JOSEP AGUILÓ. De can Fava.

Els primers anys, els residents varen anar construint cases, però el primer registre a l’Ajuntament, és de l’any 1921, segons va contar Antoni Mas, a la recerca  que va publicar: Qui era en Picafort.

Segons aquestes fonts, els Petrers  que tenien casa per estiuejar  a Can Picafort eren:    Aguiló, Josep,   amb un solar de 100 metres.  Bonnín Josep, un solar de 100 metres, de can Moreno. Vicenç (?) Llobera, Bernat, un solar de 160 metres.  Calvo Joan, amb un solar  de 100 metres, a en Joan, que també el trobem, registrat com a signant  a l'acta, de la benedicció de la capella.

A partir d’aquesta informació, hem pogut trobar el fil, de qui va ser en Pep Aguiló i la seva família. Estava casat amb Joana Maria Aguiló, i al seu poble de Petra, tenien unes botigues, on venien coses de menjar, o fer net. 

L'any 1920, decidiren fer el mateix que a Petra, i obriren una botiga a Can Picafort,  per subministrar queviures, als primers estiuejants. Aquesta botiga era coneguda com a Can Fava.

La casa estava veïnat, a la que tenia Felicià Fuster Molinàs, a un solar de 180 metres. Estaven davant la mar, enfront del pontet, on tenia la barca en Feliciano. Avui vindria a ser, el número 22, on encara viuen els seus descendents.

Tingueren  un fill  que nomia Pere Aguiló, es va casar l'any 1939, i vivia a Palma.  I  dues filles més, que eren,  na  Margalida, que vivia a Petra,  i na Maria, que es va quedar tota la vida a Can Picafort.

Parlant de na Maria Aguiló,  l'any 1926 va emigrar a Argentina. Anant de camí, en el vaixell, va conèixer a Jaume Vives Ripoll,  amb qui es va casar just arribar a terra. Jaume pareix que era fill, del secretari de l’arxiduc,  Antoni Vives Colom, quan era  casat amb Aina Ripoll, l'any 1900. El matrimoni, a més d'estar a Mendoza, també estigueren a l’Uruguai. Na Maria va morir l'any 1986, quan tenia 90 anys

Bé, seguirem el fil. L'any 1933, tornaren d’Amèrica, i es feren càrrec, de  la botiga dels seus pares, ara ja tot l’any. L'any 1934, tingueren un fill,  que li posaren per nom, Pep Vives Aguiló, i dues germanes més, una de nom Maria, i s’altra Catalina. Així que en Jaume i na Maria, varen ser una de les primeres famílies, que vivien tot l’any a Can Picafort, i la primera botiga de queviures.

Pep Vives Aguiló que era picapedrer, es va casar l'any 1957,  amb  na Bel Valls Mascaro, i tingueren dos fills, en Jaume,  que va morir d’accident a Menorca a 1979, i en Ramon.

L'any 1954, Antoni Vives, espòs de na Maria,  va morir al cap de cinquanta-quatre anys. Aquest mateix any, decidiren passar la botiga, a la part de darrere, on hi havia la portassa, avui carrer Isabel Garau.

Na Maria va poder veure, el creixement de la Colònia de can Picafort, i  va contar alguns records, de les seves vivències o parers, a la revista de Can Picafort.

Aquí les teniu:

Paisatge.

Va contar que tot era arena, garriga i uns pins molt bells, amb mates i males herbes.

 

Són Bauló

D’aquesta part, també anomenada barri dels inquers, va contar que la primera casa, que es va construir, va ser la del Vicari Roig, que estava a on  ara és, can Mulet de Muro. Només hi havia les cases de Can Bissellac, que va tenir un fill capella, però va morir en accident, l'any 1989. La casa del metge Pedro Santandreu (metge Perico)  a més d'una altra casa, d’un mestre d'escola, que era de Sant Joan.

Recorda, que a on ara és la plaça de l'Enginyer Roca, hi va haver una petita capella,  que  anys més tard, la varen tomar. Aquesta capella estava, on després hi va haver un bingo. El Vicari Roig, hi deia missa els diumenges, i entre tots els residents, pagaven  les despeses  que hi hagués.

 

Carrer Felicià Fuster i Isabel Garau.

A aquest carrer, hi havia la casa de can Manxura de Muro, on després hi hagué una perruqueria, veïnat d'una tenda que es deia Sisi. La casa del senyor Toni Oliver, on anys més tard, hi estigué un farmacèutic de Petra, que estava casat amb  la senyora Rosa Sancho, que era una aristòcrata palmesana. 

Fent cap de cantó,  al carrer que ara li diuen Vicari Vanrell,  hi havia el senyor Toni Pastor, que estava casat amb la senyora Mora de Sa Pobla, anys més tard hi hagué una joieria que es deia "Art de Toledo", aquest matrimoni tenien moltes finques i cases.

A on hi ha ses monges, era la casa d'Isabel Garau, filla del Metge Garau. Veïnat hi havia una casa petita, on vivia és Patró Toni, També hi havia la casa de Can Cotó de Petra, veïnat d'on després hi hagué la carnisseria Soler.  La casa de Cas Menescal, s’argenter de Muro.

La casa de Can Mandilego, que hi tenia pensió, fonda i cafeteria. Més endavant, hi estigué el metge Llorenç Barceló (metge Pelo), i el Bar Bahia, que va dur en Pau Mandilego

El vicari Llorenç Vanrell.

Diu que va venir l'any 1948, del que en Felicià Fuster va dir d’ell “mos han duit un mort”. Però és veritat que el vicari tenia poca salut; així i tot, va estar a Can Picafort 28 anys i després se'n va anar a viure a Costitx i va viure molts d’anys més.