Joan Calvo. Un dels primers propietaris a Can Picafort.

 Figura a la llista de cases fins a l'any 1921 amb el número 19 d'ordre. Segons aquesta llista ocupava un solar de 100 m² al carrer Felicià Fuster.

També tenim notícies d'en Joan Calvo a l'acta de la benedicció de la capella que va tenir lloc dia 4 d'agots de l'any 1918 com a signant.  Segons aquest escrit de l'acta tot donaren el consentiment que l'oratori estigués  dedicat a nostra senyora de l'Assumpció.

Anys més tard la casa passa a ser  propietat de Magdalena Roca Calvo, segurament era filla d'una filla d'en Joan. També podria ser filla d'una germana que hagués heretat la casa.

Durant aquesta època la casa la va ocupar el rector Llorenç Vanrell Ramis des de l'any 1948 a l'any 1959 que passa a ocupar la rectoria de l'església nova a l'avinguda dels anglesos. Durant aquests anys pagava un lloguer de 5 pessetes mensuals.

Posteriorment, la casa va passar als seus descendents, és a dir la família Vives. Època en què va canviar totalment l'edificació.

Els primers anys, els residents varen anar construint cases, però el primer registre a l’Ajuntament, és de l’any 1921, segons va contar Antoni Mas, a la recerca  que va publicar: Qui era en Picafort.

Segons aquestes fonts, els Petrers  que tenien casa per estiuejar  a Can Picafort eren:    Aguiló, Josep,   amb un solar de 100 metres.  Bonnín Josep, un solar de 100 metres, de can Moreno. Vicenç (?) Llobera, Bernat, un solar de 160 metres.  Calvo Joan, amb un solar  de 100 metres, a en Joan, que també el trobem, registrat com a signant  a l'acta, de la benedicció de la capella.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

Imatge
El nom surt a molts de llibres, a diaris, a les xarxes, però només l’anomenen. Va tenir molt de poder al seu poble, influent a Madrid i a l’Alger on va viure i on tenia negocis. Idò qui era aquest Senyor? Si et fa ganes acompanyar-me a un viatge a temps passat, ens podem posar les ulleres de mirar enrere, i farem un recorregut a mitjans de segle XIX. Pitja el botó per retrocedir i escollir un punt al mapa. Som ara a Santa Margalida, estem l'any 1860, al carrer Taronja. A l’habitació del primer pis se senten gemecs, esforços, i la respiració és pesada, de cop un gran crit. Després un silenci, que pareix etern. Només una plorada ho interrompi.  A baix de la casa alegria i xerrades. És un nin? I quin nom li toca? Catalina Tous Estelrich, acaba de donar llum al sisè fill, li tocà nombre Josep. Francesc Garau Carreres està ple de goig, fa deu anys que es varen cassar, i ja tenen sis fills tots mascles, que nomen: Francesc Josep, Bartomeu Júlia, Joan Antoni, Pere Antoni i Toni. Ara que t...
Més informació

HOTEL ALOMAR

Imatge
 El primer hotel de Can Picafort, va néixer a la Colònia d'estiuejants consolidada, encara que petita. Era una manera d'obrir una porta, a la gent, que just volia passar uns dies de l'estiu, a vorera de la mar, durant els mesos de més calor.  Enrere  quedaven aquells viatges en carro, per anar a rentar-se a la mar. Avui pareix mentida, però  entraven dins l'aigua, tota la família i  fins i tot el cavall, que els hi havia portat després d'hores  de camí. La gent de Muro i de Santa Margalida, aprofitava aquests dies, després d'haver acabat les meses de segar i batre, per agafar un parell de dies, per reposar, o tenir les desconegudes vacances. Aquest  jove hoteler va aprofitar, l'experiència de la família Mandilego, pionera  amb aquest tipus de negoci. Va fer un camí semblant,  compartint el negoci, entre Can Picafort i sa Pobla. Fins i tot, passats alguns anys, que na Maria Buchens tenia poca salut, va acollir part de la seva clientela. Aquest...
Més informació

CAN PICAFORT AT NIGHT. Mallorca als anys 70

Imatge
  Els hotels  ja eren una realitat, els turistes que de dia estaven al sol, els vespres panxa plena i ben sopats a l'hotel, o a un dels nombrosos restaurants de la colònia turística, anaven a ballar per passar la vetlada.  De fet, el Rojo va començar com a “Snack. Bar. Restaurant” l'any 1963 amb  les taules repartides baix els pins.  Per endolcir l’estada dels clients,  contractaren  un conjunt musical, i degué pesar més la música  que el plat, motiu pel qual va acabar, com una sala de festes estiuenca.   Paco Domínguez Gordillo, el bàrman amb el seu caràcter innovador, el va convertir ben aviat en un referent turístic. El propietari Paco Gordillo, veient l'èxit, anys més tard, l'any 1970, va fer construir la discoteca, com si fos  una capsa de forma hexagonal. Era el propietari de l'Hotel Exagon, per passar la temporada d'hivern, la va convertir amb discoteca, la primera de Can Picafort, coneguda per tot Mallorca, i de tots els paï...
Més informació