JOANA AINA SOCIAS CAIMARI.

Aquest escrit, anava dirigit a saber, qui va ser el segon resident o propietari, de la Colònia picafortera. La segona casa, més ben dit, va ser la fonda, que es va construir, allà on hi hagué la primera casa del vigilant, anomenat en Barret. Aquesta caseta d'en Barret, consta fins i tot, als escrits de l’arxiduc Lluís Salvador.

Els primers estiuejants, que iniciaren de la creació de Can Picafort, no es troben cap relació escrita, als arxius de l’ajuntament de Santa Margalida, fins a l’any 1921. Antoni Mas i Fornes va trobar una relació a un llistat de cases de Can Picafort, on figuren 29 propietaris, que tenien casa a la dita Colònia. Ella hi figura amb el número 23.

La sorpresa ha sigut que figura a non, de Joana Socias Caimari, un dels 3 primers propietaris poblers. Els cronistes, ni residents, que he llegit, no fan mai referència a ella. Però tal com diuen, els papers canten.

L’esperit investigador m'ha dut a passejar, per les dunes de l'arena, tan quotidianes per aquells d’anys. He vist la llum, entrant a les pedreres de mares picaforteres, que serviren per fer tantes cases dels estiuejants. Aquest mares que fins i tot es transportava amb barques, fins a altres indrets de la costa, per la construcció.

Joana Socias, era germana de Miquel Socias de sa Pobla. de la Potent família de Can Socias, enfrontada políticament a la família de Can Verdal (Uns eren Liberals iels altres conservadors). A aquest escrit contaré, un poc d'allò que he trobat de na Joana.

Mira per on, estirant el fil he topat, amb qui va ser el segon propietari, i el primer empresari, de Can Picafort. Un home que no tenia res impossible i sempre aconseguia el que es proposava. Després de llegir el que sabem d'ell, estaràs amb mi, que va ser molt important, perquè la Colònia de Can Picafort, prengués la força, que fins als nostres dies encara continua.

Miquel Socias tingué per assistent i cuiner, a un jovenet que l’acompanyava, a les seves estances com a governador Civil, a distintes províncies de la península, i fins i tot a les Filipines. Aquesta persona era en Vicenç Mandilego, d’Andratx.

Però tot això ho tindràs ben explicat, al llarg d’aquests escrits. La part d'en Vicenç, tindrà un capítol per parlar d’ell, i el que va representar com primer Picaforter, i primer resident tot l’any.

Segueix el Blog i no t’ho perdis

Joana Aina Socias Caimari












***

JOANA  SOCIAS CAIMARI


Figura com a propietari, segons consta a l'Ajuntament,  al llistat de propietaris  a 1921, del solar que devia ser el número 13 del plànol de parcel·lació  de la Colònia de Can Picafort, aprovat  el dia 2 de juny de 1911, a instàncies de  Lluís Cardell i la seva mare Dolors Arias. El solar era de 300 metres quadrats.

Joana era germana de  Miquel Socias Caimari de sa Pobla, que en temps del president d'Espanya, el Senyor Pràxedes Mateu Sagasta,  va ocupar distints càrrecs,  com a governador civil   a distintes províncies, i també a les Filipines. Miquel va néixer l'any 1841  i mori l'any 1904.

La família Socias,  tenia el domicili a la plaça de sa Pobla, aferrat al Cassal de Can Verdal, o d'en Planas, segons l'època de què es parli. Miquel és recordat entre altres coses, per ser l'impulsor de què el tren arribes a sa Pobla.



El solar on hi havia la fonda, segons conten, Vicenç Mandilego hagué de deixar el local, com que no tingué papers,  per demostrar la seva propietat. Joana Socias, va ser l'hereva, però va ser l'any 1938 despres de la seva mort, quan els hereus el vengueren.

L'hereva va ser la seva neboda que nomia Florentina Comàs Socias.

El solar es va dividir en dos,  quedant a una part el Bar Bahia  100 m² (Joan Barceló, parla de Llorenç Cladera a la seva Guia Can Picafort.) i a l'altra el metge Llorenç Barceló, és metge Pelo tal com era conegut, amb un solar de 200 m².

Joana Socias va ser la primera dona, que va posar una central elèctrica, a Son Tut,  per aprofitar el corrent elèctric als horts de sa Pobla, tal com hem pogut constar, al Bolletí Oficial de la Província de les Balears, de dia 25 d'agost de l'any 1921.

Detall de la Torre de Son Tut


Aquesta central funcionava amb gas pobre, amb un motor de 90 HP, i un alterador de 60 quilowatts,  per produir un corrent de 5000 volts. El corrent es transportava a transformadors, utilitzant una línia elèctrica, que travessava la carretera de Petra a Port de Pollença. A  més també per amunt,  de la línia de Ferrocarrils de Mallorca, i la instal·lació aèria, de la Societat Elèctrica Balear.

El permís  era per donar corrent a totes les seves finques, i que servia per impulsar l'aigua subterrània fins a la superfície. Recordem que com a hereva del seu germà, tenia part amb  la societat del tren, i era propietària dels horts.

Cal recordar que anteriorment l'extracció de l'aigua, es feia amb molins de vents, instal·lats amb ajuda dels holandesos,  que vingueren a Sa Pobla. L'any 1914 es va instal·lar el primer motor d'explosió,  per treure aigua, i que amb els següents aniria augmentant. El corrent elèctric a Mallorca, va arribar l'any 1901 a Alaró, despres l'any 1912 a sa Pobla, seguidament a Santanyí, i Santa Margalida.

Al final els pous de sa Pobla, utilitzaren els motors d'explosió, fins als anys 90 del segle passat, moment en què fou substituït, per les línies elèctriques, deixant en silenci tota la població, a les hores de regar.


Composició feta per Gabriel Capo, "Botilla" amb motiu dels 110 anys 


BOLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA SOL·LICITANT  CORRENT A SON TUT

 

TRADUÏT:

 

BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BALEARS.

Dijous 25 d'agost de 1921

NÚMERO 8531

 

Núm. 1841

 

ELECTRICITAT. - Havent sol·licitat D. Joana Socias Caimari, l'autorització necessària per instal·lar a Sa Pobla una Central de producció d'energia elèctrica destinada a l'elevació d'aigües per a reg de les seves finques, es posa en coneixement de les corporacions i particulars, assenyalant un termini de trenta dies comptats des de la seva publicació al BUTLLETÍ OFICIAL de la província, per admetre les reclamacions a què escaigui, quedant de manifest el projecte i expedient a la Prefectura d'Obres Públiques (carrer del Temple 5, pis 1r) en compliment del que disposa l'article 13 del Reglament aprovat pel Reial decret de 27 de març de 1919, acompanyant-se, a més i a continuació la nota formulada per l'enginyer en cap de la província de què tracta l'article esmentat.

Palma, 19 d'agost de 1921.

El governador, Raimundo Montis

 

 Nota que se cita a l'Anunci anterior.

D. Joana Socias i Caimari sol·licita instal·lar a la Pobla una Central elèctrica i destinar l'energia produïda per a l'elevació d'aigües subterrànies per al reg d'unes finques de la seva propietat.

Les obres consistiran en una central on s'instal·larà un motor de gas pobre de 90 HP amb els seus annexos. Un alternador trifàsic de 60 quilowatts que produirà el corrent a 5.000 volts i a aquesta mateixa tensió serà transportat als transformadors que es col·locaran en llocs adequats a l'ús de la força per elevar aigua de reg. La línia de transport travessa la carretera de l'Estat de Petra al Port de Pollença, camins municipals, via fèrria de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca i a la instal·lació aèria de la Societat Energia Elèctrica Balear.

Palma, 19 d'agost de 1921. L'Enginyer Cap de la província B Calvet

 

https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=50548

 


 

FONTS

 

https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2012/02/19/siglo-llego-luz-3996171.htm

 

 

https://www.foravila.net/reportatges/cent-deu-anys-de-larribada-dels-motors-dexplosio-a-sa-pobla/


CAN SOCIAS

Coneixerem una mica més qui eren aquesta família, per això  he tingut accés a l'excel·lent investigació, que va fer D Pere Antoni Mateu Caldes. Així com altres fons que  he pogut trobar.

Els pares, segons l’arbre elaborat per Pere Antoni,   Foren  Jaume Socias Socias 1815 a 1890, casat amb Antònia Caimari Bennàsser 1828 a 1881.

Tingueren sis fills: El major Miquel, Catalina, Antònia, Maria, Joana Aina i Margalida Maria. Nascuts entre 1841 i 1856.

Jaume Socias fou Batle de sa pobla en dues ocasions 1859 i 1867. Can Socias i Can Verdal  eren dues famílies respectades pel seu poder  i propietats, enfrontades políticament  encara que es respectaven. Can Verdal eren conservadors  i els altres més oberts.

Ho pots llegir a partir de la pàgina 175 al següent enllaç:

https://esrafaldesapobla.wordpress.com/wp-content/uploads/2023/02/viii-jel-sa-pobla.pdf


***


MIQUEL SOCIAS CAIMARI.


https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/09/miquel-socias-caimari-primer-empresari.html



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA RESIDENCIA DE CAN PICAFORT

JOSEP GARAU TOUS. Un Margalidá, de finals del segle XIX.

PICAFORT. Allà a on la mar pega mes fort.