PEP BONNÍN. De Can Moreno Ric.

Pep Bonnín de Petra, a qui li deien,  En Moreno Ric. Figura com un dels primers propietaris,  de les cases de Can Picafort, l'any 1921. Estava casat amb la Sra. Miro. Tenia bastants propietats, entre d'altres, la finca on avui hi ha el Restaurant Sa Creu. Aquesta Finca,  li deien Sa Creu d'en Moreno. També tenia propietats a Porto Cristo, i  una de les primeres cases, a Can Picafort.



Tingueren tres fills, un nomia, Pep Bonnín Miro,  que era molt del camp, o herborista.  Feia de podador, i empeltador. El seu fill va ser repartidor de la Vanguardia,  i segurament per aquesta raó, li publicaren bastants d'articles,  de coses del camp.

Un altre germà nomia Felicià i s'altra Miquel, que es va fer capella, i va emigrar a Amèrica, crec que va anar a terres de Juníper Serra.

Pep Bonnín Miro,  estava casat amb la Sra. Riera de Petra, tingueren onze fills,  que per ordre de naixement, més o manco era aqueix.  Pep, Francisco, Tomàs,  Miquel,  Francisca,  Maria,  Magdalena, Antònia, Catalina, Victòria, i Rafel. 

Miquel Bonnín Miro, per herència, li va tocar la casa de Can Picafort, i la va deixar mitja casa, a Maria Bonnín Miro, era pianista i una gran música. Casada amb el Sr. Sastre, amb qui tingueren un fill,  Pedro Sastre Bonnín, en Tito.

L'altra mitja, a na Francisca Bonnín Riera.  Actualment, hi viu en Francisco Bonnín,  fill de  Pep Bonnín, mecànic i gran aficionat a sa Música, tal com veiem, a les fotografies. 

Pep Bonnin Riera amb el violí


BAR SA LIS.

En Pedro Sastre es va casar, amb  Antònia Ramis, que era la propietària, del cine Alcazar de Petra.

L'any 1966,  van obrir és Bar Sa Lis, que és el nom, de la flor dels lliris, que n'eixien a l'arena, i que desprenen un aroma a espècies i dolç marí.

Aquest bar va marcar una època, al soterrani hi havia uns sofàs, ideals per les parelles, que anaven a prendre algun refresc, arran de la mar.

A vorera de la mar, amunt les roques, va fer una esplanada, amb un tancat amb rodes de carro, que avui encara poden veure part dels ferros.  Tot estava a punt per prendre el sòl,  a més va construir un trampolí de fusta, que es va renovar, fins no fa massa anys, també una escala de ferro, de les utilitzades per pujar a les barques, donava una sortida àgil   de dins l'aigua.

Amb els anys tot això va quedar abandonat.


ALTRES FOTOS

Francisco Bonnin amb Jaume Mandilego.



Pep Bonnin Riera

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA RESIDENCIA DE CAN PICAFORT

Imatge
  Aquest edifici és un testimoni, de l'evolució de Can Picafort. Una petita història, que en part contada aquí, i en part, de la constància que ens han deixat algunes fotografies, fetes al llarg dels anys. A principis de l'any 1930, l'edifici de tres plantes,  amb 14 finestres per planta,  més una torre a cada banda, de 3 a cada una. El terrat amb unes vistes espectaculars, d'on es veu tota la badia d'Alcúdia. Aquesta obra per fer un hotel, va quedar paralitzada. Els coneguts que estiuejaven a Can Picafort, recorden com de nins, anaven a jugar, al pinar de la Residència. Solien jugar a "d'amagat" a "lladres i policies", "guerrillers" amb espases fetes de la fusta del pi o  a "indis".  També conten com durant les obres, espenyaven els sacs de ciment, fent unes grans polvoreres. Cal recordar que el pinar, i  els voltants de la Residència, era arena daurada, com és la de Can Picafort. Molts de records perduts, per tants de ca...
Més informació

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

Imatge
El nom surt a molts de llibres, a diaris, a les xarxes, però només l’anomenen. Va tenir molt de poder al seu poble, influent a Madrid i a l’Alger on va viure i on tenia negocis. Idò qui era aquest Senyor? Si et fa ganes acompanyar-me a un viatge a temps passat, ens podem posar les ulleres de mirar enrere, i farem un recorregut a mitjans de segle XIX. Pitja el botó per retrocedir i escollir un punt al mapa. Som ara a Santa Margalida, estem l'any 1860, al carrer Taronja. A l’habitació del primer pis se senten gemecs, esforços, i la respiració és pesada, de cop un gran crit. Després un silenci, que pareix etern. Només una plorada ho interrompi.  A baix de la casa alegria i xerrades. És un nin? I quin nom li toca? Catalina Tous Estelrich, acaba de donar llum al sisè fill, li tocà nombre Josep. Francesc Garau Carreres està ple de goig, fa deu anys que es varen cassar, i ja tenen sis fills tots mascles, que nomen: Francesc Josep, Bartomeu Júlia, Joan Antoni, Pere Antoni i Toni. Ara que t...
Més informació

PICAFORT. Allà a on la mar pega mes fort.

Imatge
El Garau, una de les famílies més opulentes de Santa Margalida, que es dedicaven a l’exportació de productes agrícoles, i que passat els anys, compartiren el negoci, amb del contraban de tabac. Un dels germans que era, metge, va ser qui va popularitzar el nom, de Can Picafort. Allà per l'any 1860, Llorenç Fuster, que era pescador entre altres feines, anomenat de mal nom Picafort, era el que vivia, dins una barraca, que estava a la part més alta de la baia. A la punta, avui anomenada, És Convent (just davant la Penya des Llamp), des d'on es controlava tot el trànsit mariner. Es conten moltes coses d’en Llorenç, i el seu mode de viure, en solitari a aquell indret.  Era fill de Rafel Fuster. Toni Mas, descriu molt bé, la família de Llorenç Fuster, al seu escrit, publicat per l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Santa Margalida. Els Garau, coneixien bé la costa, de son Bauló i Son Real. Francesc Garau Carreras, casat amb Catalina Tous Estelrich, tingueren  6 fills: Francesc Josep,...
Més informació