LLORENÇ FUSTER QUINTANA. En Picafort i les seves dues animes

Durant anys l'anomenaren Jeroni fins que fa poc es va descobrir que en realitat era Llorenç, ben igual que en Llorenç Barret (Dalmau)

Va néixer a 1.814 i duran anys fou vigilant a Son Bauló, activitat que compartia amb la de pescador, caçador i recol·lector dels fruits del bosc. Mori a 1.899.

Abans de començar, a conèixer el personatge, convé relatar un parell d’apunts, per no confondre a les persones que estiguin interessades, en saber qui va donar el seu mal nom, envers de la Colònia de Son Bauló

En primer lloc, fer una observació, que en crida bastant l’atenció. Essent un poble tant jove, (la parcel·lació per establir-hi una colònia, fou aprovada a 1.911.), com podem explicar, que no hi hagi papers o historia escrita dels inicis. Imagino que a l’Ajuntament, li devia caurà llunya aquesta part a vorera de la mar, que a mes era propietat privada de la possessió.

En segon lloc, voler donar el títol de fundador, a la persona que feia de vigilant de la costa per encàrrec de l’Ajuntament, sense massa compensació econòmica, que a mes vivia en solitari, no te cap sentit ni un. Que el seu mal nom, sigui el nom que prengué la Colònia, no es cap mèrit seu.

Al igual que el vigilant, Llorenç Dalmau ( De mal nom Barret) el seu mal nom, va esser escrit a tres indrets de la costa: Sa Platja d’en Barret, es Clot den Barret i Sa Punta den Barret, lo que no vol dir que fos mèrit seu, si no que la gent, anomenava aquets indrets, allà on el Vigilat pescava o residia.

En tercer lloc, els cronistes d’aquell temps, sempre han parlat den Jeroni Fuster, i no de Llorenç. Tal fet crea una confusió molt gran, a qui vulgui conèixer aquells primers temps de la Colònia. Es de suposar que un cronista, anés errat amb el nom, i els altres seguissin la tendència.

ANEM A ACLARIR EL FETS.

Per encàrrec de l’Ajuntament, l’historiador margalida Antoni Mas, va fer una recerca de les persones censades a Santa Margalida, que fessin aquestes feines a ran de la mar. Va descobrir que la persona que feia aquestes funcions, de vigilant de la costa nomia Llorenç , i que fou un net seu al qui li posaren el nom de Jeroni, però nomes va viure un any.

Una pregunta que en faig, es la següent. Era costum posar el nom del padrí al net. Perquè a aquest cas no fou així? A mes puc assegurar per experiència pròpia, què jo mateix en tocava esser Jeroni, i la família va acordar canviar-lo perquè el trobaven un poc lleig. En el cas de qui parlem, perquè es va fer lo contrari?

Sigui com sigui, si no havia cap Jeroni, esta clar que era Llorenç el nom a qui sa refereixen els cronistes d’aquell temps.

La mateixa revista de Can Picafort, va donar tanta transcendència a aquesta persona, que no anomenaven com a Jeroni, que suggeriren una escultura, per qui deien que era el fundador de Can Picafort. Avui en dia esta feta i exposada al passeig. Ben al contrari, l’urbanitzador Lluis Josep Antoni Cardell, el jove propietari de la possessió, casi ningú se’n recorda d’ell. Ben igual el metge Garau, que si, fou el primer estiuejant, es troba amb la mateixa situació.

Llorenç Fuster Quintana
Foto: M. S.

LLORENÇ FUSTER . Que saben d’ell?

LA FAMILIA FUSTER

Llorenç Fuster Quintana (de mal nom Picafort) era fill de Rafel Fuster de Sineu, casat amb Margalida Quintana Torres de Santa Margalida segons documenta al llibreto, Antoni Mas (Qui era en Picafort).

Es va casar amb na Francina Aina Rosselló, de la vila els dos, tenien cassa al carrer dels Negrins, ( per cert, un carrer ple de fantasies, que contaven temps enrere. Avui es diu: Carrer Lluna).

Va néixer dia 27 de maig de 1814 i mori als 85 anys (15/12/1899). Esta documentat que a 1.860, tenia 46 anys. Tenia declarat, el domicili esmentat. Tenia 4 fills: Rafel, 18 anys. Francina, 12. Apolonia,10. Cristofol,7. El seu fill Rafel es va cassar amb na Magdalena Moragues Alzamora i tingueren un fill a l’any 1887; Jeroni Fuster Moragues, que va morir a 1.888.

El nom den Jeroni com a primer Picaforter esta recollit a un grapat d’escrits que conten les seves habilitats o “fechories”. Jeroni era fill de Rafel Fuster. Llorenç tambe era fill de Rafel Fuster, pero dues generacions enrere tal com podem veure a l’arbre familiar dels Fuster.

Fills de Llorenç Fuster Quintana

Pares de Llorenç Fuster

***

INDEX:

CURIOSITATS.

LA FAMILIA FUSTER

"JERONIMO" Crònica de Guillem Cantallops.

LLORENÇ FUSTER QUINTANA: QUI ERA EN PICAFORT?

DE L’ANAR A VORERA DE MAR ALS VIATGES INTERNACIONALS.

ENLLAÇOS RELACIONATS

***

CURIOSITATS

A la Guia Can Picafort

El nom de Ca'n Picafor crida l'atenció per la singularitat. Traducció literal al castellà "pica-fuerte". Comprovat amb dades fidedignes, allà per l'any 1.860, un veí de la vila de Santa Margarida, de professió no gaire determinada, possiblement amant de la soledat i de la pesca, anomenat Jerónimo Fuster, es va construir una rudimentària cabanya, a la part més elevada i rocosa de l'actual colònia, a una pedrera, a pocs metres de la vorera del mar, cobrint de fusta, branques i terra la citada pedrera, avui totalment desapareguda, ja que munt ella, es va edificar part de l'actual convent de Monges Agustines.

Allà visque força anys, Jerónimo Fuster, més conegut pel sobrenom d’en ”Picafort". Queda així el malnom, sense proposar-s'ho, incorporat a la geografia local, i de pas a renom internacional, desplaçant gairebé totalment el de Son Bauló, denominació anterior que era l’autentica del lloc, quedant només una petita zona, la situada a l'extrem Est, coneguda per Son Bauló . Va complir Jerónimo Fuster, (a) Picafort una missió digna de ser ressenyada, i va ser aquesta, la d'evitar, no desembarquessin clandestinament persones a l'illa, quan el còlera que el 1865 va aparèixer a Mallorca.

Va complir Jerónimo Fuster (a) Picafort una missió digna de ser ressenyada i va ser aquesta, la d'evitar, no desembarquesin clandestinament personesa l'illa, quan el còlera que al 1.865 va aparèixer a Mallorca.

1973.GUIA DE CAN PICAFORT Y ALREDEDORES. GABRIEL BARCELÓ BO OCR (1).pdf

***

LA FAMILIA FUSTER

Llorenç Fuster Quintana (de mal nom Picafort) era fill de Rafel Fuster de Sineu, casat amb Margalida Quintana Torres de Santa Margalida segons documenta el llibre de Antoni Mas (Qui era en Picafort?).

Es va casar amb na Francina Aina Rosselló amb dos vileros i tenien cassa al carrer dels Negrins, ( carrer ple de fantasies va donar temps enrere, avui carrer Lluna), o a la casa dels Negrins. Va néixer dia 27 de maig de 1814 i mori als 85 anys (15/12/1899).

Esta documentat que a 1.860, tenia 46 anys, tenia el domicili esmentat, a mes tenia 4 fills: Rafel, 18 anys. Francina, 12. Apolonia,10. Cristofol,7. El seu fill Rafel es va cassar amb na Magdalena Moragues Alzamora i tingueren un fill a l’any 1887; Jeroni Fuster Moragues, que tenia 13 anys a l’any que el metge Garau va construir la primera caseta allà on tenia la barraca el seu Para.

El nom den Jeroni com a primer Picaforter esta recollit a un grapat d’escrits que conten les seves habilitats o “fechories”. Fill de la família que va quedar escrita per sempre donant nom al poble de Can Picafort.

ttps://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2018/11/blog-post.html

***

"JERONIMO" Crònica de Guillem Cantallops.

JERÒNI FUSTER, ÀLIES A PICAFORT,VA DESCOBRIR AQUESTA TERRA, L'AMÓ, I LI VA DONAR EL SEU SUPORT. AIXÍ NACIÓ CA'N PICAFORT

Guillermo Cantallops Barceló

Jerònim Fuster, veí de la Vila de Santa Margarida, home amant dels seus idees, de la soledat i qui sap si idealista, de la contemplació de la natura, pels volts de l'any 1860, va arribar a aquests terrenys de Són Bauló, tocant amb el mar, i va construir a la part més elevada i rocosa al terreny que hi havia una pedrera una mena de refugi o cobert. Avui es pot localitzar ja que queden restes d'aquest lloc, molt prop del varador anomenat de don Félix, una mica ocupat per les Monges Agustines.

Jeroni Fuster va haver de organitzar la seva vida, però el mitjà en què pensava viure, li brindava molts factors favorables

El primer problema que se'l presentava, després de tenir solucionat el de el seu habitatge era el de l'alimentació. Però el seu esperit observador, aviat es va donar explica que aquell terreny li brindava un rebost variat, inesgotable i fresc.

Molt a prop del seu refugi tenia «es Clot des Llop». Gairebé al costat és Clot de S'alga on, cap a la tarda, estaven de caça els llops. Si volia verdures, aviat es va adonar que hi havia abundància d'espàrrecs, en diferents èpoques; els típics i suculents «esclata-sangs»; els fantàstics cargols, entre els arbustos de les pinedes; conills i llebres. Ell tenia llaços ales esmentades pinedes i aconseguia un menjar suculent: perdius que de tant en tant queien als seus «Mosses»

Per variar venia la època «dels torts», per als que tenia llosses i més llosses».

Les. riques anguiles del torrent i als vessants del mateix, les cloïsses.

«Saupes», caçades sobre «seus tenaços», «dàtils» arrencats de les roques, «gambes» menjar de reis etc etc.

Fuster tenia programades totes les èpoques i, a base de menjars suculents, i ja que no parlo del peix roquer: escorpores, escorbeu, etc

El caràcter de Jerònim Fuster (he parlat amb persones de la seva família i que, per tradició familiar, saben molt de la seva vida) era reservat, eixerit, i amic de fer bromes

Un detall per conèixer-lo. Ell era coneixedor total de tots aquells terrenys i, diverses vegades, als que anaven a tallar pins, o a buscar alga, sense que el veiessin, sostreia de les seves «senaietes» el pa o sobrassada.

Quan els perjudicats se n'adonaven, comentaven: això ha estat Picafort i ell, sense ser vist dintre els pins, els xiulava. Els anomenats anaven d'una banda per un altre, però quan estaven en un lloc, els xiulava Jerònim des d'un altre, i així mai no podien trobar-lo.

Però el més interessant i destacable de Jerónimo Fuster va ser el seu esperit. La seva ànima era gran. Mai va fer mal a ningú. Ara, això, sí, es deixava veure molt poc, alguna vegada de lluny, però res més.

Han transcorregut anys i vistos els resultats, podem afirmar el següent:

Jerónimo Fuster va donar el seu mal no PICAFORT, a una colònia de les de més importància de la illa. Ca'n Picafort ha estat, i és un lloc de repòs, de vacances,

Sí. Picafort sense que a penes en sapiguem alguna cosa, va descórrer, sol, la cortina d'aquest magnífic escenari perquè, molts anys després, altres es donessin compte del lloc i començaran a donar els primers passos cautelosos per anar oferint, de cada dia més, les belleses i condicions òptimes d'aquest lloc, no només als mallorquins sinó també als espanyols ia tot el món.

I senyors, un home que ho va fer tot i va fer tant, sense demanar res a ningú i tenint tan fantàstics resultats a la vista

no es mereix res...?

En repassar els principals monuments de tot t món, veig que molts de els homes que romanen impàvids sobre pedestals, sense haver arribat a tan alts resultats, tenen el monument, els jardins o jardinets, però són allà perquè les futures generacions sàpiguen això que van fer més o menys encertadament.

Per això, em pregunto: Per què no se li ha fet, o no se'l fa res al nostre Jerònim Fuster, àlies Picafort? Per què era pobre? Per què no va lluitar contra ningú? Per què no va instar grups d’homes contra altres?

Fuster no podia estimar res tèrbol, brut o pestilent. Fuster va ser un home senzill, que estimava la pau blau, nítida i brillant, de el nostre cel. A Fuster li subjugava aquest blau clar i transparent de les aigües del nostre mar. I si algun dia repeteixo- per al seu suport havia de pescar havent temporal buscava un lloc apropiat i entre les blanques escumes del mar embravit, es dedicava a la pesca del «sard» que treia de les puntes de les onades, d'aquest mar bonic els dies de temporal i bell en els de bonança, que fa un petó a les nostres costes.

Un home així -primer descobridor d'aquest gran continent de bellesa i de pau mereix més...

Santa Margarida,

Juny de 1988

https://core.ac.uk/download/pdf/32999793.pdf

A LA REVISTA DE CAN PICAFORT

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2018/11/blog-post.html

***

LLORENÇ FUSTER QUINTANA

QUI ERA EN PICAFORT?

Els primers anys de Can Picafort Segle XIX 1.925

Autor: Antoni Mas Fornes

...

El que si podem assegurar és que en Picafort ja trescava per la vorera de la mar de Son Bauló i de Santa Eulària molt abans. Per un document de 1857 -una carta adreçada al batle— sabem que era un veïnat de Santa Margalida que es dedicava -sovint, almanco- a fer de pescador i que ho feia de manera furtiva (és a dir, fora pagar la llicència per exercir l'ofici). Pel mateix document coneixem que l'Ajuntament li havia deixar les claus d'una caseta de la mar (la caseta d'en Barret?) i que, pel que sembla, aprofitava aqueixa circumstància per escapolir-se dels carrabiners (vegeu la carta reproduïda al quadre "En Picafort pescador furtiu").

Com que gràcies a aqueix document vàrem saber que en Picafort ja feia de pescador en aqueix endret a una data tan endarrerida com a 1857, decidírem investigar si aleshores hi havia qualcú empadronat a la vorera de la mar, però no hi trobarem ningú. Vàrem continuar, idò, la recerca entre els empadronats a la Vila i poguérem observar que a una de les cases dels Negrins (actualment carrer de la Lluna) hi estaven empadronats el pescador Llorenç Fuster, de 46 anys, la seva dona Francina Rosselló, de 45, i els seus quatre fills: en Rafel, de 18; na Francina, de 12; n'Apol·lònia, de 10, i en Cristòfol, de 7,

Pel que sembla, en Llorenç Fuster combinava la feina de pescador amb la de jornaler, ja que apareix amb aqueixa ocupació a d'altres padrons d'aqueixa època, com el de 1858.28 No sabem si també feia de trencador, però, com tots els jornalers devia ser pobre i a ca seva devien tallar les llesques primes. D'altra banda, coneixem que en Llorenç Fuster tenia llicència d'armes. Concretament, per tenir una escopeta. No sabem per què ni amb quina finalitat. Per ventura era per 29 caçar el que sembla el més possible- o per protegir-se dels perills de devers la mar (cosa que, per a l'època, no podem descartar).

A parer nostre, en Llorenç Fuster era el Picafort que apareix esmentat a 1857 i, en conseqüència, aqueix que hem de pensar que fora dur-ne idea- va donar nom a l'actual poble. I això, per diversos motius:

1. L'any que apareix anomenat en Picafort com a pescador furtiu (1857) en Llorenç Fuster era l'únic veïnat de Santa Margalida que apareix al padró municipal com a pescador.

2. No hem trobat cap document que indiqui, de manera clara i llampant, que en en Llorenç Fuster fos Picafort de malnom, però hem de tenir en compte que és extremadament estrany que a la documentació municipal de la segona meitat del segle XIX i del segle XX es faça constar el malnom de la gent. Tanmateix, en un d'aquests pocs documents -un esborrany d'un cens electoral de 1903- hi apareix un nét d'en Llorenç Fuster, en Rafel Fuster Estelrich, i s'hi fa constar el seu mal- nom, que no és altre que el de Picafort.30

Jaime Gual Tholl gual) (tor (casters)

3. D'altra banda, s'ha de tenir present (vegeu l'arbre genealògic) que en Llorenç Fuster era el padrí d'en Jeroni Fuster que va morir a 1888. Ara gairebé ja podem assegurar que el varen confondre aqueix infant, de just un any, amb el seu padrí, pot- ser perquè hi va haver una equivocació quan cercaren a les partides de defunció.

4. A Santa Margalida, tota la gent de malnom Picafort és de llinatge Fuster o descendeix de gent que tenia aqueix llinatge.

5. Ben igual que en Picafort de la tradició (i així ho va deixar escrit, com hem vist, mossèn Llorenç Vanrell) en Llorenç Fuster tenia quatre fills.

6. Com el Picafort de la tradició que va recollir mossèn Joan-Francesc March, el nom de fonts del pescador margalidà era Llorenç.

Rafel Fuster

En conclusió: totes aqueixes dades fan pensar que resulta extremadament pro- bable que el pescador margalidà Llorenç Fuster fos en Picafort que va donar nom a l'actual població. Convindrà, idò, saber quan va néixer i quan va morir. La partida de naixement³¹ ens informa que va venir al món a Santa Margalida, dia 27 de maig de 1814. Era fill d'en Rafel Fuster, sineuer, i de na Margalida Quintana, margalidana. Es va casar amb na Francina-Aina Rosselló, també de la Vila i, com ja havíem dit, a 1857 tenien quatre fills i tenien el seu domicili habitual al carrer dels Negrins (ara de la Lluna). La seva defunció es produí el 15 de desembre de 1899, quan tenia 85 anys. Aleshores era vidu i estava al carrer de la Lluna, probablement a la mateixa casa en la qual havia passat la vida amb la seva família.

En Llorenç Fuster -que ja hem dit que considerem que s'ha d'identificar amb en Picafort- degué ser a temps de veure com devers aquí on ell havia fet la barraca per estar-hi temporades amb sa dona i els quatre fills, un metge de Santa Margalida, en Joan Garau Tous, hi va construir una casa per passar-hi els estius. Segons mossèn Llorenç Vanrell:...

***

DE L’ANAR A VORERA DE MAR ALS VIATGES INTERNACIONALS

By dingolasineu / Juliol 29, 2022 / Cultura, Societat /

Santa Margarita.- El jueves [27 de juliol de 1893] pereció ahogado en aguas de la costa de Son Real un muchacho vecino de Sineu que había venido con su familia con objeto de bañarse (El isleño periódico científico, industrial, comercial y literario, any XXXVII, núm. 11939, 31 de juliol de 1893, p. 2).

Aquest malaguanyat al·lot, a qui no hem pogut identificar, no és el primer sineuer amb lligams amb la contrada, un mariner d’ascendència sineuera, conegut com en Picafort, donà nom a la contrada (1885). Es tracta de Llorenç Fuster i Quintana (Santa Margalida, 1814-1899), aquest, fill del sineuer Rafel Fuster i Llabrés i de la margalidana Margalida Quintana i Torres, tenia una barraca situada al que fins fa uns anys fou el convent de monges franciscanes (Mas, 2017: 11-17).

https://dingola.net/2022/07/29/de-lanar-a-vorera-de-mar-als-viatges-internacionals/