MIQUEL SOCIAS CAIMARI. Primer empresari Picaforter. De Ca'n Socias de sa Pobla

Aquest escrit, anava dirigit a saber, qui va esser el segon resident o propietari. La segona casa, mes ben dit va esser la fonda. Se va construir, allà on hi hagué la primera cassa del vigilant, anomenat en Barret, que consta fins i tot, als escrits de l’arxiduc Lluis Salvador.

Amb els primers estiuejants. Que iniciaren de la creació de Can Picafort, ens trobem que a l’Ajuntament no hi ha documentació fins a l’any 1.921, Don Antoni Mas i Fornés va fer un llistat de 29 propietaris que tenien casa a la dita Colònia.

La Sorpresa ha sigut, que figura a non de un dels 3 primers propietaris de sa Pobla, Joana Socias Caimari. Els Cronistes ni a les entrevistes a les revistes, fan mai referencia a ella. Ningú la anomena, a les informacions que he llegit fins ara. Però els papers canten.

L’esperit investigador, m’ha duit, a passejar per les dunes d’arena, tant quotidianes per aquells d’anys. He vist la llum entrant a les canteres del mares picaforter, que va servir, per fer tantes cases, i fins i tot per transportar amb barques, fins a altres indrets de la costa, per la construcció.

Joana Socias , era germana de Miquel Socias de sa Pobla. De la Potent família de Can Socias enfrontada políticament a la família de Can Verdal ( Un era Liberals i l’altra Conservador). A l’escrit contaré un poc de lo que he troba de na Joana.

Gracies a la excel·lent investigació de Pere Antoni Mateu Caldes que ens ha servit per apropar-nos a la família de Can Socias Fidelitat Liberal, a partir de la pagina 175, publiccat a les VII Jornades Estudis Locals de sa Pobla.

Mira per on, estirant el fil he topat, amb qui va esser el segon propietari. i el primer empresari, de Can Picafort. Un home que no tenia res impossible i sempre aconseguia lo que se proposava. Després de llegir lo que sabem de Ell, estaràs amb mi que va esser molt important, perquè la Colònia de Can Picafort, prengués la força. Fins i tot als nostres dies, encara continua.

Miquel Socias, tingué per assistent i cuiner, qui l’acompanyava a les seves estades, com a Governador Civil, a distintes províncies de la península, i fins i tot a les Filipines. Aquesta persona era Vicens Mandilego, d'Andratx.

Però tot això, ho tindràs ben explicat a lo llarg d’aquest escrit. La part den Vicens, tindrà un capítol a la propera entrada, parlarem d’Ell, lo que va representar com primer Picaforter, i resident tot l’any.

Segueix aquest Blog i no t’ho perdis.

Miquel Socias Caimari

* * *

INDEX:

JOANA AINA SOCIAS CAIMARI

UNA HISTORIA DELS PRIMERS RESIDENTS A CAN PICAFORT

CA'N SOCIAS

MIGUEL SOCIAS CAIMARI (62 ANYS) BIOGRAFIA

EL TREN I ELS POBLERS

COMPAÑÍA INDUSTRIAL Y MERCANTIL DE MALLORCA SA

EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE PARÍS I D’ALTRES.

EL PARTIT LIBERAL

ELS LIBERALS FUNDADORS DE CAN PICAFORT

EL PARTIT LLIBERAL FUSIONISTA A SANTA MARGALIDA

***

FONTS D'INFORMACIÓ:

A LA WIKIPEDIA

VIDA POLITICA.

VIDEO.

VII JORNADES ESTUDIS LOCALS SA POBLA.

PERE ANTONI MATEU CALDES

CA'N SOCIAS FIDELITAT LLIBERAL

PDF

PERE ANTONI MATEU CALDES

CA'N SOCIAS FIDELITAT LLIBERAL

VICENS MANDILEGO M. A. CIFRE Pag 40

ENLLAÇOS INFORMATIUS REFERENTS A MIQUEL SOCIAS.

***

JOANA AINA SOCIAS CAIMARI

1854-1938

Figura com a propietari , segons consta a l'Ajuntament al Llistat de Propietaris de 1.921, del solar que devia esser el numero 13, del plànol de parcel·lació de la Colònia de Can Picafort, aprovat el dia 2 de juny de 1.911, a instancies de Lluís Cardell i la seva mare, Dolores Arias. El solar tenia 300 metres quadrats.

Va se hereva després de la mort del germà Miquel, que era fadrí i que va tenir lloc dia 6 de febrer de 1.904. Na Joana que també era fadrina va morir dia 16 d’octubre de 1.938. Durant aquets anys, el solar es va vendre. però sempre després de 1.921, i es va segregar en dos. Un de 100m2 que ara és l'actual Bar Bahia. ( Gabriel Barcelo , al seu llibre la Guia de Can Picafort, parla de Rafel Perelló ) L'altra part del solar de 200 metres, va esser la casa de Llorenç Barceló. (Metge Pelo) .

Dia 12 d’agost de 1.921. Joana Socias Caimari, la primera dona promotora d'una central elèctrica a sa Pobla, per a la instal·lació de motors elèctrics a les seves finques, any 1921. Va sol·licitar que arribes a electricitat la Finca de son Tut ( Carretera sa Pobla-Pollença). Que anteriorment ja era propietat de la família de Can Socias.

Aquesta informació fou coneguda, a la documentació den Biel Capo Caimari "Botilla", a on figura Joana Socias Caimari com a impulsora de la implementació de l´electricitat a la Finca de son Tut ( Ctra sa Pobla-Pollença). Per el 110 Aniversari d'electricitat a sa Pobla.

La Família Socias tenia el domicili a la plaça de sa Pobla, aferrat al Cassal de Can Verdal o de Can Planas (segons l’època de que es parli )

A la seva mort, la hereva de la propietat, va esser la seva neboda Florentina Comas Socias que posteriorment ho vengué a la família del metge Pelo.

Joana Aina Socias Caimari

***

UNA HISTORIA DELS PRIMERS RESIDENTS A CAN PICAFORT

Segons m’han contat, i no ho puc assegurar per falta de papers, es la que ara et contaré.

Miquel Socias Caimari, De jove s'afilià a la Unió Liberal, mes tard Partit Liberal (Fusionista), havia tingut com home de confiança i també com a cuiner a Vicens Mandilego , d’Andratx. Vicens acompanyava a nen Miquel, ja fos com Governador Civil, o com altres càrrecs, tan a Espanya com a l’exterior. Fou Governador Civil Filipines a Lingayén Pangasinan. Va cèsar en el càrrec dia 23 abril de 1.885. Una vegada acabada aquesta etapa, Vicens regenta una fonda a sa Pobla, i mes tard a Alcúdia, on es ara el Restaurant Miramar a Port d’ Alcúdia.

Miquel Socias, va comprar un solar de 300 metres, en front de l’entrada del antic Mollet. Allà construïren una fonda que tenia a dotze habitacions i que regentava Vicens Mandilego. Als voltants d’aquest solar es on hi havia la casseta de Barret temps enrere.

Així que fou el primer Bar, el primer restaurant, i el primer establiment hoteler, a un lloc, on encara nomes hi havia una casa, la del Metge Garau. Ben davant, les roques protegien la mar dels temporals, a modo de un petit Mollet natural. Vicens va aprofitar aquest, al igual que abans ho va fer en Barret, per tenir-hi el llaüt, a resguard de les ones. Anys mes tard, va fer un pontet, per tenir-lo a resguard, i fins i tot un viver on depositar, la pescada i la llagosta, sempre banyada per l’aigua de la mar. A la part de darrere la fonda, tenia un solar o corral, on criava l’aviram per les necessitats alimentaries del restaurant. Poc temps després, hi construïren 5 cases mes. Vicens es convertí així, en el primer resident tot l’any, a Can Picafort.

Curiosament, els dos primers inversos de Can Picafort, pertanyien al mateix partit polític. Miquel, tal com veurem, va esser una figura molt important, tant a nivell local com Nacional. Joan Garau, el fundador de Can Picafort, també era president del mateix Partit Polític a Santa Margalida. A mes, entre els primers Picafortes, també eren membres de les Juntes directives, a la Vila, i a Sa Pobla. (En tenir mes informació, podré confirmar si va passar el mateix, amb les persones de Petra i Muro, no crec que vagi massa errat, si dic que alguns eren companys del mateix partit també)

A l’any 1.904, dia 6 de febrer Mori de forma inesperada, Miquel Socias Caimari. La fonda va passar a esser propietat, de la seva germana Joana Aina. Vicens Mandilego, que tenia un solar a segona línia de mar, on hi criava els pollastres i altres aliments, no va tenir mes mes remei, que canviar la ubicació de la fonda. Pensava, o havien acordat que seria de la seva propietat, però no hi hagué papers que ho demostressin.

El Solar a 1.921, encara figurava a nom de la seva germana, Juana Aina Socias Caimari, que era fadrina. Desconec si va arribar a venir a estiuejar a Can Picafort.

Lo cert es que fou una gesta important, per Miquel Socias, l’home que va dur el tren a Sa Pobla, reunint el capital dels inversors, amb un sol vespre,(Ferrocarriles de Mallorca) o que va crear, o la Societat Companya Industrial de Mallorca, i que va dur els productes del camp de sa Pobla a Paris, on foren premiats. La germana primera dona que va dur la corrent als horts de Sa Pobla. I Vicens Mandilego, primer resident Picaforter,de la Colònia que acabava de néixer.

Amb aquets Gestors, el propietari de Son Bauló, Lluis Cardell, les vendes li anaren com una seda.

Clot de s'aigua dolça i entrada al Mollet abans de fer-lo

***

CA'N SOCIAS

Anem a conèixer, una mica mes qui eren aquesta família, per això he tingut accés, a la excel·lent investigació que va fer, Don Pere Antoni Mateu Caldes. Treball publicat a les VII JORNDADES DE ESTUDIS LOCALS 2023, amb el nom de CAN SOCIAS. FIDELITAT LIBERAL, que podràs llegir aquí, com també la conferencia, amb el mateix títol, emesa dia 6 de març de 2021. Aprofito per donar-li la Enhorabona per aquest treball i les gracies per la divulgació.

Els pares segons l’arbre elaborat per Pere Antoni, Foren ; Jaume Socias Socias 1815 a 1890. casat amb Antonia Caimari Bennassar 1828 a 1881.

Tingueren sis fills: El major Miquel, Catalina, Antonia , Maria, Joana Aina i Margalida Maria. Nascuts entre 1841 i 1856.

Jaume Socias, fou Batle de sa pobla en dues ocasions 1859 i 1867. Can Socias i Can Verdal, eren dues famílies respectades per el seu poder i propietats, però enfrontades políticament, encara que es respectaven. Can Verdal eren conservadors i Can Socias mes oberts.

La Família Socias, era propietària de 9 cases, repartides per dins poble. i 8 finques rústiques, de les que cal destacar: Son Tut, Son Vent, ses Tanquetes i Talapi. Jaume Socias, tingué que dimitir de Batle, per defensar els drets, que tenien els Poblers a s’Albufera, a la zona denominada, Prat del Rei. Pocs mesos després, tornaria entrar de Tinent Batle, i juraria la nova constitució, que consagrava el sufragi universal entre homes. Aquets fets tingueren lloc entre 1.867 i 1.869.

***

MIGUEL SOCIAS CAIMARI (62 ANYS)

BIOGRAFIA

Va néixer a 1841

ESTUDIS

1853-1858 Va estudiar, a l’Institut Provincial de 2a Ensenyança de las Baleares, a Palma

En el curs de 1856-1857, a mes estudia “Filosofia”, amb un compendi d’Aritmètica i Àlgebra, i ja en el cinquè curs (1857-1858) estudia Geometria, Trigonometria, Topografia, Llengua Francesa, Ètica i Física i Química.

El curs 1859-1860, fa L’ingrés a la Universitat de Barcelona, per estudiar Dret

El 26 de juny de 1865, i a l’edat de 22 anys, es llicenciat en Dret.

Des de l’any 1865, i desenvolupant la Constitució de 1845, es promulga una llei electoral que mantenia el caràcter censatari dels electors (és a dir, havien de ser propietaris).

VIDA POLITICA

Miquel Socias com a diputat provincial.

Quan obtingué el títol de llicenciat, al poc temps, ingressà a la Unión Liberal, i més tard, passà al Partit Liberal Fusionista (1880 ), sent company de partit d’Antonio Maura.

DIPUTACIÓ PROVINCIAL.

1872 Miguel Socias, figura a l’escriptura signada el 9.7.1872, davant el notari D. Joaquín Pujol i Montaner, amb la compra de 10 accions

1873-1886 Diputat per Eivissa, també per sa Pobla i Sencelles, arribant a esser president, des el gener al novembre de 1.884. Després seria nomenat Governador Civil a Teruel (4.11.1886)

1876 FUSIÓ DE LES SOCIETATS. La societat resultant: FERROCARRILES DE MALLORCA SA

El dia 30 d’abril de 1876, té lloc la junta general conjunta per a la formació de la nova societat. Els nous inversors aporten 4 milions de pessetes i assumeixen la direcció de la nova companyia.

1878 Arribada del Tren a Sa Pobla, (figura determinant en la vida de Sa Pobla). Va esser l’Impulsor de l´arribada del tren.

1878 Exposició universal de Paris.

1880 -1.882 President Circulo Mallorquin, càrrec que compartia essent diputat.

1882 COMPAÑÍA INDUSTRIAL Y MERCANTIL DE MALLORCA. Dia 4 abril de 1882, Miquel Socias com a President. Amb ampliació de Capital a 1.500.000 pessetes.

1886-1890 Fou, diputat Per Palma des de : 16/04/1886 a 29/12/1890 . al Congrés dels Diputats .(A les corts espanyoles).

1893 Fill Il·lustre de Sa Pobla dia 17.12.1893.

1893 -1895 Governador Civil Filipines. 12.07.1893 Lingayén- Pangasinan . Cesat: D. Miguel Socias y Caimari, que feu Governador Civil da la província de Pagasinan, a les Illes Filipines, quedant satisfets del càrrec, intel·ligència amb la que ho ha realitzat ”Dado en Palacio á 23 de Abril de 1895.”

1898 Governador Civil Segovia.

1898 governador civil Girona.

1901-1902 Governador Civil de Barcelona des de 1901 i fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

- Governador Civil de Mao.

- Governador Civil de Teruel.

Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors

1904. Mort inesperada de Miquel sòcies dia 6 de febrer de 1904

***

EL TREN I ELS POBLERS

El camí de ferro de Palma a Inca, proposat per l’enginyer de camis, D Eusebi Estada Sureda de 14 de novembre de 1.968 Va servir per crear la companyia FERRO-CARRILES DE MALLORCA . Miguel Socias figura a l’escriptura signada el 9.7.1872 davant el notari D. Joaquín Pujol i Montaner, amb la compra de 10 accions.

El dia 30 d’abril de 1876 té lloc la junta general conjunta per a la formació de la nova societat. Els nous inversors aporten 4 milions de pessetes i assumeixen la direcció de la nova companyia. FERROCARRILES DE MALLORCA SA que faria possible l’arribada del tren fins a Sa Pobla

Entre els socis poblers hi figuren; Juan Bennassar, José Coll, Juan Rian, Apol·loni a Crespi, Margarita Crespí Pons, Catalina Andreu Llompart, Guillermo Rosselló Crespi, Juan Bonnin Picó, Pedro Juan Campaner, Antonio Socias, Sebastian Serra Andreu, entre d’altres

COMPAÑÍA INDUSTRIAL Y MERCANTIL DE MALLORCA SA

Miguel Socias va promoure la creació de la societat juntament amb José Escanellas, Antonio Bennasar, Eusebio Estada, Miguel Socias i Francisco Piña. L’acta de constitució se signà el 7 de maig de 1880. Es varen emetre 3000 accions de 500 ptes. cada una, és a dir, 1.500.000 ptes. L’accionat estava format per unes 90 persones. Miguel Socias Caimari va subscriure 70 accions = 35.000 ptes i va esser elegit President La seva idea de dinamitzar l’economia de Mallorca i

Era coneguda pel sobrenom de “La Petrolera”, ja que va entrar en el negoci del Querosè, utilitzat als enllumenats públics del pobles, per calefacció a petits locals. Mes endavant arribar a controlar tot el petroli que s'utilitzava a Illa principis del segle XX en que ja s’utilitzava per els motors al camp, al transport i a la industria.

El Fanaler. Il·luminat públic amb gas acetilè

EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE PARÍS I D’ALTRES

A París hi acudiren diverses representacions de poblers a exposar els seus productes

Miguel Socias y Caimari va presentar una mostra de mongetes de distintes varietats: Pintes, llises, de confit, de la careta, negres, redones, de cara negre i vermella, i blanques entre d’altres. Cada varietat ben etiquetada amb procedència i preu.

També hi va dur una massa per pentinar el cànem.

Miguel Socias y Caimari va ser guardonat a París amb la Medalla d’Or.

Joan Serra Dugue mongets blanques i una massa per picar el cànem sense pinta.

Antoni Riutort. Va dur una massa per picar el cànem i pentinar.

Exposició a Manacor. Tingué lloc a l’any 1897, organitzada per l’Ajuntament de Manacor des del 18 al 30 setembre

Medalla d'or 1.878

***

EL PARTIT LIBERAL

El Partit Liberal, es tornava al poder amb el Partit Conservador, participant en el sistema turista, imposat per la Restauració borbònica de 1874. El Partit Liberal fou fundat el 1880, al voltant del grup constitucional de Práxedes Mateo Sagasta, i agrupà els sectors liberals més progressistes, i fins i tot de centreesquerra, que no es trobaven dins el moviment republicà. Ideològicament no es diferenciava gaire del Partit Conservador, tot i que accentuava alguns dels principis liberals, com l'establiment del sufragi universal masculí el que va esser realitat a 1890.

Des de la Constitució de Cadis de 1812, el sufragi era censatari, limitat a propietaris i persones amb determinades "capacitats", (per exemple tenir propietats, carrera universitària, o altres indicis de confiança, en cap cas podien votar les dones. El partit Liberal defensava el sufragi universal masculí, dels homes majors de 25 anys. Les dones no ho pogueren fer fins a 1.933.

Aquesta informació ens dona una fotografia de com estaven les cosses a finals del segle XIX.

Praxedes Mateo Sasgasta

***

ELS LIBERALS FUNDADORS DE CAN PICAFORT

El primer Resident a Can Picafort, el Metge Garau, i el primer empresari, l’home que no tenia fronteres, compartien militància en el Partit Liberal de Sagasta.

Miquel Socias, ingressa a les files del partit de ben jovenet. A part de les seves inversions empresarials, va fer arribar el tren a Sa Pobla, va participar amb exposicions agrícoles internacionals a Paris, a Manacor. Va esser President de la Companyia Industrial y Mercantil de Mallorca, entre d’altres. Va ocupar distints càrrec com a Diputat a la Diputació Provincial, i a les Corts també fou Governador Civil a Províncies i a Filipines.

Juan Garau, compartia la feina de Metge amb altres activitats Socials, va intervenir per que vinguessin a Santa Margalida els Frares de la Salle. També fou el President del Partit Liberal, anteriorment havia sigut Regidor i Jutge Municipal.

Aquests fet demostren. que es coneixien i a mes eren company de partit polític. Lo que mes m’ha cridat l’atenció, es que entra els primers residents de la Colònia, figuren a la Junta Directiva. Noms com Felicià Fuster, El manescal Pere Joan Estelrich, o Guillem Santandreu.

Dels tres poblers que tenim registrats a 1.921, Miquel Socias i Joan Serra tenien solar a Can Picafort, Falta investigar Petra i Muro dels que figuren entra els primers pobladors.

Sabent com era Miquel Socias, no tinc dubte que la seva influencia, animes a mes persones del seu entorn, a que invertissin amb la recent creada Colònia de Can Picafort

***

EL PARTIT LLIBERAL FUSIONISTA A SANTA MARGALIDA

Segons noticies de l'epoca.

Dia 26 de setembre de 1894, "El Liberal Palmesano", periòdic liberal-dinàstic, deia que els nombrosos amics que tenen a Santa Margalida s'han reunit en junta general per reorganitzar la junta directiva d'aquest partit, essent constituïda d'aquesta manera:

President; Joan Garau i Tous, metge i exregidor i exjutge municipal;

Vicepresident Martí Domingo Ferrà i Fluixà, exjutge municipal i regidor.

Vocals: Bernat Fluixà, batle; Rafel Planes ex batle; Miquel Ribes regidor; Joan Ordines i Pastor exregidor; Marti Ribes jutge suplent; Damià Perelló jutge municipal i ex batle; Pere Calafat fiscal i ex batle; Joan Reus propietari; Joan Garau propietari; Salvador Pinya comerciant; Cristòfol Teuler regidor; Josep Ribes exregidor; Felicià Fuster i Miró exregidor i industrial; Miquel Roca exregidor; Joan Planes i March propietari; Antoni Ordines propietari; Pere Malondra exregidor; Pere-Joan Estelrich manescal, i Francesc Garau propietari. És de suposar un triomf en les properes campanyes electorals.

...

REGIDORS DEL PARTIT FUSIONISTA

Durant l'any 1898, "La Última Hora" va publicar aquestes notí- cies referents a Santa Margalida: dia 30 de gener diu que han dimitit 4 regidors i el secretari de l'Ajuntament, del partit con- servador. Són reemplaçats per Martí Domingo Ferrà, Josep Ribes i Guillem Santandreu, del partit fusionista.

*Ramon Rosselló Vaquer . Documents per l’historia de Santa Margalida.

Joan Garau Tous

Per saber mes de Joan Garau Tous pitja l'enllaç:

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/06/juan-antoni-garau-tous-fundador-de-can.html

***

FONTS D'INFORMACIÓ:

Miquel Socias Caimari (Sa Pobla vers 1841-1904). Fou un advocat, polític i empresari mallorquí.

Va néixer dins la família de Ca'n Socias.

De jove s'afilià a la Unió Liberal. Fou un promotor fiscal del districte de Sa Llonja a Palma, dirigí una ampliació de capital de la Companyia dels ferrocarrils de Mallorca per tal que arribés el tren a Sa Pobla el 1878. Aquell mateix any, viatjà a l'Exposició Universal de París, on fou condecorat amb la Medalla d'or, després d'haver duit unes mostres de mongetes pobleres. Fou elegit diputat pel districte de Palma pel Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1886.

Membre de la Junta Revolucionària de 1868.

Fou nomenat tinent de batlle a Palma.

Sotsgovernador de Menorca.

Diputat de les Corts Espanyoles entre el 1886-1890.

Governador Civil de les Filipines.

Governador de diverses províncies espanyoles.

Vicepresident de la Diputació Provincial.[2]

Fill Il·lustre de Sa Pobla.

El 26 d'octubre de 2008 rebré a la Plaça Major de Sa Pobla, un acte d'homenatge i de reconeixement.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Socias_Caimari

***

VIDA POLITICA:

Miquel Socias i Caimari

(Palma, Mallorca, segle XIX — Palma, Mallorca, segle XIX)

Polític liberal.

Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista. Pel gener del 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902. Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/miquel-socias-i-caimari

***

VIDEO.

VII JORNADES ESTUDIS LOCALS SA POBLA.

CA'N SOCIAS FIDELITAT LLIBERAL

PERE ANTONI MATEU CALDES

a partir del minut 42/45

Per seguir la conferencia pitja l'enllaç: https://www.youtube.com/live/vJMAU_jAjZg?feature=share&t=2545

https://www.youtube.com/live/vJMAU_jAjZg?feature=share&t=2545

***

PDF

CAN SOCIAS FIDELITAT LLIBERAL

PAG 175

PERE ANTONI MATEU I CALDES

VII JORNADES ESTUDIS LOCALS

1 Sa Pobla al segle XIX

Al segle XIX, la vida econòmica poblera fonamentava la seva riquesa en l’agricultura, en el conreu de la trilogia mediterrània: cereals, vinya i olivera. La configuració de les terres pobleres es basava en finques rústiques de certa envergadura, quant a la seva extensió (Talapi, Son Senyor, Son Fornari, Son Marc, …) i altres finques més parcel·lades, sobretot en la part nord-est, camí de s’Albufera. També hi havia “les Comunes”, situades entre Talapi i la finca de Son Marc; eren propietat de l’Ajuntament i obeïen a la definició de béns propis. Les produccions d’aquestes terres eren minses, per mor de la parcel·lació de les finques.

Hi ha una sèrie d’esdeveniments, que es produeixen al mateix temps, que fan que es canviïn el tipus de conreu: la dessecació de s’Albufera, amb les lluites dels poblers per poder mantenir els drets als Prats del Rei; l’arribada del tren l’any 1878, cosa que millorà notablement les comunicacions; i el notable augment del conreu de les vinyes fins aconseguir 891 ha l’any 1891. Cal tenir en compte que, anys més tard, la fil·loxera i les dificultats de comercialització dels vins produeixen una crisi que farà canviar el conreu per lli i cànem. Tot això acompanyat d’un creixement demogràfic que comença el 1784 amb 2266 persones, acabant amb 5999, l’any 1900.

Tots aquests esdeveniments passen a sa Pobla al llarg de 100 anys, mentre la societat camina entre el principis del conservadorisme i el desenvolupament del corrent liberal. Dues grans famílies rivalitzen dins l’àmbit polític i econòmic: Can Verdal (conservadors) i Can Socias (liberals), vetlaran pel creixement del poble, i pel control del poder polític, juntament amb altres famílies com Serra de Gayeta, Torres, Crespí... (els majors contribuents del poble, així com es constata en l’acta de l’Ajuntament de sa Pobla del 7.09.1863).

La conservadora família de Can Verdal aporta una notabilíssima força econòmica, amb múltiples propietats en finques rústiques, i personalitats polítiques: Guillermo Serra Llinás, “Bayle Real de la Villa de La Puebla”, el 1798 i Andrés Serra Serra, “Sindico Clavario de las Villas y Lugares de la parte de la Montanya”, el 1825, per un període de tres anys. Aquest darrer càrrec era de notable importància quan Mallorca estava dividida, durant el regnat de Ferran VII, en dues parts: pla i muntanya. Una altra personalitat política fou el fill d’Andrés Serra, Joan Serra Serra Verdal, el qual assumí la batlia en el període de 1879-1881.

La família Socias, de laboriositat i religiositat reconeguda, era propietària de finques rústiques de menor extensió. Aportà i participà en tots els esdeveniments del segle XIX de sa Pobla, a través de Jayme Socias y Socias ,”paterfamilias” i batle de sa Pobla entre els anys 1859-1890, i el seu fill Miguel Socias y Caymari, polític liberal i objecte de la present comunicació. El seu somni era el desenvolupament econòmic de Mallorca i la implementació del liberalisme polític

L’actuació política es basava en el bon enteniment de les dues famílies i el respecte mutu, deixant la lluita política de carrer als seus acòlits, sostinguts per una xarxa clientelar i caciquil. Hem esmentat abans, que no eren les úniques famílies influents, sinó que n’hi havia d’altres.

Dibuix original de la casa

Per llegir completament el tex de la investigació pitja l'enllaç. Ho recomano per entendre qui era la família i a en Miquel Socias.

https://esrafaldesapobla.files.wordpress.com/2023/02/viii-jel-sa-pobla.pdf

****

VICENS MANDILEGO

M. A. CIFRE

Pagina 40

ELS PRIMERS BARS El primer bar de Can Picafort va ser la Fonda-Restaurant Mandilego, propietat de Vicenç Mandilego Roca. Vicenç Mandilego era d’Andratx, i després de passar per sa Pobla i Alcúdia, s’establí definitivament a Can Picafort, quan aquest nucli es reduïa a sis o set cases. La família Mandilego va ser una de les primers que s’establí a la zona, de fet, el fill del matrimoni format per Vicenç Mandilego i la seva dona, Jaume Mandilego, va ser el primer nin que va néixer a Can Picafort. Entre l’any 1904 i l’any 1905, va obrir la fonda i, gràcies a un corral que tenia darrere ̶ amb galls, conills, pollastres, etc. ̶ i uns vivers que havia instal·lat damunt les roques, servia els clients que arribaven. Per completar l’oferta, a més a més, Vicenç enviava el seu fill Jaume a cercar el vi al celler de Santa Eulària. La fonda tenia també funció de pensió, atès que disposava de dotze habitacions, amb un o dos banys a cada pis. Els primers anys, eren els mallorquins els que anaven a passar dies, fins i tot setmanes, a la fonda-hostal. A poc a poc, s’hi anaren acostant els primers turistes. Destaca el cas curiós d’un periodista noruec que estava instal·lat a la Colònia de Sant Pere i, caminant, arribà fins a la fonda. L’estança a Can Picafort, que suposadament havia de ser de dos o tres dies, es convertí en gairebé dos anys. Conten que el noruec s’aixecava, berenava i no el tornaven a veure en tot el dia. Després, descobriren que s’asseia davant la mar i es passava les hores escrivint. Vicenç Mandilego, que era pescador, venia les llagostes a quinze pessetes el quilo i d’altres varietats de peix més assequibles a una i dues pessetes per peça19 . 19 Tota la informació sobre la família Mandilego ha estat explicada per un dels néts de Vicenç Mandilego Roca, Joan Mandilego Sastre (1951, Can Picafort), propietari del Restaurant Mandilego, situat al carrer Isabel Garau, 49. La fonda estava situada al mateix carrer, tan sols separada per l’espai que avui ocupen tres o quatre cases.

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/2044/TFG%20MARIA%20ANT%C3%92NIA%20CIFRE.pdf?sequence=1&isAllowed=y

***

ENLLAÇOS INFORMATIUS REFERENTS A

MIQUEL SOCIAS.

***

6. Can Socies (Pl. Major, 11)

Edifici de planta baixa i dos pisos que destaca pels elements decoratius de portes i finestres. Remata l’edifici un fris tallat amb motius florals. Al lateral esquerre podem veure un pati tancat amb reixes de ferro treballades.

La casa va ser propietat de Miquel Socias Caimari (1841- 1904), advocat i promotor de l’arribada del tren a Sa pobla, el 1878 (una placa a la façana ens ho recorda). A més, va ser tinent de batle a Palma i sotsgovernador de Menorca. El gener del 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat al Congrés dels Diputats (1886- 1890) i governador civil de Barcelona des de 1901 i fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

Aquest personatge aconseguí que, amb uns amics seus, en una sola nit, cobrir tot el cupó d’accions que la Compañia de los Ferrocarriles de Mallorca exigia per a començar les obres del ramal de Sa Pobla.

https://www.sapobla.cat/index.php/component/k2/item/730-ruta-urbana-1

Ca'n Socias actualment

***

Va néixer dins la família de Ca'n Socias.

De jove s'afilià a la Unió Liberal. Fou un promotor fiscal del districte de Sa Llonja a Palma, dirigí una ampliació de capital de la Companyia dels ferrocarrils de Mallorca per tal que arribàs el tren a Sa Pobla el 1878. Aquell mateix any, viatjà a l'Exposició Universal de París, on fou condecorat amb la Medalla d'Or, després d'haver duit unes mostres de mongetes pobleres. Fou elegit diputat pel districte de Palma pel Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1886.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Socias_Caimari

***

Vista del carrer de l'Església i de la plaça Major de Sa Pobla. A l'esquerra l'edifici de Can Socias, construït en el segle XIX i que era propietat de don Miquel Socies i Caimari, Governador Civil de Barcelona i Governador de Pangasinan en les Filipines.

Can Socias. Foto feta a 1.950

https://arxiu-historic.uib.cat/index.php/vista-del-carrer-esglesia-i-placa-major-sa-pobla

***

FICHA DE DIPUTAT AL CONGRES DE DIPUTATS.

SOCIAS Y CAIMARI , MIGUEL

Datos generales

Elecciones: 36. Elecciones 4.4.1886

Legislatura: 1886

Circunscripción: Baleares

Distrito: Palma

Votos obtenidos: 2507

Nº credencial: 180

Fecha de alta: 16/04/1886

Fecha de baja: 29/12/1890

Fecha de jura/promete: 07/07/1886

Observaciones

Observaciones: Fecha de alta la que aparece como fecha de entrada en el Congreso en el acta de escrutinio del distrito.

Signatura:A.C.D. Serie documentación Electoral

Signatura:A.C.D. Serie documentación Electoral: 99 nº 7

https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=36051

***

NOMBRAMENT DIPUTAT PER IBIZA

DIARIO POLITICO

https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=2000947906

***

DIARIO LA OPINION

https://prensahistorica.mcu.es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1002720674

---

PERIODICO JUEZ DE PAZ

https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?interno=S&posicion=1&path=1001611498&forma=

PERIODICO JUEZ DE PAZ

PERIODICO LIBERAL OPOSICION

PROMOTOR FISCAL

https://prensahistorica.mcu.es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001611239

***

GACETA DE MANILA 1895

CESANT pagina 580

MINISTERIO DB ULTRAMAR.—Núm. 401—Excmi Sr.—El Ray (q. D. g.) y en su nombra la Reina P gente del Reino, sa ha servido expedir el siguieu» áe" Decreto.—A propuesta dal Ministro da U trí*m tr. Gi nombre de mi augusto H jo el Rey D. Alfonso X del y como Reina Regente dal R^ino, Vengo en dada1 rar cesante coa el habar qaa por clasifi jación l¡ iaa corresponda i D. Miguel Socias y Caimari, ^ {üfe cargo de Gobernador Civil da la provincia de Pagasinan, en las Is'as Filipinas, quedando satisfeciü del calo é inteligencia con que lo ha desempeñé «Dad o en Palacio á 23 d^ Abril de 1895.-^ ^ Cristina —SI Ministro de U tramar, Tomás Qs» llanos y Víl'arroya.—De Real órden lo comunico V. E . para su conocimiento y damás efectos.—'O'1 guarde á V. E. muchos años. Madrid, 23 da Abf da 1895.=Casteilanos.—Sr. Gobernador GenaraH iNT| Filipinas. Manila, 24 de M^yo de 1895 —Cónplase y ex dansa al efecto las órdenes oportunas.

https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=200704

***

GACETA DE MADRID

22 MAYO 1882

COMPAÑÍA INDUSTRIAL Y MERCANTIL DE MALLORCA.

SOCIEDAD ANÓNIMA.

Número 172.—En la ciudad de Palma, provincia de las Baleares, dia 4 de Abril del año 1882. Ante mí D, Gaspar Sancho, Notario, con residencia en esta ciudad, parecieron :

D. Miguel Socías y Caymari, Abogado; D. Eusebio Estada y Sureda, Ingeniero; D. Antonio Marqués y Marqués, propietario; D. Gaspar Reinés y Coll, Maestro de obras, y D. José Rosich y Más, piloto; el primero soltero emancipado y vecino de la villa de La Puebla, y los demás casados y de este vecindario, todos mayores de edad, á quienes doy fé conozco, aseguran la certeza de dichas circunstancias y la comprueban por las que resultan de sus cédulas personales expedidas, al Sr. Socías, por la Alcaldía de dicha villa, y á los demás por la suprimida Administración económica de esta provincia en 15 de Noviembre, 18 de Agosto, 16 de Octubre, 2 de Agosto y 20 de Setiembre del año próximo pasado respectivamente, y con los números 639, 30, 50, 49 y141; y apareciendo, con capacidad legal para otorgar la presente escritura, dijeron:

Que la Junta general de accionistas de la Sociedad anónima, fundada con domicilio en esta ciudad, capital 1.500,000 pesetas y denominación de Compañía industrial y mercantil de Mallorca, por escritura de 7 de Mayo de 1880, ante el Notario D. Miguel Ignacio Font, y constituida dia 15 siguiente, según acta que autorizó el mismo Notario, acordó la reforma de los estatutos por los cuales se regia, insertos en la citada escritura de su fundación, en los términos que demuestra el documento que, exhiben y literalmente se trascribe á continuación:

«D. Eusebio Estada y Sureda, Vocal-Secretario de la Junte de gobierno de la Compañía industrial y mercantil de Mallorca.

Certifico que en el acta de la sesión ordinaria celebrada por la junta general de accionistas el dia 12 del actual, bajo la presidencia del Sr. D. Miguel Socías y Caymari, y haciendo las veces de Secretario el que suscribe, conste, entre otras eosas? losiguiente; «En cumplimiento do lo preceptuado en los artículos 4 y 61 de los estatutos se procedió al recuento del número de acciones representadas, resultando ser éste el de 8.083, como al margen se expresa; en su vista la Junta de gobierno propuso á la general la reforma de los estatutos por que se rige.

Leídos los artículos que han de sufrir alteración, y abierta discusión sobre ellos, después de una pequeña modificación en el párrafo tercero del art. 3, propuesta por D. Pedro Antonio Obrador, y tomada en cuenta por la general, quedó por unanimidad aprobada la reforma como sigue:

Artículo i.° La Sociedad anónima fundada con la denominación de Compañía industrial y mercantil de Mallorca se regirá por los presentes estatutos, por el decreto-ley de 19 de Octubre de 1869, por las prescripciones del Código de Comercio y por las generales del derecho.

En el art. 3.°

«La Compañía tiene por objeto: l.e La importación, refinación y trasformaoion de mieles azúcares, aceites minerales y de cualesquiera otros artículos que convengan á los intereses de la Sociedad.

8.° El establecimiento y explotación de cualquier industrie que ofrezca resultados ventajosos, á juicio de la Junta de gobierno.

3.° Contratar empréstitos con el Gobierno y corporaciones provinciales ó municipales, prévio acuerdo de la junta general

4.° Realización de obras públicas ó particulares, y adquirir mejorar ó enajenar bienes inmuebles. Adquirir y enajenar fondos públicos, acciones y obligaciones de otras Sociedades nacionales ó extranjeras.

6.° Emitir obligaciones nominativas ó al portador.

7.° Efectuar todos los actos de comercio y banca- que estime conveniente la Junta de gobierno.*

En el art. 4.a, en su segundo párrafo:

«Si en la primera convocatoria, prévio anuncio de cualquiera de los fines de este artículo, no se reuniera la indicada representación, podrá en segunda convocatoria tomarse acuerdo, que será válido, sea cual fuere el número de los concurrentes.»

En el art. 5.a: «El capital de la Sceiedad que es de i.500.000 pesetas estará representado por acciones de 600 pesetas, cuya primera emisión de 3.000 acciones formará la primera série, sin perjuicio de poder ser aumentado siempre que así lo acuerde la Junta de gobierno en la época, modo y forma que la misma determine.»

En el art. 7.a: «Las acciones serán nominativas hasta tener cubierto el 86 por 100 de su valor nominal, y estarán representadas por títu« los talonarios de una, cinco y 10 acciones , cortados de libros matrices, correlativamente numeradas, firmados por el Presidente, por el Vocal-Secretario de la Junta de gobierno y por el Administrador ó el Vocal de la comisión permanente que haga sus veces y timbrados con el sello de la Sociedad.» Se le añade á este artículo el siguiente párrafo: «Siendo el domicilio legal de jas acciones la ciudad de Palma, podrán no obstante domiciliarse en Barcelona, Valencia ó Madrid, si así conviniere á sus poseedores.»

En el art. 8.°: «Las acciones que tengan satisfecho el 85 por 100 de su valor nominal quedando el resto sin variar.»

En el art. 11 se le añade al final: «Prévios ios anuncios que expresa el art. 18.»

En el art. 80 y en el segundo párrafo: «Las ordinarias se verificarán cada año ántes del último día de Febrero en el sitio, etc.»

En el art. 83: «Todo accionista tendrá voz en las juntas generales, y podrá emitir un voto por cada 10 acciones.» Queda suprimido el resto de este primer párrafo que limitaba á 10 el número de votos.

■ El párrafo segundo del art. 39 se sustituirá por el siguiente:

«Hacer la emisión de las acciones y obligaciones y determinar los dividendos pasivos, fijando los plazos en que deben ser satisfechos.»

Al art. 68 se le añade el siguiente párrafo; ■ «La Junta de gobierno podrá repartir á fin del primer semestre de cada año una cantidad á'cuenta de beneficios, si así lo estima conveniente.» ISTo considerándose necesarios los artículos 68, 69 y 70 contenidos en el tít. 4.° bajo el epígrafe de Disposiciones transitorias, quedarán suprimidos.

El’Sr. Presidente propuso el nombramiento de una comisión, á fin de elevar á escritura pública la reforma de estatutos acordada y se designó al efecto por la junta general á los señores Presidente y Secretario, á los señores accionistas D. Antonio Marqués y Marqués y D. Gaspar Reinés y Coll, y al Administrador de la Sociedad I). José Rosieh y Más.»

Y para que conste firmo la presente en Palma á 87 de Febrero de 1888.=Eusebio Est&da.=«V.# B.°=E1 Presidente, Miguel Socías y Gaymari*=Un sello que dice Compañía industrial y mercantil de Mallorca.

En uso los señores comparecientes de la autorización que les fué conferida por la Junta general de accionistas de la Compañía industrial y mercantil de Mallorca, hacen las consignadas declaraciones; y en consecuencia sujetan á la Sociedad que representan y accionistas de la misma á la observancia de los estatutos reformados en los términos que demuestra el documento que se ha trascrito.

Lo otorgan dichos D. Miguel Socías, D. Eusebio Estada, D. Aníonio'jvíarqués, D. Gaspar Reinés y D. José Rosieh, después de advertidos por mí que esta escritura ha de ser presentada dentro de 15 días al Gobierno civil de esta provincia para su registro y demás efectos prevenidos en las órdenes vigentes.

Son presentes por testigos D. Antonio Batle y Rullan y Don José Llambias y Llompart, vecinos de esta ciudad, y que manifiestan no tener impedimento legal para serlo. Leí íntegramente esta matriz á los concurrentes por no haber usado del derecho que les advertí tenían á leerla por sí, enterados la ratificaron y firmaron: de todo lo cual yo el Notario doy fó.==M. So~ cías y Caymari.=Antonio Marqués.=Eusebio Estada.=Gaspar Reinés y Ooll.=José Rosich.=Antonio Batle.=José Llarnbias.=Sigj¡Suo.=Gaspar Sancho.=Derechos núm. 8 del Arancel, 80 peseras. X