la mar.
Francesc Alomar i Oliver, va néixer entorn de 1904, i el seu pare li deien de Son Aulet, i ja regentava la fonda de Sineu, de Can Girona. Tot i que he cercat investigar aquesta informació, no he trobat, la pista adequada. Sí que he trobat el cognom Alomar a un conegut negoci que avui es dedica a la restauració.
Al pare del jove, li bastaren tres mil pessetes, per comprar una illeta, de quatre solars, al començament de la platja, entre sa Punta de sa Torre, i sa platja de Ses Roquetes. Era a finals de 1932, o principis de 1933, el cert és que a l’any següent, es va inaugurar, amb el nom d'Hotel Alomar.
Curiosament, a l’entrada de l’hotel, es va construir un arc, de
mig punt, molt semblant al de la Residència. Podria ser, que hagués estat el mateix picapedrer. Passar per sota de
l’arc, ja dona un sentit de benvinguda, i més si era una parella, d'acabats de casar.
El preu dels solars, era un poc excessiu, si tenim en compte que l'any 1912, un solar davant la mar, havia
costat 225 pessetes, segons l’escriptura del notari Pineda. Però és que a altres escriptures, de l’any
1925 i 1931, els solars a segona línia, es
vengueren a 50 pessetes cada un.
Aquest hotel, dos anys
més tard, per mor de la guerra, tanca les portes, i no va tornar a obrir fins a
l’any 1947, any que es va presentar el “pla Marshall”, que era per donar ajuda als
països, després de la Segona Guerra Mundial.
Va ser la primera construcció, a la contrada, per fer el primer hotel, que estava lluny de remeis, pels residents de les primeres cases construïdes als inicis. Per arribar-hi era com si fos una excursió, fins a l'acabat d'estrenar, Hotel Alomar.
Estava dins els terrenys
urbanitzats, de la Finca de Santa Eulàlia. Eren dels primers solars venuts, a 1930. Uns dos-cents
metres més amunt, Anys més tard, on es va construir, el segon obelisc, hi havia la vinya d'en Pineda, que encara existia a 1956.
L’hotel tenia 44 habitacions, reparties en dues plantes, i
els primers anys costava unes 5 pessetes, que entre altres clients, era freqüentat per parelles, de nuvis acabats de cassar.
En l'actualitat aquest hotel, es diu Miramar, encara que jo pens que res és igual, l'únic que ocupa els solars primitius, més els que han ampliat, i que pes més informació de l'evolució, la pots consultar a les vistes aèries, que estan disponibles per internet.
Anys més tard, Maties Llompart hi va instal·lar la primera gelera.
Refrescava amb barres de gel, dipositades a la part de darrere, de la càmera de
fusta, aïllada per conservar la frescor, que ho aconseguien a força de posar
sal. La segona seria per al Bar Marisco, i la tercera al Bar
Bahia. Francesc Alomar i els seus empleats, transportaven des de Palma, les barres de gel, amb la seva camioneta, aprofitant les
anades i vingudes a l’aeroport. Amb els seus clients. Les barres de gel eren per consum propi, i les sobrants també les venia.
També saben que Francesc Alomar, disposava de cases on allotjar els clients més distingits o amb necessitats diverses com "Villa Jero" o "Villa Esperanza". També la casa del carrer Pizarro que va llogar a l'arqueòleg de la Necròpolis de Son Real Miquel Tarrandell o abans a Michel Ponsich també arqueòleg.
.png) |
| La casa on va estiuejar Miquel Tarradell, Arqueòleg de la Necròpolis de Son Real |
WOMAN OF STRAW
L'any 1964 s’estrena la pel·lícula, coneguda com: “La mujer
de paja”. El poc temps que dura l’estança a Can Picafort, serveix per donar-nos
una idea, com eren encara els carrers sense asfaltar, i com vestien els habitants. En crida l’atenció, que na
Gina Lollobrigida, demana al camioner, davant
el Bar Central; Hotel?
Idò bé a Can Picafort, l’any del rodatge que era l'any 1963, només hi havia
dos establiments amb nom d’hotel. Hotel
Inca a Son Bauló i l’Hotel Alomar. Aquest mal que no es veu a la pel·lícula es
on al·lotejaren a artistes i tècnics del
film.
Els establiments que hi havia per aquell Any a part de la
Fonda Mandilego, i la Residencia, eren Hostal Marisco, Pensió Jaume I inaugurat
a 1950 per la família de Muro Joan Juan
Vallespir i Magdalena Puigserver Flo.
És a Partir de 1964
que es construeix l'hotel Gran Platja. 1965 Hotel Galàxia i Sol, 1966 Hotel Horitzó 1967 Hotel Mar y Paz 1968 Hotel Concord, Hotel Farrutx, hotel Gran Vista i 1969 Hotel Son Bauló
 |
| Durant el rodatge de la pel·lícula. |
CLIENTS A L'HOTEL
L'HOTEL SA POBLA.
Casualitats de la vida, Francesc va fer el mateix recorregut, que Vicenç Mandilego, però a la inversa. Tots dos tenien oberta fonda, a Can Picafort, i a Sa Pobla. A l’hivern tenien tancat a Can Picafort. Per més coincidència, tots dos, es casaren amb esposa poblera.
L'edifici on estava l'Hotel Alomar a sa Pobla, encara es conserva, avui en dia, conservant l'estructura, com per aquell temps. Entre els clients, si hostejaven militars d’Infanteria, i Artilleria, destinats a Sa Pobla, segons ho descriu Joan Payeras.
A final de la guerra,
Francesc Alomar i la seva Esposa,
obriren un hotel amb el mateix nom a Sa Pobla, estava al carrer mercat
número 14, era un edifici de quatre plantes. Per aquell temps a sa Pobla hi hagué fins a sis fondes, segons recull Joan Payeras al Diario de Mallorca, amb
base a un escrit del programa de festes de 1900. Aquesta casa, conserva encara, avui en
dia, la fatxada i estructura intactes, com si el temps no hagués passat. Devers l’any 1947, en què va tornar a obrir l’hotel
a Can Picafort, la va regentar el conegut
restaurador de Manacor, Antoni Riera Sanso, que dugué també el
restaurant, Can Riera. La fonda mentrestant, va canviar el nom per Posada Vialfas.
Els Clients de l’hotel, eren militars d’infanteria
i Artilleria, hem de recordar, que a l’altra banda de la plaça del
mercat, l’edifici de Can Garroví, s'havia convertit en caserna per soldats. Altres clients de pas, també pernoctaven allà mateix, aprofitant, que
a prop tenien l’estació del tren.
Catalina, la filla de Francesc, estant a sa Pobla, va conèixer
a Llorenç Reines Simó, de mal nom Revell, amb qui es casaren. Passat el temps, es convertiren a ser propietaris de l’empresa.
Maria Bergas de Sineu,
feia feina a l’hotel, i va conèixer al pare de Martí Mestre, de cas cotxer, i que acabaren
en boda, una vegada que ell ja havia
enviudat. En Martí, encara era un nin, tenia 11 anys a 1946, quan
va començar a fer feina, a l'hotel
Alomar a Can Picafort, durant els estius,
mentre que a l’hivern, feia feina de
cambrer, al restaurant Can Riera de sa Pobla.
En Martí va contar a Joan Payeras, que estava llogat, a l'hotel Alomar, on feia tota classe de feines. Des de fe net, a posar carbó als fogons, així com rentar plats. També li va contar lo del cotxe que tenien a l’hotel. Diu que era una “Rubia”, de fusta, de color ver, i que hi cabien, fins a dotze persones. L’utilitzaven per anar, a acompanyar els clients, a l'aeroport, i que de pas aprofitaven, la tornada, per dur barres de gel de Palma, que eren, tant per l’hotel, com per vendre. Diu que el mateix, repartia les barres de gel, amb una bicicleta, a la qual hi havia enganxat, un carro petit, de dues rodes.
 |
| Casa on estigué l'hotel Alomar avui en dia. |
FOTOS.
L'ARC DE L'HOTEL
ALTRES FOTOS
 |
| Reforma de l'hotel Alomar. |
FONTS;
https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2014/11/02/pioneros-hoteleria-can-picafort-3790111.html
https://www.foravila.net/reportatges/quan-a-sa-pobla-hi-havia-sis-fondes/
https://dingola.net/2022/07/29/de-lanar-a-vorera-de-mar-als-viatges-internacionals/
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000307/00000034.pdf
Comentaris
Gràcies! Com sempre, pas gust de llegir les teves informacions tan ben estructurades. Passa bon capvespre! 😘😘
I un altre detall! A la pel.lícula, la camioneta era del tio d'en Bernat, el meu home. I la dona que es veu quan arriben, era la tia Teresa, germana major de la meva sogra...
S S
Había bastante gente espectante y uno ellos era yo, y lo curioso fue que la gente pedía donde estaba Gina y yo les hice ver que era la muchacha que estaba a dos metros de nosotros con una maletita. Se sorprendieron de lo discreta que resultaba en el rodaje.
Cabe decirte que en el susodicho Bar Ca Sa Rosa hay varios fotos enmarcadas del dia rodaje.
(Si te sirve, encando)
M. B.