JUAN ANTONI GARAU TOUS. Fundador de Can Picafort

Va edificar la primera casa, allà on tenia la barraca en Llorenç Fuster (de mal nom Picafort). Era una caseta discreta, per passar els mesos d’estiu (per tant, va ser el primer estiuejant) i segons pareix, ho va fer per motius de salut.

Aquesta casa estava, a la punta que més entre dins la mar, coneguda com la punta del llamp, i on les roques són la part més alta amunt el nivell de la mar, amb la millor vista de la badia d’Alcúdia. (Avui en dia coneguda com a Ca Ses Monges).

A la dreta tènia a la vista, s’arenal de Santa Margalida, Muro, el Port d’Alcúdia fins al cap de Menorca. A l’esquerra les roques fins a la platja de Son Bauló, la punta dels fenicis, les Illes dels Porros, Son Real, Son Serra de Marina, Betlem, i fins al cap de Farrutx.

La casa no era massa gran, i com era la primera estava envoltada de matoll. A la parcel·lació li tocaren 400 m² de solar, més 400 metres a veïnat, que va comprar el seu germà Josep, segons consta a l’escriptura del notari Pineda que es va fer pública a 1.912 i a la que hem tingut accés. (Publicada a aquest mateix blog).

Anys més tard, hi vendrien altres famílies adinerades, de Santa Margalida, Muro, sa Pobla i Petra, que ho feien per anar a rentar-se a la mar, o també per pescar.

La segona casa va ser una fonda, al solar que era propietat de la família de Can Sòcies de sa Pobla, i que va regentar el seu ajudant de l’època d’ambaixador. Nomia Vicenç Mandilego i llogava habitacions, a la gent que estava de pas, o que anava a passar un parell de dies, arran de la mar. Allà podien pernoctar i menjar.

La casa de Joan Garau, segons Joan Barceló de Muro, ja hi era a 1.870. En canvi, el vicari Parera, a la revista Sa Marjal, diu que hi era a 1890. El permís per crear la Colònia, i els plànols foren aprovats a 1.911, segons l’escriptura del notari Pineda. El primer inventari, de cases, trobat a l’Ajuntament de Santa Margalida és de 1.921, on figuraven 29 cases censades, a la Colònia de Son Bauló.

QUI ERA EL METGE GARAU?

Va néixer a Santa Margalida l'any 1855. Els seus pares eren Francesc Garau Carreras i de Catalina Tous Estelrich. Tenia 6 germans: El més gran Francesc Josep, seguit de Bartomeu Júlia, els germans més petits foren: Pere Antoni, Antoni, i Josep.

Va anar a estudiar medicina a Madrid, a on més tard exercí de cirurgià i de professor de medicina.

Va tornar a Mallorca, on va exercir de metge, on va conèixer la propietària de Son Bauló, segurament per motius de la seva professió. Diu Llorenç Vanrell, rector de Can Picafort, que va construir la casa, per una concessió dels propietaris. Va decidir passar llargues temporades, a on més endavant seria conegut,c com la Colònia de Can Picafort. Mentre seguia exercint de metge a Palma i és de suposar que a santa Margalida on tenia la família.

Dia 30 de desembre de 1898 surt al diari la nominació com a metge de Santa Margalida (tenia 43 anys).

Estava cassat amb Isabel Maria Ribàs Fluxa, i tingueren una filla: Isabel Maria Garau Ribàs

Vivien al carrer Passeig de es Pouàs, número 23, a on avui és l’Ajuntament de Santa Margalida, per donació de la seva Filla Isabel.

Dia 26 de setembre de 1894, és nomenat president del Partit Lliberal Fusionista, amb una reorganització d'aquest. Abans havia estat regidor de l’Ajuntament, i Jutge municipal. Crida l’atenció, que les persones que l’acompanyaven a la llista, com a vocals, figurava el batle Bernat Fluxa, així com exbatles i regidors, comerciants i propietaris de la seva confiança.

També entre els vocals, hi figura Pere Joan Estelrich, que era manescal, i que va comprar durant, els primers anys, dos solars a Can Picafort, veïnat del seu germà, Pep Garau, en total sis solars junts.

Felicià Fuster Miro, exregidor i industrial, que era el pare de la saga dels Felicianos, També va comprar un solar ben a prop del seu. A més de la coincidència que el Pobler Miquel Socias Caimari, polític Lliberal i molt influent, va comprar un solar de 300 m² que va construir on tenia la caseta en Barret, va ser la segona edificació a la Colònia.

L'any 1898, Guillem Santandreu, que també fou regidor pel partit fusionista, també figurava de propietari, del solar número 37, l'any 1912.

La coincidència, en què els primers propietaris, eren del mateix partit, m'ha fet obri una línia d’investigació molt innovadora, amb els començaments de Can Picafort que haurem de seguir investigant.

Segons la revista Can Picafort, Catalina Amengual, que la seva mare era filla de Joan Ribàs Fluxa, germana Isabel Maria Ribas (esposa de Joan Garau). Diu; “La casa era petita, i hi passaven l’estiu fins a 12 nins, dormien amunt matalassos”. A més ens parla, d’on anaven a nedar, i de com anàvem a missa a Santa Margalida amb un carro. Devia ser devers l’any 1915, abans de la construcció de la capelleta.

La família Garau i Ribas, era una família, benestant del poble, ii molt influent, també va aportar béns, per causes religioses (als frares, a les monges) i la seva casa és actualment la casa consistorial de Santa Margalida. Fou en realitat el fundador de Can Picafort, tant com a primer estiuejant, com per imposar el nom, en vers de Son Bauló. Ells sempre es referien, al nom de la seva casa, amb el mal nom de l'anterior ocupant de la contrada.

Juan Garau Tous

(Foto de l'àlbum familiar de F. Munar).

ARBRE FAMILIAR.

L'arbre de la família del metge: Els pares, els seus fills, i una relació de propietats, que recollien els amari llaments. Són la prova de què eren una família amb recursos alts, i persones influents. Joan va ser el fundador de can Picafort, i de propiciar l’arribada dels Frares de La Salle, a Santa Margalida.

Arbre dels pares de Joan Garau Tous

***

INDEX:

EL NOM DE LA COLONIA.

CREDITS.

ISABEL MARIA RIBAS FLUXA.

ISABEL GARAU RIBAS.

CITES ON S'ANOMENA A JOAN GARAU TOUS:

-A LA GUIA DE CAN PICAFORT

-RECORDS DE LA CASA DEL METGE GARAU.

-EL PARTIT LLIBERAL FUSIONISTA A SANTA MARGALIDA

-ENTRADES ANTERIORS DEL BLOG PINCELLADES DE TOTS ELS COLORS:

-CAN PICAFORT 1.912.

-CRONOLOGIA CAN PICAFORT

ENLLAÇOS RELACIONATS:

FOTOS DELS LECTORS.

* * *

EL NOM DE LA COLÒNIA

El nom de Picafort, és anomenat per primera vegada, i per escrit, arran d'una denúncia feta per pesca Il·legal. El carabiner anomena a Llorenç Fuster, de mal nom Picafort, amb aquesta paraula, això va passar a l’any 1857. Diu així ... Tal paisa veí d'aquesta vila anomenat Picafort s'entreté pescant tant de dia com de nit... A 1885 altre cop, arran d'una captura de 350 kg de tabac, a la platja de Son Bauló, torna a sortir escrit el nom de Picafort. Dient-ho així: per esbrinar els fets de dia sis de setembre en el punt de Picafort...

Però, de veritat, qui anomenava que anava a Can Picafort, era la família Garau, que tenia la casa, just d'amunt la barraca, al lloc on havia viscut, anys abans en Picafort. A més era l'única casa que hi havia, per això és interessant el mapa militar de l'estat major d'abans de 1913 on assenyalen únicament "Caseta del Medico Garau"

Coincideix amb el mal nom PICAFORT, així era conegut en Llorenç Fuster, que era el vigilant de la costa. Combinava la feina com a pescador (de fet hi ha constància, que fou denunciat per no tenir llicència). A les cròniques dels primers anys, parlaven d'un tal Jeroni Fuster que era molt conegut per les "fechories" i altres fets, als escrits de Guillem Cantallops.

Al moment que el metge ocupa la seva caseta, en Picafort, ja vivia retirat al carrer dels Negríns, actualment carrer Lluna. De Santa Margalida.

Joan Garau, he deduït que coneixia de prop, la propietària de Son Bauló. CARMÈN VANRELL SEGUI. A 1898 DOLORS ARIAS GARCIA, i el seu fill LLUÍS JOSÉ CARDELL ARIAS, son els nous propietaris, per herència de Carmèn. Segurament era el metge de la Família, i obtingué el favor, de poder ocupar el millor espai, on més tard a 1911 obtingueren permís, per crear una colònia d’estiueig, “COLÒNIA DE SON BAULÓ” millor dit, de pescadors, que és allò que permetia la llei. Aquesta informació la pots trobar a aquest Blog CAN PICAFORT 1912.

A la factura de la Fonda Mandilego de 1916 ja resava així; Colònia Can Picafort, Predio Son Bauló.

Antic camí de Can Picafort, entravessant el pinar de Son Bauló

* * *

CRÈDITS, on es parla del primer resident o fundador.

Segons Llorenç Vanrell, que fou capella de can Picafort, escrigué: Va edificar una caseta, on hi havia viscut en Jeroni (Llorenç) Fuster, “Picafort”. Fou una concessió del propietari.

Segons Gabriel Barceló, a la Guia de Can Picafort, parla així: “Va comprar el solar a 1870 i va edificar la casa a 1876.” Referint-se al Metge Garau

Segons el Vicari Parera, a la revista sa Marjal, escriu “Va construir la casa a 1890” (Joan Garau tenia 35 anys).

Segons en Josep Mascaró Pasarius, que tenia bona informació, com ha quedat demostrat, a les seves obres escrites, i al corpus de toponímia de Mallorca. Avui moltes de les seves informacions, formen part dels Inventaris arqueològics dels Ajuntaments. Va deixar escrit: “Un metge de Santa Margalida, Joan Garau, amant del mar i de la soledat, es va interessar per aquest plàcid racó de la costa, obert al centre de l'amplíssima badia d'Alcúdia, i va adquirir la casa d'en Picafort. Una humil cabanya de pescador, on va construir poc després, el primer habitatge estiuenc del lloc.”

Placa commemorativa al pati a Ca ses Monges, amb motiu de la donació. Diu així: "El doctor amb medicina D Joan Garau Tous. A finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar, aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló."

Aquest escrit descriu el que era evident, però crida l'atenció que no tingui cap reconeixement oficial, com a primer resident. En canvi, sí que té carrer la seva filla, Isabel Garau. De moment li hem posat cara i ulls, que ja és un bon començament.

Al meu entendre les dates ballen un poc, però el segur que a 1912 era propietari d'una casa i corral, enumerada amb el solar número 32 de 400 m², segons l’escriptura del notari Pineda i a 1.921 la casa ja era propietat de la seva esposa Isabel Maria, segons consta al registre de l’Ajuntament. Per tant, al cap de 66 anys ja devia ser mort.

Clot de s'Aigua Dolça

* * *

ISABEL MARIA RIBÀS FLUXA.

Isabel Maria, es convertí amb esposa de Joan Garau, als anys 1870. Era filla d’una família benestant de Santa Margalida, per part de pare i per part de mare. Tenia un germà que nomia Joan Ribàs Fluxa. Als Amarillaments de 1.879, Joan Garau, tenia declarades 11 finques, 8 eren d'Isabel Maria, per un valor d'11.903 pessetes.

Vivia al carrer Passeig des Pouàs, número 23, a on avui és la casa de l’Ajuntament de Santa Margalida, per donació de la seva Filla Isabel. Entre altres propietats tenia S’Alqueria des Compte.

Encara que a la vila hi ha distintes famílies, amb el cognom Ribàs, Els pares d'Isabel Maria, havien estat “amos” de possessions (segons pareix que entre d’altres de la finca de Son Real) i havien fet doblers, fins i tot havien comprat, una petita possessió (segons en comentà D Antoni Mas). La seva mare descendia de la família Fluxa , que eren gent adinerada.

Els fets que demostren la posició social, els podem constatar amb les donacions, que feren, per l'arribada a la Vila, dels Frares de La Salle, i que hi participaren: Isabel Ribàs Fluxa, Maria Estelrich Moll, Margalida Ferra, Sebastià March Estelrich, (Batle). El seu espòs, Joan Garau Tous. El tinent Coronel de l’exèrcit, Bernat Ferrà Fluxa, i Joan March Ordinas (Totes elles, famílies rellevants del poble, de Santa Margalida a 1912.

A més de participar amb donacions als Frares de la Salle, perquè fessin una escola a Santa Margalida. També com conta una neboda del seu germà, Catalina Amengual, conta que va ser propulsora, recollint donatius, per fer la capella de Can Picafort).

***

DONACIONS:

A 1.912 segon escriu Rafel Bordoy. “Les forces vives del poble: "El metge Joan Garau Tous. El Batle Sebastià March Estelrich, i El tinent coronel de l’exèrcit, Bernat Ferrà Fluxa, fan possible l’arribada dels Frares de LA SALLE al carrer Taronja, que pagava el lloguer l’Ajuntament." Si no vaig errat, aquesta casa devia ser propietat dels Garau. Va ser el primer alumne que es matricula, Pere Serra Salva.(El tio Pere).

L'any 1918, Isabel Maria Ribàs, juntament amb Maria Estelrich Moll, donen als Germans de LA SALLE, la casa del carrer Sol, número 36. Altres donants són; Joan March Ordinas, 500 pessetes, i Margalida Ferrà, 3.000 pessetes. L'any 1953 les donaria, amb l'herència, la finca d'Alacantí.

Isabel Maria Ribas Fluxa
(Foto de l'àlbum familiar de F. Munar).

* * *

ISABEL GARAU RIBAS.

Segons Catalina Amengual neboda seva

Isabel Garau tenia moltes finques i béns que va repartir al seu testament, donant als Garau el que procedia de la família d'aquest cognom i als Ribas el que havia rebut de la família Ribas. S'Ermità Samuel que va morir fa uns 25 anys, i era de Santa Margarida, on viu encara una germana seu, va aconsellar -es diu- Donya Isabel Garau a fer així el seu testament. Propietat de la senyora Isabel Garau era també el que és ara S'Alquería d’es Compte, convertit avui en Barbacoa.

Isabel solia banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany que li arribava al coll i li cobria tota la cama. Estava molt de temps en remull dins l'aigua del mar, cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari.

La casa del que és ara l'Ajuntament de Santa Margarida va ser venuda meitat en vida, i l'altra meitat en morir la senyora Isabel. Ens diu la senyora Catalina Amengual que Can Picafort ha destrossat molta pineda, que tenia pins molt grans i que, per dins del que són ara els carrers de Can Picafort, corrien molts conills i volaven molts tords.

DONACIONS:

Isabel Garau Planas dona l'any 1933 la casa a les monges agustines i a la seva mort la casa on vivia va passar a ser la casa de la vila.

Vivia al carrer Passeig des Pouàs número 23 a on avui és l’Ajuntament de Santa Margalida per donació de la seva Filla Isabel. Entre altres propietats tenia S’alqueria des Compte.

Isabel Garau Ordinas

LA CASA DE CAN PICAFORT

La va deixar a les Monges Agustines:

RETABLE AL PATI DEL CONVENT

Retable ca ses Monjes Can Picafort

El doctor amb medicina D Joan Garau Tous.

A finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar, aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló.

La va deixar a la seva filla Isabel Garau Ribas. La va adaptar i ampliar per convent de les Religioses Agustines el 4 d’agost de 1944. Per al servei religiós, educatiu i de malaltes d’aquesta ja popular Colònia.

Moria santament el 25 de juliol de 1966.

Per memòria i gratitud 28 d’agost de 1967

***

LA PLACA DINS EL CONVENT.

EL DOCTOR AMB MEDICINA D JOAN GARAU TOUS.

A FINALS DEL SEGLE PASSAT, EDIFICAR LA PRIMERA CASA PER ESTIUEJAR, AQUÍ A LES PLATGES DE SANTA MARGALIDA, DINS SON BAULÓ.LA VA DEIXAR A LA SEVA FILLA ISABEL GARAU RIBAS.

LA VA ADAPTAR I L’AMPLIAR PER CONVENT DE LES RELIGIOSES AGUSTINES EL 4 D’AGOST DE 1.944. PER EL SERVEI RELIGIÓS, EDUCATIU I DE MALALTES D’AQUESTA JA POPULAR COLÒNIA.

MORIA SANTAMENT EL 25 DE JULIOL DE 1.966.

PER MEMÒRIA I GRATITUD 28 D’AGOST DE 1.967

***

DETALL DE LA CISTERNA:

Amb el retaule de rajoles al fons de l'arc

IMATGE DINS LA COVA AL PATI:

Isabel Garau Ribas

* * *

CITES ON S'ANOMENA A JOAN GARAU TOUS:

A LA GUIA DE CAN PICAFORT

La primera casa que es va edificar, a Can Picafort (abans Son Bauló). Va ser la del Dr. Joan Garau Tous, de Santa Margarida, avui convertida en convent, per donació de Sra. Isabel Garau Ribas, filla del citat doctor en medicina, a les monges R.R.S.S. Agustines. Va ser construïda l'any 1890, precisament on tenia la seva cabanya, Jerònim Fuster, Picafort. Al pati d'aquesta casa-convent, hi ha una làpida de mosaics en què es llegeix; "EI Doctor en Medicina el senyor Joan Garau Tous, a finals del segle passat va edificar aquí, a les platges de Santa Margarida a "Són Bauló" deixant-la a la seva filla Isabel Garau Ribas. La va adaptar i ampliar, per a Convent de RRSS Agustines, el dia 4 d'agost de 1944, per a servei religiós, educatiu i malalts, d'aquesta ja popular colònia. Moria santament, el dos de juliol de 1966. Gratitud, 28 d'agost 1967

En vermell: La primera casa del metge Garau.

* * *

El nom de Can Picafort, crida l'atenció per la singularitat. Traducció literal al castellà "pica-forta". Comprovat amb dades fidedignes allà l'any 1860 un veí de la vila de Santa Margalida, de professió no gaire determinada, possiblement amant de la soledat, i de la pesca, anomenat Jerònim Fuster, va construir una rudimentària cabanya, a la part més elevada i rocosa, de l'actual colònia, en una pedrera, a escassos metres de la riba del mar, cobrint de fusta, branques i terra,- la citada pedrera, avui totalment desapareguda, ja que sobre ella, s’edificà part de l’actual convent de Monges Agustines.

Allà va viure força anys, Jerònim Fuster, més conegut pel sobrenom, d'en Picafort. Queda així el malnom, sense proposar-ho, incorporat a la geografia local, i passa a ser renom internacional, desplaçant gairebé, totalment al de Son Bauló, denominació anterior, que era l'autèntic nom del lloc, quedant només una petita zona, la situada a l'extrem, que és coneguda per Son Bauló.

Va complir Jerònim Fuster, (a) Picafort, una missió digna de ser ressenyada, i va ser aquesta, la d'evitar, no desembarquessin clandestinament persones a l'illa, quan el còlera, que el 1865 va aparèixer a Mallorca.

1973. GUIA DE CAN PICAFORT Y ALREDEDORES. GABRIEL BARCELÓ BO OCR (1).pdf

Can Picafort als inicis

* * *

RECORDS DE LA CASA DEL METGE GARAU

Per Catalina Amengual neboda de Isabel Garau

(Propietat de la seva esposa ISABEL MARIA RIBAS FLUXA)

La casa de la senyora Isabel Garau -recorda dona Catalina Amengual- no era gran, però allà ens albergàvem més d'una dotzena de la senyora Catalina Amengual, neboda de la senyora Isabel Garau en la seva visita a Can Picafort, juny de 1988. gent menuda, i dormíem tots sobre amplis matalassos col·locats a terra. Els diumenges anàvem a missa a Santa Margarida en una galera que tirava un mul. Per no cabre tots a la galera, el pobre mul havia de fer dos viatges a la Vila

Isabel solia banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany que li arribava al coll i li cobria tota la cama. Estava molt de temps en remull -dins l'aigua de la mar ,cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari

Catalina Amengual Ribas

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2018/11/blog-post.html

***

DOñA CATALINA AMENGUAL, SOBRINA DE

DOñA ISABEL GARAU, RECUERDA A SU CAN

PICAFORT DE LOS AñOS 10 AL 20.

Dn. Catalina Amengual Ribas, de 80 años de edad, es sobrina de doña Isabel Garau, hija del medico Garau, a la que se dedico una de las principales calles de Can Picafort, en cuya casa picafortera residen nuestras Hermanas Agustinas. Su antiguo domicilio de Santa Margarita es la sede ahora del Ayuntamiento en la calle del Povás. Exactamente el parentesco que une a dona Catalina Amengual con doña Isabel Garau es el siguiente: su abuelo don Juan Ribas Fluxà era hermano de la madre de dona Isabel Garau, de nombre doña Isabel Maria Ribas Fluxà.

Doña Catalina Amengual Ribas vive actualmente en Palma, en calle Ausias March, casada con el difunto D. Tomás Feliu Blanes, con diez hijos vivos y una hija que falleció de muy pequeña. Doña Catalina es la madre del actual Jefe de la Policia Municipal de Palma, don Juan Feliu Amengual.

Nació en Inca doña Catalina, y ya de pequenita venia a Can Picafort a pasar el verano. Y se hospedaba junto con toda su parentela en casa de su tia doña Isabel Garau. A la sazón, -apuntaba el año 10 de nuestro siglo- no havia en Can Picafort, sino Can Mandilego, Can Oliver de Muro y algunas pocas casas más. También Can Feliciano Fuster, padre de don Feliciano Fuster, actual presidente de ENDESA, y quien tiene tamb'én una calle con su nombre en Can Picafort, la paralela a la de Isabel Garau. La casa de doña Isabel Garau -recuerda dona Catalina Amengual- no era grande, pero allí nos albergábamos más de una docena de gente menuda, y dormíamos todos sobre amplios colchones colocados en el suelo. Los domingos Íbamos a misa a Santa Margarita en una «galera» que tiraba un mulo. Por no caber todos en la galera, el pobre mulo tenia que hacer dos viajes a la Vila.

Doña Catalina Amengual nos recuerda también que fue precisamente su madre, Doña Catalina Ribas Borras, quien, preocupada por no haber ningún local de culto en Can Picafort, inició una campaña para recaudar fondos para construir una capillita en Can Picafort. Con las limosnas que se consiguieron se pudo edificar, en efecto, una capilla, que estuvo ubicada en lo que es ahora plaza del Ingeniero Roca, y ocupaba el espacio que ocupan ahora las Oficinas del Ayuntamiento en Can Picafort. Después, este local fue vendido, y la capillita fue derruida, y asi se pudo adquirir el solar que tiene actualmente la Parroquia en calle Ingleses. La capillita se construyó nos insinua doña Catalinahará unos 70 años, allá por el año 18. La madre de doña Catalina Amengual tenía una empleada o sirvienta de casa a quien decian la costitxera, muriendo doña Catalina Ribas Borras, madre de nuestra entrevistada, el año 1919, dejando nueve hijos. Seis de ellos todavía viven y residen en Palma, Inca, Vigo y Santo Domingo.

Doña Isabel Garau tenia muchas fincas y bienes que repartió en su testamento, dando a los Garau lo que procedia de la familia de este apellido y a los Ribas lo que habia recibido de la familia Ribas. S'Ermità Samuel que murió hace unos 25 años, y era de Santa Margarita, donde vive todavía una hermana suya, aconsejó -se dice- a dona Isabel Garau a hacer de esta forma su testamento. Propiedad de doña Isabel Garau era también lo que es ahora S'Aiquería d°s Compte, convertido ahoi. en Barbacoa. Doña Isabel solia bañarse y nadar en «sa penya des Llamp», devant de lo que es ahora Ca Ses Monges. Al bañarse vestía un traje de baño que le llegaba al cuello y le cubría toda la pierna. Estaba mucho tiempo en remojo dentro del agua del marcosa que le indicaba su médico. Decian que incluso, dentro del agua, rezaba el rosario. La casa de lo que es ahora el Ayuntamiento de Santa Margarita fue vendida mitad en vida, i la otra mitad al morir doña Isabel. Nos dice doña Catalina Amengual que Can Picafort ha destrozado mucho pinar, que tenia pinos muy grandes y que, por dentro de lo que son ahora las calles de Can Picafort, corrían muchos conejos y volaban muchos tordos.

A los 11 años, es decir el año 1919, doña Catalina Amengual dejó de venir a veranear a Can Picafort. Su padre ejercía de médico forense en Inca y era natural de Costitx i li deien es metge de Costitx. De Inca venían con una galera de cuatro ruedas.

Acabado este reportaje encontramos a otra veterana Catalina -doña Catalina Mulet, nacida el año 1906 y que estudió en Inca con doña Catalina Amengual, en las Franciscanas de Inca.

A ambas Catalinas nuestro más cordial saludo y el deseo más vivo de que la memoria siga tan fresca como parece ser ahora y sobre todo la salud, como también el cariño que sienten por doña Isabel Garau, esa -Hamémosla- primera dama de ese primerizo Can Picafort del año 10.

Reportero Dos

https://core.ac.uk/download/pdf/32999793.pdf

* * *

EL PARTIT LLIBERAL FUSIONISTA A SANTA MARGALIDA

Dia 26 de setembre de 1894, "El Liberal Palmesano", periòdic liberal-dinàstic, deia que els nombrosos amics que tenen a Santa Margalida s'han reunit en junta general per reorganitzar la junta directiva d'aquest partit, essent constituïda d'aquesta manera:

President; Joan Garau i Tous, metge i exregidor i exjutge municipal;

Vicepresident Martí Domingo Ferrà i Fluixà, exjutge municipal i regidor.

Vocals: Bernat Fluixà, batle; Rafel Planes ex batle; Miquel Ribes regidor; Joan Ordines i Pastor exregidor; Marti Ribes jutge suplent; Damià Perelló jutge municipal i ex batle; Pere Calafat fiscal i ex batle; Joan Reus propietari; Joan Garau propietari; Salvador Pinya comerciant; Cristòfol Teuler regidor; Josep Ribes exregidor; Felicià Fuster i Miró exregidor i industrial; Miquel Roca exregidor; Joan Planes i March propietari; Antoni Ordines propietari; Pere Malondra exregidor; Pere-Joan Estelrich manescal, i Francesc Garau propietari. És de suposar un triomf en les properes campanyes electorals.

...

REGIDORS DEL PARTIT FUSIONISTA

Durant l'any 1898, "La Última Hora" va publicar aquestes notí- cies referents a Santa Margalida: dia 30 de gener diu que han dimitit 4 regidors i el secretari de l'Ajuntament, del partit con- servador. Són reemplaçats per Martí Domingo Ferrà, Josep Ribes i Guillem Santandreu, del partit fusionista.

*Ramon Rosselló Vaquer . Documents per l’historia de Santa Margalida

***

ENTRADES ANTERIORS DEL BLOG PINCELLADES DE TOTS ELS COLORS:

***

CAN PICAFORT 1.912. Segons l’escriptura del notari Luis Pineda.

L’altra barraca, situada també dins Son Bauló, pertanyia a en Jeroni Fuster –«Picafort»– del qual prengué nom tota la contrada. A la dècada de 1870, Joan Garau, un metge de Santa Margalida, comprà la finca on es trobava la barraca d’en Picafort i hi bastí la primera casa d’estiueig, l’any 1876, situada a l’emplaçament que actualment ocupa el convent de Monges (la casa fou cedida el 1944 per Isabel Garau, filla de Joan Garau). Més endavant, s’hi establí la família Mandilego, el metge Carrió de Muro, en Moreno de Petra, i d’altres, que bastiren les seves cases a la zona compresa entre el Clot d’en Barret i el Clot de s’Aigua Dolça.

Escriptura notari Pineda.

... poc més o menys i confronten pel Nord i oest amb el solar número vint-i-nou propi de D Pedro Juan Estelrich i de la finca total , per l’Est amb casa i corral de D Juan Garau Tous i pel sud amb restant de la finca.