FELICIANO FUSTER MOLINAS. La tercera casa a Can Picafort
Mirant de prop, els primers propietaris de Can Picafort a 1921, he topat amb la persona que encapçala aquest escrit. Gràcies a l’observació detallada, he descobert: La seva família, les activitats comercials, la part política i moltes coses més.
 |
| Feliciano Fuster Molinas |
* * *
INDEX:
LA TERCERA CASA DE CAN PICAFORT
FELICIÀ FUSTER PINYA
FELICIÀ FUSTER MIRO
FELICIÀ FUSTER MOLINÀS.
FELICIA FUSTER NICOLAU
LA VICTÒRIA FÀBRICA D'AIGUARDENTES I LICORS.
DESTIL·LERIES FUSTER
LA FAMÍLIA FUSTER
CRONOLOGIA
FONTS:
REVISTA CAN PICAFORT
EL CONREU DE LA VINYA AL TERME DE MARIA
FABRICANTS DE LICORS A MALLORCA ENTRE 1850 I EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
PORTALS OBERTS AL CARRER
FELICIANO FUSTER JAUME. MALLORQUINS RELLEVANTS ENTREVISTES
ENTREVISTA FELÍCIA FUSTER. REVISTA SANTA MARGALIDA
ENLLAÇOS REALACIONATS:
FOTOS RELACIONADES
* * *
LA TERCERA CASA DE CAN PICAFORT
Segons distintes fonts, la tercera casa que es va construir a Can Picafort, va ser la de Felicià Fuster Molinàs. Avui en dia encara conserva la dita estructura. El seu net va vendre la casa a la família Moncadas de Muro.
Ocupava un solar de 180 metres, devia ser el solar número 27, una vegada legalitzada la urbanització. La casa tenia dos aiguavessos, amb una casa (menjador) separada per un arc, i als costats 4 habitacions (quartos) amb entrada des del centre. Un pati central (corral), la separava de la portassa, on deixar els carros, i cobro per la cavalleria (sa paisa), amb un sostre per la palla, per alimentar-los mentre descansaven.
Al corral, la Cuina i porxo, on no podia faltar el forn, per fer el pa o les coques. L’excusat i la bassa per compostar les restes. Solia estar allunyat de les dependències de menjar. Així eren les típiques cases de pescador, o estiuejants a Can Picafort.
El metge Garau, a la part més alta on estigué la barraca d'en Llorenç Fuster (Picafort), en enfront de Sa Punta del Llamp, que acabava amb un clot. En Mandilego al Clot de s’Aigua Dolça, també en resguard per la barca. Així en Feliça estava en mig, i ben resguardat. El metge Garau president del Partit Lliberal a Santa Margalida i Miquel Socias president del mateix Partit a sa Pobla a part dels seus càrrecs a Madrid i governador a Filipines.
Podem veure al diari, de Dia 26 de setembre de 1894, anomenat "El Liberal Palmesano", que donava compte de la junta general per renovar la junta directiva:
President; Joan Garau, metge i exregidor i exjutge municipal. Un dels vocals era Felicià Fuster i Miró exregidor i industrial, que era el Pare de Felicià Fuster Molinàs,
Casualitat o no, però els tres primers propietaris eren del
mateix partit.
Un port privat.
Va escollir és Clots dels Llops, un entrant ben pronunciat, i que, per tant, era com un petit port natural. Tenia profunditat suficient per entrar i treure les barques, amb l’inconvenient que les roques eren d’una altura de tres metres arran de la mar.
Va habilitar una rampa suficient, bastant llarga i poc pronunciada, per facilitar l'entrada i sortida de la barca. A terra per arrossegar la barca, estaven enclavats troncs de pi, llisos. Col·locats transversalment i que banyats amb l’aigua de la mar, es conservaven molts d’anys per la Saladina. Al mig de la rampa un pontet, encastat dins les roques, deixava hivernar la barca molt resguardada. L’únic pontet fet així a Can Picafort.
 |
| Pontet d'en Feliciano |
Al mateix clot, hi tenia un viver on deixar les llagostes vives, dins l’aigua de la mar. En enfront, a s’altra part del Clot, hi havia el viver d'en Mandilego.
Avui en dia encara es pot veure l’endinsada que a travessa
les roques. Dia 31 de març de 1946 va tenir permís del ministeri per construir
un viver per dipositar peixos i crustacis vius, llagostes o el que vingués bé.
Crec que el que feia era legalitzar el que tenia o que el va engrandir.
 |
| Viver llagostes actualment |
LA FAMÍLIA
FELICIÀ FUSTER PINYA
Hem d'anar fins a l'any 1819, en què va néixer FELICIÀ
FUSTER PINYA (+1883). Es va casar amb Aina Maria Miro. Una germana seva, Joana
M Fuster Pinya es va casar amb Gabriel Estelrich Capo dia 12.07.1840. Tingueren
un fill Pere Estelrich Fuster (1894 +1912), nascut a 1945, enginyer agrònom i
propietari de Sa Capella.
En Felicià i Aina Maria, tingueren dos fills en Felicià i en
Francisco Fuster Miro, que va néixer dia 8.11.1843 desaparegut a 1.921, segons
publicació al BOE a instàncies del seu nebot a 1941.
Al cap de cinquanta anys, 1877 va ser guardonat a
l’Exposició de Madrid per
l’aiguardent, i 1878 també va ser
Guardonat a l’Exposició de París per vels vins Moscatell i Giro.
FELICIÀ FUSTER MIRO
Tingué un fill a 1873; Felicià Fuster Molinàs. A 1888 sabem
que havien sembrat vinyes al terme de Maria a Sa Torreta i Son Niell.
A 1984 figura com
exregidor i industrial
FELICIÀ FUSTER MOLINÀS.
Nascut a 1873, estudiant per Palma, va conèixer a la filla
d'un governador o alt càrrec polític que s'anomenava Nicolau Ruiz de Zorrilla,
diu el seu net que era parenta de José Zorrilla, autor de D Joan Tenorio. El
cas és que s'enamoren, però les dues famílies no ho veien bé. Es casaren
d’amagat i això li va costar que el seu pare els tragués de casa. El seu net
conte que no tenien llit per dormir. Tingueren un Fill Felicià Fuster Nicolau.
Però res va aturar a Felicià Fuster Molinàs perquè
emprengués una vida plena d’èxits. A l'edat de 25 anys va aconseguir la Medalla d'Or Fira Agrícola Barcelona per al
Licor Benedecto, Anís Fuster, Palo Fuster i Ron Victòria, era l’any 1898. Prest
va començar a exportar a Argentina, Uruguai i Cuba fins que a 1910 li
concediren la Medalla d’Or a l'Exposició Internacional Bons Aires. Aquest
mateix any també la Rebre de l'exposició de Palma.
La Fàbrica d’aiguardents i Licors La Victòria, del seu Pare
fou fundada a 1889, i en Felicià fill es va fer càrrec abans de 1898, però no
he trobat notícies de quin any.
Igual que el seu Pare fou regidor de l’Ajuntament i Batle a
1898, 1.916 i a 1930 segons he pogut llegir a diaris de l’època. Igual que
també ho va ser el seu fill. Per aquells anys, hem d'entendre que només tenien
dret a vot els homes que tinguessin propietats o els joves amb carrera de més
de 25 anys. El Partit Liberal va aconseguir que tinguessin dret tots els homes,
però a causa del fet que el 95% de la població rural era analfabeta depenien
que algú els ajudes a votar (Els senyors ja s’encarregaven per qui havien de
votar, eren els cacics) Les dones varen poder votar uns anys durant la segona
republicà. A 1930 a una llista de grans contribuents a Santa
Margalida les persones que tenien aquesta condició no arribaven a setanta, en
la que hi figuren dels dos Felicians pare i fill.
A 1929 Felicià
regentava la fàbrica més gran de producció de licors molt per damunt de les
altres i declarava 234.000 litres per
temporada, mentre que tenia una trentena de treballadors. El seu net recorda
que va arribar a tenir-ne uns cinquanta.
Felicià Fuster Molinàs, he pogut llegir al BOE que a 1940
havia obtingut permís per instal·lar una indústria de perfums, tenia 67 anys,
el que demostra l'esperit emprenedor.
Als diaris d'aquell temps he trobat anuncis publicitaris dels seus
productes i alguns els podreu veure a aquest escrit. L'any 1946 encara li donaren un permís per
fer un viver a Can Picafort per dipositar-hi les llagostes.
El seu net declarava a una entrevista amb en Rafel Bordoy ;
El meu padrí era un home exemplar, als seus costums i amb
les activitats, d'una voluntat de ferro i molt despert, amb una certa
inflexibilitat que ja de molt jove em causava sorpresa, encara que el seu
afecte per la meva persona la feia més tolerable.
A una entrevista L Roldan diu: El meu padrí el peix li agradava de qualsevol forma, tant fregit com cuit. Era tan auster que no va tenir mai frigorífic. Deia que el millor lloc per refredar el meló era deixar-lo a l'aigua de la cisterna
 |
| Feliciano Fuster Molinas a l'any 1956 |
FELICIA FUSTER NICOLAU
Es va casar amb Dolors Jaume i Jaume. Amb qui tingueren un
fill. Felicià Fuster Jaume.
De Dolors Jaume el seu fill digué:
La meva mare de Palma. Era la filla del metge Matàs, molt
conegut a l'època, perquè va ser director de l'Hospital i president de la Reial
Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. El meu avi era un metge de vocació,
permanent preocupat per estar al dia. Va anar a l'estranger a estudiar les
autòpsies, i va portar els raigs X. No el vaig arribar a conèixer, però he
llegit moltes coses escrites per ell. En honor seu. vaig fer tot el possible
per entrar a l'Acadèmia de Medicina, i en soc membre.
En Felicià ser batle dia 17 d’abril de 1931, fins que va
dimitir el febrer de 1932. Va tornar a ser elegit Batle dia 21 de gener de 1933 i ho va ser fins dia 10 de maig de 1933.
Eleccions de dia 12 abril de 1931 va ser elegit regidor
felicià fuster Nicolau pel Partit Liberal Albista, juntament amb Joan Monjo
March i Jaume Medina Marti, Miquel Juan Femenias. Els conservadors foren
Bartomeu Capo Cladera, Antoni Galmes Roca. Dia 17 Abril va ser elegit Batle
durant la segona republicà.
Felicià Fuster Nicolau dimitir de batle i durant la dictadura estigué tanca a Can
Mir fins que el seu fill va aconseguir que l’alliberaren per mor d’uns
coneguts.
El seu fill digué a una entrevista:
–El meu pare era una persona que es distingia per fer el
contrari dels altres. A l'època inicial del feixisme, quan era un moviment
clandestí, ell era feixista. De seguida que el feixisme es va implantar va ser
la seva més gran i més furibund detractor. No estava content amb el que veia.
Durant la guerra civil ho van empresonar. Va estar a la
presó de Can Vich. La meva mare i jo aconseguim treure'l de presó perquè jo
tenia de professor de Física al Liceu al senyor Ramon Tais, casat a més amb una
amiga de la meva mare, que era el fill del Cap de Fortificacions de les
Balears. De Can Vich en portaven més d'un al parell al del cementiri, així que
va ser un alleujament aconseguir que el meu pare sortís d'allà.
 |
| Feliciano Fuster Nicolau |
Va néixer a 1924-2012
als vuit anys que va anar a estudiar el batxillerat al Liceu Espanyol de
l'avinguda Comte de Sallent de Palma, un col·legi de militars, on estava
internat. El 1947 es doctorà en
enginyeria industrial a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona i el 1993 fou doctor
honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.
Els mesos d’estiu les passava a Can Picafort i les vacances
de pasqua i Nadal a Santa Margalida. Admirava el seu padrí. Del seu pare diu
que sempre anava a contracorrent i de la seva mare l’admirava diu que era una
persona molt senzilla i culte i que sempre va ser la seva referència.
Els seus càrrecs són innumerables i les influencies molt
més, aquí tens un petit resum de la seva vida professional:
Entre el 1951 i el 1963 fou enginyer municipal en cap de
l'Ajuntament de Palma i cap dels serveis tècnics municipals. Fou cap i director
tècnic de l'Empresa Municipal d'Aigua i Clavegueram del 1972 al 1979, i
director de l'Escola de Mestratge Industrial de Palma del 1952 al 1973. El 1955
s'incorporà al cos d'enginyers industrials del ministeri d'indústria i a
l'empresa Gas i Electricitat (GESA), de la qual fou gerent el 1962 i president
des del 1973). El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA, càrrec
que ocupà fins a la seva jubilació; un cop jubilat, va ser nomenat president
honorífic de GESA. El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull. Durant els períodes
2000-2003 i 2008-2012 va ser president del Consell Social de la Universitat de
les Illes Balears.
Fill ilustre de Santa Margalida des de 25 de gener de 2018.
Persona molt coneguda, tan per els seus carrecs, com per les seves activitats. Estigue molt unit a la seva mare fins a la seva mort.
No tingué descendència i va deixar en testament algunes
propietats a Amadiba i a l'Ajuntament de Santa Margalida. En part la Fàbrica
dels licors és de l'Ajuntament.
 |
| Feliciano Fuster Jaume |
LA VICTÒRIA FÀBRICA D'AIGUARDENTES I LICORS.
Els antecessors dels Felicians, havien tingut grans
extensions de vinyes, però el jove Felicià Fuster Molinàs, al cap de 27 anys va
obrir la Fàbrica on avui encara es pot veure, a la carretera d’Art a dins Santa
Margalida on destil·lava els alcohols.
Va arribar a ser la indústria més gran del poble amb una
producció que a 1929 de 234.000 litres i
donava feina a 30 persones segons descriu Xisco Bergas, mentre que Antoni Mas
diu que a 1942 elaborava el 40% del vi
del terme, i a més comprava la major part del cafè produït a les rotes de la
vila. El capital social era d'un milió de pessetes a més la dita empresa
comprava als pagesos de les rotes la totalitat del cafè mallorquí per elaborar
el licor anomenat la malta. Avui en dia encara cada any neixen plantes de
manera espontània del dit cafè mallorquí
El seu net deia a una entrevista que era la Fàbrica
d'Alcohols i elaboració de vins era de les més importants de Mallorca. Era
reconegut el rom Victòria, l'aniset Venus i el licor Benedictina, també diu que
empleada a quaranta o cinquanta homes.
Rafel Bordoy diu al llibre compartit Portals oberts al
carrer de Santa Margalida, que la malta estava adaptada a l’època i
diversificava l’activitat de la Fàbrica, El cafè escassejava i, per tant, era
un succedani del cafè. A més de torrar l’ordi, ho feien amb ciurons, veçes,
cafè mallorquí i xicòria que es venien en borses de quilo o de cent grams de la
marca Victòria i que duien la figura de Victòria de Samotràcia. Productes molt
acceptats durant bastants d’anys.
Apol·lònia Nadal descriu la Fàbrica com una de les més
destacades de Mallorca, diu que fou fundada a 1889 i que havia començat dues
generacions anteriors que ja havien obtingut guardons a Madrid i París per
l'aiguardent i pers els vins moscatell i giró. Més endavant també fou premiada amb medalles d’or a
Barcelona pel Licor Benedecto, a més feien l'Anís i Palo Fuster i el Ron
Victòria que s'exportaven a Argentina, Uruguai i Cuba. Fou premiat amb la
medalla d’or a Bons Aires, que després també obtingué amb l’exposició de Palma.
Segons informacions sortides als diaris de l’època a
1916 la Fàbrica comptava amb aparells
moderns i anomena un per extreure el suc de les figues i un altre per fermentar
les llevadores dels sucs.
A 1884 Feliciano Fuster Piña tenia a es Pujol 6 quarterades sembrades de vinya, 4 anys després el seu fill Feliciano Fuster Miro augmentar les plantacions a Sa Torreta i a Son Niell a Maria de la Salut, segons descriu Bartomeu Pastor. Set anys més tard 1891 arribaria la Fil·loxera a Mallorca i a falta de matèria primera la família dels Felicianos va saber innovar amb per obrir-se mercat amb la destil·lació que dominaven des de feia anys.
 |
| LA VICTORIA. FCA D'AIGUARDENS I LICORS |
DESTIL·LERIES FUSTER
La Fàbrica estava al carrer Quarter Nord, ara Enginyer
Felicià Fuster, era un cup, on es produïa vi, i es feia destil·lació, per elaborar
licors.
Els licors de reconeguda qualitat, i més apreciats eren: El Palo Fuster, el brandi
Victòria, la canya, El rom, la ginebra Victòria, l’estomacal Victòria, l’anís
Santa Margalida.
Els licors es venien en barrals o embotellats. Aquests
últims pareixien de més qualitat.
Els vins elaborats eren, el negre, el “clarete” (rosat), i
el blanc era el més apreciat. També es
feia cava, que tenia fama per al barat que es venia. Tenien bon cartell el vi
sec, vi dolç, la mistela, i el vermut.
Els licors mes sol·licitats i coneguts eren: L’aniset Venus, i el Licor Benedectto. Tan grossa va ser al fama, que els monjos Benedictins, tingueren minves, amb les vendes del seu Licor Bénédictine.
Posaren i guanyaren una querella, que va obligar a la fabrica a canviar l’estratègia. Canviaren el nom, per Betto, i canviaren la forma de la botella, que va ser semblant a l’anís Venus. i el vidre va conservar el color caramel.
LES BOTELLES.
 |
| Licor Benedectto, Calisay Anisete Venus |
Part de l’èxit de vendes, consistia amb la forma de les
botelles. L’aniset Venus tenia el coll llarg, i anava augmentant fins a arribar
al cul. Diríem que fenia forma com a més femenina. El vidre era blanc, i el tap
de la botella era de vidre. El Licor Benedectto, també tenia coll llarg, però
més ample, a la part central que la base. El vidre de color caramel o sucre
cremat. Amb dues botelles eren elegants, i fins i tot atractives.
Als anys seixanta, tanca definitivament les Destil·leries
Fuster, una vegada mort El senyor Felicià a 1958, i ja en mans del seu net, Felicià Fuster
Jaume. Avui en dia es conserva l’edifici,
on es veu clarament el rètol: DESTIL·LERIES
FUSTER
 |
| Destilerias Fuster |
REGISTRE DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL
LA PROPAGANDA
LA FAMÍLIA FUSTER
3a casa a Can Picafort
GENERACIONS
1819-1883 FELICIÀ
FUSTER PINYA (Joana M Fuster Pinya casada Gabriel Estelrich Capo 12.07.1840).
Esposa Anà Maria Miro
1829? FELICIÀ FUSTER MIRO (Francisco Fuster Miro, germà nascut dia 8.11.1841)
1873-1958 FELICIÀ
FUSTER MOLINÀS
1893
FELICIÀ FUSTER NICOLAU, Esposa
Dolors Jaume
1924 - 2012 FELICIÀ
FUSTER JAUME.
1877 Guardo
exposició Madrid per l’aiguardent F F PINYA
1878 Guardo
exposició París per vels vins Moscatell i Giro F F PINYA
1888 Plantacions
vinya a Sa Torreta i a Son Niell F F MIRO
1889 Fundació de la
Fàbrica Aiguardent i Licors La Victòria.
F F MOLINAS
1898 Medalla Or Fira
Agrícola Barcelona pel Licor Benedecto, Anís Fuster, Palo Fuster i Ron Victòria
1899 Batle de Santa
Margalida
1910 Medalla Or a
l'Exposició Palma Mallorca
1916 Dia 4 de gener
Batle de Santa Margalida Proposa Una escola i un edifici Jutjats
1916 Al diari per la
màquina de treure suc de figa i una màquina per la fermentació de llevadores
FFM
1929 Declara 234.000 litres i tenia 93 treballadors
1930 Llista grans contribuïen de Santa Margalida
1940 Obtingué permís
per instal·lar una indústria de perfums
1942 El capital social era d'un milió de pessetes i produïa
el 40% de vi del terme i la compra totalitat del cafè produït a les rotes per
fer el licor de malta.
1946 Permís del Ministeri per construir un viver per posar-hi crustacis.
FONTS:
REVISTA CAN PICAFORT
Quatre personatges «històrics» del nostre Can Picafort de
meitat de segle:
EL CONREU DE LA VINYA AL TERME DE MARIA
L’INCREMENT DE LA SUPERFÍCIE ENTRE 1880 I 1890
EL DECLIVI A PARTIR DE 1890
Bartomeu Pastor Sureda
A partir de 1888-89, amb l’eufòria vitícola, apareixen empresaris
dedicats a la vinya: Feliciano Fuster Miró (fill de Feliciano Fuster Piña), amb
noves plantacions a SaTorreta i Son Niell, que s’havien parcel·lat, Joan March Rosselló
(Verga), avi de Joan March Ordinas (milionari), amb plantacions també a Sa
Torreta i Son Niell, i Gabriel Alzamora i Joan Barceló, també amb plantades a
Son Niell i Rafal Nou on sumaven ambdues 42 quarterades
Pàg. 6
https://www.fentcarrerany.cat/wp-content/uploads/2018/08/250.pdf
FABRICANTS DE LICORS A MALLORCA ENTRE 1850 I EL PRIMER TERÇ
DEL SEGLE XX
Autor: Apol·lònia Nadal
Santa Margalida
Les destil·leries Fuster, a Santa Margalida, foren unes de
les més destacades de Mallorca. La fàbrica com a tal fou fundada l’any 1889 per
Felicià Fuster Molinàs (Santa Margalida 1873-1958), encara que la producció de
vins i aiguardents, amb reconeixements internacionals, es remunta a dues
generacions anteriors. Felicià Fuster Pinya (Santa Margalida, 1819-1883),
obtingué guardó a l’Exposició de Madrid de 1877 pel seu aiguardent i a la de
París de 1878, pels vins moscatell i giró. L’edifici de la fàbrica, construït a
la primeria del s. XX, es manté dempeus i sorprèn encara ara per les seves
dimensions.
Al cap de 25 anys
Felicià Fuster obtingué una medalla d’or a la Fira Concurs Agrícola de
Barcelona de 1898, i per això seria el seu producte estrella, el licor
Benedetto. Els altres licors eren Anís Fuster, Palo Fuster i Ron Victòria.
Una bona part d’ells
s’exportava a Amèrica, a l’Argentina, l’Uruguai i, molt especialment, a Cuba.
Aquest comerç es tornà a recuperar ja a partir de 1901.
L’interès que tenia
en el mercat americà és palès en la seva participació en l’Exposició
Internacional de Buenos Aires de 1910 on obtingué una medalla d’or.
També la va obtenir a la de Palma celebrada el mateix any.
L’empresa fundada per Felicià Fuster funcionà fins a la segona meitat del segle
XX.
https://webfacil.tinet.cat/usuaris/turesplu/APOL.LONIA_NADAL_.SI_20130903174409.pdf
PORTALS OBERTS AL CARRER
Fàbrica de malta i cotxeries de Destil·leries Fuster. La malta acomplia la necessitat d’adaptar-se a les exigències de l’època i diversificava l’activitat de la fàbrica. La malta, en un temps en què el cafè escassejava ferm, era un succedani del cafè, elaborat amb distints productes torrats i molts: ordi, ciurons, veces, cafè mallorquí i xicoira. Aquest producte es comercialitzava envasat en borses d’un quilo i de 100 grams. La marca era “Victòria” i les borses portaven estampada la figura de la Victòria de Samotràcia. La malta “Victòria” tingué molta d’acceptació i fou present en el mercat durant bastant de temps.
La fàbrica de licors de Felicià Fuster Molinas, l’any 1911
estava situada al carrer de Quarter Nord -avui carrer de Felicià Fuster Jaume.
Tot i que també produïa vi, es dedicà bàsicament a l’elaboració de licors.
Disposà d’una plantilla d’una trentena de treballadors i distribuïa els seus
productes arreu de l’Illa i per alguns indrets de fora Mallorca.
Vertaderament, els productes sortits de “Destil·leries
Fuster” eren en general d’una qualitat reconeguda. En destacaven el palo
Fuster, la canya, el rom, el brandi Victòria, l’estomacal Victòria, la ginebra
Victòria, l’anís Santa Margalida... Els productes es venien tant en barrals com
embotellats, lògicament els productes embotellats assolien una més alta
qualitat. També es distribuïa vi: negre, blanc i rosat (llavors li dèiem
“clarete”). Sobretot el blanc gaudia d’una justa fama.
També gaudien d’un bon cartell els vins generosos: el vi
sec, vi dolç, la mistela i el vermut. Els dos productes estrella de la fàbrica
de licors eren: el “Benedetto”, una espècie de licor estomacal i l’anisset
“Venus”, un anís dolç de sabor molt agradable. Potser les fórmules per a
l’elaboració d’aquests productes procedien dels viatges que Feliciano Fuster
Molinas havia fet per diversos països europeus. Les 56 botelles que els
contenien tenien el coll llarg i la del Benedetto era més ampla de la part central
que de la base, de color caramel. La de l’anisset anava eixamplant-se a mesura
que s’acostava a la base i tenia una forma com a més “femenina”, el vidre era
blanc i el tap també de vidre. Diríem que era una botella elegant i amb un cert
atractiu.
El licor Benedetto, es veié obligat a ser retirat del mercat
per causa d’una querella interposada pels frares benedictins que fabricaven el
“Benedictine” i veien en el licor margalida una espècie de plagi.
Aleshores es canvià el nom, passà a dir-se Betto, i la forma
de la botella, s’adoptà la mateixa que la de l’anisset “Venus”, però mantenint
el color caramel del vidre.
La fàbrica es tancà la dècada dels anys seixanta, després
d’una sèrie de vicissituds.
Camio de repart de Can Feliciano.
Miquel Bordoy Valls
https://silo.tips/download/portals-oberts-al-carrer#
FELICIANO FUSTER JAUME
MALLORQUINS
RELLEVANTS ENTREVISTES
De Lluís Roldan Cardenas
Pàg. 157
...
–El meu pare era natural de Santa Margarida i la meva mare
de Palma. Era la filla del metge Matàs, molt conegut a l'època perquè va ser
director de l'Hospital i president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia
de Palmell. El meu avi era un metge de vocació, permanent preocupat per estar
al dia. Va anar a l'estranger a estudiar les autòpsies i va portar els raigs X.
No ho vaig arribar a conèixer, però he llegit moltes coses escrites per ell. En
honor seu vaig fer tot el possible per entrar a l'Acadèmia de Medicina i en soc
membre.
Feliciano Fuster m'ha rebut aquest 21 d'agost d i 1998 al
seu despatx de president d'Honor de Gas i Electricitat S.A., la popular
companyia GESA de la qual va ser el seu impulsor. A l'avantsala del despatx un
sol·lícit Gabriel Bauzá continua sent un filtre eficaç per a les trucades
telefòniques o els lapsus de xifres del seu cap. Perquè Feliciano Fuster al cap
de setanta-quatre anys segueix tenint una memòria privilegiada, però al seu
cervell el ballen algunes xifres. Impossible cal recordar la dada concreta d'una vida tan rica en
matisos. Aleshores Gabriel Bauzá ho remeia amb el seu arxiu.
–El meu avi patern va fundar un negoci familiar a Santa
Margarida, on també treballava el meu pare, i jo vaig estudiar per entrar al
negoci. Era una Empresa de Fabricació d’Alcohols Elaboració de Vins, a l'època
una de les destil·leries més importants tants de Mallorca. Es deia “La
Victòria” i s'hi elaborava el rom Victòria, els anisets Venus i un licor
Benedicte. La fàbrica del meu avi estava dins del poble i va arribar a emprar
quaranta o cinquanta homes.
FILL ÚNIC
–Jo era un fill únic d'un matrimoni molt jove. Molt casolà,
encara que molt consentit. Molt estimat, però tractat amb certa duresa. El meu
avi era un home molt auster, el meu pare molt educador i la meu mara era una
persona de gran tendresa, però amb un sentit clar de què estava bé i del que
estava malament. Vaig ser apreciat com una peça més dins d'una organització
familiar molt petita en què era el nen i en què a més tots eren Felicians. El
meu avi era felicià. El meu pare era Felicià. Jo era Felicià...
En una societat com la mallorquina dels anys vint trucar-se
Felicià era ja per si mateix una singularitat. Com tenir un segell propi. A la
Santa Margalida d'aquella època inclús una heroïcitat:
–Feliciano, per descomptat, no és un nom mallorquí.
Jo no és que hi hagi furgat molt, però sé que el pare del
meu avi té també era Felicià i també era de Santa Margalida. No sé
exactament la causa, no puc donar una
explicació del nom perquè no he conegut o més Felicians que els de la meva
família. Això ha de ser una barreja perquè el meu avi es va casar amb una
senyora de Valladolid que tenia un cognom curiosament molt mallorquí, Nicolau,
però a més, Ruiz Zorrilla de segon, per això que estava emparentada amb l'autor
del Juan Tenorio”, José de Guineu.
Havia vingut a Mallorca acompanyant al seu pare, que era un
càrrec polític important, governador o així, i el meu padrí i ella es van
enamorar, relació que no van veure amb bons ulls ni la família d'ell ni la
d'ella i va ser un matrimoni que fins i tot va quedar desheretat i va haver de
manllevar el llit per poder dormir. El meu padrí va viure una vida de lluitador
tremenda.
BATXILLERAT AMB PREMI
EXTRAORDINARI
El Padrí, Feliciano Fuster Molinas, que en té un carrer
dedicat amb el seu nom a Can Picafort, va anar modelant el caràcter del jovenet
Feliciano, que hi veia un exemple a seguir, especialment per gran capacitat de
treball. Va influir també perquè el jove Feliciano adoptés des de petit un
objectiu que hi havia de complir costés el que costés: preparar-se
intel·lectualment per treballar al negoci familiar.
–Vaig estar a santa Margarida fins als vuit anys que vaig
anar a estudiar el batxillerat al Liceu Espanyol de l'avinguda Comte de Sallent
de Palma, un col·legi de militars. El meu pare era molt obert d i caràcter,
progressista, i va voler que hi estudiés perquè era l'únic col·legi mixt que hi
havia. Vaig estar pensionista, i el que portava el pensionat era un sacerdot
molt estricte, però el col·legi ja tenia la obertura que a les classes anàvem
junts nines i nins.
Tenia companyes de curs que encara recordo, com Polità
Zanoguera, Joànica Gual, Antònia Vallés, Charo López i Catalina Verger.
Companys record entre d'altres Joan Carbonell, que va fer oposicions a notari i
que va estar molt de temps en el bar Bosch; Jeroni Carbonell, un nin de família
humil la mare tenia un lloc al mercat, però molt intel·ligent i treballador;
Manolo Verqui, fill del pintor Verqui;
un tal Gelabert, de Felanitx, que tenien fàbrica d'embotits; un que va
estar molt t temps de secretari al Govern Civil, Joan Capó; Antonio Joan
Pastor, de l'Hotel Majòrica; Antonio Cuart, la mare del qual era de la família
i a Ripoll de Llucmajor, fabricants de licors.
Feliciano Fuster ha perdut la pista a molts dels companys de
batxillerat. Han passat molts anys i la vida ha anat passant factura. Al cap i
a la fi, parlem de finals dels anys trenta. Amb 16 anys Feliciano Fuster Jaume
va acabar el batxillerat. Va treure
matrícula d'honor i a l'examen d'Estat final, que era la Revàlida, Premi
Extraordinari.
Vaig ser un bon estudiant. M'havien educat a casa per a ser
un lluitador a la vida. Vaig treure bones notes i fins i tot un Premi
extraordinari. Mai vaig estar distret amb els estudis. És freqüent a Mallorca i
en general a tota la Mediterrània que la gent maduri de pressa i sense, però
tal vegada, jo potser perquè venia d'un ambient familiar reduït, en aquest
sentit era lent i aquesta lentitud em donava molta capacitat de dedicació a les
coses, perquè evolucionava amb molta parsimònia, fins al punt que jo vaig
seguir creient en els Reis Mags fins molt més tard que els altres nins, el que
em va valer no poques burles. Aquest detall em defineix una mica com una
persona de maduració molt lenta, cosa que em permetia fer les coses a
consciència.
RECORDS CAN PICAFORT
IDÍL·LIC
Els caps de setmana sortia del pensionat per anar a Santa
Margarida a veure els seus pares, però l'estiu quan Feliciano Fuster els ho
passava realment d'allò més bé en acompanyar el seu avi a Can Picafort. Records
meravellosos d'un lloc que a tons no hi havia estat trepitjat per cap turista:
–El meu avi tenia a Can Picafort una de les poques cases que
hi havia.
Hi havia la casa de Picafort, que és el pescador que donà
nom a la zona, els terrenys dels quals pertanyien a la finca de Son Bauló; la
casa d'un pescador que li deien de Can Camise; els Mandilego, que procedien
d'Alcúdia; el convent de les monges, que va ser una donació que va fer la
senyora Isabel Garau, que era una senyora molt rica de Santa Margalida i la
casa del meu avi. El meu avi tenia una barca i vivíem del que es pescava.
Menjàvem peix de cap a peus de l'estiu. Al meu avi el peix li agradava de qualsevol
forma, tant fregit com cuit. Era tan auster que no va tenir mai frigorífic.
Deia que el millor lloc per refredar el meló era deixar-lo a l'aigua de la
cisterna.
Can Picafort, avui, és una mena de torre de Babel. En pocs
quilòmetres quadrats s'han anat establint un munt d'hotels, cafeteries,
restaurants, botigues. Res per veure amb Can Picafort de què parla Feliciano
Fuster
–¿Què penso ara quan veig Can Picafort?
Me n'he anat. Vaig vendre la casa del padrí, situada al
carrer que porta el nom, Feliciano Fuster Molinas, davant del port que es va
començar amb un esbós de plànols que vaig presentar a Gabriel Roca, que era
l'enginyer. Les esculleres i l'excavació la vaig començar jo amb els diners que
vam aconseguir reunir quatre veïnats.
AJUDA A TREURE EL PARE DE LA PRESÓ
Ni la Guerra Civil Espanyola, que a Mallorca la veritat
sigui dita va tenir poca incidència en l'aspecte bèl·lic, va distreure Felicià
Fuster dels estudis de batxillerat. Casualment, un dels professors que tenia al
Liceu el van ajudar a resoldre un greu problema familiar: la detenció del seu
pare, Feliciano Fuster Nicolau:
–El meu pare era una persona que es distingia per fer el
contrari dels altres. A l'època inicial del feixisme, quan era un moviment
clandestí, ell era feixista. De seguida que el feixisme es va implantar va ser
la seva més gran i més furibund detractor. No estava content amb el que veia.
Durant la guerra civil ho van empresonar. Va estar a la
presó de Can Vich. La meva mare i jo aconseguim treure'l de presó perquè jo
tenia de professor de Física al Liceu al senyor Ramon Tais, casat a més amb una
amiga de la meva mare, que era el fill del Cap de Fortificacions de les
Balears. De Can Vich en portaven més d'un al parell al del cementiri, així que
va ser un alleujament aconseguir que el meu pare sortís d'allà.
Feliciano Fuster parla amb un gran respecte dels seus pares.
Amb un afecte entranyable. Fins i tot amb agraïment. Li toca el torn a la mare:
–La meva mare era probablement més culta que el meu pare,
però amb moltes menys pretensions. La meva mare era una persona tan senzilla
que això ha estat sempre la meva referència, perquè quan veig una persona que
presumeix d'alguna cosa ja em sembla que no sap res i sense, però quan veig
algú senzill ja m'agrada perquè pel que fa a mi ens sap dissimular.
ENGINYERIA I MILÍCIES NAVALS
Acabat el batxillerat a Palma arriba el moment de triar
carrera. Es decideix per una de les curses més difícils, la d'Enginyer
Industrial, i també de les més llargues: ingrés i sis anys. Però ser enginyer
donava prestigi social. El seu pare volia que tingués una visió àmplia del que
era la península Ibèrica i proposa que Feliciano estudiï dos anys en cadascun
dels tres centres existents al país: Madrid, Barcelona i Bilbao. Comença a
Barcelona i ja no es mou. El 1949 es titula Enginyer Industrial a l'Escola Superior
d'Enginyers Industrials de Barcelona. El seu projecte de fi de carrera mereix
un Premi Extraordinari. Dels cent titulats de la seva promoció on era el més
valorat
https://silo.tips/download/la-historia-viva-de-mallorca-contada-por-sus-personajes-mas-relevantes
ENTREVISTA FELÍCIA FUSTER
PER RAFEL BORDOY
REVISTA SANTA MARGALIDA
...
El meu estiu a Can Pica fort era el resultat d’un pacte
familiar on ells eren els subjectes i jo l'objecte. Va influir en la meva vida
aquest canvi anual de costums, possiblement va contribuir a formar el meu
caràcter, va obrir la meva relació a companys d'altres indrets, em va fer
assumir les primeres renúncies, va ser un avançament d'una vida més real, una
cosa semblant a un col·legi en vacances,
però amb un enyorament constant dels meus pares.
El meu avi era un home exemplar, als seus costums i amb les
activitats, d'una voluntat de ferro i molt despert, amb una certa iflexibilitat
que ja de molt jove em causava sorpresa, encara que el seu afecte per la meva
persona la feia més tolerable.
Deixant de parlar de mi per parlar de Can Picafort, o Son
Bauló com li dèiem aleshores, crec que la casa dels meus avis va ser una de les
primeres, després de l'actual convent que Dona Isabel Grau va donar a
l'església i la casa d'En Pica fort, del qual en sentia parlar al meu avi com
d'una espècie de Robinson Crusoe.
Un altre personatge era en ''Perico Camissa" (Llambías)
pescador de rai, persona senzilla, educada i amable; els Mandilego, emigrats
des del Port d'Alcúdia, saga de pescadors i després fondistes; l'amo En Vicenç
i els seus fills, tots ells bons amics, l'amo En Tia i el seu fill, en Joan de
l'amo En Tia, que eren l'avi i el besavi dels March, propietaris de la finca
que després ha constituït l'actual Can Picafort.
Progressivament, s'anaren apropant els estiuejants de
diversos pobles de l'interior, formant colònies bastarà independents:
"inqueros", "poblers", "petrers"...
La gent de Muro tenia la solució predesentaria de l'actual
"caravàning" acampant amb els carros a Capellans. Els industrials i
professionals tenien l'estiu més llarg, els conradors compareixien després de
les messes. Record que nosaltres havíem de ser a la Vila abans de veremar. En
aquell temps ja hi havia un precursor de la societat actual: ''En
Trinquis", home de molts de doblers, casat amb una senyora molt bella i
uns fills molt agradables i bons amics, tenia una casa luxosa amb un
"embarcadero" per a les seves lanxes ràpides que trencaven el silenci
matiner de la colònia, solcant les aigües tranquil·les de la badia abans
d'entrar l'embat.
.png)
ENLLAÇOS REALACIONATS:
BOE 1941
28.06.1941
I N C A
Don Jaime Ruiz-Tapiador Guadalupe, Juez de Primera Instancia
del partido de Inca (Baleares).
Por el presente se hace saber: Que en este Juzgado y a
instancia de don Feliciano Fuster Molinas, vecino de Santa Margarita, se ha
incoado expediente de jurisdicción voluntaria sobre declaración de ausencia de
su tío paterno Francisco Fuster Miró, hijo de Feliciano y Ana María, nacido en
dicha villa de Santa Margarita el 5 de noviembre de 1843, de cuya villa, de
donde era. también vecino, desapareció hace veinte años sin que se hayan tenido
noticias de su paradero.
Dado en Inca, a 8 de noviembre de 1941.— El Secretario
interino, Bernardo Massanet.— El Juez, Jaime Ruiz-Tapiador. 2.788-X -A . J.
l.»-28-VI-94a
https://www.boe.es/gazeta/dias/1941/06/28/pdfs/BOE-U-1941-179.pdf
LA LIBERTAT 1926
ANISETE VENUS
https://prensahistorica.mcu.es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1007637061
BOE
31 març de 1946
BOE.es
https://www.boe.es › dias › 1946/03/31 › pdfs
Don Feliciano Fuster Molinas, con domicilio en Santa.
Margarita (Mallorca), para construir un vivero para depósito de peces y
crustáceos vivos en la zona ...
https://www.boe.es/gazeta/dias/1946/03/31/pdfs/A02451-02488.pdf
Santa Margalida,
ara fa 80 any
Noviembre de 1917
En las pasadas
elecciones municipales de Santa
Margalida aplicó el artículo 29 siendo
proclamados concejales del consistorio por el Partido Liberal Feliciano Fuster
Molinas, Bernardo Ribas Fluxa. Por el Partido Conservador: Damian Alos Perello,
Antonio Muntaner Malondra
LA ULTIMA HORA
25 de mayo de 1940
pag 2
Se acordó conceder permiso a don Feliciano Fuster Mólinas
para instalar una industria de pefumeria.
https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=541764
100 ANYS DIARI ULTIMA HORA
4 DE ENERO DE 1899 Medalla de oro de la Feria agrícola Con gusto publicamos la siguiente cróni-ca
que nos envía nuestra corresponsal con fecha de 1 del corriente: «Anoche tu-vo
lugar en esta villa una solemnidad cu-ya memoria se borrará difícilmente de las
personas que la presenciaron. El alcal-de de esta villa recibió la medalla de
oro obtenida en la Feria concurso agrícola de Barcelona por el expositor del
celebrado licor Benedecto don Feliciano Fuster y Molinas, con el fin de que
fuese entrega-da al interesado y, dicha autoridad, con muy buen acuerdo, invitó al acto, además del
Ayuntamiento, cuantas personas de algún viso pudieran dar esplendor al ac-to.
(...) Felicitó también a Barcelona por haber concedido la recompensa a un
in-dustrial que no había podido tener in-fluencia alguna entre los realizadores
del certamen lo que significaba la más estric-ta justicia (...
10 DE MARZO DE 1916
LAS INDUSTRIAS EN LOS PUEBLOS COMO SANTA MARGALIDA
Invitados previamente por el dignísimo alcalde de
esta población, el
inteligente industrial ?Don Feliciano Fuster Molinas, visitamos su
hermosa fábrica de
alco-holes, aguardientes y licores titulada La Victoria situada
en la carretera Arà
a Inca, casi
contingua a la población.
El Sr. Fuster
incan-sable trabajador la ha reorga-nizado para que estuviera a la
altura de las
mejores de la isla.
Para ello no ha
regateado ni constan-cia ni
capital. Conforme prometí en otra información,
detallamos hoy la
presen-te al objeto
de que se
conozca el estado de
adelanto que se tienen n los pueblos
algunas industrias ya que
contribuyen al engrandecimiento industrial de
nuestra provincia. Exa-minadas
detenidamente las diferen-tes
dependencias de su
fábrica, admi-ramos un
moderno aparato dedicado a la extracción de zumo de los
higos, y cuyo resultado, dada
la tan completa extracción que
de lo dicho
se hace, ha sido a todas luces satisfactorio. Con
es-te aparato hay
también otro destina-do a la predicación de levaduras
puras para la fermentación del zumo que los anteriores aparatos producen (...)
4 DE GENER DE 1899
Medalla d'or de la Fira agrícola
Amb gust publiquem la següent crònica que ens envia la
nostra corresponsal amb data 1 del corrent: «»Ahir a la nit va tenir lloc en
aquesta vila una solemnitat la memòria de la qual s'esborrarà difícilment de
les persones que la van presenciar. L'alcalde d'aquesta vila va rebre la
medalla d'or obtinguda a la Fira concurs agrícola de Barcelona per l'expositor
del celebrat licor Benedicte el senyor Feliciano Fuster i Molinas, a fi que fos
lliurada a l'interessat i, aquesta autoritat, amb molt bon acord, va convidar a
l'acte, a més de l'Ajuntament, quantes persones d'algun aspecte poguessin donar
esplendor a l'acte. (…) Va felicitar també Barcelona per haver concedit la
recompensa a un industrial que no havia pogut tenir cap influència entre els
realitzadors del certamen el que significava la més estricta justícia (…).
DESTILERIES FUESTER
PAG 39
Principal menció mereixen les destil·leries, tant la de
Salvador Piña amb 5 treballadors iuna producció de 156.000 litres per temporada
com la de Felicià Fuster Molinas, la qual, i amb diferència, era la major
indústria del municipi, tenia una producció declarada, a 1929 de 234.000 litres
per temporada92, mentre que comptava amb una trentena de treballadors.
La importància de la fàbrica de licors de Felicià Fuster era
tal que segons Antoni Mas el capital social d’aqueixa assolia a 1942 el milió
de pessetes. Però no sols per això sinó també
perquè ella sola absorbia el 40% de la producció de vi del terme i bona part
del cafè produït a les rotes per elaborar el licor conegut com a “la malta”.
Per la seva part la fàbrica de Salvador Piña no sols era de
licors, sinó que era una fàbrica agroalimentària en que una de les seves
principals activitats era l’elaboració de productes agraris per conservar.
Entre aquests destaca l’albercoc, el qual es comprava a municipis pròxims com
Petra, Sant Joan, Muro i segurament Porreres i que suposava, durant una
setmana, la contractació de molta mà d’obra –femenina- per al seu processat.
FOTOS DE LA FABRICA DEN FELICIAN EN RUNES
https://www.flickr.com/photos/131323403@N06/albums/72157658573847975/with/21193856870
FOTOS RELACIONADES
BOTELLES
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
 |
| Bar Ca n'Eusebio. Licors d'aquells anys |
 |
| Bar sa Granja. Botelles de licors d'aquells anys. |
Comentaris