JOAN SERRA BENNASSAR.

 A la primera llista, dels propietaris de cases,  a la Colònia de Can Picafort, trobada als arxius de l'ajuntament, realitzada l'any 1921, hi apareixen 29 cases. 16 eren de Muro, 6 de Santa Margalida, 4 eren de Petra i 3 de sa Pobla.

 Un dels tres propietaris de sa Pobla, era Joan Serra, amb un solar que tenia 100 m², hi figura amb el número 22. Els altres dos  poblers eren, Antoni Pastor amb un solar de 200 m², i  la germana d'en Miquel Socias, Joana Socias Caimari, amb un solar de 300 m².

Sempre és difícil  trobar, qui era un Serra a Sa Pobla, no perquè aquest cognom abundi poc, sinó al contrari. Però com aquells químics de l'edat mitjana, que cercaven la pedra filosofal, per convertir qualsevol material amb or, nosaltres sense voler hem trobat un filó,    que ens ajudarà a descobrir qui eren aquells primers picaforters.

Joan Serra Bennassar  de sa Pobla, figura amb el solar número 20, del plànol de parcel·lació de Can Picafort, aprovat pel Govern Civil, dia  2 de juny de l'any 1911.  La parcel·lació havia sigut proposada,  per al propietari de Son Bauló, Lluís José Antonio Cardell Arias, amb la finalitat de segregar parcel·les, destinades a establir una Colònia a Son Bauló.


Resulta que Joan Serra, tingué per veïnada, a Joana Aina Serra Socias, propietària del Solar número 19, que de moment no puc donar més senyes, de qui era. Pels cognoms crec que també era de sa Pobla.

Seguirem enfonsar-nos dins aquesta història, i descobrim  que na Joana Aina,  dia 17 d'abril de l'any 1943,  va vendre la casa de la qual era propietària, una planta baixa, pis, un corral i una portassa, a Guillem Matas Bauza, de Maria de la Salut.

Guillem Bauza era un dels mariandos, que s'establí a Can Picafort. Segons els estudis d'en Tomeu Pastor,  diu que en Guillem, era l'amo de la possessió de Mont Blanc, de Maria de la salut.

Quan Guillem i la seva dona Catalina Mestre Perelló, tenien 64 anys,  varen vendre el maneig de la possessió. El maneig consistia amb les pertinences, que tenien per conrear la finca, és a dir, eines bestiar  i tot el que havien anat acumulant, durant els anys d'estada a la finca. El senyor, propietari de la possessió, es quedava amb els terrenys i les construccions.


Era tan important la dotació, que amb la venda, va construir dues cases a la plaça de Maria de la Salut, despres d'aconseguir una permuta dels solars amb l'Ajuntament. Amb els diners de la venda del maneig de Montblanc comprà una casa a Can Picafort a primera línia de la mar i una possessió a Sineu, la Casa Baixa, segons ens diu Tomeu Pastor. 

Guillem i Catalina, havien tingut sis fills  estant a Mont Blanc, que eren, na Margalida, Catalina, Antònia, Guillem, Bernardí i na Maria  Matas Mestre, que hereta la casa de Can Picafort.


Dia 28 de setembre de 1950, na Maria  va vendre la casa a Josep Serra Bennassar , que mira per on,  estava al costat del germà Joan Serra Bennassar, per la part esquerra. A la dreta tenia de veïnat, els hereus de Gabriel Palau Muntaner. Amb un solar de 200 metres.

Gabriel Palau era un Murer, que havia anat a fer les Amèriques, i havia tornat carregat de doblers.  Li deien de mal nom en Trinquis.  Tenia la casa  del solar  número 18, i un embarcador o pontet, per guardar la barca que utilitzava per anar a pescar. L'embarcador estava al principi de l'escullera del Mollet. A veure si un dia descobrim la història d'en Trinquis.

Que era el maneig:

Els senyors eren els propietaris de la possessió i de tots els béns immobles i l'amo hi aportava el maneig. Quan acabava el contracte, com que havia aportat el maneig, podia passar que els propietaris del domini directe (senyors) li compressin el maneig o que se l'emportes a una altra possessió. S'ha de diferenciar entre el domini directe (propietari)  del domini útil (amo arrendatari, pagès, llogater...) A moltes possessions els amos van ser substituïts pels majorals, que percebien un sou mensual o anuals en diners  i una part en espècies (animals, terra, fems, queviures...) segons explica Tomeu Pastor.


La família de Can Corró de sa Pobla.


Josep Serra Bennassar, conegut com és metge "Corro",   era descendent  Pere Antoni Serra, “Corro”.   Pere Antoni era conegut com el majordom, de S’Albufera, on actuava com a encarregat,  i representant d'en John F Bateman, i a la vegada que del seu fill, Lee La Trobe Bateman.  Ho va ser fins que els Bateman,  vengueren l'albufera, a Joaquim Gual de Torrella.

Diu en Francesc Lillo Colomar, que en Pere Antoni escrivia a la Revista sa Marjal, del vicari Parera,  petites històries del prat, alabances dels Bateman, així com descrivia les síquies i camins, que coneixia perfectament, s’albufera. Això va ser  durant l'any 1910, fins a l'any 1927.

En Corro, recorria s’albufera amb un petit cabriolet, segons recorda l’amo Rafel Gener, de mal om Buferer.

En Pere Antoni Serra, a finals del segle XIX,  va comprar el casal que tenia, El Marques de la Bastida a Sa Pobla al carrer Gran 63, el marques a més del casal, era propietari de la finca de Son Marc, que tenia 111 hectàrees. Aquest casal, també el visitaren els Bateman.

Aquest cassal que tenia un Celler, on es venia vi.   És una casa de dues plantes d'alçada, amb portal de llinda, entre dues finestres balconeres; al primer pis, hi ha tres finestres amb ampit.

Aquest Casal, despres va passar a un descendent de la nissaga, fou Josep Serra Bennassar, metge del poble, amb una trajectòria molt reconeguda i recordada.

Com a metge  va recomanar a l’ajuntament, l’activista cultural i músic, Josep Bonnín Forteza, o  va escriure sobre el tema de les infeccions, el metge pobler Josep Serra, el metge Corró, ho va publicar, les recomanacions, a un estudi de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, per remeiar les malalties.

***

FONTS:

Fotos del casal  


https://www.idealista.com/inmueble/96352250/


***

CASES A CAN PICAFORT FINS A L'ANY 1921

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2025/01/cases-de-can-picafort-fins-lany-1921.html

***


JOSEP SERRA BENNASSAR. Metge Corró de sa Pobla.

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2024/12/joan-serra-bennassar-corro-de-sa-pobla.html





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA RESIDENCIA DE CAN PICAFORT

Imatge
  Aquest edifici és un testimoni, de l'evolució de Can Picafort. Una petita història, que en part contada aquí, i en part, de la constància que ens han deixat algunes fotografies, fetes al llarg dels anys. A principis de l'any 1930, l'edifici de tres plantes,  amb 14 finestres per planta,  més una torre a cada banda, de 3 a cada una. El terrat amb unes vistes espectaculars, d'on es veu tota la badia d'Alcúdia. Aquesta obra per fer un hotel, va quedar paralitzada. Els coneguts que estiuejaven a Can Picafort, recorden com de nins, anaven a jugar, al pinar de la Residència. Solien jugar a "d'amagat" a "lladres i policies", "guerrillers" amb espases fetes de la fusta del pi o  a "indis".  També conten com durant les obres, espenyaven els sacs de ciment, fent unes grans polvoreres. Cal recordar que el pinar, i  els voltants de la Residència, era arena daurada, com és la de Can Picafort. Molts de records perduts, per tants de ca...
Més informació

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

Imatge
El nom surt a molts de llibres, a diaris, a les xarxes, però només l’anomenen. Va tenir molt de poder al seu poble, influent a Madrid i a l’Alger on va viure i on tenia negocis. Idò qui era aquest Senyor? Si et fa ganes acompanyar-me a un viatge a temps passat, ens podem posar les ulleres de mirar enrere, i farem un recorregut a mitjans de segle XIX. Pitja el botó per retrocedir i escollir un punt al mapa. Som ara a Santa Margalida, estem l'any 1860, al carrer Taronja. A l’habitació del primer pis se senten gemecs, esforços, i la respiració és pesada, de cop un gran crit. Després un silenci, que pareix etern. Només una plorada ho interrompi.  A baix de la casa alegria i xerrades. És un nin? I quin nom li toca? Catalina Tous Estelrich, acaba de donar llum al sisè fill, li tocà nombre Josep. Francesc Garau Carreres està ple de goig, fa deu anys que es varen cassar, i ja tenen sis fills tots mascles, que nomen: Francesc Josep, Bartomeu Júlia, Joan Antoni, Pere Antoni i Toni. Ara que t...
Més informació

PICAFORT. Allà a on la mar pega mes fort.

Imatge
El Garau, una de les famílies més opulentes de Santa Margalida, que es dedicaven a l’exportació de productes agrícoles, i que passat els anys, compartiren el negoci, amb del contraban de tabac. Un dels germans que era, metge, va ser qui va popularitzar el nom, de Can Picafort. Allà per l'any 1860, Llorenç Fuster, que era pescador entre altres feines, anomenat de mal nom Picafort, era el que vivia, dins una barraca, que estava a la part més alta de la baia. A la punta, avui anomenada, És Convent (just davant la Penya des Llamp), des d'on es controlava tot el trànsit mariner. Es conten moltes coses d’en Llorenç, i el seu mode de viure, en solitari a aquell indret.  Era fill de Rafel Fuster. Toni Mas, descriu molt bé, la família de Llorenç Fuster, al seu escrit, publicat per l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Santa Margalida. Els Garau, coneixien bé la costa, de son Bauló i Son Real. Francesc Garau Carreras, casat amb Catalina Tous Estelrich, tingueren  6 fills: Francesc Josep,...
Més informació