ISABEL MARIA RIBÀS FLUXA.

 Isabel Maria, es convertí amb esposa de Joan Garau, als anys 1870. Era filla d’una família benestant de Santa Margalida, per part de pare i per part de mare. Tenia un germà que nomia Joan Ribàs Fluxa. Als Amarillaments de 1.879,  Joan Garau, tenia declarades  11 finques, 8 eren d'Isabel Maria,  per un valor d'11.903 pessetes.

Vivia al carrer Passeig des Pouàs,  número   23, a on avui és la casa de l’Ajuntament de Santa Margalida, per donació de la seva Filla Isabel. Entre altres propietats  tenia S’Alqueria des Compte.

Encara que a la vila hi ha distintes famílies, amb el cognom Ribàs,  Els pares d'Isabel Maria,   havien estat “amos” de possessions (segons pareix que entre d’altres  de la finca de Son Real) i havien fet doblers, fins i tot havien comprat, una petita possessió (segons en comentà D Antoni Mas). La seva mare descendia de la família Fluxa , que eren gent adinerada.

Els fets que demostren la  posició social,  els podem  constatar amb les donacions, que feren, per l'arribada a la Vila, dels Frares de La Salle, i que hi participaren: Isabel Ribàs Fluxa, Maria Estelrich Moll, Margalida Ferra, Sebastià March Estelrich, (Batle). El seu espòs, Joan Garau Tous. El tinent Coronel  de  l’exèrcit, Bernat Ferrà Fluxa,  i Joan March Ordinas (Totes elles, famílies  rellevants del poble, de Santa Margalida a 1912.

A més de participar amb  donacions als Frares de la  Salle,  perquè fessin una escola a  Santa Margalida.  També com conta una neboda del seu germà, Catalina Amengual, conta que va ser propulsora, recollint donatius,  per fer la capella de Can Picafort). 

***

DONACIONS:

A 1.912   segon escriu Rafel Bordoy. “Les forces vives del poble: "El metge Joan Garau Tous.  El Batle  Sebastià March Estelrich, i El tinent coronel  de  l’exèrcit, Bernat Ferrà Fluxa, fan possible l’arribada  dels Frares de LA SALLE al carrer Taronja,  que pagava el lloguer l’Ajuntament." Si no vaig errat, aquesta casa devia ser propietat dels Garau.  Va ser el primer alumne que es matricula,  Pere Serra Salva.(El tio Pere).

L'any 1918, Isabel Maria Ribàs, juntament amb Maria Estelrich Moll,  donen als Germans de LA SALLE,  la  casa del carrer Sol, número 36. Altres donants són; Joan March Ordinas, 500 pessetes, i Margalida Ferrà, 3.000 pessetes. L'any 1953 les donaria, amb l'herència, la finca d'Alacantí.

Isabel Maria Ribas Fluxa
(Foto de l'àlbum  familiar de F. Munar).



*  * *



ISABEL GARAU RIBAS.


Segons Catalina Amengual  neboda seva

Isabel Garau tenia moltes finques i béns que va repartir al seu testament, donant als Garau el que procedia de la família d'aquest cognom i als Ribas el que havia rebut de la família Ribas. S'Ermità Samuel que va morir fa uns 25 anys, i era de Santa Margarida, on viu encara una germana seu, va aconsellar -es diu- Donya Isabel Garau a fer així el seu testament. Propietat de la senyora Isabel Garau era també el que és ara S'Alquería d’es Compte, convertit avui en Barbacoa.

 Isabel solia banyar-se i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany que li arribava al coll i li cobria tota la cama. Estava molt de temps en remull dins l'aigua del mar, cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari.

La casa del que és ara l'Ajuntament de Santa Margarida va ser venuda meitat en vida, i l'altra meitat en morir la senyora Isabel. Ens diu la senyora Catalina Amengual que Can Picafort ha destrossat molta pineda, que tenia pins molt grans i que, per dins del que són ara els carrers de Can Picafort, corrien molts conills i volaven molts tords.

DONACIONS:

Isabel Garau Planas  dona l'any 1933               la casa a les  monges agustines  i a la seva mort  la casa on vivia va passar a ser  la casa de la vila.

Vivia al carrer Passeig des Pouàs  número   23  a on avui és l’Ajuntament de Santa Margalida per donació de la seva Filla Isabel. Entre altres propietats  tenia S’alqueria des Compte.


Isabel Garau Ordinas












LA CASA DE CAN PICAFORT


La va deixar a les Monges Agustines: 

RETABLE AL PATI DEL CONVENT 


Retable ca ses Monjes Can Picafort

El doctor amb medicina D Joan Garau Tous.

A finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar, aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló.

La va deixar a la seva filla Isabel Garau Ribas. La va adaptar i ampliar per convent de les Religioses Agustines el 4 d’agost de 1944. Per al servei religiós, educatiu i de malaltes d’aquesta ja popular Colònia.

Moria santament el 25 de juliol de 1966.

Per memòria i gratitud 28 d’agost de 1967




Isabel Garau Ribas

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA RESIDENCIA DE CAN PICAFORT

Imatge
  Aquest edifici és un testimoni, de l'evolució de Can Picafort. Una petita història, que en part contada aquí, i en part, de la constància que ens han deixat algunes fotografies, fetes al llarg dels anys. A principis de l'any 1930, l'edifici de tres plantes,  amb 14 finestres per planta,  més una torre a cada banda, de 3 a cada una. El terrat amb unes vistes espectaculars, d'on es veu tota la badia d'Alcúdia. Aquesta obra per fer un hotel, va quedar paralitzada. Els coneguts que estiuejaven a Can Picafort, recorden com de nins, anaven a jugar, al pinar de la Residència. Solien jugar a "d'amagat" a "lladres i policies", "guerrillers" amb espases fetes de la fusta del pi o  a "indis".  També conten com durant les obres, espenyaven els sacs de ciment, fent unes grans polvoreres. Cal recordar que el pinar, i  els voltants de la Residència, era arena daurada, com és la de Can Picafort. Molts de records perduts, per tants de ca...
Més informació

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

Imatge
El nom surt a molts de llibres, a diaris, a les xarxes, però només l’anomenen. Va tenir molt de poder al seu poble, influent a Madrid i a l’Alger on va viure i on tenia negocis. Idò qui era aquest Senyor? Si et fa ganes acompanyar-me a un viatge a temps passat, ens podem posar les ulleres de mirar enrere, i farem un recorregut a mitjans de segle XIX. Pitja el botó per retrocedir i escollir un punt al mapa. Som ara a Santa Margalida, estem l'any 1860, al carrer Taronja. A l’habitació del primer pis se senten gemecs, esforços, i la respiració és pesada, de cop un gran crit. Després un silenci, que pareix etern. Només una plorada ho interrompi.  A baix de la casa alegria i xerrades. És un nin? I quin nom li toca? Catalina Tous Estelrich, acaba de donar llum al sisè fill, li tocà nombre Josep. Francesc Garau Carreres està ple de goig, fa deu anys que es varen cassar, i ja tenen sis fills tots mascles, que nomen: Francesc Josep, Bartomeu Júlia, Joan Antoni, Pere Antoni i Toni. Ara que t...
Més informació

PICAFORT. Allà a on la mar pega mes fort.

Imatge
El Garau, una de les famílies més opulentes de Santa Margalida, que es dedicaven a l’exportació de productes agrícoles, i que passat els anys, compartiren el negoci, amb del contraban de tabac. Un dels germans que era, metge, va ser qui va popularitzar el nom, de Can Picafort. Allà per l'any 1860, Llorenç Fuster, que era pescador entre altres feines, anomenat de mal nom Picafort, era el que vivia, dins una barraca, que estava a la part més alta de la baia. A la punta, avui anomenada, És Convent (just davant la Penya des Llamp), des d'on es controlava tot el trànsit mariner. Es conten moltes coses d’en Llorenç, i el seu mode de viure, en solitari a aquell indret.  Era fill de Rafel Fuster. Toni Mas, descriu molt bé, la família de Llorenç Fuster, al seu escrit, publicat per l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Santa Margalida. Els Garau, coneixien bé la costa, de son Bauló i Son Real. Francesc Garau Carreras, casat amb Catalina Tous Estelrich, tingueren  6 fills: Francesc Josep,...
Més informació