JOSEP SERRA BENNASSAR "Es metge Corró" de sa Pobla

Tenir accés a documents privats, i més si són oficials, com per exemple una escriptura notarial, ens obri la porta, a poder investigar,  de com foren els primers anys, de Can Picafort.

A aquest cas, ens ha confirmat, el que ja descobrirem  en la publicada de l'any 1912. La correlació numèrica dels solars, encara que ja no eren tots de 200 metres, a causa del fet, que s'adaptaren a la voluntat dels compradors, però sempre  respectant les terrasses, i la llargària del solar, que era de 20 metres.  

A més hem pogut comprovar, com alguns dels intervinents, ja figuren  a la llista dipositada, als arxius de l'ajuntament  de Santa Margalida, l'any 1921. Els notaris, per altra banda, escrivien una petita història, dels antecedents dels propietaris i veïnats. En aquest cas, ens referim  a una escriptura de l'any 1951, és a dir, 30 anys despres de la llista de l'ajuntament.

Llegint-la, veiem com la família de Can Corró de sa Pobla, compartiren veïnatge, entre els germans Serra Bennàssar.  Però com sempre com més saps més dubtes tens.

Joan Serra, ja figura a la llista  de l'any 1921, amb un solar de 100 m², i el seu germà  en compra un veïnat seu de 200 m², l'any 1951.  Aquest solar, havia estat anteriorment, propietat de Joana Aina Serra Socias. Eren família?, o és casualitat?

De pas, aquesta escriptura, ens ha servit per conèixer un poc més, la Família Corró de sa Pobla, i les connexions que tingueren amb s'Albufera, els seus antecessors, de la mà de Pere Antoni Serra Corro, apoderat dels Bateman, i que exercí de cronista, per sa revista del Vicari Parera.

S'Albufera durant els anys de la dessecació, va donar feina a molts de mallorquins, vinguts de distints pobles. Allà també naixeran,  cançons i gloses, contant les penúries,  d'una feina tan dura.  

Algunes fotografies dels paratges, i aiguamolls, també donen testimoni de les condicions de feina,  per altra banda, també mostrant la cara bona, d'un paratge tan ermós. 

A més, allà mateix, molts  perderen la vida, contagiats per malalties infeccioses, que el metge Corro intentava curar, i donant a conèixer les seves investigacions, a les publicacions  difoses per al col·legi  de metges.

Si t'agrada ampliar informació, la trobaràs a l'apartat; Les Fons,  obrint els enllaços adjuntats.

Vull donar un agraiment especial al Senyor Jaume Mulet, per l'acces a part de l'informacio. Gracies de tot cor.

Josep Serra Bennassar

*** 

INDEX.

DESCRIPIÓ

La família de Can Corró de sa Pobla.

PLANOL DE LES PRIMERES FASES DE L'URBANITZACIO.

ARBRE.

LES FONTS

ESCRIPTURA.

***

DESCRIPIÓ

 A la primera llista, dels propietaris de cases,  a la Colònia de Can Picafort, trobada als arxius de l'ajuntament, realitzada l'any 1921, hi apareixen 29 cases. 16 eren de Muro, 6 de Santa Margalida, 4 eren de Petra i 3 de sa Pobla.

 Un dels tres propietaris de sa Pobla, era Joan Serra, amb un solar que tenia 100 m². Els altres dos  poblers eren, Antoni Pastor amb un solar de 200 m², i  la germana d'en Miquel Socias, Joana Socias Caimari, amb un solar de 300 m².

Sempre és difícil  trobar, qui era un Serra a Sa Pobla, no perquè aquest cognom abundi poc, sinó al contrari. Però com aquells químics de l'edat mitjana, que cercaven la pedra filosofal, per convertir qualsevol material amb or, nosaltres sense voler hem trobat un filó,    que ens ajudarà a descobrir qui eren aquells primers picaforters.

Joan Serra Bennassar  de sa Pobla, figura amb el solar número 20, del plànol de parcel·lació de Can Picafort, aprovat pel Govern Civil, dia  2 de juny de l'any 1911.  La parcel·lació havia sigut proposada,  per al propietari de Son Bauló, Lluís José Antonio Cardell Arias, amb la finalitat de segregar parcel·les, destinades a establir una Colònia a Son Bauló.

Resulta que Joan Serra, tingué per veïnada, a Joana Aina Serra Socias, propietària del Solar número 19, que de moment no puc donar més senyes, de qui era. Pels cognoms crec que també era de sa Pobla.

Seguirem enfonsar-nos dins aquesta història, i descobrim  que na Joana Aina,  dia 17 d'abril de l'any 1943,  va vendre la casa de la qual era propietària, una planta baixa, pis, un corral i una portassa, a Guillem Matas Bauza, de Maria de la Salut.

Guillem Bauza era un dels mariandos, que s'establí a Can Picafort. Segons els estudis d'en Tomeu Pastor,  diu que en Guillem, era l'amo de la possessió de Mont Blanc, de Maria de la salut.

Quan Guillem i la seva dona Catalina Mestre Perelló, tenien 64 anys,  varen vendre el maneig de la possessió. El maneig consistia amb les pertinences, que tenien per conrear la finca, és a dir, eines bestiar  i tot el que havien anat acumulant, durant els anys d'estada a la finca. El senyor, propietari de la possessió, es quedava amb els terrenys i les construccions.

Era tan important la dotació, que amb la venda, va construir dues cases a la plaça de Maria de la Salut, despres d'aconseguir una permuta dels solars amb l'Ajuntament. Amb els diners de la venda del maneig de Montblanc comprà una casa a Can Picafort a primera línia de la mar i una possessió a Sineu, la Casa Baixa, segons ens diu Tomeu Pastor. (1)

Guillem i Catalina, havien tingut sis fills  estant a Mont Blanc, que eren, na Margalida, Catalina, Antònia, Guillem, Bernardí i na Maria  Matas Mestre, que hereta la casa de Can Picafort.

Dia 28 de setembre de 1950, na Maria  va vendre la casa a Josep Serra Bennassar , que mira per on,  estava al costat del germà Joan Serra Bennassar, per la part esquerra. A la dreta tenia de veïnat, els hereus de Gabriel Palau Muntaner. Amb un solar de 200 metres.

Gabriel Palau era un Murer, que havia anat a fer les Amèriques, i havia tornat carregat de doblers.  Li deien de mal nom en Trinquis.  Tenia la casa  del solar  número 18, i un embarcador o pontet, per guardar la barca que utilitzava per anar a pescar. L'embarcador estava al principi de l'escullera del Mollet. A veure si un dia descobrim la història d'en Trinquis.

***

La família de Can Corró de sa Pobla.

Josep Serra Bennassar, conegut com és metge "Corro",   era descendent  Pere Antoni Serra, “Corro”.   Pere Antoni era conegut com el majordom, de S’Albufera, on actuava com a encarregat,  i representant d'en John F Bateman, i a la vegada que del seu fill, Lee La Trobe Bateman.  Ho va ser fins que els Bateman,  vengueren l'albufera, a Joaquim Gual de Torrella.

Diu en Francesc Lillo Colomar, que en Pere Antoni escrivia a la Revista sa Marjal, del vicari Parera,  petites històries del prat, alabances dels Bateman, així com descrivia les síquies i camins, que coneixia perfectament, s’albufera. Això va ser  durant l'any 1910, fins a l'any 1927.

En Corro, recorria s’albufera amb un petit cabriolet, segons recorda l’amo Rafel Gener, de mal om Buferer.

En Pere Antoni Serra, a finals del segle XIX,  va comprar el casal que tenia, El Marques de la Bastida a Sa Pobla al carrer Gran 63, el marques a més del casal, era propietari de la finca de Son Marc, que tenia 111 hectàrees. Aquest casal, també el visitaren els Bateman.

Aquest cassal que tenia un Celler, on es venia vi.   És una casa de dues plantes d'alçada, amb portal de llinda, entre dues finestres balconeres; al primer pis, hi ha tres finestres amb ampit.

Aquest Casal, despres va passar a un descendent de la nissaga, fou Josep Serra Bennassar, metge del poble, amb una trajectòria molt reconeguda i recordada.

Com a metge  va recomanar a l’ajuntament, l’activista cultural i músic, Josep Bonnín Forteza, o  va escriure sobre el tema de les infeccions, el metge pobler Josep Serra, el metge Corró, ho va publicar, les recomanacions, a un estudi de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, per remeiar les malalties.

Josep Serra Bennassar "Metge Corro" i familia

(1)

Que era el maneig:

Els senyors eren els propietaris de la possessió i de tots els béns immobles i l'amo hi aportava el maneig. Quan acabava el contracte, com que havia aportat el maneig, podia passar que els propietaris del domini directe (senyors) li compressin el maneig o que se l'emportes a una altra possessió. S'ha de diferenciar entre el domini directe (propietari)  del domini útil (amo arrendatari, pagès, llogater...) A moltes possessions els amos van ser substituïts pels majorals, que percebien un sou mensual o anuals en diners  i una part en espècies (animals, terra, fems, queviures...) segons explica Tomeu Pastor.

https://cosesdelcamp.blogspot.com/p/les-possessions-mallorca-que-era-el.html

PLANOL DE LES PRIMERES FASES DE L'URBANITZACIO.

Devant el mollet els solars van del 11 al 22.

Els solars 18, 19 i 20 son protagonistes a aquest escrit.

*

ARBRE.

Descendents de Pere Antoni Serra Corro

Josep Serra Bennassar, Francisca Ferragut Garau, Maria Ferragut Garau, Joan Mulet Palau. Francesc Campanar Carrio, Secretari Ajutnament de Muro, i Barbara Garau Alos

***

LES FONTS:

FONTS.

Josep Serra Bennassar conegut com es metge corro   era descendent  Pere Antoni Serra “Corro”  conegut com el majordom de S’Albufera, i que actuava com encarregat  i representant den John F Bateman a la vegada que del seu fill Lee La Trobe Bateman.  Ho va ser fins que els Bateman la vengueren a Joaquin Gual de Torrella.

Diu en Francesc Lillo Colomar que en Pere Antoni escrivià a sa Marjal  petites histories del prat o alabances dels Bateman, aixi com també descrivia síquies i camins per dins s’albufera durant els anys 1910 fins a 1927.

En Corro recorria s’albufera amb un petit cabriolet segons recorda l’amon Rafel Gener de mal om Buferer.

En Pere Antoni Serra a finals del Segle XIX  va comprar el casal que tenia El Marques de la Bastida a Sa Pobla al carrer Gran 63, el marques a mes del casal era propietari de Son Marc que tenia 111 hectàrees. Aquest casal també el visitaren els Bateman.

Aquest cassal que tenia un Celler on es venia vi   es una casa de dues plantes d'alçada, amb portal de llinda, entre dues finestres balconeres; al primer pis, hi ha tres finestres amb ampit.

Aquest Casal després va passar a un descendent de la nissaga fou metge al poble amb una trajectòria molt reconeguda i recordada.

Com a metge  va recomanar a l’ajuntament l’activista cultural i music Josep Bonnin Forteza, o  sobre el tema de les infeccions, el metge pobler Josep Serra, el metge Corró, a un estudi publicat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, per remediar les malalties.

**

CAN CORRO

TOPÒNIMS RECOLLITS ENTRE FINALS DEL S.XIX I PRINCIPIS DEL XX PER PERE ANTONI SERRA "CORRÓ" I PUBLICATS A DISTINTS ARTICLES DE LA REVISTA "SA MARJAL" DE SA POBLA.

 

Pere Antoni Serra, "Corró", va ser tal vegada el pobler que mes relació va tenir amb els anglesos i va actuar com encarregat "Majordom de s'Albufera" i representant a Mallorca d'en John F. Bateman i del seu fill, Lee La Trobe Bateman, fins que aquest va vendre s'Albufera a Joaquim Gual de Torrella.

 

En "Corró" escrivia a principis de segle a la revista Sa Marjal (SERRA 1910-1927) unes cròniques que anomenava " Datos de S'Albufera ", unes vegades eren petites històries del prat o lloances de l'obra que havien realitzat els anglesos ; d'altres eren una relació exhaustiva de noms de síquies, canals, camins, etc. amb una explicació detallada de les seves característiques.

 

L'Amo en Rafel Gener, que és el "buferer" de més edat que queda a la comarca, encara recorda al vell "Corró" quan els horabaixes voltava amb un cabriolet per tota s'Albufera. Sens dubta va ser un gran coneixedor de s'Albufera i ens va deixar una valuosa informació en fets històrics i sobretot en documentació toponímica.

 

Descriuré aquí només els noms que avui no coneixem de la forma com les va descriure l'amo en "Corró", pot ser perquè la síquia, el sifó o el camí als quals fan referència han desaparegut, o bé s'han transformat o traslladat; si tenen encara una ubicació coneguda ho assenyalaré al costat; els altres noms ja estan recollits en el mapa d'en López o en altres escrits.

https://www.cronicadesalbufera.com/hist%C3%B2ria/topon%C3%ADmia/

Escuradors a s'Albufera. Foto de Pere Mascaro Castelló de Maria de la Salut, convertida amb postal.

Dones traballant a s'Albufera. Trencant cánem.

https://www.cronicadesalbufera.com/hist%C3%B2ria/fotografia-hist%C3%B2rica/arxiu-hist%C3%B2ric-universitat-illes-balears/

 ***

Cal apuntar que totes les tasques de sembra, cultiu i recol·lecció es realitzaven de manera quasi infrahumana, dins uns terrenys més aviat inhòspits o malsans, quin ambient afectava la salut dels treballadors en febres i infeccions transmeses pel mosquit Anofelesi altres insectes. Sobre el tema de les infeccions, el metge pobler Josep Serra, el metge Corró, a un estudi publicat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, apuntava que “sa Pobla s’havia adaptat a l’ambient dels vapors humits i putrefactes, fins al punt que tal adaptació constituïa una segona naturalesa.” El cultiu de l’arròs va arribar a ocupar a més de la meitat dels jornalers i jornaleres de sa Pobla, que cobraven 2 pessetes per jornada els homes,  1,25 les dones, i una pesseta els nins.

https://www.foravila.net/reportatges/la-fira-de-larros-pobler-una-historia-i-una-visita-obligada/

Pere Antoni Serra Corró, majordom de l’albufera i home de confiança dels propietaris britànics. Fins a 1.500 persones vingudes de tots els municipis de Mallorca, de les illes de Menorca i Eivissa sota la direcció de tècnics francesos i anglesos bastiren més de 40 quilòmetres de canals principals i centenars de síquies i canals de desguàs secundaris, un port, dos ponts de pedra, dos ponts metàl·lics i centenars d’altres petites construccions auxiliars. El cost es va calcular en més de tres milions de duros equivalents a 9.000 quintars de plata. El cronista calcula que haurien fet falta més de 450 carros per transportar tota la plata que es va invertir en les obres.

https://www.foravila.net/reportatges/terra-i-aigua-salbufera-dalcudia/

 

 

   Amer, Son March, Son Vivot i ets Ullalets.

Propietaris de les principals possessions de sa

Pobla en el s.XIX

POSSESSIÓ PROPIETARI HECTÀREES

Talapi hereus de Pere Gual 326

Son Cladera Joan Baptista Socies 286

Son Ferragut Joan Vanrell 239

Crestatx Felip Vilallonga 140

Gaieta Gran Francesc Serra de Gaieta 129

Son Marc Marquès de la Bastida 111

Son Amer Antoni Massanet 101

Son Barba Joan Serra i Serra 71

Gaieta Petit Jaume Pons Torrens 64

Son Tut Marià Fornès 40

Arxiduc Lluís Salvador: Les Balears descrites per la paraula i la imatge,

Mallorca (part general), volum III, Promomallorca edicions,

Palma, en vies de publicació, p.45

https://sapobla.cat/sites/cilma_sa_pobla/files/2023-05/sa-pobla-la-gent-el-medi-la-historia.pdf

 

Cas metge Corró

 

Antic casal de tipologia tradicional a sa Pobla. Fins ben entrat el segle XIX fou propietat del marquès de La Bastida. En Pere Antoni Serra, conegut com el Majordom de s'Albufera, per haver fet feina amb elsanglesos de la New Mallorca Land Company, la va adquirir a finals del mateix segle. A partir de llavors casa pairal dels (a) Corró. La casa de dues plantes d'alçada, amb portal de llinda, entre dues finestres balconeres; al primer pis, hi ha tres finestres amb ampit. Un descendent de la nissaga fou metge al poble amb una trajectòria molt reconeguda i recordada.

 

Autors locals. història i literatura:

 

El Balear 12 de gener de 1886. Visita del Sr. Bateman a la casa que seria, amb el temps de cas metge Corró.

Façana de la casa al carrer Gran

https://www.sapobla.net/ca/rutas/4/8

Interior de la casa, com si hagues estat una capella.

 ***

CELLERS A SA POBLA

CAS METGE CORRO GRAN 63   https://www.foravila.net/reportatges/els-cellers-de-sa-pobla-que-romanen-en-el-record/

Els senyors eren els propietaris de la possessió i de tots els  bens immobles i, l'amo hi aportava el maneig. Quan acabava el contracte, com que havia aportat el maneig , podia passar que els propietaris del domini directe (senyors) li compressin el maneig o que se'l emportés a una altra possessió. Hi ha que diferenciar entre el domini directe (propietari) del domini útil (amo, arrendatari, pagès, llogater...). A moltes possessions els amos van ser substituts pels majorals, que percebien un sou mensual o anuals en diners  i una part en espècies (animals, terra, fems, queviures...)

*

LA REVISTA SA MARJAL (SA POBLA 1909-1928)

Any 1 Tom 1

Sa Pobla 31 de desembre de 1909

https://www.cronicadesalbufera.com/cr%C3%B2niques-liter%C3%A0ries-i-cient%C3%ADfiques/revista-sa-marjal/

***

-

ESCRIPTURA.

Escriptura del notari Manel Cerdó i Pujol.

NÚMERO MIL SIS-CENTS NOU.

 

A la ciutat de Palma, capital de les Balears, dia vint-i-vuit de setembre de mil nou-cents cinquanta.

Davant meu, Manuel Cerdó i Pujol, doctor graduat en Dret i notari de l'Il·lustre Col·legi de les Balears, amb residència en aquesta ciutat, compareixen: 

D'una banda,

 

Els consorts D. Guillermo Matàs Bauza i Sra. Catalina Mestre Perelló, tots dos de seixanta-quatre anys, i la seva filla Sra. Maria Matàs Mestre, soltera, major; els tres propietaris, veïns de Maria de la salut i domiciliats a la plaça del General Franco, sense número.

I, d'altra banda,

 

D. José Serra Bennassar, major d'edat, casat, 16 metge, veí de la Pobla, amb domicili al carrer ample número 68.

Tots els compareixents coneguts per mi, que dono fe

 

I assegurant tenir i tenint a parer meu la capacitat legal necessària per atorgar aquesta escriptura de compravenda, prèvia a la llicència en dret necessari que en aquest acte concedeix el Sr. Matas al seu consort per al qual atorgués. Exposen:

Que els compareixents D.Guillermo Matas Bauzá i Da Maria Matas Mestre, són amos, el primer de l'usdefruit vitalici i l'altra de la nua propietat del domini útil de la finca que es descriu a continuació:

 

Una casa de planta baixa, pis i cotxera, edificada en una porció de terreny procedent del predi Son Bauló, situada al terme de la vila de Santa Margarida, la porció de la qual és de nombre de la faixa de terreny del mateix predi destinada a colònia. Tingues una extensió de vint metres de Nord a Sud i la de deu metres d'amplada (corresponent vuit metres d'aquests deu al solar número deu i nou i dos metres al nombre deu i vuit, marcats en el plànol que es va aixecar de la dita faixa per a la seva alienació en porcions), i per tant una cabuda de dos-cents metres quadrats; bufona pel seu front o Nord amb terrenys romanent que la separen del mar, per Sud o fons amb terreny també romanent destinat a via o carrer; per l'est o esquerra, entrant, amb solar que va ser de D. Joan Serra Bennassar i per Oest o dreta amb la resta del solar número deu i vuit d'hereus de Gabriel Palau. El domini directe de la descrita finca pertany als hereus de D. Lluís-José Antonio Cardell Arias, amo que va ser del predi Son Bauló.

El domini útil del delimitat immoble va ser adquirit pel compareixent D. Guillemó Matas Bauzá, per compra a Sra Juana-Ana Serra Socias, mitjançant escriptura pública atorgada davant meu el Notari infrascrit dia deu i set d'abril de mil nou-cents quaranta-tres, inscrita al foli 23 tornat, del tom 1523 del Registre de la propietat del partit d'Inca, llibre 84 de l'Ajuntament de Santa Margarita.

I en una altra escriptura pública autoritzada també per mi, de trenta d'octubre de mil nou-cents trenta-vuit, que suposa no inscrita encara al Registre de la propietat, el mateix compareixent D. Guillemó Matas, reservant-se per a si l'usdefruit de la repetida finca, i d'altres que no interessa ara esmentar pers durant tot el temps de la seva vida i mort ell per a la seva dona també compareixent Catalina Mestre Perelló Igualment per a la seva vida, va fer donació, per parts iguals, del domini útil de l'immoble de referència, als seus sis fills, la compareixent De Maria i la Sra. Margarlida, de Catalina, d'Antònia, Sr. Guillemó i Bernardino Matas Mestre, els sis germans dels quals en la mateixa escriptura, prèvia acceptació del que s'ha donat i amb el consentiment dels seus esmentats pares, van procedir a la partició dels béns que en la mateixa escriptura es relacionen, adjudicant-se a la compareixent Maria la finca abans descrita, afecta, com s'ha dit, els indicats usdefruits.

Asseguts els antecedents exposats, els compareixents atorguen

I assegurant tindre i tenint a judici la capacitat legal necessària per atorgar aquesta escriptura de compravenda, prèvia la llicència en dret necessària que en aquest nat concedeix el Sr. Mostes al seu consort pars el que atorgaré, exposen:  Que els compareixents D. Guillemó Matas Bauzá i  la Sra.  Maria Matas Mestre, són amos, el primer de l'usdefruit vitalici i l'altra de la nua propietat del domini útil de la finca que es descriu a continuació.

 

Tots els coneguts per mi,

I assegurant tindre i tenint a judici la capacitat legal necessària per atorgar aquesta escriptura de compravenda, prèvia la llicència en dret necessària que en aquest nat concedeix el Sr. Mostes al seu consort pars el que atorgaré, exposen:  Que els compareixents D. Guillermo Metas Bauzá i Da Maria Matna Vestre, són amos, el primer de l'usdefruit vitalici i l'altra de la nua propietat del domini útil de la finca que es descriu a continuació.

Una casa de planta baixa, pis i cotxera, edificada en una porció de terreny procedent del predi Son Bauló, situats al terme de la vila de Santa Margalida, la porció del qual és de la mateixa faixa de terreny del mateix predi destinat a colònia.  

 El solar té una extensió  de vint metres no Nord a  Sud i  la de deu metres  d'ample  corresponen vuit metres  d'aquests deu al solar  número  denou    i dos metres al solar número deu i vuit,  al plànol  que es va aixecar de la  dita faixa  per la seva ena i, per tant, d'una cabuda de docents metres quadrats; confronta pel seu front o nord amb terrenys romanents que la separen del mar, per sud o fons amb terreny també remanent destinat a via o carrer;  per l'Est o esquerra, entrant, amb solar que fou de D. Joan Serra Bennassar i per Oest o dreta amb la resta del solar número deu i vuit d'hereus de Gabriel Palau. El domini directe de la descrita finca pertany als hereus de D. Lluís José Antonio Cardell Arias, propietari que va ser del predi Son Bauló.

El domini útil de la delimitació immoble va ser adquirit pel compareixent D.Guillermo Matas Bauzá, per compra a la Sra. Joana-Aina Serra Socies, mitjançant escriptura pública atorgada davant meu el notari infrascrit dia deu i set d'abril de mil nou-cents quaranta-tres, inscrita al foli 23 tornat, del tom 1523 del Registre de la propietat del partit d'Inca, llibre 84 de l'Ajuntament de Santa Margalida

Primer. Guillem Matas Bauza i Maria Matas Mestre, cadascun pel seu respectiu dret, 127 venen a l'atorgant José Serra Bennassar, el domini útil de l'íntegra finca anteriorment descrita, amb totes les seves pertinences i annexos, lliure de gravàmens i corrent de contribució, pel convingut preu de cinc mil pessetes, que els alienants reben en aquest acte i es reparteixen segons la seva respectiva participació, després de comptades en la meva presència, del senyor adquirent, a favor de qui atorguen la més eficaç carta de pagament d'aquest preu i s'obliguen a l'evicció i el sanejament d'acord amb el dret.

 

Segon. D. José Serra Bennasşar, accepta la venda a favor seu atorgada.

Tercer. La Sra. Catalina Mestre Perelló, presta la conformitat a la venda que antecedeix i renúncia expressament a l'eventual dret d'usdefruit que podria correspondre-li sobre el, immoble traspassat per al cas de sobreviure al citat marit Sr. Matas

Cambra. L'adquirent Sr. Serra, pren a càrrec seu el pagament de l'Al·lodi corresponent a aquest traspàs

Finalment, fan constar els atorgants, que la finca venuda no aquesta afecta a arrendament ni inquilí.===

Queden fetes les reserves i advertiments legals del cas

Així ho atorguen, després d'haver-los estat llegida per mi aquesta matriu i d'haver renunciat al dret que els he advertit tenien, de llegir-lo per si aquesta matriu signant-ho davant meu. De tot això, i que aquest instrument queda estès en dos plecs de classe vuitena, sèrie C. números 9.438.559 a 9.438.560, jo, el notari, dono fe. Maria Matas Mestre. Guillem Matas. Caterina Mestre. José Serra Bennassar. Signada. Manuel Cerdó i Rubricat.

 ***