CAMPAMAR CARRIO FRANCESC. Secretari de Muro.

Fundador de la Colònia de mureres a Can Picafort.

El secretari de Muro, que tenia la casa veïnat de Can Pau, enfront del Mollet, encara no construït els primers anys, fou fonamental, perquè els senyors de Muro, decidissin tenir una casa per estiuejar, vora la mar.

També semblar que va influir René Quinton, que va descobrir, que entre els beneficis de l'aigua de mar, figurava la reparació de les cèl·lules danyades. L'any 1904 va publicar el llibre "L'aigua de mar, un medi orgànic" Aquestes raons saludables, de l'aigua de la mar, influïren en els fundadors de Can Picafort, motiu pel qual, alguns que eren metges.

No oblidem la importància que tingueren els murers, abans de l'any 1921 a Can Picafort. Això ho detallarem més endavant. Aquella Colònia que acabava de néixer, era sortida més proper, per arribar a la mar, per motiu de l'albufera.

Els lliberals, que eren els nou-rics, que imposaren el vot universal masculí a Espanya, també defensaven la llibertat individual, i el progrés. Recordem com el pobler Miquel Socias que havia fet arribar el tren fins a sa Pobla, va beneficiar també econòmicament a Muro.

Dia 7 de setembre de 1918, sent president del govern Antoni Maura, dicta el decret, per donar 15 dies de vacances pagades als funcionaris. Això era un primer privilegi, que canviaria encara que molt lentament, el que més endavant seria, un dret pels treballadors.

Eren del Partit Lliberal, els fundadors de Can Picafort, el primer, Joan Garau, el metge, i l'impulsor, pobler Miquel Socias, seguidament, encara que no constatat, ja trobarem papers, va ser Francesc Campamar.

Del que si ja tenim constància avui en dia, són els vincles familiars amb el metge Garau. La seva esposa Bàrbara Garau, de Santa Margalida, és un fet.

Un altre vincle familiar fou que la germana, de Francesc Campamar, casada amb Francesc Ferragut Molinas, de Santa Margalida, el seu fill Jaume, es va casar amb Bàrbara Garau Alòs, i anys més tard, les filles del matrimoni, foren adoptades i hereves de Francesc Campamar.

A principis de segle XIX, per desplaçar-se entre pobles, el vehicle més utilitzat, era estirat per cavalls, tal com el carretó, carros, alguna galera, o el lleuger cabriolé. Així que convé imaginar-nos, les anades i vingudes, pel camí de les terres de Son Sant Martí, per on arribar a la mar, amb aquests carruatges, aptes per travessar el camí entre els camps, plens de so trots. Els primers automòbils, molt escassos, arribarien a poc a poc.

L'homo que fou secretari de l'Ajuntament de Muro, durant 45 anys, va aconsellar, recomanar o convèncer els seus amics de carrer, familiars i amistats del poble de Muro, perquè li fessin companyia, aquells dies d'estiu dels primers anys.

Està ben clar, que no li agradava estar tot sol, al sol.

Aquesta informació ha estat possible, gràcies a un descendent seu, Jaume Mulet Ferragut, a qui vull fer arribar, des d'aquí també les gràcies.

Francesc Campamar Carrió

* * *

Va ser el secretari, de l'Ajuntament de Muro durant 45 anys. Aquests càrrecs als ajuntaments, tenien molta influència, en tots els aspectes, i en certa manera, eren els que manaven i organitzaven la paperassa, a més de donar a conèixer, les lleis que havien d'aplicar els batles. Redactar les actes i organitzar els plenaris, eren els autèntics mandamasos dels pobles.

A sa Pobla el secretari Alexandre Cuellar, l'any 1952 va dur els caparrots. A Santa Margalida, el secretari Guillem Santandreu Amengual, va ser uns dels primers propietaris de solars, a Can Picafort des de l'any 1911. Més endavant, el secretari Nofre Sureda Cifre, va ser propietari del solar número 1, avinguda dels anglesos, de la urbanització de Son Bauló. És probable que els urbanitzadors, en comptes de tramitar la paperassa, procuressin tenir bo amb aquests càrrecs.

Francesc Campanar, va tenir accés a la tercera casa, prop de la mítica Fonda Mandilego, just davant el Mollet, encara inexistent. Tant d'èxit tingueren les vendes de solars, a la gent de Muro, que l'any 1921, de 29 propietaris, 16 eren murers. Tots de cases benestants com és metge Carrió, en Trinquis, en Barceló, entre d'altres.

Muro i Santa Margalida, que des d'antic tenien fregades, compartien els llindars del comú, i capellans. Fins a tal punt no eren bones les relacions, que ni tenien definit, el límit entre els dos pobles. Va ser l'any 1888, ja en temps del secretari Francesc Campanar, i mandant els lliberals (era president del govern, Sagasta) partit en el qual, aquells anys, Miquel Socias era diputat per Palma, a les Corts espanyoles. Amb això surt una sentència, que exclou Santa Margalida, dels privilegis del Comú.

Mentrestant Muro, només tenia prop de la mar, la caseta del garriguer. Fou l'any 1929, quan el poble de Muro tingué empriu a Es Prat, És Braç, on hi ha les Casetes de Capellans i és Comú. Terrenys a comprats a Maria Concepció Vilallonga Saforteza, casada amb Joaquim Gual de Torella, que anys abans havia comprat l'albufera, als Bateman, per mediació de l'apoderat, Pere Antoni Serra Corro.

Per aquest o altre motiu, el matrimoni va anar en orris, i vengueren la gran possessió de Son Sant Martí, al Batle de Muro, Rafel Cladera Gener, que ja tenia moltes propietats, i que va vendre l'any 1926, part al que fou batle de Santa Margalida, Martí Alòs Ribàs.

L'any 1929, l'amo en Martí de Son Fullós, va cedir unes 150 quarterades al poble de Muro segons document que m'ha facilitat Miquel Monjo.

Aquesta exposició ve a rotlada, per entendre per què els murers, s'establiren a Can Picafort, a partir de l'any 1911, amb l'ajuda del secretari Campamar. Gran part dels compradors, s'establiren des del carrer de la Residència, mirant a Alcúdia, Llorenç Barceló Comas, Rafel Cladera Brotat, Joan Júlia Ramis, Isabel Mulet, Gabriel Palau Muntaner, i el mateix Francesc. Mentre que els vilers ho feren des d'aquest carrer, mirant a Son Serra. Entre d'altres eren, Felicià Fuster, Pere Joan Estelrich, els Garau; Josep Garau i Joan Garau, Guillem Santandreu entre altres.

Podem dir que l'any 1921, Can Picafort era dels murers, gràcies a la bona mà de Francesc Campanar.

ARBRE DE LES FAMÍLIES.

Arbre Família Campamar.

Encara que no és un nom molt corrent, es veu que va arribar a Mallorca entorn de l’any 1550. El personatge conegut, com el Capità Joan Campamar, que va derrotar al Corsari Dragut.

El personatge que ara en ocupa, és Francesc Campamar Carrió, que va ser secretari de l'Ajuntament de Muro, des de dia 1 de juliol de 1885 fins a dia 11 de setembre de 1930. Tenia una germana que nomia Maria Campamar Carrió, casada a Santa Margalida, amb Francisco Ferragut Molinàs, que segons indicis vivien al carrer Major, devers Ca ses Monges. Un fill seu Jaume Ferragut Campamar, es va casar amb Bàrbara Garau Alòs, de ca Ses Tonetes, que vivien al Carrer des Pouas, prop de la fàbrica de gasoses dels germans Ordinas. En Jaume va tenir dues filles, Francisca i Maria, que acabaren sent les hereves de secretari Campamar. Una història ben guapa.

En tot aquest embolic familiar, tenim entremesclats, la família Garau, descendents d’un germà del Metge Garau. Aquest germà, segurament era en Pere Antoni, o n’Antoni, que no he localitzat amb qui eren casats. També com és repeix el nom, podrien ser les dues Bàrbares, filles de cada un dels dos germans.

De pas a l'arbre hi surt la família murera. Mulet Palau, que de pas un fill seu. Joan Mulet Palau, es va Casar amb Maria Ferragut Garau. Joan tenia un germà, el capella Francesc, un altre que era metge, que nomia Pere, i les germanes, Maria Catalina, i Margalida, mestres d’escola.

El segon cognom Carrió, en dona pistes amb un altre primers propietaris de Can Picafort el metge Carrió, que nomia Atoní Oliver Carrió.

***

L'any 1921 hi figura amb el número 3, a la llista de propietaris de Can Picafort. El Senyor Francesc Campamar, amb un solar de 200 m². Aquesta casa era la 3a, començant per la casa de madò Magdalena dels camions, els autocars que anaven a Palma, passant per Santa Margalida. Es deien Autocars Ferrer o Cladera, segons l'època. Tenien veïnat la casa de Can Manxura, que nomia Requis.

Francesc Campamar Carrió, estava Casat na Bàrbara Garau, i eren Xorcs. Com que no tenien fills, deixaren les seves propietats a les filles de na Bàrbara Garau, que eren na Francisca i na Maria Ferragut Garau. En Francesc havia fet de pare d'elles, a causa del fet que, el seu pare havia emigrat a Amèrica, despres de la mort de la seva dona.

A Muro, vivien al Carrer Sant Joan Baptista número 52. Carrer conegut com a Carrer des Pou de s'Aura, donat que era aquest carrer, que s'utilitzava, per anar al pou del mateix nom. Al final del carrer, també hi ha Sa Creu des Pou de s'Aura. El carrer Sant Joan és un carrer principal, on vivien famílies benestants Com cas Metge Oliver, Can Serra d'Alcúdia, o Can Massanet entre d'altres. És un carrer paral·lel al carrer Major.

Francesc va ser secretari de l'Ajuntament de Muro, des de dia 1 de juliol de l'any 1885, fins dia 11 de setembre de l'any 1930.