CAN PICAFORT ALS INICIS, Primera part. Text de la conferència, documents i fotos dels assistents dia 13 d'agost de 2024 al Club Nàutic de Can Picafort.
Aprofitant que la conferència, es feia al Clot de s'Aigua Dolça, vàrem començar la presentació per a aquest inici.
Amb els mapes i algues fotografies, varen tenir una visió, molt clara d'aquest espai, que encara era mar, abans que els carrers, ocupessin el seu lloc, i més endavant, es va convertir amb esplanada, del Club Nàutic de Can Picafort.
Aquí us deix l'escrit, que tenia preparat. Si no vàreu poder assistir, o us agrada tenir-lo a mà, per compartir, o convidar algú a llegir-ho.
Aquesta primera part, vàrem explicar els fets, que donaren principi, abans del naixement de Can Picafort, i els tres primers pobladors.
El dia de la conferència, vàrem posar a disposició dels assistents, els enllaços en format de QR.
Molt agraït per totes les persones, que assistiren, i per l'entusiasme, per descobrir el passat.
És un gust saber, que la feina feta fins ara, no cau en cap sac buit.
Gràcies
A LA PREHISTÒRIA
Però abans de seguir amb el relat hem de fer un parèntesi i retrocedir en el temps fins a l'any -1600 abans de la nostra era.
Troba'm a la part alta de Son Bauló, un Dolmen, uns dels pocs que es conserven juntament amb el de Son Real i el de S'Aigua Dolça d'Arta, o sigui dins la mateixa badia. El Dolmen de Son Bauló, fou descobert per casualitat, devers l'any 1950, i excavat als anys 1960, per l'arqueòleg, Guillem Rosselló Bordoy (E.P.D.)
Per llegir més pitja l'enllaç
https://roterslibro.blogspot.com/2022/08/dolmen-son-baulo-de-dalt-can-picafort.html
A l'altra part del torrent de Son Bauló, dins Son Real hi ha una gran quantia de restes arqueològiques ens fan sospitar que una població molt gran es mogué per dins aquest terme.
La Necròpolis de Son Real comença a l'any -800 abans de la nostra era.
Durant un segle de -800 a -700 apareixen les primeres tombes i tenen forma de talaiot circular o quadrat en miniatura. A la segona fase -600a -500 tenen forma de micro navetes i a la fase tres -400 a-200 són tombes quadrangulars o en bateria.
Aquesta necròpolis única al món, mirant a la mar es reproduïen en miniatura les edificacions existents com si volguessin prolongar la vida real dintre de les miniatures. Acompanyaven al difunt amb menjar, adorns corporals i altres eines que utilitzaven mentre vivien.
El cementiri fou excavat per l'arqueòleg, Miquel Tarrandell a partir de l'any 1964.
La naveta situada al figueral de Son Real o el poblat prop de les cases de la possessió.
Dins Son Real hi ha restes d'altres cultures, fins ben entrada la nostra era, Despres ve un silenci sepulcral al llarg dels segles oblidant aquests tresors arqueològics.
Diuen que no hi ha temps que no torn, esperem que el refrany vagi equivocat, despres d'aquesta expansió desmesurada, del nostre entorn.
Per llegir més pitja l'enllaç
https://roterslibro.blogspot.com/2022/08/necropolis-de-son-real-can-picafort.html
CLOT DE S’AIGUA DOLÇA.
Ara podríem fer una teràpia col·lectiva molt senzilla. Acota el cap i mira en terra,
les sabates no, El ciment que veus, si fos un vidre transparent, veuríem
l'aigua de la mar.
Aquí era el Clot de l'aigua dolça, Clot de s'Alga o tal
vegada Clot d'en Barret. Bé, idò aquí va
començar tot.
L'any 1921 una
pandèmia, bé una pesta, com es deia llavors. La febre groga havia arribat a
Palma, a través d'un vaixell. L'Ajuntament de Santa Margalida, segurament aconsellat per les autoritats sanitàries, va
posar un vigilant, per impedir que la febre groga, arribes a terra.
Aquest clot que arribava, fins a Bar Marisco, era la prolongació d'un seregai, o síquia, que recollia l'aigua de la pluja, perquè arribes a la mar. Hem de suposar, que alimentava un aqüífer, i per això filtrava aigua dolça, que arribava a la mar. Una anècdota va ser, quan un petit camió que repartia sifons, com que no havia posat bé el freno, va anar a parar dins s'aigua.
AQUÍ VA COMENÇAR TOT
LLORENÇ DALMAU. BARRET
Aquí va començar tot, el que veiem avui en dia. Aquest vigilant, que nomia Llorenç Dalmau, Barret de mal nom, va triar qui d'alt, amunt les roques, per fer-hi una caseta, per tenir resguard del mal temps, i pogué aprofitar el petit clot, per tenir la seva barca a resguard del temporal.
No sabem moltes més coses, d'en Barret, però aquesta platja que arriba fins a la Cervantes, du el seu nom. Platja d'en Barret. L'escull d'en Barret, que tants d'ensurts, han donat als mariners, també du el seu mal nom. Per jo que hi ha una incoherència, perquè alguns diuen que és clot de s'alga, també es deia És Clot d'en Barret, i crec que en realitat, era aquest clot, que la major part de l'any, també estava cobert per alga.
1.870
Al ple de l’ajuntament parlen adreçar el camí que dur fins a la platja de can barret.
El camí va de la barrera dels “Barbatxos” seguint per sa divisió entre Santa Eulàlia i Son Bauló fins a la mar. (06.11.1.870)
1882
Al ple de l’ajuntament parlen de donar sa clau de sa caseta d'en Barret per tenir-la sempre a disposició de l'Ajuntament.(2)
Per llegir més pitja l'enllaç
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/08/llorenc-dalmau-de-malnom-barret.html
PICAFORT
El darrer vigilant.
Llorenç Fuster Quintana
Bé el primer he de dir que el nom del nostre personatge, durant molts d'anys, va ser conegut com en Jeroni, i fou anomenat per tots el que deixaren escric, segurament perquè un sa fiava de s'altra.
Per llegir més pitja l'enllaç
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/05/llorenc-fuster-quintana-de-mal-nom.htmlELS VIATGERS.
Tres el manco van passar per dins Son Bauló, i dos es van perdre, bé el tercer és que anava en Vaixell.
JOAN CORTADA
Joan Cortada, que va començar el viatge a l’Illa de Mallorca, dia 19 de juliol de 1845, va deixar escrit el seu pas, de Son Serra, Son Real, i Son Bauló anant cap Alcúdia. Es va perdre dins els caminois, que travessaven el pinar. El podem considerar, com el primer viatger que va passar per Can Picafort.
%20CORTADA.png)
L’Alemany Herman Alexander PAGENSTECHER, va visitar Son Bauló, al final de la primavera de 1.865. Ell, i la comitiva que l’acompanyava, també es va perdre dins els pinars. Fins que ajudat per l'habitant del bosc, que jo anomeno, EL CARBONER DE SON BAULÓ, varen poder resoldre la sortida.
%20VIAJE%20A%20LA%20ISLA%20DE%20MALLORCA%20%20DR%20PANGESTENCHER.png)
ARXIDUC LLUÍS SALVADOR
Passat el Port d'Alcúdia, comença la ribera de “L'albufera” amb una platja d'arena anomenada Platja de Santa Margalida, on existiren abans tres bateries de costa: La bateria nova de s'Albufera, la bateria de Son Bauló, i la de Morell totes destruïdes actualment.
Així ho va contar vist des del seu vaixell Nixe, era l'any 1885.
Per llegir més pitja l'enllaç
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/11/es-carboner-de-son-baulo.html
EL CONTRABAN A SANTA MARGALIDA
Un dels cultius més importa'ns al món de l'agricultura a Mallorca, era la vinya, tal com explica Bartomeu Pastor, però les crisis agràries a causa dels baixos preus va arribar molts d'anys abans de la fil·loxera que ho va fer l'any 1891.
Aquesta llarga crisi va fer que molts de mallorquins haguessin d'emigrar per sobreviure. Alguns anaven a la península, a fer les Amèriques o a l'Alger.
Un d'ells era el més jove fill de la família Garau en Josep, hi va anar acompanyat de margalidans, entre altres missatgers seus de les terres de s'Hort d'en Degollat com era Martí Mascaró i Sansó i Joana Aina Fornes i Tauler, pares nin conegut Joan.
JOSEP GARAU TOUS
Encara que figurava com a llaurador, segons consta als escrits, compartia aquesta feina amb la de comerciant. Solien aprofitar el viatge per exportar productes del camp i de tornada duen per suplir necessitats com el tabac (contraban) o d’altres. Per això a la tornada feia falta una xarxa de “jornalers” que anava des de la vigilància, la descarrega, i el transport i emmagatzematge, tot amb els ulls grossos dels carabiners, que de tant en tant havien de fer alguna aprensió, com una documentada a 1879.
A l’Alger (que era de França) hi havia emigrants mallorquins per qüestions econòmiques o de negocis. Josep hi tenia un negoci de fabricació artesanal de tabac. Més endavant va llogar i al final comprar la fàbrica de tabacs BACRI. Fabricava just per la demanda que tenia, als compradors les hi cobrava el 50% per anticipat i la resta a la tornada.
El contraban era tan important econòmicament, que molts de jornalers i pagesos guanyaven molt més amb una nit transportant i amagant la mercaderia que amb un mes de feina.
Aquesta activitat que quasi era quotidiana, era el secret més ben guardat. Tothom participava, però ningú en parlava, i tothom se n'alimentava.
La sequera, el canvi d'activitat agrícola per l'abandonament de la vinya, impulsa nous cultius. L'ametller, la figuera, molt importat per engreixar el matancer, o la patata, a terres de regadiu, com Muro i sa Pobla o Campos.
Els nou-rics necessitaven un lloc on diferenciar-se de la classe jornalera.
Aquesta és la massa mare, per la creació d'una Colònia d'estiuejants, els nou-rics.
Ara veurem com va començar.
Per llegir més pitja l'enllaç
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2015/09/blog-post.html
EL METGE GARAU
Va edificar la primera casa, allà on havia viscut, en Llorenç Fuster, (de mal nom Picafort). Era una caseta discreta, per passar els mesos d’estiu, (per tant, va ser el primer estiuejant) i segons pareix, ho va fer per motius de salut.
Aquesta casa estava, a la punta que més entre dins la mar, coneguda com la punta del llamp, i on les roques són la part més alta amunt el nivell de la mar, amb la millor vista, per les dues bandes de la badia d’Alcúdia. (Avui en dia coneguda com a Ca Ses Monges).
A la dreta tènia a la vista, s’arenal de Santa Margalida, Muro, el Port d’Alcúdia fins al cap de Menorca. A l’esquerra les roques fins a la platja de Son Bauló, la punta dels fenicis, les Illes dels Porros, Son Real, Son Serra de Marina, Betlem, i fins al cap de Farrutx.
La casa no era massa gran, i com era la primera estava envoltada de matoll. A la parcel·lació li tocaren 400 m² de solars, més 400 metres a veïnat, que va comprar el seu germà Josep, segons consta a l’escriptura del notari Pineda que es va fer pública a 1.912 i a la que hem tingut accés. (Publicada a aquest mateix blog).
La casa de Joan Garau, segons Gabriel Barceló de Muro, ja hi era a 1.870. En canvi, el vicari Parera, a la revista Sa Marjal, diu que hi era a 1890. El permís per crear la Colònia, i els plànols foren aprovats a 1.911, segons l’escriptura del notari Pineda.
QUI ERA EL METGE GARAU?
Va néixer a Santa Margalida l'any 1855. Els seus pares eren Francesc Garau Carreras i de Catalina Tous Estelrich. Tenia 6 germans: El més gran Francesc Josep, seguit de Bartomeu Júlia, els germans més petits foren: Pere Antoni, Antoni, i Josep.
Va anar a estudiar medicina a Madrid, a on més tard exercí de cirurgià i de professor de medicina.
Va tornar a Mallorca, on va exercir de metge,i va conèixer la propietària de Son Bauló, segurament per motius de la seva professió. Tal com va escriure Llorenç Vanrell, rector de Can Picafort, "va construir la casa, per una concessió dels propietaris". Va decidir passar llargues temporades, a on més endavant seria conegut, com la Colònia de Can Picafort. Mentre seguia exercint de metge a Palma i és de suposar que a santa Margalida on tenia la família.
Dia 30 de desembre de 1898 surt al diari la nominació com a metge de Santa Margalida (tenia 43 anys).
Estava cassat amb Isabel Maria Ribàs Fluxa, i tingueren una filla: Isabel Maria Garau Ribàs
Vivien al carrer Passeig de es Pouàs, número 23, a on avui és la casa de l’Ajuntament de Santa Margalida, per cessió de la seva Filla Isabel.
Dia 26 de setembre de 1894, és nomenat president del Partit Lliberal Fusionista, amb una reorganització d'aquest. Abans havia estat regidor de l’Ajuntament, i Jutge municipal. Crida l’atenció, que les persones que l’acompanyaven a la llista, com a vocals, figurava el batle Bernat Fluxa, així com exbatles i regidors, comerciants i propietaris de la seva confiança.
També entre els vocals, hi figura Pere Joan Estelrich, que era manescal, i que va comprar durant, els primers anys, dos solars a Can Picafort, veïnat del seu germà, Pep Garau, en total sis solars junts.
Felicià Fuster Miro, exregidor i industrial, que era el pare de la saga dels Felicianos, També va comprar un solar ben a prop del seu. A més de la coincidència que el Pobler Miquel Socias Caimari, polític Lliberal i molt influent, va comprar un solar de 300 m² que va construir on tenia la caseta en Barret, va ser la segona edificació de la Colònia.
L'any 1898, Guillem Santandreu, que també fou regidor pel partit fusionista, també figurava de propietari, del solar número 37, l'any 1912.
La coincidència, en què els primers propietaris, eren del mateix partit, m'ha fet obri una línia d’investigació molt innovadora, amb els començaments de Can Picafort que haurem de seguir investigant.
La família Garau i Ribas, era una família, benestant del poble, ii molt influent, també va aportar béns, per causes religioses (als frares, a les monges) i la seva casa és actualment la casa consistorial de Santa Margalida. Fou en realitat el fundador de Can Picafort, tant com a primer estiuejant, com per imposar el nom, en vers de Son Bauló. Ells sempre es referien, al nom de la seva casa, amb el mal nom de l'anterior ocupant de la barraca.
PARTIT LLIBERAL A SANTA MARGALIDA
*Ramon Rosselló Vaquer. Documents per la història de Santa Margalida.
Per llegir més pitja l'enllaç
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/06/juan-antoni-garau-tous-fundador-de-can.html
MIQUEL SOCIAS CAIMARI
Joana Socias , era germana de Miquel Socias de sa Pobla. De la potentada família de Can Socias enfrontada políticament a la família de Can Verdal (Un era dels Liberals i l’altre del partit Conservador).
Gràcies a l'excel·lent investigació, de Pere Antoni Mateu Caldes, que ens ha servit per apropar-nos, a la família de Can Socias Fidelitat Liberal, publicat a partir de la pàgina 175, a les VII Jornades Estudis Locals, de sa Pobla.
Mira per on, estirant el fil he topat, amb qui va ser el segon propietari. I el primer empresari, de Can Picafort. Un home que no tenia res impossible, i sempre aconseguia el que es proposava. Després de llegir el que sabem d'ell, estaràs d'acord amb mi que va ser molt important, perquè la Colònia de Can Picafort, prengués la força.
Miquel Socias Caimari, de jove s'afilià a la Unió Liberal, més tard Partit Liberal (Fusionista), havia tingut com home de confiança i també com a cuiner a Vicenç Mandilego , d’Andratx. Vicenç acompanyava a nen Miquel, tant fos com a governador Civil, o com altres càrrecs, tant a Espanya com a l’exterior. Fou governador Civil Filipines a Lingayén Pangasinan. Va cèsar en el càrrec dia 23 abril de 1885. Una vegada acabada aquesta etapa, Vicenç regenta una fonda a sa Pobla, i més tard a Alcúdia, on és ara el Restaurant Miramar a Port d’Alcúdia.
Per llegir més pitja l'enllaç
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/09/miquel-socias-caimari-primer-empresari.html
VICENÇ MANDILEGO
Miquel Socias, va comprar un solar de 300 metres, enfront de l’entrada de l'antic Mollet. Allà construïren una fonda que tenia a dotze habitacions i que regentava Vicenç Mandilego. Als voltants d’aquest solar és on hi havia la casseta de Barret temps enrere.
Així que fou el primer Bar, el primer restaurant, i el primer establiment hoteler, a un lloc, on encara només hi havia una casa, la del Metge Garau. Ben davant, les roques protegien la mar dels temporals, a manera d'un petit Mollet natural. Vicenç va aprofitar aquest, igual que abans ho va fer en Barret, per tenir-hi el llaüt, a resguard de les ones. Anys més tard, va fer un pontet, per tenir-lo a resguard, i fins i tot un viver on dipositar, la llagosta pescada, sempre banyada per l’aigua de la mar. A la part de darrere la fonda, tenia un solar o corral, on criava l’aviram per les necessitats alimentàries del restaurant. Vicenç es convertí així, en el primer resident tot l’any, a Can Picafort.
Curiosament, els dos primers inversors de Can Picafort, pertanyien al mateix partit polític. Miquel, tal com veurem, va ser una figura molt important, tant en l'àmbit local com Nacional. Joan Garau, el fundador de Can Picafort, també era president del mateix Partit Polític a Santa Margalida. A més, entre els primers Picaforter, també eren membres de les Juntes directives, a la Vila, i a Sa Pobla. (En tenir més informació, podré confirmar si va passar el mateix, amb les persones de Petra i Muro, no crec que vagi massa errat, si dic que alguns eren companys del mateix partit també)
.jpg)
Per llegir més pitja l'enllaç
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/11/vicenc-mandilego-roca-la-familia.html
L'ESCRIPTURA DEL NOTARI PINEDA
Un jovenet de 26 anys, va tenir la idea de treure profit, a les terres de la part que era més Erm, desolada, i a més inhabitable, i sense quasi vegetació, per fer-hi una Colònia arran de la mar, que era una pedrera de marès en potencia. Està demostrat, va tenir èxit.
Segons descriu el notari Pineda: El senyor Lluís Josep Antonio Cardell Arias, Era el propietari del Predi de Son Bauló, més una franja de Santa Eulàlia, juntament amb la seva mare Dolors Arias Garcia.
A 1.889, havien acceptat l'herència d’un germà que també nomia Lluís, i l'herència de Carmèn Vanrell Segui, que desconec si hi havia parentesc. CARMEN VANRELL fou la propietària de Son Bauló, anys abans que comences a urbanitzar-se.
Els Plànols per establir la Colònia, s’havien aprovat dia 2 de juny de 1911, per Obres públiques de les Balears i autoritzats pel Govern Civil. (El governador era Agustín de la Serna, que a la vegada havia sigut nomenat pel president del Govern, JOSE CANALEJAS 1910/1912, durant el regnat constitucionalista d'Alfons XIII).
Podem pensar que només sol·licitaren per 50 solars, que segons l’escriptura, anaven des del clot de l'aigua dolça, fins al Clot de l'alga. És a dir, evitaren la platja i s’establiren d’amunt les roques, que convertiren en pedrera, per construir les seves casetes. Enumeraren a partir del que és el port, amb el número 1, fins a es Caló (Clot de l'alga). Més endavant s’aprovaria una segona ampliació enumerada a partir de 100. No tinc informació, si del 50 al 100 també ho feren a la primera fase, en tot cas seria a partir des del Caló, anat cap al torrent de Son Bauló. Si algú ens aporta proves ho posarem.
És probable que fos una manera de legalitzar les construccions, que segons els distints relats ja hi havia casetes construïdes, abans d'aquest any, però ho veig mal de fer sense planificació anterior. De fet, segons diu D ANTONI MAS al llibret “Qui era en Picafort?” a l’Ajuntament no hi ha constància de permisos d’obres fins als anys 30.
Segons escriu, D BARTOMEU PASTOR SUREDA a LES COLÒNIES DE MALLORCA DE MITJAN SEGLE XIX. Una llei de 3 de juny de 1818 proposava que es poguessin crear colònies agrícoles, que tingueren una funció útil en el seu moment. 100 anys després aquesta llei servi per crear colònies de pescadors o d’estiuejants com ara la de son Bauló.
Dia 16 de gener de 1912, (8 mesos després de l’aprovació dels plànols de la colònia) es fa aquesta escriptura, per valor de 450 pessetes els dos solars. Diu el notari Pineda que dia 12.09.1911 ja s’havia fet la d'una venda d'un solar a D Guillem Santandreu Amengual, secretari de l’Ajuntament si no vaig malament.
El preu fou de 225 pessetes per solar. Anys més tard 1925, 1931, els solars de segona línia de mar es vengueren a 50 pessetes cada un. El que dona a entendre, que si no tenien la mar davant no valien res.
CONDICIONS VENDA DELS SOLARS
1a. La situació dels solars s'ajustarà en la mesura del possible, al plànol de la Colònia aixecat a aquest efecte.
2a. La mida superficial de cada solar és de deu metres de façana, per vint metres de fons, poc més o menys.
3a. El comprador de cada solar, tindrà dret a construir una terrassa a la part de la façana que dona a la mar, la qual no podrà tenir més amplada que la del solar, ni podrà avançar més de cinc metres d'aquell, per cap motiu podrà destinar aquesta superfície a una altra cosa que no sigui terrassa.
4a. Per anar a la Colònia, s'haurà d'utilitzar el camí que des de Santa Margalida, condueix directament a la mar, travessant Son Bauló, i acaba molt a prop del punt anomenat vulgarment És Caló.
5a. Si es destinés una part de cada solar a hort o jardí, el propietari del no tindrà dret a reclamar res, per al mal que el bestiar del predi Son Bauló ocasioni a aquells.
6a. Queda terminantment prohibit, als propietaris i qualsevol altres persones, que ocupin els solars o cases que hi construeixin, tenir en llibertat gossos de caça o d'altres races que puguin perjudicar la caça.
7a. En la venda dels solars, no quedarà comprès l'alou domini directe amb els drets inherents de tanteig,”landemio” i retracte, ja que queden reservats al venedor i al seu “apoderant” i als seus successors, quins en les “ene generacions” de cada finca, solar o porcions d'ells, percebin el “landemio” en la forma corresponent, entenent-se que tots aquests drets, afectaran no només els solars venuts sinó, també els edificis que s'hi construeixin.
8a. Les despeses d'aquesta escriptura, fins i tot la matriu i les d'una còpia simple per a ús del venedor són a compte del comprador.
Per llegir més pitja l'enllaç
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
L'0RATORI. El document.
A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margalida, a quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit rector d'aquesta, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. Coadjutor, D Miquel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr. Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. Rigobert Domènech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Lluís J Cardell. Qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori.
Per voluntat unànime dels donants, que majoritàriament, com a testimonis signen la present acta, queda dedicat al misteri de l'Assumpció de la Mare de Déu Santíssima, a qui tindrà per titular i Advocada especial, i sota la protecció i defensa, dels quals es posa el referit Caseriu.
Actuaren de padrins, en la solemne benedicció, els nens Joan Amengual i Ribàs i Maria dels Dolors Cardell i Mir. Seguidament, es va procedir a la benedicció d'una campana, donatiu del Sr. D Gabriel Carrió, i per últimes dues figures de Sant Gaietà i Sant Andreu, de les quals van ser respectivament padrins: Gabriel Mas i Marimon i Catalina Barceló i Mas, i Miquel Segura i Catalina Pico, aquests dos últims quadres donatiu de la Sra. Maria Duran vídua d'Estelrich.
Havent apadrinat l'esmentat quadre del Crucifix, Cristòfol Ramis i Oliver, i Catalina Soler i Quetglas. I com a testimoni, i per a perpètua memòria de la Pietat i generositat de les famílies donants, i satisfacció d'aquestes, estenc la present acta, que signen els presents a aquesta acta, del qual certifico.
Signen entre altres: Miquel Riutort, Prevere. Lluís J Cardell, Gabriel Carrió, Antonio Oliver, Joan Calvo, Antonio Sales, Joan Barceló, Joan Piña, Joan Marimon, Joan Massanet Moragues, Llorenç Ordinas, Felicia Fuster Nicolau.
ELS PRIMERS PROPIETARIS A L'ANY 1921
PROPIETARIS DE CASES D'ESTIUEX A CAN PICAFORT.
N PROPIETARI RESIDENCIA SUPERFICIE (m²)
1 Ballester Vallespir, Antoni Muro 120
2 Barceló Comas, Llorenç Muro 200
3 Campaner Carrió, Francesc Muro 200
4 Cladera Brotat, Rafel Muro 400
5 Gamundi Fornari, Gabriel Muro 100
6 Julià Ramis, Joan Muro 200
7 Marimon Serra, Joan Muro 160
8 Miró Pomar, Pere Muro 230
9 Mulet, Isabel Muro 200
10 Oliver Carrió, Antoni Muro 240
11 Palau Muntaner, Gabriel Muro 200
12 Picó, Jaume Muro 100
13 Piña Pomar, Joan Muro 160
14 Ramis Miquel, Joan Muro 200
15 Ramis, Montserrat Muro 240
16 Serra Palau, Jaume Muro 120
17 Aguiló, Josep Petra 100
18 Bonnin, Josep Petra 160
19 Calvó, Joan Petra 100
20 Vicens (?) Llobera, Bernat Petra 160
21 Pastor, Antoni Sa Pobla 200
22 Serra, Joan Sa Pobla 100
23 Socias Caimari, Joana Sa Pobla 300
24 Estelrich Ribas, Pere J S Margalida 200
25 Fuster Molinas, Felicià S Margalida 180
26 Muntaner Malonda, Bàrbara S Margalida 200
27 Oliver Bibiloni, Mateu, i germans S Margalida 200
28 Ribas Fluxà, Isabel Maria S Margalida 400
29 Riutort Oliver. Miquel S Margalida 200
Font: Registre fiscal d'edificis i solars. Font: AMSM 1889 Tom 7 (1921). Fulls 1273-1302.
https://canpicafortprimersanys.blogspot.com/2023/09/propietaris-de-cases-estiueg-can.html
AGRAÏMENTS
Moltes gràcies a tots per la vostra assistència a aquest acte.
Gràcies a l'Obra cultural per organitzar aquesta xerrada i al consistori per al seu suport i per cedir l'espai.
Gràcies també a les persones que m'han facilitat informació no els anomeno a tots perquè la llista és gran i va en augment. Per part dels historiadors Antoni Mas de la vila, Tomeu Pastor de Maria i Xisco Bergas. A Pere Antoni Mateu per documentar la història de Miquel Sòcies i la de Vicenç Mandilego a sa Pobla
Als descendents de la família Garau, Francisca Munar per donar-me accés al seu arxiu fotogràfic, i altres descendents per les informacions. La Família Mandilego especialment na Maria i en Joan per la informació de la seva família i documentació fotogràfica
Part de la informació recollida a la Revista Can Picafort, gràcies al director Fèlix Estelrich, E.P.D, i a Nicolau Pons. A la revista sa Plaça per difondre part de la informació. Sense oblidar informacions del Vicari Pararà a sa Marjal. Llorenç Vanrell per als seus escrits, al pare Francesc March, Guillem Cantallops. Gabriel Barceló a la Guia de Can Picafort, Ramon Rosselló Vaquer del llibre Documents per la història de Santa Margalida i tants d'altres que ha deixat escrits les seves vivències tals com Josep Mascaro Pasarius, l'Arxiduc, i els visitants Joan Cortada i Alexandrer Henrich Pagenstencher, o anys més tard na Conxa Alòs per la seva novel·la, contant aspectes i personatges reals de la seva època.
A Miquel Àngel Sastre i a l'arxiu municipal per facilitar l'accés a les publicacions.
També a un parell de Tesis universitàries de Can Picafort tals com na Maria A Cifre, Alfred Bosch entre d'altres.
Bé i als que no he anomenat també, que sou molts que aneu descobrint detalls a treves de missatges, fotos o escrits que donen forma completa al relat.
DOCUMENTS
%20-%20copia.jpg)
FOTOS DE LA CONFERENCIA AL CLUB NAUTIC DE CAN PICAFORT.
Comentaris