EL PETRERS A CAN PICAFORT FINS A L'ANY 1921

Can Picafort neix d’una manera un poc sorprenent, tant per als propietaris de Son Bauló, com per als primers residents.

La propietària de la possessió de Son Bauló, era una senyora anomenada Carmèn Vanrell Segui. L’any 1889 accepten l’herència Dolores Arias Garcia juntament amb el seu fill Lluís Josep Antonio Cardell Arias, a qui la seva mare, li donà poders per fer i desfer.

Aquesta informació ha estat possible, conèixer-la gràcies a una escriptura de compravenda, d’un dels primers propietaris. La dita escriptura fou redactada, per al notari Lluís Pineda.

El metge Joan Garau Tous, havia tingut de pacient, a la senyora Carmen Vanrell, qui li havia autoritzat, per poder fer una caseta arran de la mar, en compensació, pels seus serveis mèdics. Segons el vicari de can Picafort, Llorenç Vanrell. El metge la va reconstruir l'any 1880, encara que no tots estan d’acord, ja que el Vicari Parera, diu que va ser l'any 1990, que coincideix amb l’any, que és anomenat, metge de Santa Margalida.

Sigui com sigui, el metge va triar la barraca d'en Picafort, que ja estava retirat, de vigilant, per convertir-la amb una caseta per estiuejar. El jove de 26 anys Lluís Cardell, es va trobar que aquesta casa ja estava construïda, a l’hora que va decidir urbanitzar. El permís de parcel·lació va ser obtingut l'any 1911.

Per altra banda, el propietari, o no va informar l’Ajuntament, o no li feren massa ca, ja que i fins a l’any i 1921, no hi ha un cens de propietaris, als registres municipals.

Partint d’aquesta llista, ens trobem que els propietaris, varen ser de quatre pobles; 4 eren de Petra, 3 eren de Sa Pobla, 6 eren de Santa Margalida, i 16 propietaris eren de Muro.

A Pinzellades ja hem anat desxifrant, alguns propietaris individualment, i ara volia fer-ho, en quatre apartats, agrupats per l’origen del seu poble. Començarem per Petra, encara que no he trobat informació de tots, però a mesura que la tinguem, la incorporarem.

Així que ben igual que pintar un quadre, amb la passada del pinzell, anirem incorporant matisos. Com no podia ser d'alta manera, també tenint en compte, les aportacions que ens aneu fent.

* * *

ÍNDEX:

JOSEP AGUILÓ. De can Fava.

PEP BONNIN. De Can Moreno Ric.

LES FONS.

* * *

JOSEP AGUILÓ. De can Fava.

Els primers anys, els residents varen anar construint cases, però el primer registre a l’Ajuntament, és de l’any 1921, segons va contar Antoni Mas, a la recerca que va publicar: Qui era en Picafort.

Segons aquestes fonts, els Petrers que tenien casa per estiuejar a Can Picafort eren: Aguiló, Josep, amb un solar de 100 metres. Bonnín Josep, un solar de 100 metres, de can Moreno. Vicenç (?) Llobera, Bernat, un solar de 160 metres. Calvo Joan, amb un solar de 100 metres, a en Joan, que també el trobem, registrat com a signant a l'acta, de la benedicció de la capella.

A partir d’aquesta informació, hem pogut trobar el fil, de qui va ser en Pep Aguiló i la seva família. Estava casat amb Joana Maria Aguiló, i al seu poble de Petra, tenien unes botigues, on venien coses de menjar, o fer net.

L'any 1920, decidiren fer el mateix que a Petra, i obriren una botiga a Can Picafort, per subministrar queviures, als primers estiuejants. Aquesta botiga era coneguda com a Can Fava.

La casa estava veïnat, a la que tenia Felicià Fuster Molinàs, a un solar de 180 metres. Estaven davant la mar, enfront del pontet, on tenia la barca en Feliciano. Avui vindria a ser, el número 22, on encara viuen els seus descendents.

Tingueren un fill que nomia Pere Aguiló, es va casar l'any 1939, i vivia a Palma. I dues filles més, que eren, na Margalida, que vivia a Petra, i na Maria, que es va quedar tota la vida a Can Picafort.

Parlant de na Maria Aguiló, l'any 1926 va emigrar a Argentina. Anant de camí, en el vaixell, va conèixer a Jaume Vives Ripoll, amb qui es va casar just arribar a terra. Jaume pareix que era fill, del secretari de l’arxiduc, Antoni Vives Colom, quan era casat amb Aina Ripoll, l'any 1900. El matrimoni, a més d'estar a Mendoza, també estigueren a l’Uruguai. Na Maria va morir l'any 1986, quan tenia 90 anys

Bé, seguirem el fil. L'any 1933, tornaren d’Amèrica, i es feren càrrec, de la botiga dels seus pares, ara ja tot l’any. L'any 1934, tingueren un fill, que li posaren per nom, Pep Vives Aguiló, i dues germanes més, una de nom Maria, i s’altra Catalina. Així que en Jaume i na Maria, varen ser una de les primeres famílies, que vivien tot l’any a Can Picafort, i la primera botiga de queviures.

Pep Vives Aguiló que era picapedrer, es va casar l'any 1957, amb na Bel Valls Mascaro, i tingueren dos fills, en Jaume, que va morir d’accident a Menorca a 1979, i en Ramon.

L'any 1954, Antoni Vives, espòs de na Maria, va morir al cap de cinquanta-quatre anys. Aquest mateix any, decidiren passar la botiga, a la part de darrere, on hi havia la portassa, avui carrer Isabel Garau.

Na Maria va poder veure, el creixement de la Colònia de can Picafort, i va contar alguns records, de les seves vivències o parers, a la revista de Can Picafort.

Aquí les teniu:

Paisatge.

Va contar que tot era arena, garriga i uns pins molt bells, amb mates i males herbes.

Són Bauló

D’aquesta part, també anomenada barri dels inquers, va contar que la primera casa, que es va construir, va ser la del Vicari Roig, que estava a on ara és, can Mulet de Muro. Només hi havia les cases de Can Bissellac, que va tenir un fill capella, però va morir en accident, l'any 1989. La casa del metge Pedro Santandreu (metge Perico) a més d'una altra casa, d’un mestre d'escola, que era de Sant Joan.

Recorda, que a on ara és la plaça de l'Enginyer Roca, hi va haver una petita capella, que anys més tard, la varen tomar. Aquesta capella estava, on després hi va haver un bingo. El Vicari Roig, hi deia missa els diumenges, i entre tots els residents, pagaven les despeses que hi hagués.

Carrer Felicià Fuster i Isabel Garau.

A aquest carrer, hi havia la casa de can Manxura de Muro, on després hi hagué una perruqueria, veïnat d'una tenda que es deia Sisi. La casa del senyor Toni Oliver, on anys més tard, hi estigué un farmacèutic de Petra, que estava casat amb la senyora Rosa Sancho, que era una aristòcrata palmesana.

Fent cap de cantó, al carrer que ara li diuen Vicari Vanrell, hi havia el senyor Toni Pastor, que estava casat amb la senyora Mora de Sa Pobla, anys més tard hi hagué una joieria que es deia "Art de Toledo", aquest matrimoni tenien moltes finques i cases.

A on hi ha ses monges, era la casa d'Isabel Garau, filla del Metge Garau. Veïnat hi havia una casa petita, on vivia és Patró Toni, També hi havia la casa de Can Cotó de Petra, veïnat d'on després hi hagué la carnisseria Soler. La casa de Cas Menescal, s’argenter de Muro.

La casa de Can Mandilego, que hi tenia pensió, fonda i cafeteria. Més endavant, hi estigué el metge Llorenç Barceló (metge Pelo), i el Bar Bahia, que va dur en Pau Mandilego

El vicari Llorenç Vanrell.

Diu que va venir l'any 1948, del que en Felicià Fuster va dir d’ell “mos han duit un mort”. Però és veritat que el vicari tenia poca salut; així i tot, va estar a Can Picafort 28 anys i després se'n va anar a viure a Costitx i va viure molts d’anys més.

* * *

PEP BONNIN. De Can Moreno Ric.

Pep Bonnín de Petra, a qui li deien, En Moreno Ric. Figura com un dels primers propietaris, de les cases de Can Picafort, l'any 1921. Estava casat amb la Sra. Miro. Tenia bastants propietats, entre d'altres, la finca on avui hi ha el Restaurant Sa Creu. Aquesta Finca, li deien Sa Creu d'en Moreno. També tenia propietats a Porto Cristo, i una de les primeres cases, a Can Picafort.

Tingueren tres fills, un nomia, Pep Bonnín Miro, que era molt del camp, o herborista. Feia de podador, i empeltador. El seu fill va ser repartidor de la Vanguardia, i segurament per aquesta raó, li publicaren bastants d'articles, de coses del camp.

Un altre germà nomia Felicià i s'altra Miquel, que es va fer capella, i va emigrar a Amèrica, crec que va anar a terres de Juníper Serra.

Pep Bonnín Miro, estava casat amb la Sra. Riera de Petra, tingueren onze fills, que per ordre de naixement, més o manco era aqueix. Pep, Francisco, Tomàs, Miquel, Francisca, Maria, Magdalena, Antònia, Catalina, Victòria, i Rafel.

Miquel Bonnín Miro, per herència, li va tocar la casa de Can Picafort, i la va deixar mitja casa, a Maria Bonnín Miro, era pianista i una gran música. Casada amb el Sr. Sastre, amb qui tingueren un fill, Pedro Sastre Bonnín, en Tito.

L'altra mitja, a na Francisca Bonnín Riera. Actualment, hi viu en Francisco Bonnín, fill de Pep Bonnín, mecànic i gran aficionat a sa Música, tal com veiem, a les fotografies.

Pep Bonnin Riera amb el violí

BAR SA LIS.

En Pedro Sastre es va casar, amb Antònia Ramis, que era la propietària, del cine Alcazar de Petra.

L'any 1966, van obrir és Bar Sa Lis, que és el nom, de la flor dels lliris, que n'eixien a l'arena, i que desprenen un aroma a espècies i dolç marí.

Aquest bar va marcar una època, al soterrani hi havia uns sofàs, ideals per les parelles, que anaven a prendre algun refresc, arran de la mar.

A vorera de la mar, amunt les roques, va fer una esplanada, amb un tancat amb rodes de carro, que avui encara poden veure part dels ferros. Tot estava a punt per prendre el sòl, a més va construir un trampolí de fusta, que es va renovar, fins no fa massa anys, també una escala de ferro, de les utilitzades per pujar a les barques, donava una sortida àgil de dins l'aigua.

Amb els anys tot això va quedar abandonat.

ALTRES FOTOS