EL PRIMER CARRER DE CAN PICAFORT.
Per fer la parcel·lació de la Colonia dins la finca de Son Bauló, el promotor Lluís Josep Cardell Arias va presentar un plànol a la direcció d'obres públiques de les Balears en el que parcel·lava la trona que anava des del Clot de l'Alga fins al Clot del Metge (És Caló), assenyalats al mapa militar de l'any 1936.
Aquest plànol de la urbanització havia estat aprovat dia 2 de juny de l'any 1911 i va ser modificat per ampliar-la dia 7 d'octubre de l'any 1931.
El carrer que donava sortida a les cases de la primera fila per la part de darrere era l'antiga carretera d'Alcúdia que arribava fins a la carretera de Santa Margalida a l'altura del Caló. Aquest nom ve detallat als mapes militar de l'any 1936, però no hi ha constància de què fos utilitzat pels residents, basta comprovar la factura de la fonda Mandilego de l'any 1916. De fet, no es retolaren els carrers fins a l'any 1964.
Aquest any 1964 aquest tram de la carretera d'Alcúdia prengué el nom de carrer Jaume I, els dos paral·lels prengueren el nom de Jaume II i Jaume III.
Isabel Garau Ribas que havia donat dia 4 d'agost de l'any 1944 la seva casa per convent a les monges Agustines, va morir dia 25 de juny de l'any 1966. Posteriorment a l'any 1973 el carrer Jaume I va canviar el nom pel d'Isabel Garau.
Des de l'inici de la Colònia fou el carrer principal, per la seva grandària feia les funcions de plaça del poble i, per tant, era el lloc on se celebraven les festes primer davant la fonda Mandilego i el Bar Marisco. Era el lloc on arribaven la camiona, i per tant feia d'eix central de Can Picafort. També hi hagué la primera oficina municipal de la policia i s'utilitzava com oficina de l'ajuntament.
També hi hagué la primera escola, a una habitació que el govern havia llogat a la casa on hi hagué el quarter que era d'un home de Muro. La primera mestra fou na Conxa Alòs.
Abans ja hi havia el Convent de ca Ses Monges, a la casa que fou del Metge Garau i que la seva filla Isabel. Les primeres monges arribaren a Can Picafort dia 6 d'agost de l'any 1944.
LES CASES.
La primera la dreta, començant pel fons, és ca madò Àgueda dels Camions, d'allà sortien les camiones, per anar fins a Palma. Despres ve can Carrió de Muro, on actualment hi hagué sa pizzeria és Mollet, seguit d'una senyora de Muro que tenia una apotecaria a Palma al carrer Sant Miquel. Veïnat venia can Cap d'ou.
La casa que havia estat d'en Rafel Perelló, ara era d'en Pau Mandilego, una vegada casat amb la seva filla, Margalida Perelló Moragues, avui la coneixem com a Can Pau o Bahia Bar.
La casa que el metge Pelo, que havia comprat als descendents, de MIQUEL SOCIAS CAIMARI. Seguint ve ca na Pedrona de sa Pobla, de les jaquetes de pell, casada amb n'Antoni Quetglas. Seguidament ve la casa de la senyora Medina.
Can Llorenç Barceló que el seu fill Gabriel va escriure la Guia de Can Picafort. Despres la casa de can Trinquis, el murer que va anar a les Amèriques, i que no va mirar els doblers per fer la millor casa, i l'embarcador que estava, on ara és l'escullera del port. Despres ja ve cas Metge Corró de Sa Pobla.
Fora de la primera foto venia can Simó Corona, i Can Frontera.
Les cases de l'esquerra, començant pel davant, la primera era de ca madò Cantarellas de Muro. Despres ve l'hotel Mandilego. El solar buit que es veu era de Llorenç Pons, i d'en Toló Capo, Simuni, on any més tard i construïren l'hotel Flamenco.
Seguint despres del solar la casa era del senyor Toni Pujadas, que era l'administrador de Correus, i Batle de Santa Margalida. Aquesta casa la va vendre a Jaume Mandilego on en Joan va obrir el Restaurant Mandilego, i al soterrani hi havia el Tio Tom.
Veïnat el "Colmado" de madò Bel, més tard la ferreteria Mandilego de na Maria. La darrera era d'en Vicenç Mandilego, el pescador, que el seu fill va estudiar al seminari. El BAR MARISCO ocupava dos solars, el primer descobert, amb una parra, on feien ball i música en viu i que era l'admiració de tots els estiueja'ns, quan encara no hi havia aquest tipus de diversió, a Can Picafort.
 |
| El carrer vist des de Ca Sa Rosa. |
ELS PRIMERS NEGOCIS DEL CARRER.
La primera fonda estigué on ara són els números 68,i 70 del carrer Isabel Garau. La façana principal estava davant la mar on tenia la terrassa, per igual que l'hotel Alomar tenia l'entrada per aquest carrer.
FONDA MANDILEGO
La fonda estigué, en primer lloc, on avui en dia, hi ha el
Bar Bahia, veïnat de la casa del metge Pelo, aquesta segona casa, era propietat
de Miquel Socias Camari, més endavant de
la seva germana Joana, tal com consta, al cens del padró municipal de Santa
Margalida, l'any 1921. En el qual figuren 29 propietaris.
La fonda era solitària a Can Picafort, pràcticament sense
cases, els següents anys, anaren augmentant, de dues a set, l’any 1916 unes
vint fins, fins que al cens de 1.921 eren vint-i-nou. Això que en principi pareix un punt en
contra, la falta d'estiuejants residents, era tot el contrari. És sabut, que la
gent en acabar ses meses d’estiu, anava a la mar a rentar-se, o a passar un
parell de dies. Passaven els dies baix els pins, per sentir la fresca de la
brisa marina. Per la gent en més poder
adquisitiu, tenir l’oportunitat d'estar a allotjats, i menjar d’hora, taula
posada, era una comoditat, digna dels senyors i senyores, que s’ho podien
permetre. Això va ser possible gràcies a la visió futurista de Vicenç Mandiego,
que el convertí en el primer hostaler, el primer restaurant i cafeteria. També
va ser el primer venedor de
solars. Per tant, un emprenedor amb tots
els sentits.
Estrangers encara n’hi havia pocs, però algun viatger sí. És
molt conegut l’anècdota que diu així:
“Destaca el cas curiós d’un periodista noruec, que estava instal·lat a
la Colònia de Sant Pere i, caminant, arribà fins a la fonda. L’estança a Can
Picafort, que suposadament havia de ser de dos o tres dies, es convertí en
gairebé dos anys. Conten que el noruec s’aixecava, berenava i no el tornaven a
veure en tot el dia. Després, descobriren que s’asseia davant la mar i es
passava les hores escrivint” Mai sa sabut que escrivia, o qui era.
En un lloc com aquest, escrivia el noruec, contemplant la posta
de sol, al Clot de s'Aigua Dolça devers els anys 40.
El que canviessin de lloc, no he pogut documentar els motius, però la informació oral contada per la família, ens confirma que la casa era del senyor Miquel Socias, i que havia de ser de la família Mandilego. El cas és que pensant que seria seva, la mort inesperada del titular, deixar sense possibilitats de seguir a punt inicial. No tingueren papers escrits, ni testament que ho confirmes. Tampoc he pogut documentar, l’any de la construcció de la nova Fonda. Podria ser que seguessin al càrrec de la fonda, mentre construïen la segona al carrer, avui anomenat, Isabel Garau
EL TRASPÀS
El solar on hi havia la fonda, segons conten, Vicenç
Mandilego hagué de deixar el local, com que no tingué papers, per demostrar la seva propietat. Joana
Socias, va ser l'hereva, però va ser l'any 1938 despres de la seva mort, quan
els hereus el vengueren.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/11/vicenc-mandilego-roca-la-familia.html
La fonda havia passat, a la seva filla, Antònia Mandilego Buchens, casada amb Miquel Robles Tomillero, amb qui havia tingut dos fills, en Vicenç i na Maria. Can Robles ja era conegut pel "Colmado" que abans havien tingut.
A aquesta foto surt clarament, retolat a la part alta del lateral, com HOTEL MANDILEGO. A la fatxada no es distingeix el rètol, per poder-lo llegir. Durant aquests anys, la gent l'anomenava, com a Can Robles, que a més va agafar popularitat, per la bona cuina que se servia a l'hotel. Anys més tard, a veïnat, es va instal·lar la primera central de telèfons. Conten que hi havia tanta cola, que molts anaven fins a Alcúdia, per no haver d'esperar tant.
https://canpicafortprimersanys.blogspot.com/p/hotel-mandilego.html
***
El fill d'en Pau Mandilego Buchens, i de na Margalida Perelló, ha regentat el que va ser el primer Bar de Can Picafort, popularment conegut com a Can Pau Mandilego. El Bahia Bar curiosament està on hi hagué la primera Fonda Mandilego a Can Picafort. Té l'entrada enfront de l'antic Mollet, però també si pot entrar per un passadís que dona al carrer Isabel Garau.
La seva mare, Margalida Perelló era fill d'en Rafel Perelló que surt anomenat a la guia com la segona casa de Can Picafort.
Pau Mandilego Buchens, era el sèptim de Vicenç Mandilego Roca i tingueren el Bar Bahia, es va casar amb la Jove de Muro Margalida Perelló Moragues, amb qui tingué tres fills: Vicente, Maria que va morir un dia de Nadal, la tercera filla li posarem com era costum, el seu nom; Maria.
https://canpicafortprimersanys.blogspot.com/p/mandilego-perello-vicenc-en-el-record.html
***
Maria Aguiló de Can Fava, l'any 1926 va emigrar a l'Argentina. Anant de camí, en el vaixell, va conèixer a Jaume Vives Ripoll, amb qui es va casar just arribar a terra. Jaume pareix que era fill, del secretari de l’arxiduc, el senyor Antoni Vives Colom, quan era casat amb Aina Ripoll, l'any 1900.
El matrimoni, a més d'estar a Mendoza, també estigueren a l’Uruguai. Na Maria va morir l'any 1986 a Can Picafort, quan tenia 90 anys
Bé, seguirem el fil.
L'any 1933, tornaren d’Amèrica, i es feren càrrec, de la botiga dels seus pares, ara ja tot l’any. L'any 1934, tingueren un fill, que li posaren per nom, Pep Vives Aguiló, i dues germanes més, una de nom Maria, i l’altra Catalina.
En Jaume i na Maria, varen ser una de les primeres famílies, que vivien tot l’any a Can Picafort, i regentaven la primera botiga de queviures.
Pep Vives Aguiló que era picapedrer, es va casar l'any 1957, amb na Bel Valls Mascaro, i tingueren dos fills, en Jaume, que va morir d’accident a Menorca a 1979, i en Ramon.
L'any 1954, Antoni Vives, espòs de na Maria, va morir al cap de cinquanta-quatre anys.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2025/01/josep-aguilo-de-can-fava.html
***
EL SEGON BAR DE CAN PICAFORT.
Va ser el segon bar que es va obrir, després de la fonda Mandilego. A més de les funcions de Bar, tenia botiga, de coses de menjar i fer net, i venda de tabacs, i fins i tot venda bitllets d'avió, tal com es veu el dia del rodatge de la pel·lícula.
Als anys 70 a l'hivern, feia d'oficina de Correus. El Carter de Son Serra de Marina, de Can Miraet, Jaume Mas, em va contar, que tocava el corn de pescador, i en sonar tothom que esperava correspondència, hi anava, i allà repartia les cartes.
MAGDALENA MUNTANER PERELLÓ, va néixer dia 10 de juliol de l'any 1901, a Santa Margalida. Vingué a viure a Can Picafort, l'any 1929.
Es dona el cas, que al primer cens de cases a l'Ajuntament de l'any 1921, Bárbara Muntaner Malondra, era propietària d'un solar a Can Picafort de 200 m², desconec si eren família. Magdalena feia d'emblanquinadora, una feina molt necessària, per mantenir les cases desinfectades, i blanquejades, abans de començar l'estiu.
L'any 1935 ella i el seu marit, Gabriel Perelló Capo, que feia de pagès, i també era margalida obriren, un bar a "Can Me" on després hi hagué una sabateria, "Pies Bonitos"? Estava al carrer Isabel Garau. Uns anys després va passar, a ca Se Vilafranquera, al carrer Jaume II
L'any 1952 Es trasllada a la Cantonada, del carrer Isabel Garau i Jaume II, retolat com a Bar Central, nom que va fer la volta al món, en sortir el seu nom, durant el rodatge, de la pel·lícula, Woman of Straw.
El seu espòs, Gabriel Perelló va morir l'any 1954, mentre que na Maria Magdalena Muntaner va viure fins dia 4 de novembre de l'any 1980.
L'any 1969 començaren a regentar el Bar, el seu fill Tomeu Perelló Muntaner, i Francisca Ferragut Cladera, de Llubí, quan ja eren casats.
https://canpicafortprimersanys.blogspot.com/p/bar-casa-rosa.html
***
El tercer fou el Bar Marisco, que el va construir Joan Florit d'Alcúdia, casat amb Joana Amengual Capo, de Búger. Tenien experiència amb aquests negocis, pel fet que abans havien tingut, un bar a Pollença, i despres el Bar Marina a Alcúdia.
El seu fill Llorenç Florit, casat amb na Lina Capo, de Can Simuni de Santa Margalida, va vendre el bar i va construir el Bar Cas Padrí. Més endavant va comprar l'Hotel Galàxia, per set milions de pessetes, segons en conta en Josep Florit.
Als anys 50 es va convertir amb hostal, coincidint també amb l'obertura de la Pensió Jaume I. Aquests anys, s'acabava de construir la Residència per la inauguració, el que va augmentar el nombre de pernoctacions, per feina dels operaris.
El Marisco estava al Carrer Jaume I, tenia a l'esquerra el carrer de la Residència, que acabava font al Clot de s'aigua dolça. Per l'entrada principal hi havia enfront, la parada de les camiones, que duen la gent de Can Picafort, a l'estació del tren de Muro. Per accedir a la terrassa, del Bar Marisco, havien de pujar amb una escala, que començava al mig del carrer. Tenia 7 escalons. A la foto es veuen 9 taules en les cadires. A cada persiana hi veuen dos taps de Coca-Cola, en format del senyal Stop, ben igual que al Bar Central.
Un home amb un Mobylette al fons, que ja ha sortejat és Clot de S'aigua, i va cap a les cases de la segona línia, amb les mateixes escales rectes.
Està retolat amb les paraules BAR MAAISCO, i al portalet de la dreta amb DÀNCING, que era per on s'accedia al solar per ballar davall una parra durant l'estiu.
https://canpicafortprimersanys.blogspot.com/p/bar-marisco.html
***
***
HOTEL FLAMENCO
L’hotel Flamenco, acabat de construir, era de Llorenç Pons, i Toló Capo, de can Simuni. El cap de l'hotel hi estava Pedro Perelló Pastor.
Estava al carrer Jaume I numero 44, i el seu telefon era 52 71.46 quan encara no hi havia el 971
***
RESTAURANT MANDILEGO
Al numero 49, pero quan ja el carrer es deia Isabel Garau Joan Mandilego Sastre va obrir un restaurant d'alta gama anomenat Restaurant Mandilego. Un lloc molt acollidor, on es podien disfrutar de les delicatessens de la mar i de la terra. Abaix hi hague el famos Bar Tio Tom.
***
BAR TIO TOM.
***
Pels serveis religiosos, no disposava, més que d'una humil i reduïda Capelleta, en què se celebrava, tots els diumenges de l'any, havent d'estar fora, la major part dels fidels, sobretot a l'estiu.
Va tenir l’oportunitat de convèncer, que la Sra. Isabel Garau, aixeques en els solars que ella tenia, un gran convent, tot a càrrec seu, que comptés amb una capella, i sales per fer escola, on educar cristianament, al nins i nines de la Colònia.
https://canpicafortprimersanys.blogspot.com/p/ca-ses-monges.html
***
Al número 2 del carrer Isabel Garau L’any 1967 s’obri l’Hotel Mar i Paz, de la mà de Joan Rosselló, Caragol, que era fill d’uns pagesos, que vivien al carrer, Pou de sa Garriga de Santa Margalida.
Amb el pas del temps, i més als últims vint anys, aquesta instal·lació ha passat a ser de gran estima, per famílies que anaven a passar el dia, i menjar una paella o altres delícies culinàries, a més de poder pegar un capficó, dins l’aigua salada. La piscina és una de les poques que existeixen, amb aquestes característiques.
La família Rosselló (de Can Caragol), van aixecar un hotel, que li posarien el nom d'hotel Mar i Paz. Uns anys més tard com a complement, com que no tenien platja, adequaren la part marítima de les roques arran de la mar, per prendre el sol, i de pas, fer una piscina alimentada amb aigua de la mar.
Devia ser devers l’any 1970, en què el Mar y Paz, obtingué una concessió de costes, per explotar la piscina. Era compartida pels turistes, la major part francesos, i els estiuejants, qui els dies de mala mar, anaven a banyar-se a piscina, previ pagament d'una consumició.
En comenta en Rafel Sastre, que la piscina va ser obra del mestre, Rafel Sastre Gelabert.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/04/mar-y-paz-la-piscina-daigua-salada.html
***
Altres negocis oberts al carrer Jaume I, despres es va anomenar Isabel Garau, si mirem a partir del carrer Llorenç Vanrell, foren la joieria ARTE DE TOLEDO, a la portassa de Can Solivelles. A l'altre cap de cantó la FERRETERIA GARAU davall els baixos, de la casa de la mateixa família.
PIES BONITOS d'avall la terrassa dels baixos de cas Mureros. El restaurant CRISMAR, de la família Sastre. A més hi hagué algunes tendes de roba, com les de na Rosario o na Margarita Mas.
El BAR CA SA ROSA i l'ESTANY CA SA ROSA de la família Llabres Bestard. que ara ocupa ell lloc on hi havia el mateix el bar del mateix nom. Al cap de cantó on tingué el primer solar, la família Santandreu Amengual, la FARMÀCIA BUADES.
Mirant cap al Marisco, la FERRETERIA MANDILEGO de na Maria. La Piszzeria ES MOLLET, a més dels bars DON DENIS. També hi hagué una perruqueria, entre d'altres.
Aquests són els negocis més antics, a més dels actuals en funcionament.
De totes maneres, el que més abunda són les cases particulars, en les quals a algunes, temporalment mantingueren per un temps, alguna sortida, o portal comercial.
***
https://canpicafortprimersanys.blogspot.com/p/crismar-cuina-mallorquina-des-de-lany.html
Comentaris