ELS INQUERS A CAN PICAFORT. Per en Magin Janer.

UNS POCS,  VENGUEREN A CAN PICAFORT;

AMB ELS DOBLERS FETS.

 


A l’any 1960, any envant any enrere, a Inca i comarca la situació econòmica era molt bona. Mines de carbó a Alaró, -central tèrmica al Port d’Alcúdia-, fàbrica de ciment “Portland” a Lloseta, sabates i marroquineria a Inca...

Els  inqueros repartiren els excedents econòmics, principalment, pel nord de l’Illa: Port de Pollença, Sa Marina, “Els Barcarets”, El Morer Vermell, Alcanada, El Port d’Alcúdia,... i també a Can Picafort. Podien pagar, el que era no era possible per gran part de la gent d’altres pobles.

Pel que fa a Can Picafort, -hi ha el transformador de Endesa de “Els Inqueros” a la Plaça dels donants de Sang”-, molts compraren solar i hi construïren casa “de veraneo”. Uns menys, ja empresaris, pensaren fer negoci o tenir industria. Entre aquests, hi ha En “Juanito Sanz” (Joan Sanz Ferragut) i N’Antoni Tortella (Can Camella).

El senyor Sanz, industrial de la pell “curtida” i del “trançat”, comprà un grapat de solars a la “moderna” urbanització de Son Bauló i, negocià amb ells, directament o mitjançant edificació. Sa repentina mort a Egipte, possiblement, va interrompre ambiciosos projectes. Son fill, En Miquel Sanz, -espòs d’una vilera-, és un  dels conciutadans picaforters.

El senyor Tortella, inquiet i ambiciós, emigrà a Caracas. En aquells dies, va ésser un grup considerable de habitants de la “Ciudad de la Piel”, que agafaren el vaixell i, amb control d’entrada, partiren cap allà. Allà fou alt directiu d’una empresa lletera.

Quant decidí tornar a Mallorca, sense rompre totalment els lligams amb Inca, va passar a viure a Can Picafort, -“Quinta Katy”-, comprà el solar i edificà l’hotel “Clumba Mar”, -Clumba pel nom d’una cusseta que tenia i “Mar” perquè era en aquells anys era “l’objecte del desig”-.

Per posar l’hotel en funcionament, es recolzà amb un grup de professionals experimentats, -havien fet feina a l’hotel Gran Playa-, i el completà amb un  maître de Tarragona (Salou). L’any següent decidí acabar l’edificació del buc del soterrani del hotel i posar-hi una discoteca, d’èxit considerable. Mes d’avant , pensà ofertar a sons clients mes metres de terrassa, piscina, pista esportiva... i comprà el solar de l’altra banda del carrer...

Mentre, no oblidava els seus començaments a Inca i la pell, i posà una tenda als baixos de l’alt edifici “THB”. Funcionà uns anys...

Es cansà. Els anys de la transició foren complicats. Sense fills, morí prest a Inca, havent liquidat les propietats picaforteres.

Uns anys més tard, l’empresa “Asinca”, de la qual en fou soci-accionista, es  va dissoldre. Molt poc en queda d’aquella industria manufacturera de molta qualitat del 1960:  Carmina Albaladejo, Lotusse, Casting... Segurament, molts d’inqueros, també pensaven que “ses sabates ho eren tot”...




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

Imatge
El nom surt a molts de llibres, a diaris, a les xarxes, però només l’anomenen. Va tenir molt de poder al seu poble, influent a Madrid i a l’Alger on va viure i on tenia negocis. Idò qui era aquest Senyor? Si et fa ganes acompanyar-me a un viatge a temps passat, ens podem posar les ulleres de mirar enrere, i farem un recorregut a mitjans de segle XIX. Pitja el botó per retrocedir i escollir un punt al mapa. Som ara a Santa Margalida, estem l'any 1860, al carrer Taronja. A l’habitació del primer pis se senten gemecs, esforços, i la respiració és pesada, de cop un gran crit. Després un silenci, que pareix etern. Només una plorada ho interrompi.  A baix de la casa alegria i xerrades. És un nin? I quin nom li toca? Catalina Tous Estelrich, acaba de donar llum al sisè fill, li tocà nombre Josep. Francesc Garau Carreres està ple de goig, fa deu anys que es varen cassar, i ja tenen sis fills tots mascles, que nomen: Francesc Josep, Bartomeu Júlia, Joan Antoni, Pere Antoni i Toni. Ara que t...
Més informació

CAN PICAFORT AT NIGHT. Mallorca als anys 70

Imatge
  Els hotels  ja eren una realitat, els turistes que de dia estaven al sol, els vespres panxa plena i ben sopats a l'hotel, o a un dels nombrosos restaurants de la colònia turística, anaven a ballar per passar la vetlada.  De fet, el Rojo va començar com a “Snack. Bar. Restaurant” l'any 1963 amb  les taules repartides baix els pins.  Per endolcir l’estada dels clients,  contractaren  un conjunt musical, i degué pesar més la música  que el plat, motiu pel qual va acabar, com una sala de festes estiuenca.   Paco Domínguez Gordillo, el bàrman amb el seu caràcter innovador, el va convertir ben aviat en un referent turístic. El propietari Paco Gordillo, veient l'èxit, anys més tard, l'any 1970, va fer construir la discoteca, com si fos  una capsa de forma hexagonal. Era el propietari de l'Hotel Exagon, per passar la temporada d'hivern, la va convertir amb discoteca, la primera de Can Picafort, coneguda per tot Mallorca, i de tots els paï...
Més informació

EL PRIMER CARRER DE CAN PICAFORT.

Imatge
Per fer la parcel·lació de la Colonia dins la finca de Son Bauló, el promotor Lluís Josep Cardell Arias va presentar un plànol a la direcció d'obres públiques de les Balears en el que parcel·lava la trona que anava des del Clot de l'Alga fins al Clot del Metge (És Caló), assenyalats al mapa militar de l'any 1936. Aquest plànol de la urbanització havia estat aprovat dia 2 de juny de l'any 1911 i va ser modificat per ampliar-la dia 7 d'octubre de l'any 1931. El carrer que donava sortida a les cases de la primera fila per la part de darrere era l'antiga carretera d'Alcúdia que arribava fins a la carretera de Santa Margalida a l'altura del Caló. Aquest nom ve detallat als mapes militar de l'any 1936, però no hi ha constància de què fos utilitzat pels residents, basta comprovar la factura de la fonda Mandilego de l'any 1916. De fet, no es retolaren els carrers fins a l'any 1964. Aquest any 1964 aquest tram de la carretera d'Alcúdia prengué...
Més informació