Una Pinzellada a Son Serra de Marina
Anant per vorera de la mar, passat ses Estany de Son Real, que és on acaba el torrent d'es Revellar, el que passa dins la finca de Binicaubel, comença la possessió de Son Serra de Marina.
El darrer propietari, Joan
Massanet Moragues, descendent de Muro,
va urbanitzar la vorera de mar, seguint l'exemple de Can Picafort.
Aquest projecta d'urbanització, tingué lloc l'any 1951, i fou aprovat l'any
1953.
Són curioses algunes normes de
conducta moral, que exigia als
compradors dels solars, una deia, que homes i dones no es banyessin junts, a la
mar. L'any 1954 ja es construïren cases. El nom de la urbanització va ser,
Colònia Verge del Carme, també anomenat
Son Serra Vella.
L'any 1966 Salvador Piña
Genovart, i Mateu Dalmau Flo, promogueren una ampliació de la urbanització,
mirant cap a l'interior de la garriga, i l'anomenaren; Serranova.
L'any 1978 es va habilitar una
capella, convertida en parròquia, amb el nom de Verge del Carme
Es distingeixen les dues
urbanitzacions, en el fet que cap de les dues, té planta hotelera. Els seus
habitants són dels pobles veïnats.
Petra és el poble que li venia
més avinent, arribar a la mar. A principis de segle, un temps en què el vehicle
més utilitzat, per anar-hi, era el carro. Aquesta tradició, encara és dur a
terme com a dia commemoratiu. L'any 2014, hi anaren 300 persones, 55 carros i
25 cavalls.
No cal dir que la majoria de
residents, i estiuejants, són de nacionalitat estrangera. Ho han triat, per la
seva calma i tranquil·litat, encara que com dèiem en bon mallorquí està enfora
de remeis.
 |
| Hostal Dos Playas, 1971. |
ELS ORÍGENS
Aquesta possessió, que està entre
dos grans torrents, el de na Borges, i
el torrent Binicaubell, té unes 837 hectàrees,
i és la segona més gran de Santa Margalida.
Tenim notícies des de l'època
islàmica, amb el nom de l'Alqueria de Robaria. Més endavant, era
propietat de la família de sa Pobla,
anomenada Serra de Marina, i la tingueren fins a finals del segle XVIII.
Durant aquest els anys, dels Serra de Marina surten els noms, de Joan Serra de Maria, l'any 1341, i l'any
1584, Janot Serra de Marina.
A finals segle XVII, ja hi ha
Constància de què hi havia unes grans cases, amb una torre i una església.
L'any 1701, es conraven 213 quarterades, on sembraven cereals, faves, i un gran
figueral. La part de la garriga, i el pinar, era ric en caça, o per recol·lecció.
 |
| Cases de la possessió. |
 |
| Església Son Serra de Marina |
ELS EDIFICIS DE LA POSSESSIÓ.
Hi ha una capella, anomenada de
Sant Joan Baptista, que va ser beneïda a 1912,
i l'any 1930, va ser declarada vicaria, depenent de la parròquia de
Santa Margalida, el culte religiós, va durant fins a 1969.
Les cases ja documentades al
segle XVI, consten de dues torres de defensa, construïdes a diferents èpoques,
que estan una cada banda, de les cases dels senyors.
Tenen un soterrani, que degué ser
un celler i és ben interessant la descripció que va fer, al seu llibre, H.
Alexandre Pagenstecher, al seu viatge, escrit l'any 1867, al llibre; "La
Isla de Mallorca. Reseña de un viaje".
 |
| Celler de Son Serra de Marina. |
I diu així:
Les grans construccions de
Son Serra, que consisteixen, amb casa per a l'amo, habitació de l'arrendador,
dependències, i paises, que envolten un gran pati. Els muls es van col·locar, a
les paises, amb el seu morrió, ple de faves i garroves, i nosaltres entrarem, a
la gran sala dels empleats de la hisenda, que consistia amb un quarto, llarg i
fosc, separat per dues parets, fins a mitjana altura d'home, i d'una gran
xemeneia. Allà, estaven asseguts, a la calor d'un gran foc de llenya, unes
trenta persones, de tots els sexés i edat, que a just hi cabíem, d'aval es
pinta de la xemeneia. Un màgic i bell calderó, de coure, bullia amunt la flama.
 |
| Actualment la sala on acolliren els viatgers |
Els pagesos ens van acostar
algunes cadires, van posar més llenya a la llar, i seiem barrejats, amb
boniques camperoles, assecant els nostres vestits, amb aquella agradable calor.
Les al·lotes portaven, els seus vestits de festa, i tenien bonics ulls, i
admirables trenes de pèl. Si totes aquestes trenes, eren veritables i
legitimes, ho deixo a la decisió del lector, doncs és molt fàcil, que faltant
de vegades, una bella cabellera natural, se suplanta amb pèl postís.
Un dels mossos feia música i
bromes, mentre un altre, sens dubte el més instruït, llegia a un dels seus
companys, una carta endarrerida.
Mentrestant, l'arrendadora,
oblidant la inoportuna arribada de tant hostes inesperats, s'ocupava en adreçar
una llarga taula. Ens va donar llet, una
gran botella de vi negre, excel·lent pa moreno, i bon formatge d'ovella.(1).
Tot això afegit a un tros vianda
de carn, que es va trobar en un racó, de la nostra cistella, va ser en gran
part, donat als nostres mossos que estaven realment extenuats.
Això ho va escriure després
d'haver-se perdut per dins Son Bauló en el seu trajecte d'Alcúdia a Arta.
Grasset de Sant Sauveur, anomenen brossat, a aquest formatge d'ovella.(1)
Pep Servera
 |
| Torrent de na Borges i el Pantà del Bisbe al final de Son Serra de Marina |
Comentaris