VICENÇ MANDILEGO ROCA. La família pionera a Can Picafort
Si algú va ser pioner, va ser Vicenç Mandilego. Havia trescat món de la mà de Miquel Socias. A 17 anys ja era a Filipines, com home de confiança, i cuiner personal. Ja saps que a la taula si cuina de tot, i Vicenç fou testimoni excepcional, dels negocis del governador.
Més endavant, tingué el domicili a Sa pobla a Can Socias. A
la mort Inesperada del polític, va començar una nova etapa. Casat i amb fills va
obrir el “Cafè Economico”, anys més tard obtingué llicència per hostalatges (La
Fonda Mandilego). A més tenia llicència per vendre vins i aiguardents.
Prest va ser un experimentat fondista de prestigi, així ho
demostren els cartells, que posaven les
persones que el substituïren, a distints locals de sa Pobla i al Port
d’Alcúdia. A Can Picafort, una Colònia
d’estiuejants a punt de néixer, va ser pioner, i primer fondista, on va
triomfar.
A vorera de la mar, tingué l'oportunitat d’entendre, els
misteris de l’aigua salada, i la gran quantitat d’aliments que tenia a mà. Al pinar per la caça, i recol·lecció
d'aliments, per cuinar suculents plats per als clients. Tot un expert cuiner,
al que no li faltaren ingredients per alimentar als visitants, estiuejants, i
turistes, que a poc a poc s’acostaven a gaudir de la mar.
Aquest home va ser un pioner amb tots els aspectes, molt
conegut a tota la costa nord, i un gran empresari del moment. La primera fonda a Can Picafort va néixer, on
tenia la caseta en Barret, propietat de Sr. Socias, just enfront del “Clot de
s’Aigua Dolça” i just allà mateix , començaren el Mollet, en el que ja hi tenia resguard pel seu primer llaüt.
Casualment, segons conten els seus descendents, aquesta
fonda s'hagué de traslladar als solars que tenia a la part de darrere, per
problemes amb els papers de la propietat anterior. Però el destí, va fer que el seu fill més
Jove, en Pau, va quedar a càrrec del bar picaforter, que estava, al mateix lloc on
tenien la primera fonda. El Bahia Bar és el primer i més antic de Can Picafort,
avui encara obert a ple rendiment, és la prolongació de l’èxit del primer
fondista. El seu fill Jaume, per altra banda, va seguir al càrrec de la segona
fonda.
La família Mandilego molt coneguda a Can Picafort, seguiren
explotant distints negocis, tant com a Restaurant, una tenda de queviures, o el
mateix Bar ja explicat.
Encara que he de reconèixer, que algunes dates no en
quadren, el cert que aquest treball d’investigació, no hagués estat possible,
sense l’ajuda dels seus nets; Maria i Joan, que ens han aportat unes
meravelloses fotografies d’aquells anys.
A l’arxiu de Sa Pobla, gràcies a Pere Antoni Mateu, i
a Carles del Olmo, hem trobat documentació que ens han aclarit, amb
claredat el que ja sospitàvem. A la revista Can Picafort, també he trobat
informació, a la premsa, al Màster de M. A. Cifre, a la Guia de Can
Picafort, i distints mitjans de
comunicació. Al mateix Vicari Parera i a Antoni Mas amb la seva labor
històrica de la Colònia.
Gràcies a tots ells, a més d’altres fonts, hem pogut
reconstruir, una petita part de la història, del naixement d'aquella Colònia de
Can Picafort, als primers anys, i que podràs llegir ara mateix a aquest escrit.
Vicenç Mandilego Roca |
INDEX:
LA JOVENTUT.
LA FAMILIA.
JAUME MANDILEGO BUCHENS.
VICENÇ MANDILEGO ROCA A SA POBLA.
VICENÇ AL PORT D'ALCUDIA.
FONDA MANDILEGO.
LA FACTURA.
BAHIA BAR.
LA FAMILIA MANDILEGO I LA MAR.
VICENS MANDILEGO AL PLANETA.
CRONOLOGIA VICENS MANDILEGO.
ENLLAÇOS RELACIONATS.
FONTS D'INFORMACIO.
ALBUM FAMILIAR.
* * *
LA JOVENTUT
Vicenç va descobrir el món, de la mà del polític pobler, i militant del Partit Liberal, Miquel Socias Caimari. Així que s’embarca cap
a la Castella Filipina, Estigué a l'Illa de Luzon, província de Paganisan, al cor de la Bahia de Lyngayen, que li
dona nom la Capital Lingayen
De les coses que el degueren enlluernar, degueren ser els
menjars típics d'allà. La seva neta
Maria recorda com el seu Pare Jaume, li
contava com anècdota, el que ell les deia “Huevos con Gente”, que no era altra
cosa que el Balut. Un menjar exòtic i
afrodisíac, consistent amb un ou d'anec, bullit i germinat. Aquesta recepta la va importar a la tornada per donar la a
coneixer . També són menjars típics de Filipines: El Bibingka,
Biko, Espaguetis filipinos, Lechón
Pancit , Palabok, Sinigang, Sísig,
i Ukoy. Segurament alguna d’aquestes receptes les va
cuinar per a Don Miquel.
De tornada el va acompanyar, als nous destins, com a
governador de Províncies de la Península: Barcelona, Teruel o a Menorca.
De fet, de Ciutadella va conèixer la que seria la seva
Esposa; Maria Buchens Sastre
Al Padró municipal de sa Pobla, l'any 1900, estava censat
al domicili, de ca El senyor Miquel Socias Caimari, on residien amb les seves germanes,
Maria i Joana, encara que ells viatjaven
constantment.
Pendent de comprovar, però podem calcular que es va casar
amb na Maria Buchens entorn de l’any 1902.
La mort de manera sobtada de D Miquel dia 6 de febrer de 1904, l’obligaria a obrir
a sa Pobla el bar anomenat “Cafe
Economico” que estava al carrer Major.
ANTIGA FONDA EUROPA D'ANTONIO SUREDA DE LA MATEIXA EPOCA Foto de l'arxiu de Joan LLabres de sa Pobla |
LA FAMILIA
Vicens Mandilego Roca va néixer a Andratx, de Jove es va convertir amb la
persona de confiança, i cuiner persona de D Miquel Socias de Sa Pobla. El va
acompanyar a distints destins, com a
governador Civil, per províncies de la
península, i fins i tot a ultramar a les Filipines, a la Regió de Paganisan .
Es va casar amb la jove Menorquina de Ciutadella, Maria Buchens
Sastre, amb la que tingué 7
fills, tres d’ells nasqueren durant els anys que estaven censats a sa Pobla.
El primer va ser
Vicens Mandilego Buches, que es va casar amb na Bel Cloquell de Muro. Varen
tenir un fill: Vicens.
La segona filla, Antonia Mandilego Buchens, es va casar amb el carabiner, Miquel
Robles Tomillero , amb qui varen tenir
dos fills: Vicente i a Maria.
El tercer va Ser Enrique Mandilego Buchens nascut a Sa Pobla Vicens va morir afusellat durant la guerra civil.
El quart va ser, en Jaume Mandilego Buchens, que va
ser engolit per la mar, al voltant ses roquetes, just quan tenia 10 anys. Va néixer devers 1.904.
A 1.915 el quint fill de na Maria i en Vicenç, va rebre el nom de l’anterior Jaume Mandilego
Buchens, va ser el primer nin nat a Can Picafort. De jove va fer feina a una empresa de construcció a Muro, però va
ser a Santa Eulàlia, on el seu Pare
l’enviava a comprar vi per la fonda, on conegué a la Jove guapa Isabel Sastre Pasqual, de Muro. El matrimoni tingué tres fills: Vicente, Maria i Joan (1.951). Els mesos d’estiu anava a pescar amb la barca
de Feliciano Fuster
Anys més tard va néixer
la sesta filla, Maria Mandilego Buchens
que als 18 anys va morir de tifus.
El sèptim va ser
el jove Pau Mandilego Buchens, que tingueren
el Bar Bahia, es va casar amb la Jove
de Muro Margalida Perelló Moragues, amb qui tingué tres fills:
Vicente, Maria que va morir un
dia de Nadal, la tercera filla li posarem com era costum, el seu nom; Maria.
Arbre de la Família Mandilego |
MARIA DEL ROSARI BUCHENS SASTRE
MARIA DEL ROSARI BUCHENS SASTRE. Esposa de Vicenç Mandilego,
era filla de Jaume Buchens Homs, un Guàrdia Civil casat amb na Maria Sastre
Ferrer de sa Pobla, segons es pot llegir al llibre de Baptismes. El dit
certificat el va recollir na Maria Magdalena Gual, a les diòcesis de Ciutadella
on la batiaren.
Na Maria Va néixer dia 3 d’abril de 1881 a Ciutadella, al
quarter de la Guàrdia Civil, on estava destinat el seu pare Jaume Buchens.
Segons es desprèn de la recerca no hi ha més indicis de la nina, el que dona
entendre que retornaren a Mallorca al canviar el destí.
És ben possible que es casaren abans de 1904, any que
obriren el Cafè Econòmico , al carrer Major de Sa Pobla. Anys més tard a més
tenia llicència per la venda de vins i aiguardents. A 1912 regentaven al carrer
Marjals un Meso o Fonda Mandilego segons es desprèn del programa de festes de
1918.
LLIBRE DE BAPTISMES CIUDADELLA
Maria del Rosari Buchens Sastre
El dia 5 d'abril de 1881, jo (…) de la Catedral, vaig
batejar una nena nascuda el 3 del corrent. Va néixer a la Casa Caserna de la
Guàrdia-Civil d'aquesta ciutat, filla legítima de Jaume Buchens, Guarda Civil,
i de Maria Sastre: Sent els seus avis paterns Pablo Buchens i Maria del Rosario
Homs, i els materns Bernat Sastre i Margalida Ferrer.
Padrins Lluís Buchens, casat, el seu oncle, i en el seu nom
i representació Jerònim Grau, Guàrdia Civil i Margalida Ferrer, l’àvia materna.
Naturals el pare de la nina, els avis paterns i el Padrí de Palma de Mallorca,
la mare de la nina de Sa Pobla, l'avi matern de Marratxí, l'àvia materna de
Campos, i el representant del padrí de Montuïri, a la dita Illa de Mallorca…
Font: Llibres de Baptismes de l’Arxiu Diocesà de Menorca
JAUME MANDILEGO BUCHENS.
Va néixer a 1.915 a Can Picafort, i batejat a Santa
Margalida.
De nin, els seus pares el dugueren a escola a Alcúdia, a on
tenien o havien tingut una fonda, ben davant el port, a on després va ser
l’hotel Marina. Va fer feina els hiverns a Muro, on anys més tard coneixeria a
Bel Sastre, i tots dos es casaren als 25 anys, dia 1 de maig de 1942. Visqueren
a Muro 4 anys. Fins que a 1946 tornaren a Can Picafort, per fer-se
càrrec de la fonda, que tenia 10 habitacions. Anys més tard, na Bel va obrir
un “Colmado”, que el tingué obert 25 anys, al carrer Isabel Garau.
Va ser un home de la mar. De ben jovenet anava a pescar, amb la barca d'en Feliciano Fuster, durant els
mesos dels estius, segon conta la seva neta Maria. Per en Jaume, la mar era bellesa, amb els seus colors, blaus i grisos, o turqueses, però també la força dels temporals, o admirava la profunditat de la mar, a les que
pescava, les espècies més apreciades per
la gastronomia.
MARYBEL |
Jaume estimava la mar. I la mar era la seva vida, va morir al cap de 99 anys. La seva família el va acomiadar amb aquestes belles paraules: "els somnis del pescador és la bona pesca, El somni de la persona, són a complir les
il·lusions, d'una llarga vida en companyia dels seus éssers més estimats, i el
plaer amb les petites coses".
Els
fills de Jaume:
Vicens Mandilego Sastre, es va cassar amb Francisca Pons Serra, i tenen dos fills: Bel i Francisca
Maria Mandilego Sastre, es va cassar amb Jaume Malberti
Julia, (fill de l’arqueòleg Pep), i
tenen un fill: Jaume
Joan Mandilego Sastre, es va cassar amb Joana Reus Vallori, i tenen dos fills: Jaume i Maria. En Joan a 1980 va obrir el Restaurant Mandilego, en honor al seu padri.
VICENS MANDILEGO ROCA A SA POBLA
El seu pas per sa Pobla ha sigut documentada gràcies a la
recerca feta per El senyor Pere Antoni
Mateu Caldes, i El senyor Carlos de l'Olmo que
han trobat als arxius de Sa Pobla fent referència a Vicens Mandilego Roca.
Al padró municipal podem veure com estava censat a 1.900 al
domicili de Miquel Socias Caimari.
El mateix padró municipal ens dona l'edat de Vicens
Mandilego Roca de 24 anys, nascut a Andratx, i que era fadrí.
Mentre que Miquel Socias Caimari tenia 55 anys, era nascut a Sa Pobla i era
fadrí
Maria Socias Caimari tenia 43 anys nascuda a sa Pobla i era viuda
Joana Socias Caimari tenia
39 anys nascuda a sa Pobla i era fadrina
Coloma Andreu tenia
69 anys nascuda a Felanitx i era viuda (Podria ser fos la criada)
S'acompanya foto del llibre del Padró Municipal.
També és molt interesant la recerca de les llicències que tingué a sa Pobla de 1.904 a 1.914. Cal recordar que Miquel
Socias Caimari mor dia 6 de febrer de 1904 de manera sobtada.
Aquest any va obtenir una llicència com a ·" Cafe
Economico" al carrer Major, els anys següents com a venda de Vins i aiguardents als carrers Curt, Major 42
i fins a 1.911 al carrer
Marjals. Els anys següents al mateix Carrer Marjals tingué la Fonda entre 1.912 i 1.914 com a Meso.
Aquesta Fonda segui
funcionant a càrrec de Mateu Reynes segons consta al programa de festes de sa
Pobla de 1.918.
RESUM DOCUMENTS LOCALITZATS ALS ARXIUS DE SA POBLA REFERENTS AL VICENÇ:
|
Escriu Pere Antoni: "En referència a Vicente Mandilego Roca, els documents que hem trobat a l'Arxiu Municipal, podem
constatar , per una part que:
L'any 1901 la Relació amb la Família de D. Miguel Socias Caymari, polític liberal i, en segons lloc, l'activitat de
Vicente Mandilego Roca.
1904 al 1915 en el sector de bar i Mesón a diferents
indrets del poble. Entre 1912-1915 mantenien una Fonda, amb qualificació classificada de “Meson” al C/n
Marjals, carrer que dona a la plaça de
l'Antiga Estació del Tren.
Foto cedida per Pere Antoni Mateu |
A 1918 al Butlletí de
Festes de Sant Jaume a Sa Pobla, recorda
la figura de Can Mandilego. Podem veure les Fondes que tenia el poble i l'antiga Fonda Can Mandilego."
Foto cedida per Pere Antoni Mateu |
VICENS AL PORT D’ALCUDIA
La família Mandilego, tingue una fonda o hotel, al Port d’Alcúdia,
que més tard es diria HOTEL MARINA, “sucesor
de Mandilego” amb lletres grans també posa “Servicio i esmero” el que ens dona a
entendre, que tenia bona anomenada, la Fonda o Hotel Mandilego. No he
trobat informació, però la família ens ha fet arribar, unes fotos que ens ajudaran a situar-nos.
Sis cases abans de l’Hotel Miramar, estava l’Edifici de Mandilego, la foto podria ser
dels anys 30 i es veu una galera amb el cavall, l’entrada i una cotxera. A la balconada, 3 finestres d’habitacions ocupades i tres
al sostre. A Fotos posteriors, pareix
que va canviar el nom, per Hotel Mar i Sol, la foto també és ben antiga, i no
es veu cap cotxe, a baix. Les barques són d’aquells anys tal vegada els
anys 40.
Fonda Mandilego al Port d'Alcúdia |
Hotel Marina successor de la Fonda Mandilego |
A la fletxa Hotel MAR I SOL (Antiga Fonda Mandilego) a la dreta HOTEL MIRAMAR |
Maria Mandilego, en diu que el seu para Jaume, de nin anava
a escola, al port d’Alcúdia on hi havia
els seus padrins que hi vivien. He de suposar que eren de part de la seva padrina, i que segurament
regentaren aquesta Fonda. Amb temps mirarem de comprovar-ho.
La fonda estigué, en primer lloc, on avui en dia, hi ha el
Bar Bahia, veïnat de la casa del metge Pelo, aquesta segona casa, era propietat
de Miquel Socias Camari, més endavant de
la seva germana Joana, tal com consta, al cens del padró municipal de Santa
Margalida, l'any 1921. En el qual figuren 29 propietaris.
La fonda era solitària a Can Picafort, pràcticament sense
cases, els següents anys, anaren augmentant, de dues a set, l’any 1916 unes
vint fins, fins que al cens de 1.921 eren vint-i-nou. Això que en principi pareix un punt en
contra, la falta d'estiuejants residents, era tot el contrari. És sabut, que la
gent en acabar ses meses d’estiu, anava a la mar a rentar-se, o a passar un
parell de dies. Passaven els dies baix els pins, per sentir la fresca de la
brisa marina. Per la gent en més poder
adquisitiu, tenir l’oportunitat d'estar a allotjats, i menjar d’hora, taula
posada, era una comoditat, digna dels senyors i senyores, que s’ho podien
permetre. Això va ser possible gràcies a la visió futurista de Vicenç Mandiego,
que el convertí en el primer hostaler, el primer restaurant i cafeteria. També
va ser el primer venedor de
solars. Per tant, un emprenedor amb tots
els sentits.
Vicenç Mandilego Roca a la Fonda. |
Estrangers encara n’hi havia pocs, però algun viatger sí. És
molt conegut l’anècdota que diu així:
“Destaca el cas curiós d’un periodista noruec, que estava instal·lat a
la Colònia de Sant Pere i, caminant, arribà fins a la fonda. L’estança a Can
Picafort, que suposadament havia de ser de dos o tres dies, es convertí en
gairebé dos anys. Conten que el noruec s’aixecava, berenava i no el tornaven a
veure en tot el dia. Després, descobriren que s’asseia davant la mar i es
passava les hores escrivint” Mai sa sabut que escrivia, o qui era.
A un lloc com aquest escriva el noruec contemplant la posta de sol. Clot de s'aigua dolça devers els anys 40. |
El que canviessin de lloc, no he pogut documentar els motius, però la informació oral contada per la família, ens confirma que la casa era del senyor Miquel Socias, i que havia de ser de la família Mandilego. El cas és que pensant que seria seva, la mort inesperada del titular, deixar sense possibilitats de seguir a punt inicial. No tingueren papers escrits, ni testament que ho confirmes. Tampoc he pogut documentar, l’any de la construcció de la nova Fonda. Podria ser que seguessin al càrrec de la fonda, mentre construïen la segona al carrer, avui anomenat, Isabel Garau.
Haurem de seguir investigant si ho volem saber.
LA FACTURA:
Foto factura original de 1.916 |
Aquest document té una importància històrica, per distintes raons. La factura està firmada per Vicenç Mandilego dia 26 de març de 1916.
L'estudiarem en detall: Podem observar, que la Fonda estava
a nom de VICENÇ MANDILEGO, i que oferia hostatges i habitacions, i ja parla
obertament de TURISTES i ESTIUEJADORS.
Per situar-nos: A la 1.916 hi havia unes 7 cases més o manco. Vicenç no era un primerenc, ja havia tingut
experiència a Sa Pobla i al Port d’Alcúdia.
També és molt interessant, com anomena i com es refereix al
lloc: COLÒNIA de “C’an Picafort” (Can
Picafort). El que queda clar que el nom venia del mal nom d'una persona. També
diu clarament la factura, que aquest lloc estava, dins la Possessió de Son
Bauló.
Com no podia ser d’altra manera, no hi surt, ni carrer ni
número, ni el posa, per descomptat el número de telèfon. Són detalls molt
interessants, que no ens poden passar par alt.
Crec haver llegit que estava impresa a la impremta Ordines, en lletra
molt menuda.
Crec entendre, segons la Factura, que menjaren Cassola i que
eren 5 persones a 2,25 cada un, i va costar 11,25 pessetes. Els cafès varen
costar 0,80 cèntims, no puc aclarir si eren 8 cafès. El licor, que no saben la
quantitat, va costar 1.50 cèntims. La suma ben feta pujava 13,55 pessetes.
BAHIA BAR
A la Guia de Can Picafort, publicada per Gabriel Barceló Mas l'any 1973, ja s’anomena aquest bar, com a la segona casa que s'hi establiren, i diu així, parlant de la primera casa del metge Garau:
A la construcció d'aquesta primera casa, ni seguiren d’altres, sent la segona l'edificada per Rafael Perelló, i n'és part l'actual Bar Bahia, i poc més o menys alhora, van edificar també Gabriel Gamundí, Antoni Ballester, Josep Picó, Antonio Oliver, Gabriel Carrió, Lorenzo Barceló, Gabriel Palau, Pere Estelrich, Feliciano Fuster, etc. (pàgina 50)
A la pàgina 61 ho diu així:
La primera casa de menjars, anomenats així, en aquella època: "fondes", va ser Can Mandilego, que obrír l'any 1914, no quedant actualment amb, vestigi d'aquella antiga fonda, per transformació a casa particular i bar. (pàgina 61)
Maria Aguiló de Can Fava ho digué així a seus 88 anys a la revista Can Picafort número 20 de març de 1984:
C.P.- Recordeu els primers habitants de Can Picafort? M.A.- Quan jo vaig arribar, hi havia Can Mandilego, on viu ara el metge D. Lorenzo Barceló, que tenia Pensió i Cafeteria. Era propietat de D. Vicente Mandilego, pare de Pau Mandilego, actual propietari de Bar Bahia.
Aquest Bar és el primer que hi hagué a Can Picafort segons aquest fons. Segons la Guia, era de Rafel Perello. Pau Mandilego Buchens, es va cassar amb la Jove de Muro Margalida Perelló Moragues, i avui en dia està a càrrec del seu fill Vicenç.
Foto actual del 1er Bar de Can Picafort (Bahia Bar) Conserva la 3 gelera intalada a Can Picafort per Matias LLompart de Palma. La primera fou al Hotel Alomar i la segona al Marisco. |
LA FAMÍLIA MANDILEGO I LA MAR
La mar blava de Can Picafort va dur moltes alegries a
Vicenç, de fet el Vicari Parera parla
de la benedicció del primer llaüt dia 31 de maig de 1915 (El va beneir el
Vicari Riutort de Santa Margalida). Un contratemps molt important li va donar
la mateixa mar embravida que s’endugué el seu fill Jaume a 1.914, sense poder
fer res per salvar-lo.
El Clot de s’Aigua Dolça, que va servir a en Llorenç Dalmau
(Barret) per arraconar la seva embarcació, va seguir creixent a la dreta,
utilitzant el mares per fer les cases i
es va convertir a poc a poc amb un Mollet molt gran per les barques dels
primers estiuejants i residents.
Vicenç pescava llagostes que venia a 15 pessetes el quilo i
el peix variat a 1 i 2 pessetes el
quilo segons conta el seu net Joan Mandilego Can Picafort quan ja tenia els seus 65 anys.
El viver on guardava les llagostes, estava on avui hi ha
l’escullera del port. Encara es pot veure el quadrat excavat dins la roca
(mides 3 x 3 metres amb un canal de 3 metres per on entrava l’aigua de la mar
tancada per unes barres de ferro) ben de front tenia el viver i l'embarcador de
Feliciana Fuster.
LES BARQUES DE LA FAMÍLIA
Del primer Llaüt no he trobat el nom, però la seva neboda
Maria recorda a una que li deien
"La Sangre", més endavant un
altre li deien "El Cisne", La més gran de Jaume Mandilego li varen posar de "MARIBEL "que era
el nom de la seva esposa Bel i la seva filla Maria. Era prou gran per anar a
pescar fins a les Illes Columbretes
enfront de Vinaròs (a 56 km de la costa de Castellon)
VICENÇ MANDILEGO AL PLANETA
Concha Alòs casada amb Eliseo Feijo vingué a viure a Mallorca l'any 1950, o va
estudiar Magisteri i exercí de mestre a Can Picafort una casa al Carrer
Feliciano Fuster on hi hagué la sabateria “Pies Bonitos”, allà hi va anar
Vicens Mandilego fill d'en Jaume.
Aquells anys va escriure la novel·la “Las hogueras” una novel·la que
veuria la llum a 1.964 en ser premiada amb el Planeta.
Recordem que Maria Buchens va morir a 1.948 (Esposa de
Vicenç Mandilego), i descriu a en Vicenç i a la Fonda d’aquesta manera.
“. . . En aquest petit poble també existeix una mena d'hotel
per als visitants de Son Bauló o per als estiuejants d'aquest poble costaner,
el seu amo és el senyor Telmo Mandilego que és un home a qui l'estiu li
aportava beneficis suculents amb l'arribada dels forasters al seu hotel, era un
home viudo amb ja una avançada edat. .”
Vicenç va morir poc després, sense veure escrita la novel·la, quan tenia 77 anys
https://www.picafort.net/pdf/revista_77.pdf Més informació página 48.
CRONOLOGIA VICENS MANDILEGO ROCA
1876 Neix a Andratx
1893 Viatja a Filipines
amb Miquel Socias (Als 17 anys) Vivien a
Lyngayen capital de la Provincia de Paganisan Isla de Luzon ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Luzon )
Menjars tipics: https://www.exoticca.com/es/asia/sudeste-asiatico/filipinas/gastronomia
1895 Torna de Filipines
1898 Acompanya a Miguel Socias a Segovia.
1898 Acompanya a
Miguel Socias a Girona.
1901-1902 Acompanya a Miguel Socias a Barcelona, a Mao, i a
Teruel
A SA POBLA: https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/p/vicens-mandilego-roca-sa-pobla.html
1900 Figura al
padró de la Familia Can Socias C/
Esglesia (Als 24 anys)
1904 Café
Económico C/ Mayor
1905 Vinos i Aguardientes al por menor C/ Curt
1906 Id. Id. C/ Curt
1907 Id. Id. C/ Mayor 42
1908 Id. Id. C/ Mayor 42
1909 Id. Id. C/ Mayor 42
1910 Id. Id. C/ Marjals Baixa Any 1910
1911 Id. Id. C/ Marjals Alta
1912 Meson C/ Marjals
1913 Meson C/ Marjals
1914 Meson C/ Marjals
1915 Neix el seu
quint fill Jaume Mandilego Buchens
A mes segons conta en Gabriel Barceló a la Guia de can Picafort diu: “ A la construcció de la primera casa , li
varen seguir d’altres, essent la segona
edificada la de Rafel Perelló, part
d’ella era l’actual Bar Bahia, i poc mes
o menys al mateix temps ho feren també
Gabriel Gamundi, Antoni Ballester, Josep
Pico, Antoni Oliver, Gabriel Carrió, Llorenç Barceló, Gabriel Palau, Pedro
Estelrich, Feliciano Fuster i mes...
totes a l’actual carrer Feliciano Fuster.
Segons altres fonts: Varen esser la família Mandilego
d’Andratx, el metge Carrio de Muro i en Moreno de Petra. Entre d’altres. Pep
Garau Tous germà de del Metge Joan Garau tous , va edificar la casa devers 1912
.
Per aquells anys construir una casa devia costar unes 5.000
pessetes, i el solar unes 150 pessetes ( un solar 200 metres2), no es que costes
molt, però no s’ho podia permetre tothom.
Aquestes cases, la fatxada principal sempre es feia mirant a la mar. A
diferencia de les cases de camp sempre orientades a llevant.
El primer nin que
nasqué a Can Picafort va esser
Jaume Mandilego Buchens, ara fa 106 anys
( a l'any 1.915) va néixer a unes de les habitacions de la fonda dels seus
pares (Fonda de can Mandilego). A l’hivern aquell nin no tenia amb qui
jugar i nomes hi havia unes 29 cases a
1.921.
Era fill de Vicenç Mandilego Roca (de Andratx) i la seua
dona (? ) Buchens. Així que ja va quedar clavada la primera fita turística. Una
fonda Hotel i restaurant a on es podien
hostatjar. Tenia (12 habitacions).
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2021/12/can-picafort-els-fonaments-duna-petita.html
M. A. CIFRE
Pàg. 40
3.4 ELS PRIMERS BARS El primer bar de Can Picafort va ser la
Fonda-Restaurant Mandilego, propietat de Vicenç Mandilego Roca. Vicenç
Mandilego era d’Andratx, i després de passar per sa Pobla i Alcúdia, s’establí
definitivament a Can Picafort, quan aquest nucli es reduïa a sis o set cases.
La família Mandilego va ser uns dels primers que s’establí a la zona, de fet,
el fill del matrimoni format per Vicenç Mandilego i la seva dona, Jaume
Mandilego, va ser el primer nin que va néixer a Can Picafort. Entre l’any 1904
i l’any 1905, va obrir la fonda i, gràcies a un corral que tenia darrere ̶ amb
galls, conills, pollastres, etc. ̶ i uns vivers que havia instal·lat damunt les
roques, servia els clients que arribaven. Per completar l’oferta, a més a més,
Vicenç enviava el seu fill Jaume a cercar el vi al celler de Santa Eulària. La
fonda tenia també funció de pensió, atès que disposava de dotze habitacions,
amb un o dos banys a cada pis. Els primers anys, eren els mallorquins els que
anaven a passar dies, fins i tot setmanes, a la fonda-hostal. A poc a poc, s’hi
anaren acostant els primers turistes. Destaca el cas curiós d’un periodista
noruec que estava instal·lat a la Colònia de Sant Pere i, caminant, arribà fins
a la fonda. L’estança a Can Picafort, que suposadament havia de ser de dos o
tres dies, es convertí en gairebé dos anys. Conten que el noruec s’aixecava,
berenava i no el tornaven a veure en tot el dia. Després, descobriren que
s’asseia davant la mar i es passava les hores escrivint. Vicenç Mandilego, que
era pescador, venia les llagostes a quinze pessetes el quilo i d’altres
varietats de peix més assequibles a una i dues pessetes per peça19 . 19 Tota la
informació sobre la família Mandilego ha estat explicada per un dels nets de
Vicenç Mandilego Roca, Joan Mandilego Sastre (1951, Can Picafort), propietari
del Restaurant Mandilego, situat al carrer Isabel Garau, 49. La fonda estava
situada al mateix carrer, tan sols separada per l’espai que avui ocupen tres o
quatre cases.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/03/can-picafort-at-night-mallorca-als-anys.html
FONTS INFORMACIO
REVISTA CAN PICAFORT
Numero 4, agost de 1981 pagina 5
MANDILEGO. Mes de tres quarts de segle de tradició. Per Juan Bergas
REVISTA CAN PICAFORT
Numero 108. 31 d’octubre de 2014
Jaume Mandilego. In memoriam pagina 21
REVISTA CAN PICAFORT
Numero 115.Juny 1992
50 Anys de matrimoni. Jaume Mandilego amb Isabel Sastre.
https://docplayer.es/16043608-Ca-n-picafort-juny-1992-num-115-preu-100-pts.html
Diario de Mallorca
Jaume Mandilego Obituari
Mateu Ferrer, 21 d’octubre 2014
Ultima Hora
10 d’abril de 2003
Jaume Mandilego el primer nin nat Can Picafort
Per Elena Ballesteros
Revista Can Picafort
Numero 77. Setembre 2011 pagina 48
Conxa Alos. Las Hogueras
https://www.picafort.net/pdf/revista_77.pdf
Llibres de Baptismes de l’Arxiu Diocesà de Menorca
A Instancies de Maria Magdalena Gual
Maria del Rosario Buchens Sastre
El dia 5 de Abril de 1881, yo (…) de la Catedral, bauticé a
una niña nacida el 3 del
corriente. Nació en la Casa Cuartel de la Guardia-Civil de
esta ciudad, hija legítima de
Jaime Buchens, Guarda Civil, y de Maria Sastre: Siendo sus
abuelos paternos Pablo
Buchens y Maria del Rosario Homs, y los maternos Bernardo
Sastre y Margarita Ferrer.
Padrinos Luis Buchens, casado, su tío, y en su nombre y
representacion Geronimo
Grau, Guardia Civil y Margarita Ferrer, la abuela materna.
Naturales el padre de la
niña, los abuelos paternos y el Padrino de Palma de
Mallorca, la madre de la niña de la
Puebla, el abuelo materno de Marratxi, la abuela materna de
Campos, y el
representante del padrino de Montuiri, en dicha Isla de
Mallorca…
Font: Llibres de Baptismes de l’Arxiu Diocesà de Menorca
Nota: He respectat l’accentuació de l’original
Sa Pescada den Jaume Mandilego |
Jaume Cladera , Llorenç
Pons , Maria , Miquel Munar, Joan Grau i Juan Garau aparellador, i finalment Tolo Tous (metja) Acabant per l'esquerra. |
Maria Buchens Sastre |
Vicens Mandilego Roca |
Restaurant Mandilego. Foto rotul del Restaurant de Joan Mandilego. |
Comentaris