Joan Calvo. Un dels primers propietaris a Can Picafort.
Figura a la llista de cases fins a l'any 1921 amb el número 19 d'ordre. Segons aquesta llista ocupava un solar de 100 m² al carrer Felicià Fuster.
També tenim notícies d'en Joan Calvo a l'acta de la benedicció de la capella que va tenir lloc dia 4 d'agots de l'any 1918 com a signant. Segons aquest escrit de l'acta tot donaren el consentiment que l'oratori estigués dedicat a nostra senyora de l'Assumpció.
Anys més tard la casa passa a ser propietat de Magdalena Roca Calvo, segurament era filla d'una filla d'en Joan. També podria ser filla d'una germana que hagués heretat la casa.
Durant aquesta època la casa la va ocupar el rector Llorenç Vanrell Ramis des de l'any 1948 a l'any 1959 que passa a ocupar la rectoria de l'església nova a l'avinguda dels anglesos. Durant aquests anys pagava un lloguer de 5 pessetes mensuals.
Posteriorment, la casa va passar als seus descendents, és a dir la família Vives. Època en què va canviar totalment l'edificació.
Els primers anys, els residents varen anar construint cases, però el primer registre a l’Ajuntament, és de l’any 1921, segons va contar Antoni Mas, a la recerca que va publicar: Qui era en Picafort.
Segons aquestes fonts, els Petrers que tenien casa per estiuejar a Can Picafort eren: Aguiló, Josep, amb un solar de 100 metres. Bonnín Josep, un solar de 100 metres, de can Moreno. Vicenç (?) Llobera, Bernat, un solar de 160 metres. Calvo Joan, amb un solar de 100 metres, a en Joan, que també el trobem, registrat com a signant a l'acta, de la benedicció de la capella.
Comentaris