VICENÇ MANDILEGO ROCA. La família pionera a Can Picafort

 Si algú va ser pioner, va ser Vicenç Mandilego. Havia trescat món de la mà de Miquel Socias. A 17 anys ja era a Filipines, com home de confiança, i cuiner personal. Ja saps que a la taula si cuina de tot, i Vicenç fou testimoni excepcional, dels negocis del governador.

Més endavant, tingué el domicili a Sa pobla a Can Socias. A la mort Inesperada del polític, va començar una nova etapa. Casat i amb fills va obrir el “Cafè Economico”, anys més tard obtingué llicència per hostalatges (La Fonda Mandilego). A més tenia llicència per vendre vins i aiguardents.

Prest va ser un experimentat fondista de prestigi, així ho demostren els cartells,   que posaven les persones que el substituïren, a distints locals de sa Pobla i al Port d’Alcúdia.  A Can Picafort, una Colònia d’estiuejants a punt de néixer, va ser pioner, i primer fondista, on va triomfar.

A vorera de la mar, tingué l'oportunitat d’entendre, els misteris de l’aigua salada, i la gran quantitat d’aliments que tenia a mà.  Al pinar per la caça, i recol·lecció d'aliments, per cuinar suculents plats per als clients. Tot un expert cuiner, al que no li faltaren ingredients per alimentar als visitants, estiuejants, i turistes, que a poc a poc s’acostaven a gaudir de la mar.

Aquest home va ser un pioner amb tots els aspectes, molt conegut a tota la costa nord, i un gran empresari del moment.  La primera fonda a Can Picafort va néixer, on tenia la caseta en Barret, propietat de Sr. Socias, just enfront del “Clot de s’Aigua Dolça” i just allà mateix , començaren el Mollet, en el que ja hi tenia resguard pel seu primer llaüt.

Casualment, segons conten els seus descendents, aquesta fonda s'hagué de traslladar als solars que tenia a la part de darrere, per problemes amb els papers de la propietat anterior.  Però el destí, va fer que el seu fill més Jove, en Pau, va quedar a càrrec del  bar picaforter, que estava, al mateix lloc on tenien la primera fonda. El Bahia Bar és el primer i més antic de Can Picafort, avui encara obert a ple rendiment, és la prolongació de l’èxit del primer fondista. El seu fill Jaume, per altra banda, va seguir al càrrec de la segona fonda.

La família Mandilego molt coneguda a Can Picafort, seguiren explotant distints negocis, tant com a Restaurant, una tenda de queviures, o el mateix Bar ja explicat.

Encara que he de reconèixer, que algunes dates no en quadren, el cert que aquest treball d’investigació, no hagués estat possible, sense l’ajuda dels seus nets; Maria i Joan, que ens han aportat unes meravelloses fotografies d’aquells anys.

A l’arxiu de Sa Pobla, gràcies a  Pere Antoni Mateu, i a  Carles del Olmo, hem trobat documentació que ens han aclarit, amb claredat el que ja sospitàvem. A la revista Can Picafort, també he trobat informació, a la premsa, al Màster de M. A. Cifre, a la Guia de Can Picafort,   i distints mitjans de comunicació. Al mateix Vicari Parera i a Antoni Mas amb la seva labor històrica de la Colònia.

Gràcies a tots ells, a més d’altres fonts, hem pogut reconstruir, una petita part de la història, del naixement d'aquella Colònia de Can Picafort, als primers anys, i que podràs llegir ara mateix   a aquest escrit.

Vicenç Mandilego Roca


INDEX:

LA JOVENTUT.

LA FAMILIA.

JAUME MANDILEGO BUCHENS.

VICENÇ MANDILEGO ROCA A SA POBLA.

VICENÇ AL PORT D'ALCUDIA.

FONDA MANDILEGO.

LA FACTURA.

BAHIA BAR.

LA FAMILIA MANDILEGO I LA MAR.

VICENS MANDILEGO AL PLANETA.

CRONOLOGIA VICENS MANDILEGO.

ENLLAÇOS RELACIONATS.

FONTS D'INFORMACIO.

ALBUM FAMILIAR.

                   *                *                *

LA JOVENTUT

Vicenç va descobrir el món, de la mà del polític pobler, i militant del Partit Liberal, Miquel Socias Caimari. Així que s’embarca cap a la Castella Filipina, Estigué a l'Illa de Luzon, província de Paganisan, al cor de la Bahia de Lyngayen, que li dona nom la Capital Lingayen

De les coses que el degueren enlluernar, degueren ser els menjars típics d'allà. La seva neta Maria recorda com el seu Pare Jaume, li contava com anècdota, el que ell les deia “Huevos con Gente”, que no era altra cosa que el Balut. Un menjar exòtic i afrodisíac, consistent amb un ou d'anec, bullit i germinat. Aquesta recepta la va importar a la tornada per donar la a coneixer . També són menjars típics de Filipines: El Bibingka,    Biko,    Espaguetis filipinos,     Lechón    Pancit , Palabok,      Sinigang,   Sísig,    i  Ukoy.  Segurament alguna d’aquestes receptes les va cuinar per a Don Miquel.

De tornada el va acompanyar, als nous destins, com a governador de Províncies de la Península: Barcelona,  Teruel o a Menorca.

De fet, de Ciutadella va conèixer la que seria la seva Esposa; Maria Buchens Sastre

Al Padró municipal de sa Pobla, l'any 1900, estava censat al domicili, de ca El senyor Miquel Socias  Caimari, on residien amb les seves germanes, Maria i Joana, encara que ells viatjaven   constantment.

Pendent de comprovar, però podem  calcular que es va casar amb na Maria Buchens entorn de l’any 1902.

La mort de manera sobtada de D Miquel dia 6 de febrer de 1904, l’obligaria a obrir a sa Pobla el bar anomenat  “Cafe Economico” que estava al carrer Major.



ANTIGA FONDA EUROPA D'ANTONIO SUREDA DE LA MATEIXA EPOCA
  Foto de l'arxiu de Joan LLabres de sa Pobla


 LA FAMILIA

Vicens Mandilego Roca va néixer a Andratx, de Jove es va convertir amb la persona de confiança, i cuiner persona de D Miquel Socias de Sa Pobla. El va acompanyar a distints destins, com a governador Civil,   per províncies de la península, i fins i tot a ultramar a les Filipines, a la Regió de Paganisan .

Es va casar amb la jove Menorquina de Ciutadella, Maria Buchens  Sastre, amb la que tingué  7 fills, tres d’ells nasqueren durant els anys que estaven censats a sa Pobla.

El primer va ser  Vicens Mandilego  Buches,  que es va casar amb na  Bel Cloquell de Muro.  Varen tenir un fill: Vicens.

La segona filla, Antonia Mandilego Buchens, es va casar amb el carabiner, Miquel Robles  Tomillero , amb qui varen tenir dos fills: Vicente i  a Maria.

El tercer va Ser Enrique Mandilego Buchens    nascut a Sa Pobla Vicens va morir afusellat durant la guerra civil.

El quart va ser, en Jaume Mandilego Buchens,  que va ser engolit per la mar, al voltant ses roquetes, just quan tenia 10 anys.   Va néixer devers 1.904.

A 1.915 el quint fill de na Maria i en Vicenç, va rebre el nom de l’anterior Jaume Mandilego Buchens, va ser el primer nin nat a Can Picafort.  De jove va fer feina a una empresa de construcció a Muro, però va ser a Santa Eulàlia, on el seu Pare l’enviava a comprar vi per la fonda, on conegué a la Jove guapa Isabel Sastre Pasqual, de Muro. El matrimoni tingué tres fills:  Vicente, Maria i Joan (1.951).  Els mesos d’estiu anava a pescar amb la barca de Feliciano Fuster

Anys més tard va néixer la sesta filla, Maria Mandilego Buchens   que als 18 anys va morir de tifus.  

El sèptim va ser el jove Pau Mandilego  Buchens,  que tingueren el Bar Bahia, es va casar amb la Jove de Muro Margalida Perelló Moragues, amb qui tingué tres fills:  Vicente,  Maria que va morir un dia de Nadal, la tercera filla li posarem com era costum, el seu nom; Maria.

Arbre de la Família Mandilego 


MARIA DEL ROSARI BUCHENS SASTRE

 UNA CAMA POBLERA.

MARIA DEL ROSARI BUCHENS SASTRE. Esposa de Vicenç Mandilego, era filla de Jaume Buchens Homs, un Guàrdia Civil casat amb na Maria Sastre Ferrer de sa Pobla, segons es pot llegir al llibre de Baptismes. El dit certificat el va recollir na Maria Magdalena Gual, a les diòcesis de Ciutadella on la batiaren.

Na Maria Va néixer dia 3 d’abril de 1881 a Ciutadella, al quarter de la Guàrdia Civil, on estava destinat el seu pare Jaume Buchens. Segons es desprèn de la recerca no hi ha més indicis de la nina, el que dona entendre que retornaren a Mallorca al canviar el destí.

És ben possible que es casaren abans de 1904, any que obriren el Cafè Econòmico , al carrer Major de Sa Pobla. Anys més tard a més tenia llicència per la venda de vins i aiguardents. A 1912 regentaven al carrer Marjals un Meso o Fonda Mandilego segons es desprèn del programa de festes de 1918.


LLIBRE DE BAPTISMES CIUDADELLA 

Maria del Rosari Buchens Sastre

El dia 5 d'abril de 1881, jo (…) de la Catedral, vaig batejar una nena nascuda el 3 del corrent. Va néixer a la Casa Caserna de la Guàrdia-Civil d'aquesta ciutat, filla legítima de Jaume Buchens, Guarda Civil, i de Maria Sastre: Sent els seus avis paterns Pablo Buchens i Maria del Rosario Homs, i els materns Bernat Sastre i Margalida Ferrer.

Padrins Lluís Buchens, casat, el seu oncle, i en el seu nom i representació Jerònim Grau, Guàrdia Civil i Margalida Ferrer, l’àvia materna. Naturals el pare de la nina, els avis paterns i el Padrí de Palma de Mallorca, la mare de la nina de Sa Pobla, l'avi matern de Marratxí, l'àvia materna de Campos, i el representant del padrí de Montuïri, a la dita Illa de Mallorca…

Font: Llibres de Baptismes de l’Arxiu Diocesà de Menorca

 Informació obtinguda  Gràcies a la col·laboració de Maria Magdalena Gual


JAUME MANDILEGO BUCHENS.

Va néixer a 1.915 a Can Picafort, i batejat a Santa Margalida.

De nin, els seus pares el dugueren a escola a Alcúdia, a on tenien o havien tingut una fonda, ben davant el port, a on després va ser l’hotel Marina. Va fer feina els hiverns a Muro, on anys més tard coneixeria a Bel Sastre, i tots dos es casaren als 25 anys, dia 1 de maig de 1942. Visqueren a Muro 4 anys. Fins que a 1946 tornaren a Can Picafort, per fer-se càrrec de la fonda, que tenia 10 habitacions. Anys més tard, na Bel va obrir un “Colmado”, que el tingué obert 25 anys, al carrer Isabel Garau.

Començant per la dreta; Joan Sastre, Margalida Pascual, Jaume Mandilego, (Extrangera) (Estrangera) Isabel Sastre Pascual (amb el davantal blanc). A baix els infants: Maria Mandilego  i el germa petit en Joan Mandilego amb el ca  que nomia “Lirio”



Va ser un home de la mar. De ben jovenet anava a pescar, amb la barca d'en Feliciano Fuster, durant els mesos dels estius, segon conta la seva neta Maria. Per en Jaume, la mar era bellesa, amb els seus colors, blaus i grisos, o turqueses, però també la força dels temporals, o admirava la profunditat de la mar, a les que pescava, les espècies més apreciades per la gastronomia.

MARYBEL


Jaume estimava la mar. I la mar era la seva vida, va morir al cap de 99 anys. La seva família el va acomiadar amb aquestes belles paraules: "els somnis del pescador és la bona pesca, El somni de la persona, són a complir les il·lusions, d'una llarga vida en companyia dels seus éssers més estimats, i el plaer amb les petites coses".



L'Ajuntament de Santa Margalida en ple, va acordar aquell dia honrar-lo amb la nova nomenclatura per ser el primer nen nascut a Can Picafort, concretament el 1915. A l’any 2003 en  Jaume tenia 87  i li dedicaren una plaça  amb el nom de  JAUME MANDILEGO  BUCHENS on hi ha una escultura seva.




               Els fills de Jaume:

Vicens Mandilego Sastre, es va cassar amb Francisca Pons Serra, i tenen dos fills:  Bel i Francisca

Maria Mandilego Sastre, es va cassar amb Jaume Malberti Julia, (fill de l’arqueòleg Pep),  i tenen un fill: Jaume

Joan Mandilego Sastre, es va cassar amb Joana Reus Vallori, i tenen dos fills: Jaume i Maria.  En Joan a 1980 va obrir el Restaurant Mandilego, en honor al seu padri.


 


VICENS MANDILEGO ROCA A SA POBLA

El seu pas per sa Pobla ha sigut documentada gràcies a la recerca feta per El senyor Pere Antoni Mateu Caldes, i El senyor Carlos de l'Olmo que han trobat als arxius de Sa Pobla fent referència a  Vicens Mandilego Roca.

Al padró municipal podem veure com estava censat a 1.900 al domicili de Miquel Socias Caimari.

El mateix padró municipal ens dona l'edat de  Vicens Mandilego  Roca de  24 anys, nascut a Andratx, i que era fadrí.

Mentre que Miquel Socias Caimari tenia 55 anys, era nascut a Sa Pobla i era fadrí

Maria Socias Caimari tenia 43 anys nascuda a sa Pobla i era viuda

Joana Socias Caimari tenia  39 anys nascuda a sa Pobla i era fadrina

Coloma Andreu tenia  69 anys nascuda a Felanitx i era viuda (Podria ser fos la criada)

S'acompanya foto del llibre del Padró Municipal.

També és molt interesant la recerca de les llicències que tingué a sa Pobla   de 1.904 a 1.914. Cal recordar que Miquel Socias Caimari mor dia 6 de febrer de 1904 de manera sobtada.

Aquest any va obtenir una llicència com a ·" Cafe Economico" al carrer Major, els anys següents com a venda de Vins i aiguardents als carrers Curt, Major 42  i  fins a 1.911 al carrer Marjals.  Els anys següents al mateix Carrer Marjals tingué la Fonda   entre 1.912 i 1.914  com a Meso.

Aquesta Fonda  segui funcionant a càrrec de Mateu Reynes segons consta al programa de festes de sa Pobla de 1.918.


RESUM DOCUMENTS LOCALITZATS ALS ARXIUS DE SA POBLA REFERENTS AL VICENÇ:


VICENTE MANDILEGO ROCA

SA POBLA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DATA

FET

DOMICILI

 

 

 

 

 

 

 

1900

Figura al padró de la Familia Can Socias

 C/ Esglesia

 

 

1904

Café Económico

C/ Mayor

 

 

1905

Vinos  i Aguardientes al por menor

C/ Curt

 

 

1906

    Id.             Id.

C/ Curt

 

 

1907

    Id.             Id.

C/ Mayor 42

 

 

1908

    Id.             Id.

C/ Mayor 42

 

 

1909

    Id.             Id.

C/ Mayor 42

 

 

1910

    Id.             Id.

C/ Marjals

Baixa  Any 1910

 

1911

    Id.             Id.

C/ Marjals

Alta

 

1912

Meson

C/ Marjals

 

 

1913

Meson

C/ Marjals

 

 

1914

Meson

C/ Marjals

 

 

1915

 

 

No apareix

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: ARXIU MUNICIPAL SA POBLA    SIGN  1864

 

 

 

 Autor Pere A Mateu

 

 

 

 




Escriu Pere Antoni: "En referència a Vicente Mandilego Roca, els documents que hem trobat a l'Arxiu Municipal, podem constatar , per una part que:

L'any 1901 la Relació amb la Família   de D. Miguel Socias Caymari, polític liberal i, en segons lloc, l'activitat de Vicente Mandilego Roca.

1904 al 1915 en el sector de bar i Mesón a diferents indrets del poble.  Entre 1912-1915  mantenien una Fonda, amb qualificació classificada de “Meson” al C/n Marjals,  carrer que dona a la plaça de l'Antiga Estació del Tren.


Foto cedida per Pere Antoni Mateu


A 1918  al Butlletí de Festes de Sant Jaume a Sa Pobla, recorda la figura de Can Mandilego. Podem veure les Fondes que tenia el poble i l'antiga Fonda Can Mandilego."


Foto cedida per Pere Antoni Mateu


VICENS AL PORT D’ALCUDIA

La família Mandilego, tingue una fonda o hotel, al Port d’Alcúdia, que més tard es diria HOTEL MARINA,  “sucesor de Mandilego” amb lletres grans també posa “Servicio i esmero” el que ens dona a entendre, que tenia bona anomenada, la Fonda o Hotel Mandilego.  No he trobat informació, però la família ens ha fet arribar, unes fotos que ens ajudaran a situar-nos.



Sis cases abans de l’Hotel Miramar, estava l’Edifici de Mandilego, la foto podria ser dels anys 30 i es veu una galera amb el cavall, l’entrada i una cotxera. A la balconada,  3 finestres d’habitacions ocupades i tres al sostre. A Fotos posteriors, pareix que va canviar el nom, per Hotel Mar i Sol, la foto també és ben antiga, i no es veu cap cotxe, a baix. Les barques són d’aquells anys tal vegada els anys 40.

Fonda Mandilego al Port d'Alcúdia 



Hotel Marina successor de la Fonda Mandilego



A la fletxa Hotel MAR I SOL (Antiga Fonda Mandilego) a la dreta HOTEL MIRAMAR

Maria Mandilego, en diu que el seu para Jaume, de nin anava a escola, al port d’Alcúdia on hi havia els seus padrins que hi vivien. He de suposar que eren de part de la seva padrina, i que segurament regentaren aquesta Fonda.  Amb temps mirarem de comprovar-ho.


 FONDA MANDILEGO

La fonda estigué, en primer lloc, on avui en dia, hi ha el Bar Bahia, veïnat de la casa del metge Pelo, aquesta segona casa, era propietat de Miquel Socias Camari,  més endavant de la seva germana Joana, tal com consta, al cens del padró municipal de Santa Margalida, l'any 1921. En el qual figuren 29 propietaris.

La fonda era solitària a Can Picafort, pràcticament sense cases, els següents anys, anaren augmentant, de dues a set, l’any 1916 unes vint fins, fins que al cens de 1.921 eren vint-i-nou.  Això que en principi pareix un punt en contra, la falta d'estiuejants residents, era tot el contrari. És sabut, que la gent en acabar ses meses d’estiu, anava a la mar a rentar-se, o a passar un parell de dies. Passaven els dies baix els pins, per sentir la fresca de la brisa marina.  Per la gent en més poder adquisitiu, tenir l’oportunitat d'estar a allotjats, i menjar d’hora, taula posada, era una comoditat, digna dels senyors i senyores, que s’ho podien permetre. Això va ser possible gràcies a la visió futurista de Vicenç Mandiego, que el convertí en el primer hostaler, el primer restaurant i cafeteria. També va ser el primer   venedor de solars.  Per tant, un emprenedor amb tots els sentits.

Vicenç Mandilego Roca  a la Fonda. 


Estrangers encara n’hi havia pocs, però algun viatger sí. És molt conegut l’anècdota que diu així:  “Destaca el cas curiós d’un periodista noruec, que estava instal·lat a la Colònia de Sant Pere i, caminant, arribà fins a la fonda. L’estança a Can Picafort, que suposadament havia de ser de dos o tres dies, es convertí en gairebé dos anys. Conten que el noruec s’aixecava, berenava i no el tornaven a veure en tot el dia. Després, descobriren que s’asseia davant la mar i es passava les hores escrivint” Mai sa sabut que escrivia, o qui era.

A un lloc com aquest escriva el noruec contemplant la posta de sol. Clot de s'aigua dolça devers els anys 40.

El que canviessin de lloc, no he pogut documentar els motius, però la informació oral contada per la família, ens confirma que la casa era del senyor Miquel Socias, i que havia de ser de la família Mandilego.  El cas és que pensant que seria seva, la mort inesperada del titular, deixar sense possibilitats de seguir a punt inicial.  No tingueren papers escrits, ni testament que ho confirmes. Tampoc he pogut documentar, l’any de la construcció de la nova Fonda.  Podria ser que seguessin al càrrec de la fonda, mentre construïen la segona al carrer, avui anomenat, Isabel Garau.

Haurem de seguir investigant si ho volem saber.

 

LA FACTURA:


Foto factura original de 1.916





Aquest document té una importància històrica, per distintes raons. La factura està firmada per Vicenç Mandilego dia 26 de març de 1916.

L'estudiarem en detall: Podem observar, que la Fonda estava a nom de VICENÇ MANDILEGO, i que oferia hostatges i habitacions, i ja parla obertament de TURISTES i ESTIUEJADORS.  Per situar-nos: A la 1.916 hi havia unes 7 cases més o manco.  Vicenç no era un primerenc, ja havia tingut experiència a Sa Pobla i al Port d’Alcúdia.

També és molt interessant, com anomena i com es refereix al lloc: COLÒNIA de “C’an Picafort”     (Can Picafort). El que queda clar que el nom venia del mal nom d'una persona. També diu clarament la factura, que aquest lloc estava, dins la Possessió de Son Bauló.

Com no podia ser d’altra manera, no hi surt, ni carrer ni número, ni el posa, per descomptat el número de telèfon. Són detalls molt interessants, que no ens poden passar par alt.  Crec haver llegit que estava impresa a la impremta Ordines, en lletra molt menuda.

Crec entendre, segons la Factura, que menjaren Cassola i que eren 5 persones a 2,25 cada un, i va costar 11,25 pessetes. Els cafès varen costar 0,80 cèntims, no puc aclarir si eren 8 cafès. El licor, que no saben la quantitat, va costar 1.50 cèntims. La suma ben feta pujava  13,55 pessetes.


BAHIA BAR

A la Guia de Can Picafort, publicada per Gabriel Barceló Mas l'any 1973, ja s’anomena aquest bar, com a la segona casa que s'hi establiren, i diu així, parlant de la primera casa del metge Garau:

A la construcció d'aquesta primera casa, ni seguiren d’altres, sent la segona l'edificada per Rafael Perelló, i n'és part l'actual Bar Bahia, i poc més o menys alhora, van edificar també Gabriel Gamundí, Antoni Ballester, Josep Picó, Antonio Oliver, Gabriel Carrió, Lorenzo Barceló, Gabriel Palau, Pere Estelrich, Feliciano Fuster, etc. (pàgina 50)

A la pàgina 61  ho diu així:

La primera casa de menjars, anomenats així, en aquella època: "fondes", va ser Can Mandilego, que obrír l'any 1914, no quedant actualment amb, vestigi d'aquella antiga fonda, per transformació a casa particular i bar. (pàgina 61)

Maria Aguiló de Can Fava ho digué així a seus 88 anys  a la revista Can Picafort  número 20  de març de 1984:

C.P.- Recordeu els primers habitants de Can Picafort? M.A.- Quan jo vaig arribar, hi havia Can Mandilego, on viu ara el metge D. Lorenzo Barceló, que tenia Pensió i Cafeteria. Era propietat de D. Vicente Mandilego, pare de Pau Mandilego, actual propietari de Bar Bahia.

Aquest Bar és el primer que hi hagué a Can Picafort segons aquest fons. Segons la Guia, era de Rafel Perello. Pau Mandilego  Buchens,  es va cassar amb la Jove de Muro Margalida Perelló Moragues, i avui en dia està a càrrec del seu fill Vicenç.  


Foto actual del 1er Bar de Can Picafort (Bahia Bar)  Conserva la 3 gelera  intalada a Can Picafort  per Matias LLompart de Palma. La  primera fou al Hotel Alomar i la segona  al Marisco.






LA FAMÍLIA MANDILEGO I LA MAR

 

La mar blava de Can Picafort va dur moltes alegries a Vicenç, de fet el Vicari Parera   parla de la benedicció del primer llaüt dia 31 de maig de 1915 (El va beneir el Vicari Riutort de Santa Margalida). Un contratemps molt important li va donar la mateixa mar embravida que s’endugué el seu fill Jaume a 1.914, sense poder fer res per salvar-lo.

El Clot de s’Aigua Dolça, que va servir a en Llorenç Dalmau (Barret) per arraconar la seva embarcació, va seguir creixent a la dreta, utilitzant  el mares per fer les cases i es va convertir a poc a poc amb un Mollet molt gran per les barques dels primers estiuejants  i residents.

Vicenç pescava llagostes que venia a 15 pessetes el quilo i el peix variat a   1 i 2 pessetes el quilo segons conta el seu net Joan Mandilego Can Picafort  quan ja tenia els seus 65 anys.




El viver on guardava les llagostes, estava on avui hi ha l’escullera del port. Encara es pot veure el quadrat excavat dins la roca (mides 3 x 3 metres amb un canal de 3 metres per on entrava l’aigua de la mar tancada per unes barres de ferro) ben de front tenia el viver i l'embarcador de Feliciana Fuster.


LES BARQUES DE LA FAMÍLIA

Del primer Llaüt no he trobat el nom, però la seva neboda Maria   recorda a una que li deien "La Sangre", més endavant   un altre li deien "El Cisne", La més gran de Jaume Mandilego  li varen posar de "MARIBEL "que era el nom de la seva esposa Bel i la seva filla Maria. Era prou gran per anar a pescar fins a les Illes Columbretes   enfront de Vinaròs (a 56 km de la costa de Castellon)  

















VICENÇ MANDILEGO AL PLANETA

 

Concha Alòs casada amb Eliseo Feijo  vingué a viure a Mallorca l'any 1950, o va estudiar Magisteri i exercí de mestre a Can Picafort una casa al Carrer Feliciano Fuster on hi hagué la sabateria “Pies Bonitos”, allà hi va anar Vicens Mandilego fill d'en Jaume.  Aquells anys va escriure la novel·la “Las hogueras” una novel·la que veuria la llum a 1.964 en ser premiada amb el Planeta.

 

Recordem que Maria Buchens va morir a 1.948 (Esposa de Vicenç Mandilego), i descriu a en Vicenç i a la Fonda d’aquesta manera.

 

“. . . En aquest petit poble també existeix una mena d'hotel per als visitants de Son Bauló o per als estiuejants d'aquest poble costaner, el seu amo és el senyor Telmo Mandilego que és un home a qui l'estiu li aportava beneficis suculents amb l'arribada dels forasters al seu hotel, era un home viudo amb ja una avançada edat. .”

 

Vicenç va morir poc després, sense veure escrita la novel·la, quan tenia 77 anys

https://www.picafort.net/pdf/revista_77.pdf      Més informació página 48.

https://www.dbalears.cat/cultura/cultura/2006/06/07/124877/ha-mort-eliseo-feijoo-l-etern-subdirector-del-diari-baleares-suspiros.html


CRONOLOGIA VICENS MANDILEGO ROCA

1876  Neix a Andratx

1893  Viatja a Filipines amb Miquel Socias  (Als 17 anys) Vivien a Lyngayen capital de la Provincia de Paganisan Isla de Luzon (   https://ca.wikipedia.org/wiki/Luzon   ) 

Menjars tipics: https://www.exoticca.com/es/asia/sudeste-asiatico/filipinas/gastronomia

1895 Torna de Filipines

 1898  Acompanya a Miguel Socias a Segovia.

1898  Acompanya a Miguel Socias a  Girona.

1901-1902 Acompanya a Miguel Socias a Barcelona, a Mao, i a Teruel

  A SA POBLA:  https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/p/vicens-mandilego-roca-sa-pobla.html

1900      Figura al padró de la Familia Can Socias  C/ Esglesia (Als 24 anys)             

1904      Café Económico                C/ Mayor            

1905      Vinos  i Aguardientes al por menor          C/ Curt 

1906          Id.             Id.  C/ Curt 

1907          Id.             Id.  C/ Mayor 42      

1908          Id.             Id.  C/ Mayor 42      

1909          Id.             Id.  C/ Mayor 42      

1910          Id.             Id.  C/ Marjals           Baixa  Any 1910

1911          Id.             Id.  C/ Marjals           Alta

1912      Meson   C/ Marjals          

1913      Meson   C/ Marjals          

1914      Meson   C/ Marjals          

1915     Neix el seu quint fill Jaume Mandilego Buchens



ENLLAÇOS RELACIONATS.

A mes segons conta en Gabriel Barceló  a la Guia de can Picafort diu:  “ A la construcció de la primera casa , li varen seguir  d’altres, essent la segona edificada  la de Rafel Perelló, part d’ella  era l’actual Bar Bahia, i poc mes o menys al mateix temps  ho feren també Gabriel Gamundi,  Antoni Ballester, Josep Pico, Antoni Oliver, Gabriel Carrió, Llorenç Barceló, Gabriel Palau, Pedro Estelrich, Feliciano Fuster i mes...  totes a l’actual carrer Feliciano Fuster.

Segons altres fonts: Varen esser la família Mandilego d’Andratx, el metge Carrio de Muro i en Moreno de Petra. Entre d’altres. Pep Garau Tous germà de del Metge Joan Garau tous , va edificar la casa devers 1912 .

Per aquells anys construir una casa devia costar unes 5.000 pessetes,  i el solar  unes 150 pessetes  ( un solar 200 metres2), no es que costes molt, però no s’ho podia permetre tothom.  Aquestes cases, la fatxada principal sempre es feia mirant a la mar. A diferencia de les cases de camp sempre orientades  a llevant.

El primer nin que  nasqué  a Can Picafort va esser Jaume Mandilego Buchens,  ara fa 106 anys ( a l'any 1.915) va néixer a unes de les habitacions de la fonda dels seus pares (Fonda de can Mandilego). A l’hivern aquell nin no tenia amb qui jugar  i nomes hi havia unes 29 cases a 1.921.

Era fill de Vicenç Mandilego Roca (de Andratx) i la seua dona (? ) Buchens. Així que ja va quedar clavada la primera fita turística. Una fonda Hotel i restaurant  a on es podien hostatjar.  Tenia (12 habitacions).

 


https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2021/12/can-picafort-els-fonaments-duna-petita.html

M. A. CIFRE

Pàg. 40

3.4 ELS PRIMERS BARS El primer bar de Can Picafort va ser la Fonda-Restaurant Mandilego, propietat de Vicenç Mandilego Roca. Vicenç Mandilego era d’Andratx, i després de passar per sa Pobla i Alcúdia, s’establí definitivament a Can Picafort, quan aquest nucli es reduïa a sis o set cases. La família Mandilego va ser uns dels primers que s’establí a la zona, de fet, el fill del matrimoni format per Vicenç Mandilego i la seva dona, Jaume Mandilego, va ser el primer nin que va néixer a Can Picafort. Entre l’any 1904 i l’any 1905, va obrir la fonda i, gràcies a un corral que tenia darrere ̶ amb galls, conills, pollastres, etc. ̶ i uns vivers que havia instal·lat damunt les roques, servia els clients que arribaven. Per completar l’oferta, a més a més, Vicenç enviava el seu fill Jaume a cercar el vi al celler de Santa Eulària. La fonda tenia també funció de pensió, atès que disposava de dotze habitacions, amb un o dos banys a cada pis. Els primers anys, eren els mallorquins els que anaven a passar dies, fins i tot setmanes, a la fonda-hostal. A poc a poc, s’hi anaren acostant els primers turistes. Destaca el cas curiós d’un periodista noruec que estava instal·lat a la Colònia de Sant Pere i, caminant, arribà fins a la fonda. L’estança a Can Picafort, que suposadament havia de ser de dos o tres dies, es convertí en gairebé dos anys. Conten que el noruec s’aixecava, berenava i no el tornaven a veure en tot el dia. Després, descobriren que s’asseia davant la mar i es passava les hores escrivint. Vicenç Mandilego, que era pescador, venia les llagostes a quinze pessetes el quilo i d’altres varietats de peix més assequibles a una i dues pessetes per peça19 . 19 Tota la informació sobre la família Mandilego ha estat explicada per un dels nets de Vicenç Mandilego Roca, Joan Mandilego Sastre (1951, Can Picafort), propietari del Restaurant Mandilego, situat al carrer Isabel Garau, 49. La fonda estava situada al mateix carrer, tan sols separada per l’espai que avui ocupen tres o quatre cases.



https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/03/can-picafort-at-night-mallorca-als-anys.html


FONTS INFORMACIO


REVISTA CAN PICAFORT

Numero 4, agost de 1981 pagina 5

MANDILEGO. Mes de tres quarts de segle de tradició. Per Juan Bergas

https://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Can_Pica/fort_198/1_mes08_.dir/Can_Picafort_1981_mes08_n0004.pdf


REVISTA CAN PICAFORT

Numero 108. 31 d’octubre de 2014

Jaume Mandilego. In memoriam pagina 21

https://issuu.com/canpicafort/docs/revista_108


REVISTA CAN PICAFORT

Numero 115.Juny 1992

50 Anys de matrimoni. Jaume Mandilego  amb Isabel Sastre.

https://docplayer.es/16043608-Ca-n-picafort-juny-1992-num-115-preu-100-pts.html


Diario de Mallorca

Jaume Mandilego Obituari

Mateu Ferrer, 21 d’octubre 2014

https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2014/10/21/jaume-mandilego-primer-nino-nacio-3793304.html


Ultima Hora

10 d’abril de 2003

Jaume Mandilego el primer nin nat  Can Picafort

Per Elena Ballesteros

https://www.ultimahora.es/noticias/local/2003/04/10/730325/el-primer-nino-nacido-en-can-picafort-ya-tiene-su-plaza.html


Revista Can Picafort

Numero 77. Setembre 2011 pagina 48

Conxa Alos. Las Hogueras

https://www.picafort.net/pdf/revista_77.pdf


Llibres de Baptismes de l’Arxiu Diocesà de Menorca

A Instancies de Maria Magdalena Gual

Maria del Rosario Buchens Sastre

El dia 5 de Abril de 1881, yo (…) de la Catedral, bauticé a una niña nacida el 3 del

corriente. Nació en la Casa Cuartel de la Guardia-Civil de esta ciudad, hija legítima de

Jaime Buchens, Guarda Civil, y de Maria Sastre: Siendo sus abuelos paternos Pablo

Buchens y Maria del Rosario Homs, y los maternos Bernardo Sastre y Margarita Ferrer.

Padrinos Luis Buchens, casado, su tío, y en su nombre y representacion Geronimo

Grau, Guardia Civil y Margarita Ferrer, la abuela materna. Naturales el padre de la

niña, los abuelos paternos y el Padrino de Palma de Mallorca, la madre de la niña de la

Puebla, el abuelo materno de Marratxi, la abuela materna de Campos, y el

representante del padrino de Montuiri, en dicha Isla de Mallorca…

Font: Llibres de Baptismes de l’Arxiu Diocesà de Menorca

Nota: He respectat l’accentuació de l’original


ALBUM FAMILIAR

Vicenç Mandilego Roca, acompanyant la nuvia.







Sa Pescada den Jaume Mandilego





Jaume Cladera ,  Llorenç Pons , Maria  , Miquel Munar,  Joan Grau i Juan Garau aparellador,  i finalment Tolo Tous (metja) Acabant per l'esquerra.







Per la dreta: Jaume Mandilego,  Miquel Gelabert  (Francès  del primer xalet)  (estranger)  , Francisco Gasparo (pescador)   (estranger)  Margalida Perelló  amb el fill Vicente  i en Joan Mandilego (estranger) (estranger)






Començant per la dreta abaix: Paco Gordillo, Pep Capo, Joan Biniaco,  Pau Mandilego i Guillem de la Cueva.

Per la dreta a dalt: Jaume Mandilego, Vicente Mandilego, Guillem Perello, en Pallin Director de la Residencia,  Toni Sureda, Biel Frontera (tovell)  Bartomeu Tous (Pare dels metges)






Maria Buchens Sastre








Vicens Mandilego Roca








FOTOS APORTADES

Aportada per Biel Verdera


Mirant per l’esquerra:  Jaume Mandilego, Pedro Perelló Pastor hotel Flamenco, Toni “Garrua” economat Hotel Haití, Llorenç Pou Piña (Hotel Flamenco), Juanito Mandilego, (Restaurant), Joan Ballester, Vicente Mandilego, Dona den Michel,  Nadal de Costitx, Dona den Paco Gordillo (Crista Hotel Exagon) i Paco Gordillo.

Abaix: Joan Fornés (Batle Santa Margalida), Miquel Capo, Pau Mandilego (Bahia Bar)  Biel Marimon (Verdera).




Restaurant Mandilego. Foto rotul del Restaurant de Joan Mandilego.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA RESIDENCIA DE CAN PICAFORT

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

PICAFORT. Allà a on la mar pega mes fort.