JOAN IGNACI ORDINAS TOUS
El conegut Baríton, de Santa Margalida, que va actuar als millors teatres del món, era de la corda del baix, conegut com a rei dels inferns, o el rei dels Mefistofils, on interpreta papers, a les òperes de Faust, o Lucrècia Borja, que li valgueren el reconeixement mundial a la seva època.
A Santa Margalida, al segle XIX, destaquen un grapat de persones, de les que els seus noms, arribaren a ser coneguts, fora de les fronteres del país on naixeran. El conegut Baríton, Joan Ordinas nat l’any 1840, al qui faig la descripció, a aquest escrit, contant part de les seves vivències, va ser testimoni del naixement dels altres personatges.
Pere Estelrich, va ser el primer, quan tenia cinc anys, era l’any 1845, destaca com agrònom, llicenciat en ciències i farmàcia, i és autor de moltes publicacions, i d'investigacions d'arbres mediterranis. Quinze anys despres neix Josep Garau el primer propietari de fàbriques de Tabac al nord d’Àfrica a qui va vendre s'Hort d'en Degollat era l’any 1855. 40 anys despres neix el conegut Joan March, verga era l’any 1880. 48 Anys despres té lloc el naixement de Rafel Garau que controlava el contraban al poble i que tingue un final tràgic, era l’any 1888. 2 anys abans de la seva mort, ho fa Joan Mascaro, que va néixer a la finca de s'Hort d'en Degollat, filòleg, poeta, orientalista, i professor de Cambridge University, doctor honoris causa UIB. Va néixer l’any 1897.
Els celebres personatges margalidans del segle XIX.
Joan Ordinas i Tous, cantant d'òpera de la corda de baix (1839-1899)
Pere Estelrich i Fuster, agrònom (1845-1912)
Josep Garau Tous Fabricant de tabac a Alger 1855 -1937
Joan March i Ordinas, polític, financer, i fundador de la Banca March (1880-1962)
Rafel Garau Fill de Josep Garau 1888 1916
Joan Mascaró i Fornes, filòleg orientalista (1897-1987)
Entre ells hi ha un fil de connexió, sigui per qüestions de parentesc, com si hi hagués, un gen mutant. Quatre d’ells comparteixen la vinculació amb unes terres molt emblemàtiques, com és s'Hort d’en Degollat, tres com a propietaris, i el darrer Joan Mascaro i Fornes, fins i to hi va néixer.
Segurament aquests terres, a més de tenir una vista panoràmica, del poble de Santa Margalida, deuen tenir unes sinergies, que tal vegada seria bo intentar descobrir. Durant alguns d’anys, s'hi han fet activitats, com la festa de batre, amb molta participació.
Joan Ignasi Ordinas i Tous, que era propietari per herència, va estimar molt aquest lloc, on va construir uns jardins meravellosos, envoltant de la font de l’hort, i un xalet (paraula que ve del francès de Suïssa, i que vol dir LLOC PROTEGIT) devia ser dels primers, de la contrada, i que segurament ho va fer, per enamorar la seva estimada, segons ens han contat.
Part d’aquestes millores encara avui en dia es poden veure.
![]() | ||||||||||||
Joan Ignasi Ordinas Tous. * * * ÍNDEX: VIST DE PROP. L'ARBRE FAMILIAR. VIDA ARTÍSTICA. FOTOGRAFIES. DOCUMENTES. ARXIUS PARROQUIALS. FOTOS FAMÍLIA. VÍDEOS. Donizetti - Lucrezia Borgia. Faust – Méphistophélès’s Act II aria ‘Le veau d’or’. ENLLAÇOS RELACIONATS. LES FONTS * * * VIST DE PROP. Dia 30 de març de l'any 1840, va nàixer una persona amb un magnetisme i personalitat pròpia, és a dir un triomfador, aquesta persona era, Joan Ignasi Ordinas Tous. Un eminent artista líric, de la corda del baix, que tingué fama mundial. Els seus pares eren Miquel Ordinas Ferrer i Margalida Tous Estelrich de Santa Margalida, encara que tant Miquel com Margalida tenien un dels dos pares descendent d'Arta. És a dir Maria Ferrer i Bartomeu Tous. Joan es va casar amb Maria Santandreu Sancho, nascuda a Santa Margalida, l'any 1838. Tingueren un fill, Miquel Ordinas Santandreu, que va ser secretari financer del multimilionari Joan Verga. La seva família era acabalada i el feren estudiar de capella, on va fer alguns cursos al seminari de Ciutat. Però el jove tenia una veu especial, de la corda de baix, motiu pel qual va decidir, abandonar el seminari, per anar a estudiar música a Barcelona, encara que abans, ja havia estudiat música, solfeig, i piano, amb Andreu Morey Bonet, de santa Margalida. Va ampliar els estudis a Barcelona amb el mestre J Barrau i Espluges. Va ser l'any 1862, quan debuta per primera vegada, com a primer baix, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i despres, ja va ser com un mai acabar. L'any 1863 ho feu al Principal, abans teatre de la Creu, després va anar a Europa i Amèrica. A Itàlia va cantar, quatre temporades a la Scala de Milà. Anys més tard, va cantar al Gran Teatre Principal, de Sant Petersburg, i despres al teatre Reial de Lisboa. A Londres, al Coven Garden. Despres a Viena, a Bons Aires, al Teatre Colon, a Madrid, i Nova York. En Joan tenia una veu flexible, vellutada i d'extraordinària extensió, a més era un gran tràgic. Fou professor honorari del Conservatori de Mila, i els darrers anys, havia fundat una escola de cant, a Barcelona. Segons Conta Bartomeu Tous a una entrevista que li va fer en Bartomeu Ramis En Joan vivia a Madrid, i va conèixer una senyora italiana. Per sorprendre-la, va fer construir un xalet, és a dir unes cases, amb una vista extraordinària, envoltada de jardins plens de flors, i arbres fruites, i els tarongers, que avui encara es conserven. Aquesta construcció està a s'Hort d'en Degollat, i encara es pot veure. *** VIDA ARTÍSTICA. 1862 BARCELONA GRAN TEATRE DEL LICEU 1863 PALMA TEATRE LA CREU (PRINCIPAL) OBRE D 1863 BARCELONA TEATRE DE SANTA CREU Aposto Gazella A L'òpera Lucrècia Borgià de Donizetti 1864 BARCELONA TEATRE DEL LICEU 1865 MILÀ TEATRE L'ESCALA Director honorari conservatori Aposto Gazella en l'òpera Lucrècia Borgià de Donizetti 1867 primera figura de la lírica europea 1870 1872? SANT PETERSBURG GRAN TEATRE IMPERIAL Anomenat primo bassó absolut 1875 LISBOA TEATRE REIAL Anomenat primo bassó absolut - LONDRES COVEN GARDEN VIENA BONS AIRES TEATRE COLON MADRID TEATRE REAL NOVA YORK Mefistòfil a l'òpera de Faust, per això anomenat el rei dels Mefistòfils. BARCELONA Funda una Acadèmia de Cant PALMA 1890 ACADÈMIA DE CANT A PALMA AL CARRER OMS 1900 GIRONA Dirigia una companyia i mor de manera sobtada. *** FOTOGRAFIES.
|
Comentaris