JUAN ANTONI GARAU TOUS. Fundador de Can Picafort
Va edificar la primera casa, allà on tenia la barraca en Llorenç Fuster (de mal nom Picafort). Era una caseta discreta, per passar el mesos d’estiu, (per tant va esser el primer estiuejant) i pareix esser que ho va fer per motius de salut.
Estava a la part mes alta del nivell de la mar, amb la millor vista de la badia d’Alcúdia. (Avui
e dia coneguda con Ca Ses Monges). A la dreta tenia veia l’arenal de Santa Margalida, Muro, el Port d’Alcúdia
fins al cap de Menorca. A l’esquerra les
roques fins a la platja de Son Bauló, la
punta dels fenicis, les Illes dels Porros, Son Real, So Serra, Betlem i fins al
cap de Farrutx. La casa no era massa gran, construïda dins un solar de 400m2, mes 400 metres del seu germà Josep, segons consta a l’escriptura
del notari Pineda que es va fer publica
a 1.912 i a la que hem tingut accés. (Publicada a aquest mateix Blogopost).
Anys mes tard, hi
vendrien mes famílies adinerades, per anar a rentar-se a la mar, o també per pescar.
Una fonda, al solar que era propietat de la família de Can Sòcies de sa
Pobla, i que va regentar el seu ajudant
a l’època d’ambaixador; Vicens Mandilego.
Llogava habitacions a la gent que estava de pas , o que anava
a passar un parell de dies arran de la mar. Allà podien pernoctar i menjar.
La casa de Joan Garau, segons Joan Barceló, ja hi era a 1.870. En canvi, el vicari Parera diu que hi era a 1.890. El permís per crear la Colònia, i els plànols
foren aprovats a 1.911, segons l’escriptura
del Notari Pineda. El primer inventari, trobat a l’Ajuntament de Santa
Margalida es de 1.921, on hi figuraven 29 cases
censades a la Colònia de Son Bauló.
QUI ERA EL METGE GARAU?
Va néixer a l’any
1.855, a Santa Margalida. Fill de
Francesc Garau Carreras i de Catalina
Tous Estelrich. Tenia 6 germans: El mes gran Francesc Josep, seguit de Bartomeu
Julia. El germans mes petits foren: Pere Antoni, Antoni , i Josep.
Va anar a estudiar medicina a Madrid, a on mes tard exercí
de cirurgià i de professor de medicina.
Va tornar a Mallorca , i va decidir passar llargues
temporades, a lo que mes endavant seria
la Colònia de Can Picafort. Mentre seguia exercint de metge a Palma i es de
suposar que a santa Margalida on tenia la família.
Es va cassar amb
Isabel Maria Ribas Fluxa, i tingueren
una filla: Isabel Maria Garau Ribas
Vivien al carrers Passeig des Pouàs, numero
23 a on avui es l’Ajuntament de Santa Margalida, per donació de la seva
Filla Isabel.
Dia 30 de desembre de
1898 surt al diari la nominació com a metge de Santa Margalida (tenia 43 anys)
A 1.894 dia 26 de setembre, es nombrat President del Partit
Lliberal Fusionista, amb una reorganització del mateix. Abans havia estat
regidor de l’Ajuntament i Jutge
municipal. Crida l’atencio que les persones que l’acompanyaven com a vocals figurava el batle Bernat Fluxa,
aixi com també ex batles i regidors, comerciants i propietaris de la seva
confiança.
En Crida molt l’atenció,
que entre els vocals, hi figura
Pere Joan Estelrich , que era manescal, i que adquirí
als inicis, dos solars a Can Picafort, veïnat
del seu germà, Pep Garau. Josep. Felicià Fuster Miro, ex regidor i industrial, que en fa
pensar, que era familiar dels Feliciano s, o estava el nom traspaperat. També va comprar un solar
ben aprop del seu. A mes de la coincidència
que el Pobler Miquel Socias Caimari, polític Lliberal i
molt influient, també coincidia amb ells,
amb un solar de 300 m2 i que fou la segona edificació a la Colònia.
A 1.898 Guillem Santandreu fou regidor pel partit fusionista, que també figurava de propietari del solar numero 37 abans de 1.912
Aquest fet, obri una línia d’investigació molt novadora, amb els començaments de Can Picafort
que anirem seguint.
Segons la revista Can
Picafort, Catalina Amengual, qui la seva
mara era filla de Joan Ribas Fluxa, germà Isabel Maria (esposa de Joan Garau). Diu; ”La casa era
petita, i passaven l’estiu fins a 12
nins, dormien a munt matalassos”. A mes ens parla, d’on anaven a nedar, i de com anàvem a missa a Santa Margalida amb
un carro. Devia esser devers l’any 1.915.
Era una família, benestant del poble, influent i que aporta bens per causes religioses (als frares, a les monges) i la seva casa es actualment la casa consistorial de Santa Margalida. Fou en realitat el fundador de Can Picafort, tant com a primer estiuejant, com per imposar el nom, en vers de Son Bauló, sempre referint-se al nom de la seva Casa que era a Can Picafort.
Juan Garau Tous |
(Foto de l'àlbum familiar de F. Munar).
Arbre de la família del metge, Els pares,
els seus fills, i una relació de propietats, que recollien els
amari llaments. Prova de que una família amb recursos alts, i persona influent, del fundador de can Picafort, o, de propiciar
l’arribada del Frares de La Salle a Santa Margalida.
Arbre dels pares de Joan Garau Tous |
-A LA GUIA DE CAN PICAFORT
-RECORDS DE LA CASA DEL METGE GARAU.
-EL PARTIT LLIBERAL FUSIONISTA A SANTA MARGALIDA
-ENTRADES ANTERIORS DEL BLOG PINCELLADES DE TOTS ELS COLORS:
-CAN PICAFORT 1.912.
-CRONOLOGIA CAN PICAFORT
ENLLAÇOS RELACIONATS:
EL NOM DE LA COLONIA
El nom de Picafort, es anomenat arrel de una denuncia per
pesca Il·legal, feta a Llorenç Fuster de mal nom Picafort era l’any 1.857. A 1.897, arrel d’una captura de 350 kg de
tabac, es la primera vegada que s’anomena el lloc a un escrit. Però, de veritat, qui anomenava que anava a
Can Picafort , era la família Garau, que
tenia la casa, al lloc on havia viscut anys abans en Picafort.
Coincideix amb al mal nom PICAFORT, així era conegut en Llorenç Fuster, que
era el vigilant de la costa. Combinava
la feina com a pescador, (de fet hi ha
constància, que fou denunciat per no tenir llicencia). A las cròniques dels
primers anys, parlaven de un tal Jeroni Fuster
que era molt conegut per fechories i altres fets , als escrits de Guillem
Cantallops.
Al moment que el metge ocupa la seva caseta, en Picafort, ja vivia retirat al carrer de Negrins,
actualment carrer Lluna. De Santa Margalida.
Juan Garau he deduït que coneixia d’a prop la propietària de
Son Bauló .CARMEN VANRELL SEGUI. A
1898 DOLORES ARIAS GARCIA i el
seu fill LUIS JOSE CARDELL ARIAS, son els nous propietaris, per herència de
Carmen. Segurament era el metge de la Família, i obtingué el favor,
de poder ocupar el millor espai, on mes tard a 1.911 obtingueren permís, per crear una colònia d’estiueig, “COLONIA
DE SON BAULÓ” millor dit, de pescadors, que
es lo que permetia la llei. Aquesta informació la pots trobar a CAN PICAFORT
1912.
Antic camí de Can Picafort, entravessant el pinar de Son Bauló |
* * *
CREDITS, on es parla del primer resident o fundador.
Segons Llorenç Vanrell, que fou capella de can Picafort, escrigue: Va edificar una caseta, on hi havia viscut en Llorenç Fuster, “Picafort”. Fou una concessió del propietari.
Segons Barceló a la Guia de Can Picafort parla de aixi: “Va compra el solar a 1.870 i va edificar la casa a 1.876.”
Segons el Vicari Parera a la revista sa Marjal, escriu “ Va
constuir la casa a 1.890” (tenia 35
anys)
Retaule a ca ses monges: Diu aixi: "El doctor amb medicina D Joan Garau Tous. A finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar, aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló."
Al meu entendre les dates ballen un poc, però lo segur que a 1.912 era propietari de una casa i corral, enumerada amb el solar numero 32 de 400 m2, segons l’escriptura del Notari Pineda i a 1.921 la casa ja era propietat de la seva esposa Isabel Maria, segons consta a l’Ajuntament. Per tant al 66 anys ja devia esser mort.
Clot de s'Aigua Dolça |
* * *
ISABEL MARIA RIBAS FLUXA.
Encara que a la vila hi ha distintes famílies, amb el cognom
Ribas, Els pares de Isabel Maria, havien estat “amos” de possessions, (pareix
esser que entre d’altres Son Real) i havien fet doblers, i fins i tot havien comprat una petita possessió,
(segons en comentà D Antoni Mas). La seva mare descendia de la família Fluxa , que
eren gent adinerada.
Isabel Maria, es convertí amb esposa de Joan Garau , era filla
d’una família benestant de Santa Margalida, per part de para i per part de mara.
Tenia un germà que nomia Joan Ribas
Fluxa . Als amari llaments de 1.879 Joan
Garau , tenia declarades 11 finques, 8 eren de Isabel Maria , per un valor de 11.903 pessetes.
Vivia al carrers Passeig des Pouàs numero
23 a on avui es l’Ajuntament de Santa Margalida per donació de la seva
Filla Isabel. Entre altres propietats
tenia S’alqueria des Compte.
Els fets que demostren la posició social
els podem recordar amb les
donacions que feren als Frares de La Salle, i que hi participaren: Isabel Ribas
Fluxa, Maria Estelrich Moll, Margalida Ferra, Sebastià March Estelrich,(Batle).
Espòs Juan Garau Tous. El Tinent Coronel
de l’exercit, Bernat Ferrà Fluxa
i Joan March Ordinas ( Famílies poderoses
a 1.912 de Santa Margalida.
( Va participar
amb donacions als Frares de la Salle
perquè fessin una escola a Santa
Margalida. També com a propulsora ,
recollint donatius, per fer la capella
de Can Picafort)
***
DONACIONS:
A 1.912 segon escriu
Rafel Bordoy. “Les forces vives del poble: El metge Juan Garau Tous. El Batle
Sebastià March Estelrich, i El Tinent Coronel de
l’exercit, Bernat Ferrà Fluxa fan possible l’arribada dels Frares de LA SALLE al carrer
Taronja, que pagava el lloguer l’Ajutament
( Si no vaig errat aquesta casa devia esser propietat dels Garau. Va esser primer alumne que se matricula Pere Serra Salva.(El tio Pere)
1.918 Isabel Maria Ribas
Juntament amb Maria Estelrich Moll
donen als Germans de LASALLE
la casa del carrer Sol numero 36.
Altres donants son Joan March Ordinas 500 pessetes i Margalida Ferra 3.000
pessetes (a 1.953 les donaria amb herència la finca de Alacantí.
Isabel Maria Ribas Fluxa (Foto de l'àlbum familiar de F. Munar). * * * |
ISABEL GARAU RIBAS.
Segons Catalina Amengual
neboda seva
Isabel Garau tenia moltes finques i béns que va repartir al
seu testament, donant als Garau el que procedia de la família d'aquest cognom i
als Ribas el que havia rebut de la família Ribas. S'Ermità Samuel que va morir
fa uns 25 anys, i era de Santa Margarida, on viu encara una germana seu, va
aconsellar -es diu- Donya Isabel Garau a fer així el seu testament. Propietat
de la senyora Isabel Garau era també el que és ara S'Alquería d’es Compte,
convertit avui en Barbacoa.
Isabel solia
banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En
banyar-se vestia un vestit de bany que li arribava al coll i li cobria tota la
cama. Estava molt de temps en remull dins l'aigua del mar, cosa que li indicava
el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari.
La casa del que és ara l'Ajuntament de Santa Margarida va
ser venuda meitat en vida, i l'altra meitat en morir la senyora Isabel. Ens diu
la senyora Catalina Amengual que Can Picafort ha destrossat molta pineda, que
tenia pins molt grans i que, per dins del que són ara els carrers de Can
Picafort, corrien molts conills i volaven molts tords.
DONACIONS:
Isabel Garau Planas
dona a l’any 1933 la casa a les monges agustines i a la seva mort la casa on vivia va passar a esser la casa de la vila.
Vivia al carrers Passeig des Pouàs numero
23 a on avui es l’Ajuntament de
Santa Margalida per donació de la seva Filla Isabel. Entre altres
propietats tenia S’alqueria des Compte.
LA CASA DE CAN PICAFORT
La va deixar a les Monges Agustines:
RETABLE AL PATI DEL CONVENT
El doctor amb medicina D Joan Garau Tous.
A finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar,
aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló.
La va deixar a la seva filla Isabel Garau Ribas. La va adaptar
i l’ampliar per convent de les Religioses Agustines el 4 d’agost de 1.944. Per
el servei religiós, educatiu i de malaltes d’aquesta ja popular Colònia.
Moria santament el 25 de juliol de 1.966.
Per memòria i gratitud 28 d’agost de 1.967
***
EL DOCTOR AMB MEDICINA D JOAN GARAU TOUS.
A FINALS DEL SEGLE PASSAT, EDIFICAR LA PRIMERA CASA PER
ESTIUEJAR, AQUÍ A LES PLATGES DE SANTA MARGALIDA, DINS SON BAULÓ.LA VA DEIXAR A
LA SEVA FILLA ISABEL GARAU RIBAS.
LA VA ADAPTAR I
L’AMPLIAR PER CONVENT DE LES RELIGIOSES AGUSTINES EL 4 D’AGOST DE 1.944. PER EL
SERVEI RELIGIÓS, EDUCATIU I DE MALALTES D’AQUESTA JA POPULAR COLÒNIA.
MORIA SANTAMENT EL 25 DE JULIOL DE 1.966.
PER MEMÒRIA I GRATITUD 28 D’AGOST DE 1.967
***
DETALL DE LA CISTERNA:
Amb el retaule de rajoles al fons de l'arc
IMATGE DINS LA COVA AL PATI:
Isabel Garau Ribas |
* * *
A LA GUIA DE CAN PICAFORT
La primera casa que es va edificar de Ca'n Picafort (abans
Son Bauló). va ser la del Dr. D. Juan Garau Tous de Santa Margarida, avui
convertida en convent, per donació de Sra. Isabel Garau Ribas, filla del citat
doctor en medicina, a les monges R. R.S.S. Agustines. Va ser construïda l'any
1890, precisament on tenia la seva cabanya Jerónimo Fuster (a) Picafort. Al pati
d'aquesta casa-convent, hi ha una làpida de mosàics en què es llegeix; "EI
Doctor en Medicina el senyor Juan Garau Tous, a finals del segle passat va
edificar aquí a les platges de Santa Margarida a "Son Bauló"
deixant-la a la seva filla Isabel Garau Ribas, la va adaptar i ampliar per a
Convento.de RRSS Agustinas el dia 4 d'agost de 1.944, per a servei religiós,
educatiu i malalts d'aquesta ja popular colònia, moria santament el dos de
juliol de 1.966. gratitud 28 d'agost 1967
En vermell: La primera casa del metge Garau. |
* * *
El nom de Ca'n Picafort crida l'atenció per la
singularitat. Traducció literalal
castellà "pica-forta". Comprovat amb dades fidedignes allà l'any 1.860 un veí de la vila
de Santa Margalida, de professió no gaire determinada, possiblement amant de la
soledat i de la pesca, anomenat Jerónimo Fuster, es va construir una rudimentària
cabanya, a la part més elevada i rocosa de l'actual colònia, en una pedrera a
escassos metres de la riba del mar, cobrint de fusta branques i terra lacitada
pedrera, avui totalment desapareguda, ja que sobre ella s’edificà part de
l’actual convent de Monges Agustines.
Allà viu força anys
Jerónimo Fuster, més conegut pel sobrenom de "En Picafort". Queda
així el malnom, sense proposar-ho, incorporat a la geografia local i passa a
renom internacional, desplaçant gairebé totalment al de Son Bauló, denominació
anterior que era la autèntica del lloc, quedant només una petita zona la situada
a l'extrem es coneguda per Son Bauló.
Va complir Jerónimo Fuster (a) Picafort una missió digna de
ser ressenyada i va ser aquesta, la d'evitar, no desembarquessin clandestinament persones a l'illa, quan el
còlera que al 1.865 va aparèixer a Mallorca.
1973. GUIA DE CAN PICAFORT Y ALREDEDORES. GABRIEL BARCELÓ BO
OCR (1).pdf
Can Picafort als inicis |
* * *
RECORDS DE LA CASA DEL METGE GARAU
Per Catalina Amengual neboda de Isabel Garau
(Propietat de la seva esposa ISABEL MARIA RIBAS FLUXA)
La casa de la senyora Isabel Garau -recorda dona Catalina
Amengual- no era gran, però allà ens albergàvem més d'una dotzena de la senyora
Catalina Amengual, neboda de la senyora Isabel Garau en la seva visita a Can Picafort,
juny de 1988. gent menuda, i dormíem tots sobre amplis matalassos col·locats a
terra. Els diumenges anàvem a missa a Santa Margarida en una galera que tirava
un mul. Per no cabre tots a la galera, el pobre mul havia de fer dos viatges a
la Vila
Isabel solia banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant
del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany que li
arribava al coll i li cobria tota la cama. Estava molt de temps en remull -dins
l'aigua de la mar ,cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de
l'aigua, resava el rosari
Catalina Amengual Ribas |
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2018/11/blog-post.html
***
DOñA ISABEL GARAU, RECUERDA A SU CAN
PICAFORT DE LOS AñOS 10 AL 20.
Dn. Catalina Amengual Ribas, de 80 años de edad, es sobrina
de doña Isabel Garau, hija del medico Garau, a la que se dedico una de las
principales calles de Can Picafort, en cuya casa picafortera residen nuestras
Hermanas Agustinas. Su antiguo domicilio de Santa Margarita es la sede ahora
del Ayuntamiento en la calle del Povás. Exactamente el parentesco que une a dona
Catalina Amengual con doña Isabel Garau es el siguiente: su abuelo don Juan
Ribas Fluxà era hermano de la madre de dona Isabel Garau, de nombre doña Isabel
Maria Ribas Fluxà.
Doña Catalina Amengual Ribas vive actualmente en Palma, en
calle Ausias March, casada con el difunto D. Tomás Feliu Blanes, con diez hijos
vivos y una hija que falleció de muy pequeña. Doña Catalina es la madre del
actual Jefe de la Policia Municipal de Palma, don Juan Feliu Amengual.
Nació en Inca doña Catalina, y ya de pequenita venia a Can
Picafort a pasar el verano. Y se hospedaba junto con toda su parentela en casa
de su tia doña Isabel Garau. A la sazón, -apuntaba el año 10 de nuestro siglo-
no havia en Can Picafort, sino Can Mandilego, Can Oliver de Muro y algunas
pocas casas más. También Can Feliciano Fuster, padre de don Feliciano Fuster,
actual presidente de ENDESA, y quien tiene tamb'én una calle con su nombre en
Can Picafort, la paralela a la de Isabel Garau. La casa de doña Isabel Garau -recuerda
dona Catalina Amengual- no era grande, pero allí nos albergábamos más de una
docena de gente menuda, y dormíamos todos sobre amplios colchones colocados en
el suelo. Los domingos Íbamos a misa a Santa Margarita en una «galera» que
tiraba un mulo. Por no caber todos en la galera, el pobre mulo tenia que hacer
dos viajes a la Vila.
Doña Catalina Amengual nos recuerda también que fue
precisamente su madre, Doña Catalina Ribas Borras, quien, preocupada por no
haber ningún local de culto en Can Picafort, inició una campaña para recaudar
fondos para construir una capillita en Can Picafort. Con las limosnas que se
consiguieron se pudo edificar, en efecto, una capilla, que estuvo ubicada en lo
que es ahora plaza del Ingeniero Roca, y ocupaba el espacio que ocupan ahora
las Oficinas del Ayuntamiento en Can Picafort. Después, este local fue vendido,
y la capillita fue derruida, y asi se pudo adquirir el solar que tiene
actualmente la Parroquia en calle Ingleses. La capillita se construyó nos
insinua doña Catalinahará unos 70 años, allá por el año 18. La madre de doña
Catalina Amengual tenía una empleada o sirvienta de casa a quien decian la
costitxera, muriendo doña Catalina Ribas Borras, madre de nuestra entrevistada,
el año 1919, dejando nueve hijos. Seis de ellos todavía viven y residen en
Palma, Inca, Vigo y Santo Domingo.
Doña Isabel Garau tenia muchas fincas y bienes que repartió
en su testamento, dando a los Garau lo que procedia de la familia de este
apellido y a los Ribas lo que habia recibido de la familia Ribas. S'Ermità
Samuel que murió hace unos 25 años, y era de Santa Margarita, donde vive
todavía una hermana suya, aconsejó -se dice- a dona Isabel Garau a hacer de esta
forma su testamento. Propiedad de doña Isabel Garau era también lo que es ahora
S'Aiquería d°s Compte, convertido ahoi. en Barbacoa. Doña Isabel solia bañarse
y nadar en «sa penya des Llamp», devant de lo que es ahora Ca Ses Monges. Al
bañarse vestía un traje de baño que le llegaba al cuello y le cubría toda la
pierna. Estaba mucho tiempo en remojo dentro del agua del marcosa que le
indicaba su médico. Decian que incluso, dentro del agua, rezaba el rosario. La
casa de lo que es ahora el Ayuntamiento de Santa Margarita fue vendida mitad en
vida, i la otra mitad al morir doña Isabel. Nos dice doña Catalina Amengual que
Can Picafort ha destrozado mucho pinar, que tenia pinos muy grandes y que, por
dentro de lo que son ahora las calles de Can Picafort, corrían muchos conejos y
volaban muchos tordos.
A los 11 años, es decir el año 1919, doña Catalina Amengual
dejó de venir a veranear a Can Picafort. Su padre ejercía de médico forense en
Inca y era natural de Costitx i li deien es metge de Costitx. De Inca venían
con una galera de cuatro ruedas.
Acabado este reportaje encontramos a otra veterana Catalina
-doña Catalina Mulet, nacida el año 1906 y que estudió en Inca con doña
Catalina Amengual, en las Franciscanas de Inca.
A ambas Catalinas nuestro más cordial saludo y el deseo más
vivo de que la memoria siga tan fresca como parece ser ahora y sobre todo la
salud, como también el cariño que sienten por doña Isabel Garau, esa
-Hamémosla- primera dama de ese primerizo Can Picafort del año 10.
Reportero Dos
https://core.ac.uk/download/pdf/32999793.pdf
* * *
EL PARTIT LLIBERAL FUSIONISTA
A SANTA MARGALIDA
Dia 26 de setembre de 1894, "El Liberal
Palmesano", periòdic liberal-dinàstic, deia que els nombrosos amics que
tenen a Santa Margalida s'han reunit en junta general per reorganitzar la junta
directiva d'aquest partit, essent constituïda d'aquesta manera:
President; Joan Garau i Tous, metge i exregidor i exjutge
municipal;
Vicepresident Martí Domingo Ferrà i Fluixà, exjutge municipal
i regidor.
Vocals: Bernat Fluixà, batle; Rafel Planes ex batle; Miquel
Ribes regidor; Joan Ordines i Pastor exregidor; Marti Ribes jutge suplent;
Damià Perelló jutge municipal i ex batle; Pere Calafat fiscal i ex batle; Joan
Reus propietari; Joan Garau propietari; Salvador Pinya comerciant; Cristòfol
Teuler regidor; Josep Ribes exregidor; Felicià Fuster i Miró exregidor i
industrial; Miquel Roca exregidor; Joan Planes i March propietari; Antoni
Ordines propietari; Pere Malondra exregidor; Pere-Joan Estelrich manescal, i
Francesc Garau propietari. És de suposar un triomf en les properes campanyes
electorals.
...
REGIDORS DEL PARTIT FUSIONISTA
Durant l'any 1898, "La Última Hora" va publicar
aquestes notí- cies referents a Santa Margalida: dia 30 de gener diu que han
dimitit 4 regidors i el secretari de l'Ajuntament, del partit con- servador.
Són reemplaçats per Martí Domingo Ferrà, Josep Ribes i Guillem Santandreu, del
partit fusionista.
*Ramon Rosselló Vaquer . Documents per l’historia de Santa
Margalida
***
ENTRADES ANTERIORS DEL BLOG PINCELLADES DE TOTS ELS COLORS:
***
CAN PICAFORT 1.912.
L’altra barraca, situada també dins Son Bauló, pertanyia a
en Jeroni Fuster –«Picafort»– del qual prengué nom tota la contrada. A la
dècada de 1870, Joan Garau, un metge de Santa Margalida, comprà la finca on es
trobava la barraca d’en Picafort i hi bastí la primera casa d’estiueig, l’any
1876, situada a l’emplaçament que actualment ocupa el convent de Monges (la
casa fou cedida el 1944 per Isabel Garau, filla de Joan Garau). Més endavant,
s’hi establí la família Mandilego, el metge Carrió de Muro, en Moreno de Petra,
i d’altres, que bastiren les seves cases a la zona compresa entre el Clot d’en
Barret i el Clot de s’Aigua Dolça.
*
Escriptura notari Pineda.
... poc més o menys i confronten pel Nord i oest amb el
solar número vint-i-nou propi de D Pedro Juan Estelrich i de la finca total ,
per l’Est amb casa i corral de D Juan Garau Tous i pel sud amb restant de la
finca.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
***
CRONOLOGIA CAN PICAFORT
... 1.890
Segons publica el diari del temps, al mes de desembre Joan Garau Tous es destinat com a metge de
Santa Margalida
Construcció de la casa del metge Garau (1) segons Joan
Parera a sa Marjal n 79 de juliol 1915
pag 106
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/08/cronologia-can-picafort.html
***
ENLLAÇOS RELACIONATS:
PICAFORT. Allà a on la mar pega mes fort.
de novembre 24, 2021
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2018/11/blog-post.html
CAN PICAFORT. Els fonaments d’una petita historieta.
de desembre 21, 2021
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2021/12/can-picafort-els-fonaments-duna-petita.html
CAN PICAFORT AT NIGHT. Mallorca als anys 70
de març 20, 2022
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/03/can-picafort-at-night-mallorca-als-anys.html
MAR Y PAZ. La piscina d'aigua salada.
d’abril 05, 2022
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/04/mar-y-paz-la-piscina-daigua-salada.html
CAN PICAFORT 1.912.
de juny 17, 2022
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
CRONOLOGIA DE CAN PICAFORT FINS A L'ANY 1.921
d’agost 06, 2022
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/08/cronologia-can-picafort.html
PERSONES
JOAN SERRA i SERRA. "Verdal", de SA POBLA
de gener 04, 2022
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2017/11/blog-post.html
JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.
de gener 20, 2022
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2015/09/blog-post.html
ES CARBONER DE SON BAULÓ
de novembre 14, 2022
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/11/es-carboner-de-son-baulo.html
LLORENÇ FUSTER QUINTANA. En Picafort i les seves dues animes
de maig 13, 2023
Resum de la família del germà de Isabel Ribas Fluxa
JOAN RIBAS FLUXA
..... BORRAS
FILLA:
METGE AMENGUAL
COSTIXER
CATLINA RIBAS BORRAS
(MORI 1.919 TENIA 38 ANYS)
9 FILLS
CATALINA AMENGUAL RIBAS
MONSERRAT AMENGUAL RIBAS
TOMAS FELIU BLANES .... CUBERO
FILL
FILL
JUAN FELIU AMENGUAL ANGEL CUBERO AMENGUAL
Comentaris