LLORENÇ DALMAU. De malnom BARRET
Què sabem d'ell?
De malnom “Barret”, en Llorenç Dalmau, que fins i tot alguns cronistes, el confongueren amb en Llorenç Fuster, La qual cosa és normal, perquè tots dos eren vigilants, en distintes èpoques. En Barret a primera meitat del segle XIX, mentre que en Picafort, a la segona meitat de segle XIX.
En Barret també fou és anomenat, a un parell d’indrets de la costa. L'Arxiduc durant el seu passeig amb el vaixell Nixe, l'any 1885 l'anomena dient: Damunt un sortit de mares, es veu l'anomenada Caseta d'en Barret.
Llorenç Dalmau era de Santa Margalida, tenia encarregada la vigilància de la costa, i residia a una caseta, que l’Ajuntament havia fet, amb la finalitat de donar-li refugi. Una caseta semblant i per les mateixes finalitats, estava edificada al corral dels Mabres (Son Real), suposadament per una altra vigilant.
Aquestes vigilants, pareix que l’objectiu principal, era controlar que no arribés gent, en temps de la pesta groga, o altres pandèmies, però també feien altres activitats, no massa aclarides.
La caseta que va ocupar en Llorenç Dalmau, es va fer l'any 1821, però l'any 1902, ja hi ha constància a unes actes de l'Ajuntament, de què estava derruïda.
Del seu malnom ja hi ha constància escrita, l'any 1870, de l'anomenada Platja d’en Barret. A la mateixa acta de l'Ajuntament de Santa Margalida, ja parla d'arreglar el camí, que duia a la Platja d'en Barret. (1)
L'any 1892 el tinent Batle Joan March, fa una proposta al ple, per reconstruir la casseta d'en Barret, la qual cosa suposa o que en Llorenç ja era mort, o ja no exercia. Però l'any 1895, la caseta seguia per terra.
El seu mal nom, a més de la Platja d'en Barret, figurava al lloc anomenat És Clot d'en Barret, o Clot de s’Alga. També ja era anomenat s’Escull d'en Barret situat devers Ses Roques, a l'entrada del port. Avui en dia encara figura a Google Maps el nom d'Escull d'en Barret, però en dona la impressió que està mal situat.
On estava construïda la caseta?
Pareix que no es posen d’acord, els que han anat escrivint, el relat dels començaments de Can Picafort. Segons uns estava al límit en Son Bauló i Santa Eulalia, vindria a ser a prop d'on té la sortida ara el Port, segons altres hauria estat on hi ha la rampa d'entrada al port. Per l'Arxiduc crec que ho descriu bé.
Dos personatges amb el mateix nom, que en el temps, els seus malnoms, quedaren escrits, sense ells saber-ho. Llorenç Dalmau a uns indrets, i Llorenç Fuster al que anys més tard seria la Colònia de Can Picafort.
Finalment assenyalar, que d'amunt aquesta primera casseta, es va edificar la Fonda d'en Mandilego, ul solar que tenia 300 m². Així que podem dir, que la primera caseta fou la segona casa, del primer resident tot l'any, a més del primer restaurant, i el primer establiment hoteler.
Part del solar avui en dia, és on hi ha el Bahia Bar.
(1) L'any 1870 a un plenari de l’ajuntament, parlen adreçar el camí, que dur fins a la platja de can barret, diu així. "El camí que va de la barrera dels “Barbaxos” seguint per la divisió entre Santa Eulàlia i Son Bauló fins a la mar". (Ple de dia 06.11.1.870)
![]() | |||||||||||||||
Escull d'en Barret
... Que se establecieron en la zona comprendida entre el Clot d'en Barret y el Clot de s'Aigo Dolça. *** Can Picafort Can Picafort està a nou quilòmetres de Santa Margalida. És el nucli turístic, residencial i urbà per excel·lència del seu municipi, un del més antics de la badia d’Alcúdia, incloent el port esportiu homònim i el càmping Platja Blava, que al costat del de Colònia de Sant Pere són els únics existents a Mallorca. En contraposició, s’hi troba envoltat per àrees verges de les dunes de Son Real, Parc Natural de s’Albufera i la Platja d’es Comú. Aquest freqüentat i quilomètric arenal de gra fi i torrat està custodiat en el seu marge dret per les instal·lacions portuàries i en el seu costat esquerre per les tranquil·les platges de Casetes des Capellans i es Comú. l’escriptora Concha Alós va ambientar la seva novel·la Las hogueras, guanyadora del Premi Planeta de l’any 1964, en el Can Picafort tranquil de finals dels anys cinquanta del segle XX. Els navegants han de saber que l’entrada a Club Esportiu Can Picafort necessita la perícia del patró, ja que un cop doblada l’escullera, i a 150 metres d’aquest parament, existeix un baix, conegut com Escull de Can Barret, i senyalitzat amb una boia, que s’ha de salvar per evitar qualsevol accident. l’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària. El vehicle particular s’haurà d’estacionar pels carrers propers a aquesta platja, mentre que la parada d’autobús més pròxima s’hi troba a 100 metres. Les característiques descrites expliquen que s’hi registri una afluència massiva de banyistes locals i turistes. La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica: Oficines de Turisme - Can Picafort Informació general sobre l'illa: Oficines de Turisme - Mallorca. *** ESCULL DEN BARRET Extraído del Corpus de Toponimia de Mallorca de Josep Mascaró Pasarius. 1962. *** FOTOS DELS TRES INDRETS ANOMENATS D'EN BARRET
|
%20ESCULL%20DEN%20BARRET.png)
%20ESCULL%20%20I%20PLATJA%20DEN%20BARRET.png)



%20mapa.png)




.png)

%20AL%20ROJO%20MINI%20GOLF.png)




.jpg)
.png)


Comentaris