PINZELLADES. De tots els colors.

 Maria és un municipi independent des de l’any 1836, fins aleshores havia format part de Sta. Margalida –la Vila-. En el repartiment de termes el poble matriu es quedà amb tota la zona costanera i Maria amb la porció més lluny de la costa. Sembla que després d’aquest repartiment, Sta. Margalida es queixava perquè la zona costanera tenia un cost pel manteniment de la vigilància que li pertocaria. El que semblava un entrebanc en el segle XIX, a partir de la segona meitat del segle XX ha estat una font d’ingressos per a les caixes municipals vileres. La franja marítima des de Son Serra a la Caseta dels Capellans, seria administrada per l’Ajuntament de Sta. Margalida. Per tant, restaren en mans dels vileros les emblemàtiques possessions de Son Serra, Son Real, Son Bauló, Sta. Eulàlia... La vila de Sta. Margalida s’hauria d’encarregar de la vigilància i manteniment de tota la zona marítima, d’aquí les queixes de Sta. Margalida en la divisió de termes. Bar la Bota. Foto cedida per Joan M...

  Isabel Maria, es convertí amb esposa de Joan Garau, als anys 1870. Era filla d’una família benestant de Santa Margalida, per part de pare i per part de mare. Tenia un germà que nomia Joan Ribàs Fluxa. Als Amarillaments de 1.879,  Joan Garau, tenia declarades  11 finques, 8 eren d'Isabel Maria,  per un valor d'11.903 pessetes. Vivia al carrer Passeig des Pouàs,  número   23, a on avui és la casa de l’Ajuntament de Santa Margalida, que va heretar la seva Filla Isabel. Entre altres propietats  tenia S’Alqueria des Compte. Encara que a la vila hi ha distintes famílies, amb el cognom Ribàs,  Els pares d'Isabel Maria,   havien estat “amos” de possessions (segons pareix que entre d’altres  de la finca de Son Real) i havien fet doblers, fins i tot havien comprat, una petita possessió (segons en comentà D Antoni Mas). La seva mare descendia de la família Fluxa , que eren gent adinerada. Els fets que demostren la  posició social,...

Pep Bonnín de Petra, a qui li deien,  En Moreno Ric. Figura com un dels primers propietaris,  de les cases de Can Picafort, l'any 1921. Estava casat amb la Sra. Miro. Tenia bastants propietats, entre d'altres, la finca on avui hi ha el Restaurant Sa Creu. Aquesta Finca,  li deien Sa Creu d'en Moreno. També tenia propietats a Porto Cristo, i  una de les primeres cases, a Can Picafort. Tingueren tres fills, un nomia, Francisco Bonnín Miro,  que era molt del camp, o herborista.  Feia de podador, i empeltador. El seu fill va ser repartidor de La Vanguardia,  i segurament per aquesta raó, li publicaren bastants d'articles,  de coses del camp. Un altre germà nomia Felicià i s'altra Miquel, que es va fer capella, i va emigrar a Amèrica, crec que va anar a terres de Juníper Serra. Pep Bonnín Miro,  estava casat amb la Sra. Riera de Petra, tingueren onze fills,  que per ordre de naixement, més o manco era aqueix.  Pep, Francisco, Tomàs,...

Els primers anys, els residents varen anar construint cases, però el primer registre a l’Ajuntament, és de l’any 1921, segons va contar Antoni Mas, a la recerca  que va publicar: Qui era en Picafort. Segons aquestes fonts, els Petrers  que tenien casa per estiuejar  a Can Picafort eren:    Aguiló, Josep,   amb un solar de 100 metres.  Bonnín Josep, un solar de 100 metres, de can Moreno. Vicenç (?) Llobera, Bernat, un solar de 160 metres.  Calvo Joan, amb un solar  de 100 metres, a en Joan, que també el trobem, registrat com a signant  a l'acta, de la benedicció de la capella. A partir d’aquesta informació, hem pogut trobar el fil, de qui va ser en Pep Aguiló i la seva família. Estava casat amb Joana Maria Aguiló, i al seu poble de Petra, tenien unes botigues, on venien coses de menjar, o fer net.  L'any 1920, decidiren fer el mateix que a Petra, i obriren una botiga a Can Picafort,  per subministrar queviure...

Fundador de la Colònia de mureres a Can Picafort.   El secretari de Muro, que tenia la casa veïnat de Can Pau, enfront del Mollet, encara no construït els primers anys, fou fonamental, perquè els senyors de Muro, decidissin tenir una casa per estiuejar, vora la mar.   També semblar que va influir  René Quinton , que va descobrir, que entre els beneficis de l'aigua de mar, figurava la reparació de les cèl·lules danyades. L'any 1904 va publicar el llibre "L'aigua de mar, un medi orgànic"   Aquestes raons  saludables, de l'aigua de la mar, influïren en els fundadors de Can Picafort, motiu pel qual,  alguns que eren metges. No oblidem la importància que tingueren els murers, abans de l'any 1921 a Can Picafort. Això ho detallarem més endavant. Aquella Colònia que acabava de néixer, era sortida més proper, per arribar a la mar, per motiu de l'albufera. Els lliberals, que eren els nou-rics, que imposaren el vot universal masculí a Espanya, també defensav...

  Fins a l’any 1921, no tenim constància, de cap cens de propietaris a l’Ajuntament de Santa Margalida, així que aquest, ens ha servit per fer-nos una idea, de qui eren els primers Picaforters. Els primers propietaris venen detallats al llibre “Qui era en Picafort?” del senyor Antoni Mas i Fornes. Aquell any figuraven 29 propietaris, que eren: 6 de Santa Margalida, 3 de Sa Pobla, 4 de Petra, i 16 de Muro. Així que podríem dir que Can Picafort va ser de Muro per majoria absoluta duran un bon grapat d’anys. De fet, els Murers, fins a l’any 1936 no construïren la primera caseta a Capellans, i va ser la Caseta del Garriguer.   El camí per arribar a la mar des de Muro, podríem dir que quasi del tot pla,   passant per davant les Cases de Son Sant Martí, va voltant l’albufera. L'antiga carretera d'Alcúdia a Artà, té a l'esquerra ses Salines i a mà dreta ens deixa arribar a Can Picafort. Una bona informació de noms Picaforters, és l’acta de benedicció de la capella a 1....